Etiqueta: Corporación Musical Primitiva

Publicado el

El ‘Wali-Wali’ de Julio Laporta acompleix cent anys

Col.laboració de Jaume Jordi Ferrando pel centenari del Novenario a San Jorge. Seguidament oferim programa de les obres del Triduum a Sant Jordi a celebrar el 30 d’abril, 1 i 2 de maig a les 20 h.

Jaume Jordi Ferrando. El mestre Julio Laporta Hellín signava a Alcoi el 31 de març de 1919 el seu Novenario a San Jorge, uns goigs al sant patró primer dels alcoians, i que interpreta La Primitiva en els oficis religiosos previs a la Festa.

Els goigs són composicions poètiques de caràcter religiós i popular, normalment cantats, de llarga tradició en l’àmbit català i valencià. Tradició compartida amb el teatre religiós -els misteris- que arranca en la baixa edat mitjana.

«»Los gozos son poemas piadosos normalmente musicalizados dedicados a advocaciones marianas o a santos, muy frecuentes en el ámbito catalán y valenciano; en la mayoría de los casos adquieren los rasgos del romance y el carácter narrativo de éste.»» (1)

Dels goigs a Sant Jordi relacionats amb Alcoi (2), s’hi conserven uns impresos per Martí al 1846. I d’aquest text beu el mestre Laporta per escriure el seu Novenario. Concretament de les estrofes 1ª, 3ª i 6ª. A partir d’aquest material Laporta conforma la primera cobla a solo amb quatre versos de l’estrofa primera, elimina els dos centrals i substitueix l’inici del vers sisè original «Tal fué el primer blasón» per «Éste fué el primer blasón».  La segona cobla cantada a cor és la combinació dels quatre primers versos de la tercera estrofa original -del imprés en 1846-  i els dos darrers de la sexta estrofa, amb una nova redacció del sisè.

Pel que fa a la tornada, fa servir la que va escriure l’advocat José Vidal Botella i que el mestre Espí va musicar per primer cop al 1890, amb el tercer vers modificat de l’original «con fe te imploro» a «paz y camino». El resultat final és:

Walí, Walí, ¡yo te saludo!

Walí, Walí jinete divino.

Oh! luz de Alcoy, paz y camino.

Jorge santo: ¡sé su escudo!

I

En la ciudad de Berito

mataste aquél dragón

¡éste fue el primer blasón

de Vuestro esfuerzo afamado!

II

Con infinitos tormentos

el tirano os oprimió

y de ellos Dios os libró

de otros tantos tormentos.

¡Caballero del toisón

sois en los cielos armado!

La lletra fa referència a Bérito, l’actual ciutat libanesa de Beirut, on la llegenda situa el lloc on va matar el drac, concretament en la Badia de Sant Jordi, al nord de la ciutat. Altra referència interessant, és el terme Walí, quasi transcripció fonètica de l’àrab i que podria interpretar-se com l’amic de Déu. Mentre que la referència a l’antiga Bérito reflecteix l’antiguitat de la devoció al sant patró dels alcoians; el terme Wali podem relacionar-lo amb la corrent alhambrista del postromanticisme espanyol. Amb aquesta combinació el mestre Laporta sembla voler incorporar les noves estètiques a d’allò més antic o tradicional. I, aquesta combinació va ser la que el va dur a compondre aquesta peça, amb música pròpia però amb estètica molt propera a la d’Espí Ulrich que suposem molt més acceptada fa un segle que els goigs de José Jordá que fins el moment cantava la capella de la Música Primitiva.

De tota manera no són aquests els únics goigs que tenim, també n’hi han de Joan Valls, per exemple i pel que fa als músics alcoians podem citar peces de Francisco Cantó i Camilo Pérez Laporta a més dels esmentats de José Jordá, José Espí i els que ens ocupen de Julio Laporta Hellín, música que ja és centenària.

***

(1) PÉREZ Berná, Juan (2007): La Capilla de Música de la Catedral de Orihuela: las composiciones en romance de Mathias Navarro (ca. 1666-1727), Universidad de Santiago de Compostela.

(2) Vegeu: Gogistes Valencians <http://gogistesvalencians.blogspot.com/2011/01/gozos-que-la-leal-ciudad-de-alcoy-canta.html&gt;

Triduum a Sant Jordi * 30 d’abril, 1 i 2 de maig a les 20 h.

Capella Música Primitiva. Director: Àngel Lluís Ferrando.

Coral Polifónica Alcoyana. Directora: Alexandra Soler Aguilar

Cantores de Alcoy. Director: Alfonso Marco Valor.

