Gravació efectuada per Radio Alcoy de l’estrena oferida el passat 17 de desembre a càrrec de l’Orquestra Simfònica d’Alcoi, sota direcció de Gregorio Casasempere Gisbert i disponible al canal de Youtube del CAEHA
PMB. La presentació d’aquesta gravació es va realitzar divendres 10 de febrer a la seu de la Fundació Mutua de Levante. En la foto, d’esquerra a dreta: Pep Jordà, en representació de la fundació; Pedro J. Parra Verdú, directiu del CAEHA, Àngel Lluís Ferrando, Eduard Terol i Ferran Villanueva, president de l’OSA (Foto cedida per Marisa Sempere)
Divendres 10 de febrer a les 19 h. a la Fundació Mutua de Levante amb presència dels autors
PMB. El proper divendres 10 de febrer (19 h.), la seu de la Fundació Mutua de Levante (Plaça Espanya, 16) acull la presentació de la gravació del poema simfònic Ressonàncies de la Serreta. Aquesta obra conjunta d’Eduard Terol i Botella i Àngel Lluís Ferrando fou estrenada el passat 10 de desembre per l’Orquestra Simfònica d’Alcoi sota direcció de Gregorio Casasempere Gisbert al Teatre Calderón. Aquest enregistrament ha estat realitzat per Radio Alcoy.
L’obra va estar encarregada pel CAEHA (Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics) per la celebració del 40è aniversari de la seva fundació, entitat que posteriorment publicarà aquesta gravació en el seu canal de Youtube. En l’acte de la presentació, i després de la difusió de la gravació, els autors oferiran una xerrada sobre el procès de composició d’aquesta obra.
D’esquerra a dreta: Àngel Lluís Ferrando, Gregorio Casasempere i Eduard Terol el dia de l’estrena
Dissabte 17 de desembre al Teatre Calderón a les 18.30 h. amb esdeveniments importants
PMB. El proper dissabte 17 de desembre (18.30 h.), l’Orquestra Simfònica d’Alcoi celebra el Concert de Nadal al Teatre Calderón. Amb la direcció de Gregorio Casasempere Gisbert, el programa consta d’obres de Strauss, Grieg i l’estrena del poema simfònic Ressonàncies de la Serreta, d’Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol i Botella. Aquest concert també significa el retorn de la soprano Tania Bou a l’escena alcoiana.
El programa Mosaic de les comarques de TvA ofereix una entrevista que Ajo Valls realitza a Gregorio Casasempere, director de l’OSA; Eduard Terol i Botella, coautor de l’obra a estrenar i Pedro J. Parra, directiu del CAEHA. Aquesta entitat dedicada al patrimoni històric alcoià compleix quaranta anys d’existència, motiu pel qual s’ha encarregat i estrenat aquesta obra dels músics alcoians. VENDA ENTRADES
Obra composta conjuntament per Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol, amb motiu de l’aniversari del CAEHA
Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol, autors de ‘Ressonàncies de la Serreta’
PMB. El proper dissabte 17 de desembre (18.30 h.), l’Orquestra Simfònica d’Alcoi celebra el Concert de Nadal al Teatre Calderón. Dins del programa apareix l’estrena de Ressonàncies de la Serreta, un poema simfònic per a orquestra compost conjuntament per Àngel Lluís Ferrando Morales i Eduard Terol i Botella.
Els dos músics que han estat com a directors al podi de La Primitiva uneixen el seu talent i creativitat per a aquesta nova obra. L’estrena ha estat encarregada pel CAEHA (Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics) per la celebració del 40è aniversari de la seva fundació. L’obra ha tingut, sens dubte, un procés compositiu inèdit en què el repte era continu, ja que amb la idea inicial d’un d’ells, el company l’havia de desenvolupar musicalment en els quinze dies següents, evitant el Tema i variaciones, habitual en aquests casos. Amb el centenari del descobriment del jaciment arqueològic de la Serreta com a pretext argumental, es tracta d’una obra lineal i continuada de temes propis. Tot un esdeveniment musical genuinament alcoià a les portes de les properes festes nadalenques.
