Un concert fester amb sorpresa

La Primitiva va oferir a Crevillent el concert de música festera amb l’estrena d’un pasdoble fora de programa

Concert
Moment del concert (Foto: Pilar Ripoll)
PMB. Tal com es va anunciar, La Primitiva va oferir un concert de música festera el passat dissabte 25 de setembre a Crevillent. Dirigit per Francisco Valor Llorens, es va trobar inclòs dins de la programació cultural alternativa per la cancel.lació de les festes patronals. Tenint com a escenari l’auditori de la Casa de Cultura ‘José Candela Lledó’, la banda va oferir l’habitual repertori fester d’aquests últims mesos que va ser fortament aplaudit. La sorpresa va venir amb l’estrena fora de programa del pasdoble Paco Skay, compost per Miguel Àngel Mas Mataix en homenatge a Francisco Ramón Martín García, assessor musical de l’Associació de Festes de Moros i Cristians ‘San Francisco de Asís’. Interpretat entre les dues parts del concert, després Enrique Esteve, president de la banda, va rebre uns obsequis per part de l’Associació.
Mas Mataix_Llorens_Skay
Miguel Ángel Mas, Francisco Valor i Francisco Martín García (Foto Facebook. Mas Mataix)

En el programa, es van incloure dues peces de Mas Mataix, compositor molt valorat a Crevillent com són la marxa cristiana Capità guerrer i la mora Zenetes. Acompanyada del Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’, la banda va finalitzar amb el bis imprescindible de L’Entrà dels Moros de Pérez Monllor i l’Himne de l’Associació de Festes de Crevillent. El concert va ser retransmès per Facebook en  ‘Crevillent el meu poble’ del qual facilitem enllaç on apareix en la seua integritat amb altres videos gravats en 360 graus que aparéixen al mateix perfil.

 

Concert Crevillent: Notes al programa

Francisco Valor Llorens ens comenta el programa del proper concert del dissabte 25 a Crevillent

Dos peces s’interpreten de Miguel Ángel Mas Mataix

PDF PROGRAMA

FVLL. El programa que els presenta la Corporació Musical Primitiva, és una mostra de les  barrejades amb obres de factura més recent, sempre seguint la nostra filosofia de retrobar, ampliar i innovar sense perdre de vista d’on venim.

Amb Musical Apolo, pasdoble emblemàtic del nostre benvolgut mestre Amando Blanquer, volem donar inici a aquest concert. Compost el 1956 va ser Premi del Concurs de l’Ajuntament d’Alcoi i està dedicat a la seva banda del Centre Instructiu Musical Apolo, la banda Primitiva d’Alcoi.
Seguidament dues obres del Compositor de La Canyada, Miguel Angel Más Mataix, Capità Guerrer, dedicada a  Octavio Hurtado Mas, Capità del Bando Cristiano 2018 per la Comparsa Guerreros Astures de Crevillent i Zenetes, marxa mora escrita per a la  Capitanía 2019 de la comparsa Musulmanes Almorávides d’Elx.
Tormenta Pirata del mestre d’Adzeneta Ramon Garcia i Soler, és l’obra més contemporània que trobem en aquesta primera part, amb sonoritats i rítmiques que beuen de la música del cinema de pirates del Hollywood de principis del segle XX on el compositor ens transporta musicalment a aquell misteriós món d’aventures, vaixells i corsaris. L’obra està dedicada a Lourdes Esplugues Segrelles, Capitana Cristiana de la Filà Pirates d’Albaida l’any 2014.
Per a tancar la primera part del concert res com una marxa emblemática tambe del mestre Amando Blanquer, Tarde de Abril. Obra revolucionària, amb una extraordinària orquestració i amb la que l’autor introdueix nous camins estètics en la marxa mora. Tant es així, que va ser presentada al Concurs de Composició de Música Festera d’Alcoi, però el jurat va decidir que no era adequada per a la Festa. Malgrat això, hui en dia és una de les marxes mores més populars i apreciades pels músics i festers.

Foto històrica de la Filà Borts de Cocentaina (Foto: http://www.elcomtatdigital.com)

Obrirem la segona part amb Borts 1939, un pasdoble composat pel nostre director Francisco Valor Llorens, pasdoble dedicat a la filà Bereberes “Els Borts” de Cocentaina per a commemorar la Capitania Mora de 2011 i més concretament a la memòria dels seus fundadors, entre els quals es trobava l’avi de l’autor, Evaristo Valor Olcina. El nom fa referència a l’any de fundació tenint en compte que la primera Diana que es va participar i de la qual es té constància gràfica va ser l’any 1940.