ENTRADA

[30 d’abril, 1 i 2 de maig] Jerusalem (H. Parry)

ACLAMACIÓ EVANGELI

[30 d’abril] A trumpet tune (Henry Purcell) [1 de maig] Canzon a 4 (Giovanni Gabrieli) [2 de maig] Rondeau (J.J. Mouret)

OFERTORI

Assajos del Triduum a la seu d’Apolo (Foto: J.J. Ferrando)

[30 d’abril] Ave verum corpus (W.A. Mozart) [1 de maig] Ave Maria (G. Caccini)

[2 de maig] Ave verum corpus (W.A. Mozart)

SANTUS

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Santus de la Missa Prima Pontificalis (Lorenzo Perosi)

AGNUS DEI

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Agnus Dei de la Missa Prima Pontificalis (Lorenzo Perosi)

COMUNIÓ

[30 d’abril] Cantiga de la Suite Galaica (Amando Blanquer) [1 de maig] Coral de la Cantata 147 (J.S.Bach)

[2 de maig] Cantiga de la Suite Galaica (Amando Blanquer)

NOVENARIO A SAN JORGE

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Novenario a San Jorge (Julio Laporta)

DESPEDIDA

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Himno a San Jorge (Enrique Juan Merín, instrumentació d’Amando Blanquer)

Publicado el

Audioart celebra un segon sorteig de CD’s de música festera

L’estudi discogràfic continua celebrant els seus quinze anys d’existència amb un nou sorteig

audioart-logo-15-aniversarioPMB. El segell discogràfic Audioart continua celebrant els seus quinze anys d’existència amb un segon sorteig de CD’s de música festera i un lot de partitures de tres obres d’Ernesto Garcia Climent. El sorteig es celebra el pròxim 15 de desembre i hi haurà tres guanyadors amb tres lots de 12 CD’s on es troben gravacions de la Unió Musical de Manuel, Unió Musical Contestana, La Primitiva de Castell de Castells o la Societat Musical Beniatjarense. Per a poder participar, només cal subscriure en la nova llista de correu d’Audioart.

En el passat juny, mes en què es va celebrar el primer sorteig de CD va actuar com a mà innocent Àngel Lluís Ferrando on apareixien els últims productes de La Primitiva. Més informació: http://www.audioart.es

Publicado el

Audioart compleix quinze anys d’existència

El segell discogràfic va celebrar un sorteig de CD’s per a celebrar-ho on aparéixen productes de La Primitiva

Àngel Lluís Ferrando, mà innocent d'Audioart
Àngel Lluís Ferrando, mà innocent d’Audioart

PMB. Els estudis de gravació Audioart situats a Penàguila amb un segell discogràfic especialitzat en música de bandes i de cambra celebra aquest any el seu quinzè aniversari amb una sèrie de sortejos de CD’s al llarg de l’any. El primer, efectuat el passat 20 de juny va ser un lot de 12 cd ‘s de música festera amb enregistraments de bandes com la Unió Musical Belgidense o la Unió Musical de Montesa. En aquest lot aparéixen tres produccions dels darrers enregistraments de La Primitiva: Novella, Filà Alcodians: 50 anys d’història i el recient, Rams de Música II.

El productor d’aquests estudis, Rafa Monllor, va demanar la col.laboració d’una ‘mà innocent’ per al sorteig, que no va ser altra que la d’Àngel Lluís Ferrando, el qual va extraure el nom dels tres guanyadors. Més informació: http://www.audioart.es

 

Publicado el

RAMS DE MÚSICA II, nou CD de La Primitiva amb enregistraments en directe

Rams de música II, una nova selecció dels concerts de Diumenge de Rams 2009-2015, a la venda amb el periòdic El Nostre Ciutat el proper dissabte

CD RAMSPMB. El proper dissabte 19 de març, Dia del Pare i vespra de Diumenge de Rams, a un mes vista de les festes de Sant Jordi s’hi posa a la venda el compacte Rams de música II, una selecció de peces enregistrades en directe per la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando, als concerts de Diumenge de Rams 2009-2015.

