Concert d’Estiu per La Primitiva

Concert d’Estiu de la Banda Primitiva d’Alcoi el proper dissabte 6 de juliol a les 20h. a la Plaça de Ferràndiz i Carbonell

2013_concert-estiu_musica-als-pobles_Primitiva-AlcoiAmb la banda sonora de coneguts musicals, La Primitiva celebrarà el seu Concert d’Estiu a l’aire lliure a la plaça de Ferràndiz i Carbonell el proper dissabte 6 de juliol a les huit de la vesprada.

Musicals en el Concert d’Estiu de La Primitiva, amb obres representatives d’allò millor del gènere com  “Un dia en Nova York” (On the Town)  de Leonard Bernstein; una pàgina exigent per a banda ara revisada per Vicent Sanoguera i Àngel Lluís Ferrando i que s’hi presenta amb caràcter d’estrena.

Completaràn l’audició, l’exitós “Els Miserables” de Claude-Michel Schönberg amb arranjaments de Marcel Peeters, “El Fantasma de l’Opera” de Andrew Lloyd Webber, i el menys conegut “Chess” (Escacs) de Björn Ulvaeus i Benny Andersson, antics membres d’ABBA, tots dos amb excel·lents arranjaments de l’holandes Johan de Meij:

Un programa per a gaudir del so de la banda simfònica amb excel·lents i exigents arranjaments, el d’aquest Concert d’estiu  què sota la direcció del seu titular Àngel Lluís Ferrando, La Primitiva ha previst per al proper dissante 6 de juliol a les 20h, a la plaça de Ferràndiz i Carbonell.

El concert s’inclou en la XVIII Campanya “Música als Pobles” de la Diputació Provincial d’Alacant i compta amb el suport de l’Ajuntament d’Alcoi.

Manuel de Falla : DANZA RITUAL DEL FUEGO (de El Amor Brujo)

Corporación Musical Primitiva de Alcoi – Ballet Onsen Dance

EMBRUJO @ Teatre Calderón d’ Alcoi (24, febrero 2013)

EMBRUJO, el próximo domingo

El próximo domingo 24 de febrero a la s 19h en el Teatro Calderón

2013-02-24_Embrujo_cartell

EMBRUJO: Un paseo por la música y danza española

La Corporación Musical Primitiva y el Ballet Onsen Dance, presentan EMBRUJO, un espectáculo de música y danza para el próximo domingo 24 a las 19h en el Teatro Calderón.

Un centenar de artistas alcoyanos daran vida a las obras más universales de autores españoles. Falla, Turina, Granados, Albéniz y Giménez en el escenario del Teatro Calderón de la mano de la Banda Primitiva  y el Ballet Onsen Dance.

Programa, localidades y más información.

Mariola i Jordi: dos clarinets per a Santa Cecilia

Mariola Cortés i Jordi Monllor solistes del Concert per a dos clarinets de Franz Krommer amb  La Primitiva

Mariola Cortés i Jordi Monllor en un assaig amb La Primitiva d'AlcoiPer al proper Concert de Santa Cecilia previst per al dissabte 24 de novembre al Teatre Calderón, la Corporació Musical Primitiva sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando oferirà junt a les Scènes Pittoresques de Massenet,el Concert per a dos clarinets i banda de Franz Krommer en transcripció de Enrique Pastor, amb els solistes Mariola Cortés i Jordi Monllor.

Tot dos finalitzaren recentment els estudis professionals de música, en l’especialitat de clarinet, al Conservatori Professional d’Alcoi amb el professor Eduard Terol. A més, Mariola Cortés (Alcoi, 1988) és mestra en educació infantil, mentre que Jordi Monllor (Alcoi, 1989) es diplomat en magisteri musical, i a hores d’ara estudia composició i musicologia al Conservatori Superior d’Alacant.

«A propòsit d’Amèrica» al Palau de la Música de València

«A propòsit d’Amèrica», el concert conjunt de les societats musicals La Pau de Beneixama i La Primitiva d’Alcoi arriba proper dissabte 22 de setembre al Palau de la Música de València

«A propòsit d'Amèrica» concert conjunt de les societats musicals La Pau de Beneixama i La Primitiva d'Alcoi sota la direcció d'Àngel Lluís Ferrando al Palau de la Música de València 22-9-2012JJFM
El proper dissabte, 22 de setembre a les 11:30 hores, la Societat Musical La Pau de Beneixama i la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi sota la batuta del seu titular, Àngel Lluís Ferrando, oferiran a la Sala Iturbi del Palau de la Música de València la darrera audició prevista del concert «A propòsit d’Amèrica» amb un programa que inclou la Simfonia «del Nou Món» d’Antonín Dvorák (Nelahozeves, 1841 – Praga, 1904), junt a diferents peces de reconeguts autors mexicans com Arturo Márquez (Sonora, 1950) o José P. Moncayo (Guadalajara, 1912 — Mèxic, 1958).