Seguidament la marxa mora No Ho Faré Més, ens transportarà directament a la sensualitat i elegancia del bàndol moro, aquesta marxa va ser composada per Vicente Català Pérez en 1949. Creada originàriament per a rondalla, en concret per a l’Orquestra de Pols i Plectre L’Harmònica Alcoiana. L’autor, músic de la Nova d’Alcoi, era també bandurrista en l’esmentada orquestra, i amb l’ajuda de José Carbonell Garcia va escriure una xicoteta melodia per a una marxa mora. Transcorregut un temps, el propi Carbonell (director de la Música Nova i de l’Harmònica Alcoiana), la va harmonitzar i instrumentar per a banda.
Amb El Barranc del Sinc de Rafael Mullor Grau donarem protagonisme al bandol cristià. Obra plena de majestuoses fanfàrries i de corals emotives, envoltats d’una gran càrrega èpica,  va ser guardonada amb el Primer Premi al XXII Festival de Música Festera de l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi l’any 1985. L’autor la va dedicar als seus pares amb motiu de les seues Bodes de Plata.
Per finalitzar, la marxa mora Kapytan de Saül Gómez i Soler posarà punt i final al concert. Aquesta marxa és l’últim moviment de la suite Al’ariba, escrita pel compositor d’Ontinyent i dedicada a la filà Verds d’Alcoi. La suite la conformen un total de 13 peces que conclou amb aquesta, dedicada a Jorge Vaquer, capità moro d’Alcoi per la filà Verds de 2018.  Aquesta és la culminació de totes les peces de la suite i es presenta com una música més lliure on podem trobar elements dels altres moviments de Al’ariba així com petits dissenys de la marxa més emblemàtica de la fila Moros verdes del mestre Manuel Sagi.

La Primitiva actua a Crevillent el dissabte 25

El concert s’emmarca dins de la programació cultural de les No-Festes del 2021

PMB. L’Ajuntament de Crevillent i l’Associació de Festes de Moros i Cristians ‘San Francisco de Asís’ han confeccionat un calendari d’actes culturals coincidint amb els dies de celebració de les festes patronals. A l’haver estat cancel·lades per la situació pandèmica, el mes de setembre es cobreix alternativament amb un calendari d’exposicions, presentacions de llibres i, sobretot, molta música.
La Corporació Musical Primitiva té cita amb el públic crevillentí, el proper dissabte 25 de setembre a les 20.15 h. a l’Auditori Casa de Cultura ‘José Candela Lledó’ amb invitació i aforament limitat. El Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ actua amb la banda dirigida per Francisco Valor Llorens oferint novament un repertori de música festera que consta del següent programa:

PRIMERA PART

Musical Apolo (1956), pasdoble d’ Amando Blanquer Ponsoda.

Capità Guerrer (2018, marxa cristiana de Miguel Ángel Más Mataix.

Zenetes  (2019), marxa mora de Miguel Ángel Más Mataix.

Tormenta Pirata*  (2014), marxa cristiana de Ramón Garcia i Soler.

Tarde de Abril (1957), marxa mora d’ Amando Blanquer Ponsoda.

SEGONA PART

Borts 1939*   (2011), pasdoble de Francisco Valor Llorens.

No ho faré mes*  (1949), marxa mora de Vicente Catalá Pérez.

El Barranc del Sinc  (1985), marxa cristiana de Rafael Mullor Grau.

Kapytan * (2018), marxa mora de Saül Gómez Soler.

*amb la col·laboració del Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’

 

Historia de la Orquestina TBO, por Jaime Lloret Galiana

Jaime_Lloret_Galiana
Jaime Lloret Galiana homenatjat en Rams de 1978 i autor de la carta

Dins del llegat de l’arxiver Ernesto Valor que conserva el CIM Apolo, aparèixen alguns documents com aquest que hem volgut compartir. Es tracta d’una breu història de la trajectòria de l’orquestrina TBO que va néixer a l’Apolo contada de primera mà per uno del seus integrants, el recordat Jaime Lloret Galiana ‘senyo Jaume’. Escrit en una breu carta, seria algun encàrrec que li demanaria el propi Ernesto a Jaime per a uno dels seus articles de divulgació. Es per això que l’hem reproduit tal com està escrit originalment per a comprovar la bona sintonia que hi havia entre els dos músics. Estructurat en dos capítols de títol molt semblant, el primer es centra en l’origen de la denominació de la formació i del pas de ‘xaranga’ a ‘orquestrina’ i en el segon, parla de la trajectòria d’aquesta fins la seua desintegració en els anys 60