En aquesta selecció de música festera amb la garantida qualitat dels enregistraments en directe d’Audioart, apareixen una sèrie de títols, alguns d’ells d’importància cabdal en el desenvolupament de la música escrita per a les festes de Moros i Cristians. Les tretze obres que composen el CD són: El Noticiero Regional (1928), pasdoble d’Evaristo Pérez Monllor; Entrada Cristiana de Elda (2010), marxa cristiana de Joan Enric Canet i Todolí; Moros y Cristianos (1935), marxa mora de Camilo Pérez Monllor; Ernesva (1971), marxa de Ricardo Dorado Janeiro; Cruïlla de cors (2008), marxa cristiana d’Àngel Lluís Ferrando Morales; A Don Camilo (2014), poema simfònic d’Eduard Terol i Botella; Anselmo Aracil (1891), de José Espí Ulrich; El Desgavellat (1927), kake-paso de Julio Laporta Hellín; L’Ambaixador (1959), marxa mora d’Amando Blanquer Ponsoda; Fontinens (1909), marxa-pasdoble de Camilo Pérez Laporta; Xema Almogàver (2015), marxa cristiana de Rafael Mullor Grau; Abencerrajes y Cegríes (1947), marxa múslime de Gonzalo Blanes Colomer; i Uzúl el-msélmin (1914) de Camilo Pérez Monllor.

El CD és una producció conjunta de la Corporació Musical Primitiva i el periòdic El Nostre Ciutat amb un preu mòdic de 8 euros.

 

Publicado el

Se inician los actos religiosos en honor a San Jorge 2015

El 23 de abril se traslada el Relicario de San Jorge proveniente de la catedral de Valencia

Un momento de los ensayos previos en la sede de La Primitiva
Un momento de los ensayos previos en la sede de La Primitiva

PMB. La Capilla de la Corporación Musical Primitiva, el Coro Cantores de Alcoy y la Coral Polifónica Alcoyana, entidades dirigidas respectivamente por Àngel Lluís Ferrando, Alfonso Marco y Alexandra Soler, junto con los barítonos Alfonso Marco y Agustín García ponen la música al Solemne Tríduo que se celebra los días 21, 22 y 23 de abril tras haber sido trasladada la imagen de San Jorge desde su iglesia hasta la parroquia de Santa María en la Procesión del Traslado que se celebra el lunes 20 a las 20.15 h. El Tríduo consta del Oficio de Vísperas Solemnes, cantándose al principio el Himno a San Jorge, Santa Misa con Homilía y acabando con el «Walí Walí» de Julio Laporta. El programa es el siguiente:

ENTRADA: Himno a San Jorge (E. Juan Merín, instrumentación de A. Blanquer)

ACLAMACIÓN EVANGELIO: [21 d’abril] A trumpet tune (H. Purcell)

[22 d’abril] Canzon a 4 (G. Gabrieli)

[23 d’abril] Rondeau (J-J. Mouret)

OFERTORIO:  [21 d’abril] Legende nº 5 (P. Tchaikovsky,“La corona de rosas”, adaptación de A. Martorell)

[22 d’abril] Ave verum corpus (W. A. Mozart)

[23 d’abril] Legende nº 5 (P. Tchaikovsky)

SANCTUS: Santus de la Missa Prima Pontificalis (L. Perosi)

AGNUS DEI: Agnus Dei de la Missa Prima Pontificalis (L. Perosi)

COMUNIÓN : [21 d’abril] Sarabanda de Breves Reencuentros (A. Blanquer, X aniversario de su muerte)

[22 d’abril] Cantata 147 (J. S. Bach)

[23 d’abril] Sarabanda de Breves Reencuentros (A. Blanquer)

NOVENARIO A SAN JORGE: Novenario a San Jorge (J. Laporta)

DESPEDIDA: Himno a San Jorge (E. Juan Merín, instrumentación de A. Blanquer)

El relicario abierto de la Catedral de Valencia
El relicario abierto de la Catedral de Valencia

Por otra parte, aun siendo jornada laboral el 23 de abril, se celebra por la tarde una Procesión Especial con la llegada a nuestra ciudad del Relicario de San Jorge desde Valencia. El relicario consta de un brazo y una mano del santo donada por la reina María de Chipre, esposa de Jaime II de Aragón, a Pedro IV El Ceremonioso en 1377. En la ciudad de Valencia se conserva actualmente en tres grandes armarios junto con reliquias de San Juan de Ribera, San Luis Bertrán o la Vera Cruz en la capilla de las reliquias al fondo del Aula Capitular de la catedral de Valencia.

 

 

 

Publicado el

Memorias del siglo XX: Música del Maestro Juan Cantó para la Procesión del Viernes Santo

De 1879 data la composición para tiples a dos voces y septeto instrumental del Maestro Juan Cantó para la Procesión del Viernes Santo de Alcoy, que la Corporación Musical Primtiva interpretó hasta mediados del siglo XX. Desaparecida actividad musical que se conserva viva en la memoria de uno de sus últimos protagonistas

Juan Cantó Francés (1856 - 1903) Foto: Fototeca Municipal de Alcoy
Juan Cantó Francés (1856 – 1903) Foto: Fototeca Municipal de Alcoy

RAFAEL SERRA MONCHO, músic de «La Vella»
Este lunes veinticinco de Marzo, coincidiendo con la Semana Santa de 2013, se cumplen 134 años de la composición de Juan Cantó, para la «Procesión del Viernes Santo» también conocida como «Pregón» o «Gozos al Nazareno». Escribió esta partitura, obra de juventud en 1879, en Madrid,  capital donde residió desde muy joven, hasta su muerte en el año 1903 y donde desarrolló su carrera. Aprovecho para invitar a leer la importante biografía del Maestro D. Juan Cantó Francés, hijo de D. Francisco Cantó Botella, fundador de La Primitiva.