La transcripció del «Nou Món»

La coneguda Simfonia en mi menor nº9  «del Nou Món» opus 95 del txec Dvorák, escrita originalment per a orquestra al 1893 mentre el compositor estava als Estats Units d’Amèrica, es presenta en una singular transcripció per a banda simfònica datada a Carcaixent a l’octubre de 1935 i signada per Carlos Gómez, el manuscrit de la qual s’hi conserva a l’arxiu de La Primitiva. La banda alcoiana va estrenar aquest arranjament al 1952 sota la batuta de Fernando de Mora, quatre anys després, el quart moviment s’hi va programar per a tancar el concert de presentació de Amando Blanquer al desaparegut Teatre Circ d’Alcoi.

València, Beneixama, Alacant, …

El concert del proper dissabte al Palau de la Música, una de les sales simfòniques mes prestigioses del país valencià, suposa la darrera fita que les dos societats musicals havien programat dins el projecte conjunt que «A propòsit d’Amèrica» ha vingut a configurar una petita gira aquest 2012, amb el rerefons del bicentenari de les corts de Cádis, i que s’encetava a l’Auditori de la Diputació Provincial d’Alacant per a passar per l’Auditori Municipal de Beneixama el proppassat maig.

Lamentablement, la situació del Teatre Calderón, ha impossibilitat de moment programar el concert a Alcoi, privant als alcoians de gaudir a casa seua de l’espectacle dels 130 músics de totes dos societats musicals alhora, els quals desprès d’aquesta audició al Palau de la Música posaran necessàriament la mirada en els concerts de Santa Cecilia.

Singulars i històriques col·laboracions

No és gens fàcil ajuntar músics de dos bandes per a interpretar conjuntament un programa, per això aquestes col·laboracions tenen caràcter excepcional i constitueixen fites per a les entitats. Pel que fa a la Música Vella d’Alcoi, la història del passat segle XX arreplega algunes col·laboracions similars com el Festival Benèfic amb motiu de l’onomàstica del rei Alfons XIII d’Espanya al 1908 amb la Música del Regiment d’Infanteria Biscaia, aleshores de guarnició a Alcoi;  o l’enregistrament del CD “Firam-Firam” amb la Unió Musical d’Alcoi al 1992, el mateix any que totes dos entitats musicals oferiren a Alcoi un concert conjunt per a celebrar el 150 aniversari de la Música Nova, ara fa vint anys.

«2012: A propòsit d’Amèrica» en Beneixama

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Dissabte 19 de maig, l’Auditori Municipal de Beneixama acollia la segona audició de A propòsit d’Amèrica, el projecte conjunt que aquest 2012 aplega a la Societat Musical «La Pau» de Beneixama i la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi


OPINIÓ

A propòsit d’Amèrica,
A propòsit de la música,
A propòsit de les persones

per ROGER CARCHANO

Aquest any 2012 es commemora el 2ºcentenari de la primera constitució espanyola que va suposar el tret de sortida per la independència de les colònies espanyoles a Amèrica llatina.

Per commemorar aquesta data la Societat Musical «La Pau» de Beneixama i la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, baix la batuta del seu director comú Àngel Lluís Ferrando, hem preparat un concert ambdues Bandes. El passat dia 13 vam actuar a Alacant i el 19 va ser el torn de Beneixama, en espera queda València i Alcoi.

M’agradaria presentar el meu parer respecte al repertori. Compositors d’Amèrica llatina que han sabut incloure la riquesa de la música popular, amb els seus ritmes típics on destaca la percussió amb arrels afroamericanes, en les seves composicions. Cal dir que la meva afició a la percussió ètnica, o world percussion com diuen ara, es el que ha fet especial el repertori M’ha recordat que vaig començar amb la percussió tocant estos instruments i ritmes. La popular clave de son que condueix tot el conjunt rítmic en la Conga del fuego nuevo i Danzón nº2, va estar el primer que vaig aprendre. Els ritmes ràpids de les danses mexicanes i la dansa final “Malambo” completen una rapida passada per la riquesa musical que ens arriba del “Nuevo Mundo” fusió de continents i cultures. Com aportació del “Viejo Mundo” la magnifica Simfonia del Nou Món, no cal dir res més, sols escoltar-la!

De la unió d’esforços d’ambdues bandes per aconseguir un objectiu surt una convivència, encara que potser breu, però sincera. Es el segon aspecte positiu d’aquest projecte, el vessant humà,. En aquest aspecte he estat personalment satisfet perquè ha estat per mi un rencontre, ja que la Societat Musical «La Pau» de Beneixama havia estat molts anys banda de la filà Ligeros, que va ser la meva fila fins que la vaig deixar en 1992. Han passat més de 18 anys, a penes recordava algunes cares d’algun d’ells.

Quan vam anar a fer l’assaig conjunt a Beneixama, el meu pare hem va dir dóna-li records a Domingo. Sabria jo qui era Domingo? Doncs sí, el vaig reconèixer de seguida i ell a mi, a més d’altres cares conegudes.