BIOGRAFIA DE LA TBO POR JAIME LLORET GALIANA

Amigo Ernesto: Abusando un poco de tu benevolencia, permíteme que te cuente el porqué y cómo salió la denominación de T.B.O. Allá va el asunto:

En el año 1928, se formó en La Primitiva una ‘charanga’ compuesta por jóvenes cuyos nombres eran: Francisco Pérez y Joaquín Torregrosa (clarinetes), Francisco García y José Olcina (trompetas), Ramón Doménech (fliscorno), Miguel Peidro (trombón), Vicente Colomina (bombardino), Jaime Lloret (tuba), Abel Martínez (caja) y Alfredo Richart (platillo y director).

Esta ‘charanga’ de momento actuaba principalmente en filaes pero también montábamos números de tipo bailable y, a tal efecto, hicimos un repertorio muy al día en aquel tiempo con, por ejemplo, los tangos A media luz, La última copa, La Porteñita, chotis, polcas, pericones, el pasodoble de Padilla Valencia, María, cómprame un negro, Si Vas a París, papá. Total, que hicimos un repertorio muy de la época. El conjunto se hizo muy popular y nos vino una, digamos, contrata para amenizar unas veladas teatrales que se hacían en el salón teatro que tenía el colegio de los Hermanos Maristas en la calle San Francisco. El elenco de compañía eran todos hombres. Aquello se hizo muy popular y tuvimos mucho éxito.

Esto llegó a conocimiento de algunos componentes de los Abencerrajes que se reunían particularmente los sábados por la noche en Apolo a tomar café con sus señoras. Por citar algunos, te diré Rafael Pascual ‘Confeti’, Simeón Pastor, Indalecio Carbonell, el señor Pepe Sanz y otros.

Estos amigos nos propusieron el amenizar estos ratos de amistad con ellos a lo cual accedimos la charanga. Lo hacíamos por amistad y simpatía con aquellas personas que nos apreciaban de verdad. Nos invitaban a café y dulces para todos y disfrutábamos un rato.

Y ahora va “aquello”. En el Iris también se formó algo parecido a lo nuestro y, al día siguiente de una velada de aquel grupo también jóvenes, se publicó en el periódico local El Noticiero Regional una pequeña crónica refiriéndose al conjunto, y decía el cronista “…los chicos parecían Pulgarcitos”. Nosotros, al día siguiente, comentando la “crónica” se le ocurrió a Miguel Peidro, el poeta “…bueno, pues nosotros no somos Pulgarcitos, somos T.B.O.”

Y como gustó la ocurrencia, al formarse la Orquesta, por unanimidad se aprobó la denominación. Te agradezco la paciencia, amigo.

PEQUEÑA HISTORIA DE LA ORQUESTA “JAZZ T.B.O.”

La Orquesta “Jazz T.B.O” se formó en Alcoy en el año 1929 y la integraban once componentes de la banda Primitiva cuyos nombres era: Luis Mataix Laporta (director y clarinete), Rafael Pastor Llácer (batería y clarinete), José Terol Llopis (saxo barítono y clarinete), Antulio Climent Aracil (saxo tenor y violín), Octavio Bou Valero (saxo alto y violín), Rafael Vallcanera Valls (trompeta), José Climent Aracil (trompeta), Vicente Colomina Seguí (trombón de varas), Víctor Barceló Tortosa (trombón de varas, batería y clarinete), Jaime Lloret Galiana (contrabajo  tuba) y Copérnico Pérez Romá (violín y banjo).

Los pianistas eran en distintas ocasiones Don José Salvador Llácer, Don Rafael Casasempere Juan, Don Gregorio Casasempere Juan y Don Alfonso Sellés Cabrera, en muy pocas ocasiones.

TBO 8-12-1928
La TBO en la Glorieta en 1928. D’esquerra a dreta: Jaime Lloret, Miguel Peidro, Vicente Colomina, Alfredo Richart, Ramón Doménech, Francisco Pérez, Rafael Pastor i Abel Martínez (Foto cedida per Miguel Lloret Rumbeu)

Como en muchos locales donde se actuaba no había piano, ingresó en la Orquesta Juanito Miró, un niño que triunfaba tocando el acordeón en unas emisiones infantiles que organizaba Radio Alcoy.

Como cantantes en distintas épocas, actuaron Miguel Baldó, Miguel Juan, Claudio Payá, Santiago Aracil “Jimmy” y el ya mencionado Víctor Barceló; y las féminas Ysa Sanjuan y María del Pilar, todos como titulares de la Orquesta.