1879, o quizás antes

Con esta fecha, como referencia 18791, o quizás antes, participaban en la Procesión del Viernes Santo, coros de niños o voces blancas, con acompañamiento de un sexteto o septeto instrumental, que por riguroso turno alternaban entre las músicas Vella y Nova. En el archivo de la Corporación Musical Primitiva se conserva una copia del «motete» al que me refiero y cuya letra reza así:
Juan Cantó Francés (Alcoy, 1856 - Madrid, 1903) motete para la "Procesión del Viernes Santo" (Madrid, 25-3-1879) Archivo de la Corporación Musical Primitiva de Alcoy

Siendo la misma dulzura
mi Jesús enamorado.
La calle de amargura
pasáis triste y lastimado.

Vuestra madre enternecida
os encontró en el camino
quedándose enmudecida
sin explicar su destino.

Viendo la horrenda figura
de su hijo tan amado.
La calle de amargura
pasáis triste y lastimado.

En los años cincuenta del siglo XX

Estas bandas y coros, siempre de pequeño formato, ofrecieron su particular repertorio en la Procesión, hasta finales de los años cincuenta o principio de los sesenta del pasado siglo, habiendo actuado en ellos, como niños cantores, infinidad de futuros músicos, que entonces pertenecían como alumnos o educandos en sus respectivas academias o bandas de música, produciéndose algún caso, entre los más pequeños, que sin estar como plantilla en las asociaciones, también colaboraban, con el aval de ser hijo o familiar de músico.

En esta actividad desaparecida, como digo, hace más de cincuenta años, tuve la oportunidad y la suerte de participar en ella, como hijo de músico, en sus últimas ediciones. Me refiero concretamente al año 1955 o 1956 y que tal como si hubiese ocurrido hoy, por el impacto que me causó al sentirme músico, aunque fuese por unas horas, me permito con mucha alegría, hacer algunos comentarios.

Alcoy, Procesión del Viernes Santo (1955 ó 1956). Fernando de Mora, dirige un grupo de niños cantores acompañados por músicos de la Corporación Musical Primitiva. Foto: Rafael Serra

Del grupo de niños que figura en la foto, relaciono los que con el tiempo, fueron músicos de la Primitiva, pidiendo disculpas por alguna posible omisión, que si la hay, debe atribuirse únicamente a la distancia en el tiempo transcurrido

Roberto Ortiz Barrachina, Clarinete

Salvador Barnés Marco, Clarinete

Vicente Miralles Ferri, Saxo Soprano

Armando Climent Pascual, Trompeta

Rafael Serra Moncho, Trombón

Jesús Nácher Lloréns, Percusión

En estos chavales de pantalón corto, en la actualidad con sesenta y tantos años cumplidos cada uno, nos falta Jesús Nácher, compañero mío también en la mili, que en su juventud perteneció a Los Dayson, como batería. Conjunto estrella en los años 60, formado por alcoyanos, donde también se inició Camilo Blanes, que con su dedicación, se convirtió en uno de los alcoyanos más universales: Camilo Sesto.

De esta misma plantilla, quedan dos músicos en la actual formación de la Banda. El amigo Roberto Ortiz, socio de mérito del C.I.M. Apolo, que en su ejercicio de más de cincuenta años con el arte, desde muy joven y en la mayor parte de su trayectoria en la Primitiva, ha desempeñado con su buen hacer, las responsabilidades que conllevan el atril de clarinete solista y que hasta hoy, se encuentra vigente para ante alguna ausencia o eventualidad poder sustituir dignamente al titular. Todo ello es el fruto de sus estudios y bagaje artístico que ha cosechado durante su andadura musical y que como otros músicos destacados de la entidad, honra las esencias de la vieja escuela, dicho con mi mayor respeto hacia la progresión académica. El otro niño que también pertenece hoy a la Vella, es el que suscribe estas líneas.

Resulta imprescindible reseñar a los instrumentistas que nos acompañaron, su buena interpretación, unida a las muestras de buena acogida y afecto con nosotros, fue el mejor soporte que ayudó a estos principiantes, consiguiendo que todo saliera, según se pronosticaba en los ensayos, es decir, con muy buena nota.