L’actor Juli Mira i el CAEHA homenatjats a València i Alcoi el proper 9 d’octubre
CIM Apolo. Des de la Corporació Musical Primitiva volem donar l’enhorabona a dos personalitats del món de la cultura alcoiana. L’actor Juli Mira ha estat distingit amb una Medalla al Mèrit Social dins dels premis 9 d’Octubre que atorga la Generalitat Valenciana, reconeixent així la seua trajectòria professional cinematogràfica i teatral des dels seus inicis amb La Cazuela el 1972. En televisió l’hem pogut veure en sèries com Cuéntame cómo pasó o Las cerezas del cementerio. El 9 d’octubre rebrà la Medalla de part del Consell valencià.
Ja en la nostra ciutat i en la mateixa festivitat, la gala que ofereix l’Ajuntament d’Alcoi rendirà tribut a la pianista alcoiana Marisa Blanes a l’igual que el CAEHA (Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics) que rebrà el premi 9 d’Octubre com a guardó col.lectiu a una entitat. La gala es celebrarà al Teatre Calderón a les 12 h. on actuarà enguany la Societat Música Nova d’Alcoi. Felicitem a tots ells recordant el concert Desastres de la guerra que La Primitiva va oferir en febrer de 2014 on el CAEHA i l’actor van participar i col.laborar. (Video pagina66)
Crònica del concert del passat 24 de setembre programat dins de la I Fira Modernista d’Alcoi a càrrec d’Àngel Lluís Ferrando
Foto de família després del concert amb Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol al capdavant
Al llarg del concert del diumenge 24 de setembre de 2017 van passar pel meu cap moltes imatges. La banda amb gorra a sobre del templet de la Glorieta em transportava al moment de la seua inauguració, el diumenge 18 de març de 1928, quan la Música Vella (sembla que un dia desprès de la Nova), interpretava el pasdoble El Noticiero Regional al mateix lloc que avui sonarien el fox-trot No «The Thimes» Timoteo (1917), el fox-oriental La Caravana (1921) o l’one-step Bambú (1923).
També van passar pel meu cap moltes vivències mentre pujava l’escala per acostar-me a la banda. I, en començar a parlar, amb els nervis lògics per la responsabilitat (que sempre apareixen en tot allò que envolta aquesta societat musical tan especial i que significa tant per a nosaltres), després dels agraïments protocol·laris, és Àngel qui parla com a part de La Vella.
«Aquesta satisfacció esdevé també emoció personal per ser, precisament, aquest acte el primer públic en què col·labore amb la meua banda. Les observacions i comentaris que faré tracten d’apropar les composicions que avui escoltarem a tots vosaltres, com una mena de “notes al programa”. Eixa és la seua única vocació i aconseguir-ho és la meua única voluntat.»
Parle de moltes coses, potser massa llargues, però a sobre de tot pense en què darrere de mi estan tots (potser falte algú circumstancialment) els qui formen part d’aquesta entitat. Una mica apretats, això sí, perquè les bandes de 1928 eren molt menys nombroses i, novament, em pose en el seu lloc i el meu pensament se situa per un instant en què les circumstàncies no són les més favorables però, en canvi, el moment és molt especial. La Música Vella sempre per davant i endavant!
Avança el concert, el qual observe des d’un punt privilegiat als peus del templet. Em delecte amb la música i amb la Música. Prompte arriba la segona part amb tres joietes d’Evaristo que no desdiuen dins del programa del concert d’Any Nou a Viena i finalment, eixe monument que és Andante y polonesa de Cantó. No es cansem mai d’interpretar-la, d’escoltar-la, de dirigir-la: sempre trobem algun detall, alguna novetat que la fan senzillament eterna.
Abans de baixar cap al meu particular pati de butaques, Eduard em fa un apartat i em comenta el bis per a que ho pose en coneixement del públic. Així ho faig en veure el gest de complicitat del director i La Vella interpreta el vals Deprisa y corriendo, una altra preciositat del mestre Jordà.
Torne a les paraules de la presentació, concretament aquelles que van fer la funció d’una mena d’intermedi.
«Amb la composició de Cantó posem punt i final al concert. Per fer una mena de conclusió, agafe un préstec familiar. Com assenyalava encertadament Jaume Jordi Ferrando en una altra ocasió molt similar: “Un singular programa el d’aquest concert signat per Camilo Pérez Laporta i els seus fills Camilo i Evaristo, amb els mestres Cantó i Laporta, que permet -per poc que hom es fixe en les dates de les composicions i sense necessitat de filar prim-, adonar-se’n de com la societat alcoiana d’entre la primera i segona repúbliques, va incorporar les successives novetats musicals propiciant la creació local: un signe de modernitat i mesura de la capacitat dels alcoians d’entre els segles XIX i XX de seguir el ritme del món.”