La T.B.O. actuó en varias ocasiones, como orquesta espectáculo en escenarios de teatros, tales como el Teatro Calderón de Alcoy; Teatro Moderno de Cocentaina y Salón Teatro Buenos Aires de Relleu con artistas profesionales como eran Pura Negri, Teresita Marín, Pilarín Flora, Conchita Monteagudo y Marujita Torregrosa.

Los locales de actuación más frecuentes en Alcoy eran la Pista del Viaducto, Dependencia Mercantil, Círculo Industrial, Círculo Católico, Piscina Municipal, Monterrey, Salón del S.E.U. [El Hogar del Estudiante] y la Marquesina de Rafelet donde la Orquesta tenía el salón estable, hasta que ocurrió el triste suceso el día 2 de noviembre de 1950 que se derrumbó el edificio en construcción.

Después ya pasó la orquesta al Monterrey alternando con otros conjuntos de fuera, como también en la Glorieta de Primo de Rivera en las verbenas que se organizaban en el verano y solían actuar tres orquestas en la misma verbena.

Es digno de destacar las actuaciones que tuvo la Orquesta en el Pavelló Fester montado en la entonces Plaza Mayor con motivo de las fiestas de san Jorge en el año 1966 con siete días de actuación acompañando a artistas de la categoría de Raphael, Tito Mora, Jaime Morey, Salomé “Miss Yugoslavia” y el célebre Cassen.

Fuera de Alcoy actuó la Orquesta en Alicante, La Roda (Albacete), Jijona, Onteniente, Ibi, Bañeres, el Rancho Wilson en Muro y otros pueblos de la comarca.

Mención especial eran las actuaciones en nuestro Apolo con motivo de los bailes de Carnaval, Navidad, Fin de Año y Reyes. Estas veladas eran muy celebradas en nuestra ciudad, llenando los locales por completo de socios y no socios (por puro compromiso) ya que siempre se tenían que cerrar las puertas.

Octavilla_TBO
Lletra d’uno dels fox-trot que tocava l’orquestra (Foto cedida per Miguel Lloret Rumbeu)

Con el tiempo, se produjeron unos cambios obligados por circunstancias de la vida, ya que se dieron de baja por trabajo Luis Mataix, Rafael Pastor, José Terol y Octavio Bou.  Fue entonces cuando ingresaron para las vacantes de saxo los compañeros de La Primitiva Emilio Llácer Silvestre y José Colomer Perpetua. La vacante de director fue cubierta por Copérnico Pérez.

Años después y por tener que trabajar fuera de Alcoy dejó la Orquesta Víctor Barceló, y por fallecimiento de Vicente Colomina quedó el grupo sin puesto de trombón de varas y entonces, esta plaza la ocupó Gilberto Albero Segura y de batería Juan Camilleri Cambra. Posteriormente se dieron otra vez las bajas por fallecimiento de Rafael Vallcanera y Emilio Llácer y por enfermedad Antulio Climent.

Algún tiempo después, dejaron la Orquesta por voluntad propia Gregorio Casasempere y Copérnico Pérez pasando a cubrir el puesto de director Juan Camilleri. Fue entonces cuando se reestructuró la formación ingresando como pianista un joven estudiante de piano llamado José García Segura y para el puesto de director Jesús Oriola Soler, cantante y saxo tenor, que vino a Alcoy procedente de Madrid donde actuaba en un conjunto como profesional y quedó sin trabajo al disolverse el conjunto.

Oriola vivía muy de cerca el ambiente de música moderna y le dio a la Orquesta un estilo muy dinámico. Entonces nos propusimos el sustituir la denominación del grupo sin perder las siglas de T.B.O. por el de T.B.O’S. Así estuvo la Orquesta trabajando mucho tiempo, pero otra vez las circunstancias obligaron a hacer una sustitución y Oriola marchó a Madrid y en el puesto de éste ingresó como saxo Juan Rubio Gil y como cantante Jimmy.

Entonces quedó la Orquesta con los siguientes componentes: José García (pìano), José Colomer (saxo), Juan Rubio (saxo), José Climent (trompeta), Gilberto Albero (trombón), Jaime Lloret (contrabajo), Juan Camilleri (batería) y Santiago Aracil “Jimmy” (cantante).

Estos fueron los que el día 21 de mayo en el salón Monterrey en sesiones de tarde y noche en el año 1967 pusieron el punto y final después de tantos años a la Orquesta que se formó en 1929 y se llamó “Jazz T.B.O.”. Cabe reseñar que nuestro paisano y amigo Enrique Llácer Soler “Regolí” hizo algunas actuaciones con la T.B.O. en la Piscina Municipal antes de ingresar en el Conservatorio de Madrid como Catedrático de Percusión.