Emilio Llácer Silvestre, Saxo Alto

Antulio Climent Aracil, Saxo Tenor

Ángel García Pérez, Saxo Barítono

José Climent Aracil, Trompeta

Rafael Vallcanera Valls, Trompeta

Jaime Lloret Galiana, Tuba

Dirección Banda y Coro: Fernando de Mora Carbonell

Al término de la Procesión, nos reunimos todos en Apolo, entonces en Plaza de España, 16. Allí esperaban nuestros padres y familiares a sus niños y ya en la despedida, el propio director D. Fernando de Mora, obsequió a todos los pequeños cantores con golosinas y caramelos variados de la Confitería El Campanar, como premio a los ensayos realizados y a la actuación. Entre tanto, nos decía “ Tots heu cantat molt bé, vos espere a la próxima actuació “

Con ilusión de niño de haber colaborado por primera vez en la Primitiva y con la convocatoria tan cariñosa por parte del “ mestre “, es lo que me ayudó a reaccionar por todas y dejarme claro para siempre, que tenía que volver a la Vella y allí estoy. Espero que sea por muchos años.

Cita imborrable de mi infancia

Aprovecho esta cita imborrable de mi infancia, para saludar y agradecer a todos mis compañeros el haber actuado junto a ellos . A Jesús Nácher en el recuerdo. A Salvador Barnés, aunque no se acuerde de mí por la distancia, felicitándole por su destacada trayectoria artística y por sus aciertos en la actualidad, como gran profesional del periodismo, que ejerce desde Arona (Santa Cruz de Tenerife).

A los instrumentistas que nos acompañaron y a nuestro querido “mestre”, todos en el recuerdo. Mil gracias, por haber aprendido de ellos los verdaderos tesoros de la Música y de la Primitiva.

A todos, un fuerte abrazo con la música

—

1– El diario local El Serpis del jueves 11-4-1879, indica que se iba a estrenar en la procesión del dia siguiente la composición de referencia que llama «Pregón». El mismo diario en la edición del sábado también dice que la procesión no salió a la calle por causa de la lluvia. Así las cosas, la cuestión del estreno junto a la del origen de la actuación, lo dejo a la consideración de estudiosos, investigadores e historiadores.

Publicado el

RAMS DE MÚSICA, el CD dels concerts de diumenge de Rams, a la venda proper dissabte amb el periódic Ciudad

Música festera per la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi en un compacte enregistrat amb la máxima qualitat i tota l’emoció del directe

Rams de música: compact disc CD música festera de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi dirigida per Àngel Lluís Ferrando, una producció del periódic Ciudad Rams de música, una selecció dels concerts de diumenge de Rams 2008-2012, a la venda amb el periòdic Ciudad el proper dissabte

El proper dissabte 23 de març, vespra de diumenge de Rams, i a un mes vista de la festa de Sant Jordi s’hi posa a la venda el compacte Rams de música, una selecció de pasdobles i marxes enregistrades en directe per la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando, als concerts de diumenge «de Rams» 2008-2012.

Un segle de la millor música per a la festa de moros cristians

Amb peces escrites entre 1899 i 1995 fruit de la inspiració de Amando Blanquer, els germans Evaristo i Camilo Pérez Monllor, José Seva, José Pareja, Julio Laporta, Vicente Costa Nogueras i José V. Egea. Algunes d’elles com el pasdoble Llanero o la marxa àrab Genna Al Ariff també disponibles en la col·lecció de partitures Arrels a Ediciones EGC.

Tota l’emoció del directe arreplegada per Audioart amb fidelitat digital, en el tradicional concert que La Primitiva d’Alcoi ofereix anualment el diumenge de Rams.

Rams de música és una producció del periòdic Ciudad d’Alcoi en el seu 60 aniversari, que s’hi posa a la venda conjuntament amb el diari el proper dissabte. Reserve el seu exemplar en punts de distribució de premsa local. Davant qualsevol dificultat per a adquirir-lo, alternativament pot posar-se en contacte amb la banda al email cmp.alcoy@gmail.com.

Publicado el

Memorias del siglo XX: Antonio Rodriguez Escribano

RAFAEL SERRA MONC1959 Concierto Bodas de Oro - Abencerraje de honor - Fernando de MoraHO
El pasado 21 de noviembre, víspera de Santa Cecilia, fallecía en Alcoy Antonio Rodríguez Escribano, ex-músico de La Primitiva, entitad a la que perteneció en los años cincuenta y sesenta del pasado siglo XX como instrumentista de saxofón bajo, tenor y alto.