En l’últim concert de Beneixama mentre tocava a l’escenari vaig tenir una sensació, que volia explicar: mentre estàvem tocant, veia a Domingo (bombo) i a Juan (plats) de Beneixama cantats enfront veient el concert… hem va venir el pensament que potser estes persones, esta banda, van ser el meu primer referent musical de la infantessa, m’acompanyaren de glorieret i en molts moments que recorde. Ara estaven ells a l’altre costat, mirant com jo els mirava i escoltava de petit a la fila. Potser després de tants anys estos dos siguen els responsables primers de esta dèria tardana que m’ha entrat per la musica i en particular la percussió. M’agradà pensar que es així.

M’emporte d’aquest concert el baqueter ple d’estima, rencontres i bona musica, i amb esta crònica vull donar les gracies a la  Societat Musical «La Pau» de Beneixama, la meva banda com deia de petit.

Desitge que vos haja agradat si heu escoltat el concert, als que no, que no se’l perguen i als amics que en Setembre es tornem a trobar!

VIVA LA PEPA!!

Tres generacions de gloriers

Pablo, Jaime i Paco Payà. Abencerrajes. Alcoy. Banda Primitiva. Foto: Kiko Payá

Pablo, Jaime i Paco Payà; pare, fill i avi: tres generacions de gloriers abencerratges. Acompanyats per la Banda Primitiva d’Alcoi amb “Un moble més” del mestre Julio Laporta, al finalitzar la Glòria.

Alcoi, Diumenge de Resurrecció, 8 d’Abril de 2012. Foto: Kiko Payá

FAT BLACK SPIDER: el olvido de la indiferencia

“Bajo el prisma de la posmodernidad, la Corporación Musical Primitiva construía, junto a Christine Hinterkörner, los retales de una historia en la que cabía todo tipo de interpretaciones…”

Madame Humtata & Banda Primitiva de Alcoy (l13) by Reinhold Bidner

José A. García Casasempere

Sensual, atrevida o mordaz. Estas son solo algunas de las facetas que la polifacética Madame Humtata mostró el pasado sábado 25 de febrero durante su actuación en el Teatro Calderón. Una apuesta considerada para muchos como “arriesgada” que, de manera positiva o negativa, no dejó indiferente a ninguno de los asistentes. Este hecho concuerda con una de las reglas fundamentales de la publicidad cuando se quiere vender un producto: “que hablen bien o mal de ti, pero que hablen”. En este caso, el respetable habló.

Bajo el prisma de la posmodernidad, la Corporación Musical Primitiva construía, junto a Christine Hinterkörner, los retales de una historia en la que cabía todo tipo de interpretaciones: el paso del tiempo con sus respectivas fases de la vida, la batalla entre la soledad y la necesidad de formar parte de una sociedad, etc. Todo, con el pretexto de una araña que encarna los valores de un mundo oscuro y complejo. Minuto a minuto, el silencio estaba presente en la sala y tanto los participantes como los espectadores se metían de lleno en esta miscelánea cultural.

Con el paso de los años, el eslogan “renovarse o morir” ha conseguido más adeptos, y tras la puesta en escena de Fat Black Spider, la Banda Primitiva d’Alcoi ha manifestado que se atreve con otros estilos de música con los que no suele trabajar. A esto hay que añadir el hecho de representar el espectáculo en un lugar como Alcoy, profundamente arraigado a otros estilos y con una política cultural que, mande quien mande, algunos músicos no acabamos de entender: o bien hay mucha oferta cultural donde elegir en un mismo día, o bien la cartelera está vacía.

El estilo Avant-Pop-Art está arrasando en diversos países de la Unión Europea, tales como Francia, Lituania o Austria. Precisamente, desde este último lugar llegaba Madame Humtata y su más conocido secuaz: el batería Florian Kasper. El séquito quedaba completado con la presencia del madrileño Enrique Tomás, que ejercía como DJ residente y el también austríaco Reynhold Bidner como concertista visual. Sin embargo, el pilar musical más consistente llegaba con la Corporació Musical Primitiva, dirigida por Àngel Lluis Ferrando Morales. Interpretaciones como la de Hunter, Abandon Poverty o New Face permitían ver que algo novedoso se cocía sobre el escenario del Teatro Calderón. Personalmente, considero que el plato fue servido con abundante guarnición y que incluso los más escépticos se quedaron con ganas de pedir otra ración.

Innovación como evolución: el video

Si hace unos dias publicabamos “Innovación como evolución“, el artículo de Duna Valor, hoy lo ilustramos con el video-montaje obra de Maria Cabanes: un repaso a las últimos cuatro años en las actividades de la Corporación Musical Primitiva. De fondo la música de Madame Humtata. Un fascinante espectáculo para el próximo 25 de febrero en el Teatro Calderón.