La Orquesta vistió siete modelos de uniforme; el primero, de chaqueta roja, corte smoking, solapas negras y pantalón negro; el segundo, smoking completo; el tercero, traje gris; el cuarto, chaqueta fantasía; el quinto, cazadora beige; el sexto, chaqueta tipo sahariana y el séptimo y último, blusa tipo bolero con cuellos y puños negros. Cada blusa de color diferente.

Esta es la pequeña historia de la Orquesta “Jazz T.B.O” recopilada por JAIME LLORET GALIANA.

1946
Moment d’una actuació en 1946 (Foto cedida per Miguel Lloret Rumbeu)

 

 

La Primitiva: una història escrita pels instruments, per Marc Sansalvador Pérez

El jove músic de l’Ateneu Musical de Cocentaina i alumne del Conservatori ‘Juan Cantó’ d’Alcoi ens fa un repàs d’alguns dels instruments més antics que conserva la banda

Marc Sansalvador
Marc Sansalvador Pérez (Cocentaina, 2004)

És sabut que la Primitiva d’Alcoi és una de les bandes més velles de tot el territori valencià, i no és cap exageració. Fundada l’any 1830 i hereva de la Banda de Milicianos Nacionales, ha sabut sobreviure els estralls del temps i tindre guardat un arxiu musical i instrumental incomparable per la zona. Per això, vaig proposar al meu estimat amic i professor José Antonio Garcia, poder indagar més en els materials que ofereix la banda, i que moltíssima gent ignora per considerar-ho obsolet i fòssil. Rebent el vistiplau per part de la Directiva, vaig tindre una oportunitat única de poder revelar els secrets que oculta aquesta banda.

Al dia 20 de maig de l’any 2021 vaig visitar per primera vegada l’arxiu musical i instrumental de la seu de la Corporació  Musical Primitiva, on, amb l’autorització del director de l’escola pròpia de la banda, José Antonio Garcia Casasempere, i amb companyia i ajuda de l’encarregat dels instruments de doble canya i clarinets de la banda, Antonio Paredes Vañó, vaig tindre l’oportunitat de documentar i interpretar tres instruments històrics que la mateixa societat té la sort de conservar: dos fagots de sistema Böehm o francés de la marca Brevet Trieber, d’una edat aproximada de cent vint anys, a causa del seu estat de funcionament, mecanisme, condició general i pel context temporal en el qual s’hagueren pogut usar aquests instruments, i també un corn anglés, datat un poc més prompte, cent anys.

fagot Brevet Triebert
El fagot Brevet Triebert

Aquests instruments estan en desús i considerats obsolets, ja que un dels fagots està en condicions irreparables per la degradació que ha sofert l’instrument mentre no s’ha usat.

L’altre fagot té més possibilitats de ser reparable, malgrat que puga ser interpretat amb moltíssima dificultat, encara que el fragment inicial de La Consagración de la Primavera de Stravinski es podia interpretar quasi íntegrament, llevat d’algunes notes selectes. Els suros de les claus es poden reemplaçar, i les claus poden ser reforçades i alguna, substituïda. Respecte al corn anglés, està en perfecte estat, només en una revisió general de tot l’instrument i una posada a punt, seria suficient per a poder ser usat de nou.

La segona expedició a l’arxiu organològic de la Corporació Musical Primitiva alcoiana va resultar en una àrdua i aprofitable vesprada de documentació d’instruments i aprenentatge juntament amb el company Antonio Paredes Vañó, on descobrirem misteris resguardats en instruments rovellats, dins de fundes incògnites i abandonades pel cruent pas del temps, desvetlant instruments estranys i molt inusuals, que per als músics més joves, poden semblar relíquies brutes sense valor gaire, però als més veterans poden despertar reminiscències sobre anys passats en un vol, què fan recordar amb bells records aquelles èpoques musicals que nosaltres ja no tindrem l’oportunitat de palpar.