Antonio, era natural de Consuegra (Toledo) pero alcoyano de adopción.  Instrumentista de saxo, también tocó la batería en diversas formaciones de «orquestinas» en la época de los años 1950/60. En la formación de la Banda, en 1959, figura con el Saxo Bajo en el concierto de las Bodas de Oro del maestro. Fernando de Mora en 1959. En el mismo concierto, la Filá Abencerrajes, de la que era primer tró el también recientemente desaparecido José Botella Vilaplana, entregaba al maestro el nombramiento de Abencerraje de Honor.

ORQUESTA KDT EN 11-06-1958 Detrás: (Izda-Dcha) Gilberto Colomina Pascual y Juan Seguí SeguíSentados (Izda-Dcha) Francisco Blanquer Ponsoda, Juan Rubio Gil, Jesús Oriola Soler y Antonio Rodríguez Escribano

Fué Antonio, gran enamorado de la música y de La Primitiva, entidad que siempre defendía incondicionalmente y llevaba en su corazón. Presumió hasta sus últimos días de haber sido componente de la «Vella». La distinguía ante las demás bandas en todos sus aspectos.

Antonio era una de las personas que me conoció desde que nací. Siempre que nos encontrábamos, aprovechaba para preguntarme por la Banda, interesándose por nuestras actividades y proyectos, que al escucharlos, me decía: «Es que La Primitiva es la mejor. Lo he sabido siempre.»

Publicado el

Va passar… fa 120 anys: La Primitiva en la proclamació de la Immaculada com a patrona de la infanteria espanyola a Alcoi

Desembre de 1892

Des de la distància dels 120 anys que ens separen resulta sorprenent la intensa activitat dels músics i cantors de La Primitiva al desembre de 1892, especialment pel que fa a la música religiosa: mentre que la banda participava en la processó de la Purissima i l’acompanyament a Santa Llúcia -patrona dels paperers-, l’orquestra i capella feia les funcions religioses corresponents a estes festivitats més la missa a Sant Maure i la pròpia de la Nit de Nadal.

Però entre els actes celebrats al desembre de 1892, que s’hi repetien anualment i dels quals huí només resta amb música la missa de l’Ajuntament al patró Sant Maure; aquell llunyà 8 de desembre de 1892 hi va haver un extraordinari: la celebració de la proclamació oficial de la Immaculada Concepció de la Verge Maria com a patrona de l’arma de infanteria.

La Immaculada, patrona oficial de la infanteria

El parterre i la parròquia de Sant Maure i Sant Francesc.Fototeca Municipal d'Alcoi
El parterre i la parròquia de Sant Maure i Sant Francesc.Arxiu Municipal d’Alcoi – Fototeca.

Tot i que venerada com a tal de molt temps abans, aquell huit de desembre de 1892, ara fa 120 anys, la «Puríssima» era per primer cop oficialment proclamada patrona de la infanteria.1 Per celebrar-ho els militars que guarnien Alcoi van muntar una comissió per organitzar una missa solemne a la parròquia de Sant Maure i Sant Francesc -la qual va estar engalanada per a l’ocasió-, i un dinar oficial a la Fonda del Comercio. A la caserna hi va haver dinar especial per als sergents i ranxo extraordinari per a la tropa i, a més, permís per assistir al teatre.

A las 9 y media empezó la solemne Misa Mayor a la que asistieron los jefes y oficiales del 2º Batallón de la Princesa y de la Zona militar y una compañía con bandera, banda de cornetas y escuadra de gastadores.

La orquesta de la Música Primitiva, interpretó la Misa del maestro Mercadante, y ocupó la sagrada cátedra el elocuente orador doctor D. Francisco Navarro2, cura de dicha parroquia y castrense de esta plaza. […] La función religiosa terminó a las once y media, costando gran trabajo salir del templo: tal era la multitud que en apiñada masa llenaba la nave y claustros del mismo. [El Serpis 10-12-1892]

Aleshores el Regiment de Infanteria «de la Princesa» estava format per dos batallons, el primer amb la plana major a Alacant, i el segon comandat pel tinent coronel Gerardo Boix3 a Alcoi. Tanmateix, la ciutat era cap de la zona militar núm. 42, al front de la qual estava el coronel Rufino Pérez Feijoó.4

Partitura de la Misa de Mercadante conservada a l'arxiu de La Primitiva
Partitura de la Misa de Mercadante conservada a l’arxiu de La Primitiva

La missa de Mercadante

Documentada al repertori de La Primitiva d’Alcoi al menys des del 1876 (Santonja, 1968: 35), es tracta de la Messa per a due tenori e basso con accomp. d’organo,5 en sol menor, dedicada al cardenal Morozzo. S’hi pensa que Saverio Mercadante degué escriure-la entre 1833 i 1840, temps en el qual va estar mestre de capella a la catedral de Novara, ciutat piamontesa d’on era bisbe l’esmentat Morozzo.

