Etiqueta: Camilo Pérez Monllor

En el centennari de la mort de Massenet, La Primitiva programa al concert de Santa Cecilia les Escenes Pintoresques, un clàssic del repertori bandístic

L’autor i l’obra

La suite orquestral Scénes Pittoresques figura entre els treballs no escènics més coneguts de Jules Massenet (Montaud, 1842 – París, 1912). Estrenada al Paris de 1874, s’hi va gestar uns anys abans: a la fi de la guerra franco prusiana. Al juny de 1871, amb els darrers dies de la Comuna, el músic s’hi retrobarà a la casa de camp que la seua sogra tenia a Avon, prop de Fontaineblau, s’havia casat cinc anys abans i tenia una filleta que havia fet tres anys, ell mateix ho recordaria així:

La Comuna exhalava l’últim alè del seu regnat, quan estàvem reunits a la casa famíliar de Fontainebleau. París respirava per fi, després d’un llarg període d’angoixa, va arribar a poc a poc la calma. […]

En reveure la meva estimada petita habitació al camp, em vaig armar de valor per treballar i, en pau, sota els grans arbres que amb les seves branques ens cobrien de suau i silenciosa ombra, vaig escriure les Escenes Pintoresques. Les vaig dedicar al meu bon amic [Emile] Paladilhe, autor de «Pàtria», que més tard es va convertir en el meu col·lega a l’Institut [Acadèmia de Belles Arts].

Després d’haver estat sotmès a tota mena de privacions durant tants mesos, el temps que tornava a viure em va semblar el més exquisit, em va portar el bon humor, va tornar la pau i la tranquil·litat a la meva ment, perquè jo pogués escriure aquesta segon (2) suite orquestral, que uns anys més tard s’estrenaria en els Concerts du Châtelet. (Massenet, 1912)

En aquell temps Massenet era un pianista amb composicions guardonades a Paris i Roma que havia escrit algunes òperes i estava enllestint un oratori. La consagració artística no vindrà fins anys després amb Manon i Werther. Tot i això, ja amb Le Roi de Lahore (1877) va gaudir de fama arreu Europa, essent considerat com «la más brillante esperanza de la música francesa, el émulo joven y valiente de Gounod».(3)

Els quatre números de les Escenes Pintoresques reflecteixen el sentiment del propi autor en aquells dies feliços. La suite s’inicia amb la Marche un record apaivagat de la guerra, completament despullat d’ideals. La tendresa de l’ Air de Ballet, quasi una cançó de bressol ens transporta a la realitat quotidiana: les campanes del Angelus i la dansa festívola i estiuenca de la Fête Bohème,

La transcripció de Gabriel Parés

A l’arxiu de La Primitiva s’hi conserva una transcripció centenària de les Scénes Pittoresques, deguda a Gabriel Parés (París, 1860 – 1934) editada per Evette & Schaeffer, cap al 1906  (4). Aquesta edició, en el seu temps, devia estar considerada com un obra bastant valuosa per als músics. Impresa en un paper fi, la van enganxar al damunt d’altres més durs per a donar-li rigidessa i que pogués sostenir-se sense problemes als faristols.

Parés fou director d’una de les bandes més cèlebres de tots els temps: la Musique de la Garde Republicaine de Paris, banda que, formada al 1802, constituiria la referència de les músiques d’arreu Europa. Al 1907 visità València com a banda convidada al Certamen de la Fira de Juliol, fou allí, a la plaça de bous de la ciutat del Túria on Parés, president del jurat del certamen coneixeria un alcoià: Camilo Pérez Laporta, a qui la «Santa Cecilia» o «Primitiva» d’Albaida li estrenava «La Canción del Harém», peça que sembla va interessar al francès, al dir de Bernardo Ayllón. (5)

Suposem que arrán aquell encontre, en el que a més de Pérez Laporta estaven José Seva i Julio Laporta, la música de Parés arribà a Alcoi com a la resta del país, l’arxiu de La Primitiva conserva diverses obres incorporades per aquelles dates, a més al certamen l’obra obligada era seua: l’obertura Rollon.  Però a Massenet se li coneixía de prou abans, ja en les vetlades organitzades pel Cercle Industral als estius de 1880 i 1881,  l’Orquestra Primitiva sota la direcció de Rafael Pascual va interpretar les Escenes Pintoresques en versió original. (6)

De la transcripció de Parés -la mateixa que ara s’hi programa sota la batuta d’Àngel Lluís Ferrando-, la Música Primitiva d’Alcoi conserva programes de tres interpretacions al segle XX: en març de 1955 amb Fernando de Mora al Cinema Goya, en desembre de 1934 amb Emilio Gutiérrez Féliz al Teatre Principal i, en maig de 1932 al Teatre Calderón amb Camilo Pérez Monllor.

—

Notes:

(1) MASSENET, Jules (1912):  Mes Souvenirs (1848-1912)

(2) La suite s’hi coneix com «quarta»,  però l’autor diu «segona» referint-se a les que nomena Scènes

(3) Revista de Cuba, 1877 p.562

(4) Vegeu  Journal général de l’imprimerie et de la librairie nº95, 1906

(5) AYLLÓN PORTILLO, Bernardo (1917): «Don Camilo Pérez Laporta», Heraldo de Alcoy, 7-2-1917

(6) El Serpis, 2-7-1880

Fonts i Bibliografía:

Arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi

Gallica. Biblioteca Nacional de França

Hemeroteques Municipals d’Alcoi i de València

Hemeroteques digitals: <prensahistorica.mcu.es> <hemerotecadigital.bne.es>

COMBARIEU, Jules (1919): Jules Massenet