Tuba en fa
La tuba en Fa C.A Schuster

Entre els instruments que van ser documentats, voldria destacar-ne dos. El primer d’ells, és una tuba en Fa, de la marca C.A Schuster, i probablement és un dels instruments més antics que es conserve a la zona  de l’Alcoià-Comtat, i dels més inusuals, ja que el sistema de claus i broquet que ha sigut extirpat de l’instrument, està orientat cap al tub estret de la tuba, i no cap a la campana. Aquesta deducció va ser certa per les marques de guerra que posseeix l’instrument i per una fotografia encontrada a l’Instagram de l’historiador alcoià Vicent Luna i Sirera, d’una cercavila recorrent Alcoi a la fundació de la Segona República, on es pot veure un tubista tocant aquest instrument amb la forma mencionada de l’instrument. Crec, que aquest instrument mereix especial atenció i apel·le a què se cerque una forma de fer-lo funcionar de nou, ja que una relíquia així deu meréixer un tracte més apropiat pel seu valor històric.

Saxo
Saxo greu J. Rampone

El segon, un saxòfon baix o greu en Si Bemoll de la marca J. Rampone, fabricat al ben entrat segle XX. Aquest instrument és reconegut pels membres més veterans de la banda, ja que fins ben entrat l’any 2010, s’usava molt freqüentment per demanda dels directors del segle XX, més notablement Gregori Casasempere Gisbert, qui va portar endavant una tasca de recuperació intensiva d’obres festeres i simfòniques per a banda molt fructífera no només per a la mateixa banda, sinó també per a tot l’àmbit bandístic del País Valencià. Aquest instrument està en condicions mediocres, ja que el pas dels anys ha fet que el sistema de claus i sabatilles resulte obsolet vers les noves innovacions que les grans marques realitzen sobre la creació d’Adolphe Sax. L’última menció sobre l’ús d’aquest instrument va ser l’any 2017, quan l’Ateneu Musical de Cocentaina el va demanar per a fer-lo servir al Concert de Festes i al I Certamen de Música de l’Associació Sant Jordi d’Alcoi, ja que les obres Ibn Jafaixa d’Enrique Castro i Catarsis de Josep Vicent Egea el requereixen al gran elenc instrumental bandístic.

Passacarrer Nova
Foto comentada en el text on es pot veure la tuba en Fa en un grup de La Nova on apareix Joan Valls tocant la caixa. Passacarrer de celebració per la instauració de la Segona República

Sincerament, pense que Apolo ha fet una gran gesta en quant als instruments històrics es refereix, ja que és una de les poques societats musicals que conserva tantes rareses històriques organològiques, per desgràcia moltes d’elles estan pseudofossilitzades, ja que el dur pas del temps ha fet que muiren i passen a ser testimoni d’una era bandística que no tornarem a recuperar per la complexitat que requeriria aconseguir tots els instruments, que una vegada foren imprescindibles per a les bandes.

Per últim, agrair a la Junta Directiva de la CIM Apolo, presidida per Enrique Esteve Verdú, que ha pogut obrir-me les portes de la més veterana banda alcoiana; a Antonio Paredes Vañó per haver-me mostrat l’arxiu instrumental de la banda, on s’ha pogut centrar el treball de documentació; i finalment a José A. Garcia Casasempere, qui m’ha donat la possibilitat de fer aquest treball en la Primitiva, on m’ha ajudat en tot el que ha pogut dins de les seues capacitats i m’ha donat l’oportunitat d’escriure aquest text que esteu llegint. Gràcies, Apolo.

Crònica Concert ‘Vents d’Apolo’ per Zaira Arjona

Així va ser el passat concert Vents d’Apolo que les seccions de La Primitiva van realitzar al Calderón. Moltes gràcies a Zaira Arjona, clarinetista de la Unió Musical Contestana per la seua col.laboració i les seues paraules i també a Joan Peña i Pau Martínez pel material fotogràfic per a il.lustrar aquesta crònica. Malgrat la proposta arriscada i compromesa per part dels membres de la banda, hi ha que lamentar l’alarmant baixa assistència del públic, possiblement per l’agenda atapeïda de concerts en el mateix cap de setmana o els primers dies de l’estiu més propicis per al bany. No obstant, el resultat va ser notable sent el primer concert que el nou titular dirigeix a la banda en aquest emblemàtic teatre alcoià

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Zaira
Zaira Arjona Jover (Cocentaina, 2002)

El passat 20 de juny vam poder gaudir del concert de la Corporació Musical Primitiva anomenat Vents d’Apolo, sota direcció del nou titular Francisco Valor Llorens. Malauradament amb aquesta pandèmia deguda a la Covid-19, el Teatre Calderó va reduir l’aforament per tal de complir amb tots els protocols, però amb certesa vos dic que el resultat del concert va ser molt bò.

El que més hi ha que lamentar va ser el poc públic que hi va haver en aquest concert, degut a la organització, ja que al mateix temps hi havia altre concert de l’Harmònica Alcoiana a l’Àgora, però de segur que el públic que hi havia va gaudir molt.