Aquesta missa presenta la particularitat de tenir només Kyrie, Gloria i Credo. A la còpia conservada a l’arxiu de La Primitiva, una mà anònima va afegir les dos parts que falten: Sanctus-Benedictus i Agnus. Tampoc s’hi coneix l’autor de la instrumentació.

Músics en les festes valencianes a les darreríes del XIX

La Missa de Mercadante va estar molt popular, Blasco Ibáñez en Cañas y Barro fa una referència a aquesta obra, també als músics de capella i banda, reflectint l’efecte que aquest tipus de festa produïa en aquells anys:

Tonet había preparado bien las cosas, ocupándose hasta de la música que se cantaría en la fiesta. Nada de misas célebres, que hacían dormir a la gente. Eso era bueno para los de la ciudad, acostumbrados a las óperas. En el Palmar querían la misa de Mercadante, como en todos los pueblos valencianos.

Durante la fiesta se enternecían las mujeres oyendo a los tenores, […] mientras los hombres seguían con movimientos de cabeza el ritmo de la orquesta, que tenia la voluptuosidad del vals. Aquello alegraba el espíritu, según decía Neleta: valía más que una función de teatro, y servía para el alma.

Al terminar, la muchedumbre se detuvo en la plaza esperando la hora de la comida. La banda de música, algo olvidada después de los esplendores de la misa, rompió a tocar a un extremo. La gente se sentía satisfecha … [Cañas y Barro @ wikisource]

Els músics de La Primitiva al 1892

Gonzalo-Pareja-Sempere
Gonzalo Pareja Sempere, sastre de professió i cellista de La Primitiva, vist per BON en «Caricaturas Alcoyanas»

Gràcies al llibre del comptador Evaristo Candela, que arreplega separadament les actuacions de la Corporació -orquestra i capella, i banda militar- al llarg del darrer decenni del segle XIX, s’hi poden conèixer els noms dels músics que participaren en cadascú dels actes, la distribució econòmica i altres detalls. Lamentablement per tractar-se d’un document intern, Candela no indica el segon cognom ni l’instrument, per la qual cosa és necessari acudir a altres fonts per tal de determinar la identitat dels músics.

Afortunadament, uns mesos després -al juliol de 1893- la banda va participar al certamen de València, ciutat que conserva a l’arxiu històric la relació dels músics amb el nom sencer de quasi tots i l’instrument amb que van participar al certamen. Encreuant ambdues informacions s’observa que majoritàriament els músics de l’orquestra i la banda eren els mateixos, alguns cantaven i uns pocs, com Antonio Pérez Verdú, de vegades cantava i altres tocava. Fins als nostres dies han arribat músics hereus d’aquesta tradició, com Copérnico Pérez Romá i Jaime Lloret Galiana, instrumentistes d’oboè i violí el primer, i baix i contrabaix el segon.

Orquestra de la Música Primitiva d’Alcoi al quart trimestre de 1892

José Jordá
M. Santonja
José Seva [Cabrera, saxòfon]
Lorenzo Moya
Carlos Vicens [García, requint]
Miguel Moltó [requint]
Julio Santonja [Cantó, saxòfon]
Francisco Santonja [Blanquer, trombó]
Antonio Casa [Ridaura, tromba]
Vicente Company [Pastor, tromba]
G[onzalo] Pareja [Sempere] (violoncel)
Enrique Lloréns [Moya, fliscorno]
Francisco Laporta [Valls, baix]
V. Candela
Francisco Cantó [Claver, flautí]
Antonio Pérez [Verdú, clarinet]
Rafael Llácer [Pascual, clarinet]
Rafael Miró [clarinet]
Pedro Payá [Moltó, clarinet]
José Amat [Ibáñez, bombardí]
José Gisbert [Reig, timbals ó Torregrosa, fliscorno]
Juan Torres [Monserrat, cornetí]
Rafael Peydro [Gironés, saxòfon]
Santiago Candela [Pastor, trompa]
Enrique Pérez [Laporta, trombó]
Lorenzo Moltó [Aura, baríton]
M[iguel] Antolí Blanquer, saxòfon
Arturo Bañón [Aura, flautí]
Rafael García [Muní, sarrusofo]