Un cop més, ha brillat la música en mans de la Música, La Música Vella, la qual, amb les seues llums i ombres (com tot en aquesta vida) fa les delícies de l’auditori. (Agraïment pel material fotogràfic a Pepi Pascual, Pau i Laura Martínez)
Pablo Martínez. Durant els anys transcorreguts entre la segona meitat del XIX i principis del XX, la societat alcoiana gaudia en aquests temps d’una pròspera activitat econòmica pel que els seus moments d’oci i diversió diguem que també eren abundants i no s’escatimaven recursos. Són memorables els balls públics de màscares que es celebraven des del Dia de Reis fins a l’entrada de la Quaresma, dels quals es troben referències d’ells celebrats a la Glorieta, també al Teatre Principal amenitzats per la Novísima, o els que la nostra banda realitzava en els salons del Círculo La Unión (El Serpis, 6/03/1886). Altres llocs d’esplai eren els salons de societats com la nostra casa, Apolo; Sociedad Artístico-Recreativa El Iris o Círculo Industrial; i també l’aparició de cafès cantants on s’oferia tota mena d’espectacles com màgia, flamenc, humor i música en llocs com el Café del Comercio a Sant Llorenç; Café Rincón de Don Simón o el concorregut saló del Cafè Rigal situat a Sant Nicolau i conegut també com a Gran Hotel-Café Restaurant.
‘Fox-trot’ significa literalment ‘trot de la rabosa’
Paral·lelament a aquest escenari, una sèrie de tendències musicals vingudes del Centre i Est d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica venien a enriquir les composicions dels autors nacionals. Del vell continent vindrien les masurques i poloneses provinents de Polònia; polques, de la República Txeca i els valsos, d’Àustria; mentre que d’Amèrica i ja en el segle XX, el fox-trot faria furor gràcies a les orquestrines de jazz, i posteriorment el one-step. Els nostres compositors locals no van ser aliens a totes aquestes modes i tendències, component un nodrit nombre d’obres gaudibles per a tot tipus de públic i de indistinta condició i classe social, tal com comenta Evaristo Pérez Monllor en el manuscrit del seu fox-trot No the Times Thimoteo (1917), “lo mismo te lo baila una gachi en el rastro de Maravillas que una demi-mondeu en la Bombi o el Palais-Hotel”.
El concert que ofereix La Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella tan sols oferirà un botó de mostra d’aquestes músiques, de les quals, d’entre els títols programats desperta una singular tendresa Recuerdos de un ángel (1889), masurca de Camilo Pérez Laporta, dedicada a la xiqueta morta de tres anys Caridad Llòria Jordà, filla del matrimoni entre Roque Llòria, boter de professió, i Amalia Jordà, veïns del compositor al carrer Sant Llorenç. La sensibilitat mestra que demostra Julio Laporta Hellín apareix amb el vals lent El Iris (1907), en referència a la Societat Recreativa del mateix nom i al seu president de llavors Enrique Hernández o la desimboltura, reflex de l’època, que sorgeix amb les composicions d’Evaristo Pérez Monllor com l’anteriorment citada No the Times, Thimoteo així com els foxtrots La caravana i Kitatetú.
Teatro Príncipe Alfonso al Passeig Recoletos de Madrid (La Ilustración Española y Americana)
Dins del programa, s’interpreta Andante y Polonesa (1885) de Juan Cantó Francés, en la qual transcendiria i ‘simfonizaría’ totes aquestes modes oferint l’obra que el consagraria com a home de música. Composta amb tan sols 28 anys d’edat, es va estrenar un diumenge 22 de març de 1885 al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid i interpretada per la Sociedad de Conciertos dirigida per Tomás Bretón (autor de La Verbena de la Paloma) amb una audició fortament ovacionada obligant a la seva repetició. La versió que interpreta La Primitiva és la instrumentació per a banda efectuada per Camilo Pérez Monllor a Cartagena al setembre de 1927.
Tot un atractiu programa que reflexa l’atmosfera i ambients que es respiraven en aquella particular ‘belle epoque’ alcoiana manifestant-se també una faceta pràcticament oculta dels nostres compositors locals dels quals es demostra el seu ofici i versatilitat.