Aquest concert es va dividir en tres seccions fent un recorregut per les diferents famílies d’instruments: al començament del concert, vam poder gaudir del grupet format per una flauta, un oboè, un clarinet, un fagot, una trompa i un bombardí interpretant la Pavanne de Gabriel Fauré, amb el que van transmetre l’elegància de l’obra.

A continuació va entrar la secció de Vent-Fusta amb el repertori: Street Tango d’Astor Piazzolla, Overture for Winds de Philip Sparke i Eternal Vibrations de Saül Gómez Soler. Un magnífic repertori per a emocionar lligat a un sentiment diferent en cada una de les peces; personalment dic que Eternal Vibrations va fer que m’emocionara molt al recordar el comiat de Saül Gómez com a titular de la meua banda, la Unió Musical Contestana.

Arribat a l’equador del concert, van donar pas a la Percussió  amb l’obra Overture for percussion ensemble de John Beck. Amb aquesta peça es va poder observar el treball que van fer per a interpretar-la, ja que ho requereix per la complexitat de cada instrument.

Per finalitzar van entrar la última secció, Vent-Metall i Percussió amb el repertori: Fanfare for the Common Man d’Aaron Copland;  Mabalcán! de Jordi Monllor Oltra, aquesta amb direcció convidada del seu autor; Gioia de Saül Gómez Soler i Azenet 1238 de Ramon Garcia i Soler. Personalment puc dir que ho van interpretar molt bé i van transmetre molta força en cada una de les peces.

Per acabar vull dir que cada volta s’observa més i més que la cultura és segura i que amb els protocols podem estar segurs. Ens fa falta eixir de casa amb seguretat i anar a escoltar concerts com el que va fer aquesta banda, ja que ve molt bé gaudir un ratet de la música. Amb açò vull dir que hi ha que apostar per la Cultura i per la Música.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

“Vents d’Apolo”: Notes al programa

Després de la sèrie de videos introductius, Francisco Valor Llorens ens comenta com seran les obres a interpretar en aquest concert

PDF programa

Gabriel Fauré
Gabriel Fauré (Pamiers, 1845-París, 1924)

Francisco Valor. El programa que presenta la Corporació Musical Primitiva en aquesta ocasió és un recorregut per les diferents seccions de l’orquestra de vents, en concret  les seccions de Vent Metall i Vent Fusta acompanyades totes dos de la secció de percussió.

La Secció de Vent Fusta i Percussió ens interpretaran la Pavane en Fa sostés menor, op. 50. És una composició per a orquestra i cor opcional del compositor francès Gabriel Fauré, escrita en 1887. De ritme pausat, aquesta obra evoca la pavana, dansa del segle XVI que es ballava a la cort espanyola. La peça es caracteritza per l’elegància de la melodia i l’harmonia pròpies d’aquest compositor. La peça va ser composta per a una modesta formació orquestral que consta de corda i flautes, oboès, clarinets, fagots i trompes a dos.  Seguidament ens oferiran Street Tango, el virtuós del bandoneó i compositor argentí Astor Piazzolla. Va afegir una nova dimensió al tango tradicional amb l’ús d’elements de jazz, harmonies ampliades i dissonàncies. La seua composició distintiva Street Tango s’adapta molt bé a la banda amb la seua varietat de textures, tempos i caràcter gairebé improvisador. Una obra vibrant i atractiva per a tots els públics.

Overture for Winds del compositor Phillip Sparke va ser un encàrrec de The Berkshire Young Musicians Trust (Anglaterra), per a que servira de prova d’accés per a la secció de vents de fusta de la seva banda de concerts. Actualment és una de les obres més interpretades per a aquesta formació. Del compositor d’Ontinyent Saül Gómez Soler escoltarem Eternal Vibrations, dedicada a la Jove Banda de la FSMCV 2018. Homenatge de l’autor a tots els músics que van formar part d’aquell any inoblidable ple de treball i vivències, que ell va poder viure en primera persona com a director.

Aplegats a l’equador del concert, els percussionistes de La Vella interpretaran l’obra Overture for percussion ensemble del compositor americà John Beck. John H. Beck va ser membre de la banda dels Estats Units de la Marina durant quatre anys abans d’incorporar-se a l’Orquestra Filharmònica de Rochester com a percussionista principal el 1959 i ser timbaler principal en 1962. Llicenciat a l’Eastman School of Music, actualment dirigeix el Departament de Percussió i és director de l’Eastman Percussion Ensemble.

Boda_2
Els músics convidats van estrenar “Mabalcán!” (Foto: Vicente Pastor)

Seguidament la secció de Vent Metall i Percussió ens interpretaran Fanfare for the Common Man. Aquesta Fanfàrria per a l’home corrent o Fanfàrria per a l’home común  és una composició per a metalls i percussió d’Aaron Copland. Va ser escrita per encàrrec del director d’orquestra Eugene Goossens, que va voler iniciar els concerts de l’Orquestra Simfònica de Cincinnati amb fanfàrries escrites per diferents autors en homenatge als combatents aliats en la Segona Guerra Mundial, llavors en curs. L’obra es va estrenar el 1942 i aviat es va convertir en una de les obres musicals més populars del seu autor. Mabalcán!, obra del jove compositor de la nostra entitat Jordi Monllor Oltra, és una suite nupcial en tres moviments: una fanfàrria sobre la Marxa Granadera per quan entra el nuvi, un Ave Maria per a la novia i una marxa nupcial per a eixir que combina tots els elements. Dedicada a Sergio Ortega i Maria Baldó fou estrenada el dia del seu casament pels músics de la Corporació.

Gioia, obra de Saül Gómez va ser un encàrrec del fantàstic trompista i amic del autor Quico Rico, el qual va regalar aquesta curta peça a les seues germanes. El discurs musical es va construint a partir d’un petit motiu que apareix al llarg de la peça per tal de crear grans línies líriques i explotar la sonoritat i l’elegància del conjunt de vent metall.

Per posar punt i final al concert s’interpretarà Azenet 1238 del mestre d’Atzeneta d’Albaida Ramon Garcia i Soler. Va ser escrita l’any 1992, i formalment respon a una forma sonata. Fou una de les seues primeres incursions en la música instrumental, no debades ocupa el tercer lloc en la seua dilatada producció. El títol fa referència al nom de la població del compositor tal com apareix al Llibre del Repartiment i l’any remet a la fundació del Regne de València. Fou estrenada el setembre del mateix any a mode de fanfàrria-obertura en l’entrada d’Atzeneta. En la peça es poden observar clares reminiscències d’Aaron Copland, de Leonard Bernstein i, sobretot, del compositor per a cinema John Williams. L’obra perfecta per a arredonir aquest programa que esperem que gaudisquen.

Entrades: www.ticketalcoi.com Taquilla: de dimecres a divendres d’11.30 a 13.30 i de 18 a 20 hores o dissabtes d’11.30 a 13.30 hores. Per protocol Covid-19 no es vendran entrades abans del concert.

 

 

Saül Gómez presenta “Vents d’Apolo”

Tercer i últim video de presentació d’algunes de les obres a interpretar en el concert Vents d’Apolo el proper diumenge 20 de juny a las 12 h. al Teatre Calderón. Saül Gómez apareix per partida doble en el programa d’aquest concert amb Eternal Vibrations a càrrec de la fusta i Gioia  pel metall i percussió. El compositor ens convida al concert i explica les seues obres

PDF programa

Entrades: www.ticketalcoi.com Taquilla: de dimecres a divendres d’11.30 a 13.30 i de 18 a 20 hores o dissabtes d’11.30 a 13.30 hores. Per protocol Covid-19 no es vendran entrades abans del concert.

“Mabalcán!” presentat pel seu autor Jordi Monllor

Segon video de presentació d’algunes de les obres a interpretar en el concert Vents d’Apolo el proper diumenge 20 de juny a las 12 h. al Teatre Calderón. En aquesta ocasió, el company Jordi Monllor Oltra ens introdueix en la seua obra Mabalcán! que serà estrenada pels metalls i la percussió de la banda

PDF programa

Entrades: www.ticketalcoi.com Taquilla: de dimecres a divendres d’11.30 a 13.30 i de 18 a 20 hores o dissabtes d’11.30 a 13.30 hores. Per protocol Covid-19 no es vendran entrades abans del concert.

Ramón Garcia i Soler comenta “Adzenet 1238”

Agraïm la col·laboració del compositor Ramón Garcia i Soler el qual ens obsequia amb aquest curt vídeo de presentació de la seva obra Adzenet 1238. Composta el 1992, serà l’última de les obres que interpretaran les seccions de Metall i Percussió en el concert Vents d’Apolo a celebrar el 20 de juny a les 12 h. al Teatre Calderón.

PDF programa

Entrades: www.ticketalcoi.com Taquilla: de dimecres a divendres d’11.30 a 13.30 i de 18 a 20 hores o dissabtes d’11.30 a 13.30 hores. Per protocol Covid-19 no es vendran entrades abans del concert.