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
CARBONELL, Quico: «Historia Local del Cine: De bailes públicos de máscaras» (El Nostre, 10/01/17)
CARBONELL, Quico: «Historia Local del Cine: De los cafés cantantes» (El Nostre, 24/01/17)
COLOMA, Rafael: «Juan Cantó, artista muy laborioso» (Asociación de San Jorge, 1982)
Arxiu Municipal d’Alcoi i Arxiu Corporació Musical Primitiva d’Alcoi.
El concert es celebra a la Glorieta el proper diumenge 24 de setembre a les 11.30 h. amb un programa de ‘música ballable’ d’aquelles èpoques dins de la I Setmana del Modernisme d’Alcoi
PMB. La I Setmana del Modernisme d’Alcoi que es desenvolupa entre el 18 i el 24 de setembre té com a figura principal recordada l’arquitecte Vicente Pascual Pastor. D’entre la sèrie d’actes preparats, destaca el cap de setmana la I Fira Modernista a celebrar a la Glorieta que inclou en els seus actes de cloenda un concert interpretat per la Corporació Musical Primitiva sota direcció d’Eduard Terol i Botella, organitzat pel CAEHA (Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics) i l’Ajuntament d’Alcoi. La banda enceta temporada amb aquest concert el diumenge 24 a les 11.30 h. que compta amb la presentació d’Àngel Lluís Ferrando i l’assistència de l’alcalde Antonio Francés i familiars de l’arquitecte homenatjat.
El programa consisteix en una selecció de ‘música ballable’ o peces destinades a l’oci i diversió de la societat alcoiana d’entre finals del segle XIX i primers anys del segle XX. Una acurada selecció de títols -entre els quals s’inclouen polques, masurques, valsos i fox-trots- d’autors alcoians, centrats en Camilo Pérez Laporta (en el centenari de la seva mort), Julio Laporta Hellín i Evaristo Pérez Monllor, per a concloure amb el brillant Andante y Polonesa, de Juan Cantó Francés. Una excel·lent oportunitat per conèixer una faceta desconeguda dels nostres compositors.
El Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics disposa d’una nova pàgina web amb informació actualitzada de les seues activitats
PMB. Des del passat mes de setembre, es troba operativa la nova pàgina web del CAEHA (Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics), entitatfundada el 1982, dedicada a la difusió i conservació del patrimoni cultural alcoià, i que en l’actualitat es troba presidida pel professor Pedro Juan Parra Verdú, ex-membre també de La Primitiva, i autor dels llibres fruit de les seues investigacions: La Cazuela (1995), El Club d’Amics de la Unesco d’Alcoi (2006), i Tardofranquismo y transición democrática en Alcoy 1973-1979 (2008).
La web ofereix informació completa del seu organigrama, publicacions, col·laboracions i calendari de les properes activitats entre les que es troben unaexcursió amb la ruta La colònia agrícola dels Plansel diumenge 30 d’octubre i una altra edició de La Ciutat Adormidaen el Cementeri Municipal el dissabte 27 de novembre.
Àngel Beneyto i Josep Lluís Santonja són dos dels conferenciants al voltant de la Guerra Civil a Alcoi
Fotografia de Michele Francone que presenta l’exposició. És el lliurament de la bandera que han brodat les joves al 86 Batalló de la 22 brigada Mixta de l’Exèrcit Popular en juny de 1937 (Fototeca Municipal d’Alcoi)
PMB. La Seu Universitària Ciutat d’Alacant (Universitat d’Alacant) acull del 26 de maig al 10 de juny una sèrie de conferències al voltant de l’exposició Alcoi, les fotos de la guerra (1936-1939), la qual pot visitar-se a la sala Juana Francés de dita Seu universitària. El llibre que dóna peu a l’exposició, editat l’any passat i que va ser un èxit de vendes, és una selecció del llegat fotogràfic de Michele Francone, cedit pels seus fills Vittorio i Giancarlo Francone, i per altra banda, del material fotogràfic realitzat pel personal metge de l’Hospital Suec-Noruec.
Totes les xerrades seran en la sala d’actes de la Seu, a les 20:15 h. de les quals trobem la que realizarà Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal amb el títol Les fotos d’un soldat: Michele Francone, un italià en la guerra d’Espanya el divendres 3 de juny. Recordem que Francone en la seua estància a Alcoi, va ser amic personal d’alguns membres de La Primitiva com el director d’aleshores Fernando de Mora Carbonell i els músics Rafael Serra Carbonell i Rafael Botella. L’altra xerrada impartida per Àngel BeneytoTestimonis de la guerra: Escandinaus per Espanya. serà el dimarts 7 de juny.