Capella de la Música Primitiva d’Alcoi al quart trimestre de 1892

José Badía
Francisco Moltó
Francisco Crespo
Francisco Aznar [Pérez, baix]
Antonio Pérez [Verdú, clarinet]
Antonio Pascual
D. Francisco Moltó, pbro (sochantre de la parròquia de Santa Maria)
José Carbonell
José Chinchilla (sochantre de la parròquia de Sant Maure)
Santiago Muntó
Rafael Bañón [Aura, saxòfon]
Enrique Badía
José Cantó
Romualdo Moltó
Camilo Pérez [Laporta, baix]
Tiples

"Ensayando una Misa" de Lorenzo Pericás Ferrer (Alcoi, 1868 - Alacant, 1912)
«Ensayando una Misa» de Lorenzo Pericás Ferrer (Alcoi, 1868 – Alacant, 1912)

Els tiples eren xiquets educands a la música, i no figuren els seus noms. Aleshores, com ja s’ha vist, era habitual que tots tocaren més d’un instrument. S’han estudiat alguns casos com el de José Mompó Colomina, qui debutà «amb el flautí, encara que també estudia clarinet, requint i violí» (Llorens, 2011).

Un altre cas, es el del prevere Francisco Moltó Payá, l’únic que mereix el tractament de «don» en el llistat de l’Evaristo Candela. Aquest mossèn va estar fins 1903 sochantre beneficiat de la Parròquia de Santa Maria i participava en els actes que s’hi feien a la seua parròquia. El mateix feia, pel que corresponia a la parròquia de Sant Maure, un seglar: José Chinchilla Sirvent.

————

1Per la Reial Ordre de la Reina Regent María Cristina de Habsburgo, de 12 de novembre de 1892.

2Dr. Francisco Navarro Martínez (Jarafuel, 1838 – Alcoi, 1900) rector de Sant Maure des del 1879 [«Don Francisco Navarro Martínez» Heraldo de Alcoy, 2-10-1900]

3Gerardo Boix Riera, essent General de Brigada va faltar el 7 de desembre de 1933 en Barcelona [La Vanguardia, 15-12-1933]

4Ascendit a coronel en agost de 1891 [El Correo Militar, 22-8-1891], va passar de comandar el Cuadro de reclutamiento de Alcoy núm. 27, a la Zona militar de Alcoy núm. 42 [Diario Oficial del Ministerio de la Guerra 1-7-1892]. Al 1896 va estar destinat coronel en cap del Regiment de Guadalajara [El Correo militar. 29-5-1896]. Posteriorment i ja general de brigada, va faltar a València el 4-4-1904 [Diario Oficial del Ministerio de la Guerra 6-4-1904]

5Hi ha un exemplar imprès de la segona edició (ca. 1870) al Colegio del Corpus Christi i catalogat al Catàleg Col·lectiu Valencià Sign: VAcp-Mus/CM-M-106. També s’hi poden escoltar uns fragments al lloc web AllMusic.

———-

FONTS i BIBLIOGRAFÍA:

Arxiu Municipal d’Alcoi. Hemeroteca

Arxiu Històric Municipal de València

Arxiu de la Corporació Musical Primitiva

Arxiu del Centro Instructivo Musical Apolo

Biblioteca Virtual de Premsa Històrica. Ministeri de Cultura. <http://prensahistorica.mcu.es&gt;

Biblioteca Virtual de Defensa. Ministeri de Defensa <http://www.bibliotecavirtualdefensa.es&gt;

Catàleg Col·lectiu Valencià. Generalitat Valenciana. Direcció General del Llibre i Biblioteques <http://bibliotecasvalencianas.cult.gva.es&gt;

BON (1910): Caricaturas Alcoyanas. Alcoy, Litografía C. Albors

LLORENS, Ernest (2011): José Mompó Colomina. Un gran músic alcoià. (1889-1966). Música i Poble nº164 pp. 32-33. Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana

SANTONJA SANTONJA, José (1968): Del sexto centenario de San Jorge (V) El 24 de abril de 1876. Revista ALCOY pp. 34-36. Asociació de Sant Jordi

Publicado el

Escenes Pintoresques de Massenet

En el centennari de la mort de Massenet, La Primitiva programa al concert de Santa Cecilia les Escenes Pintoresques, un clàssic del repertori bandístic

Jules Massenet per Jules-Clément Chaplain (WIKIMEDIA.ORG)

L’autor i l’obra

La suite orquestral Scénes Pittoresques figura entre els treballs no escènics més coneguts de Jules Massenet (Montaud, 1842 – París, 1912). Estrenada al Paris de 1874, s’hi va gestar uns anys abans: a la fi de la guerra franco prusiana. Al juny de 1871, amb els darrers dies de la Comuna, el músic s’hi retrobarà a la casa de camp que la seua sogra tenia a Avon, prop de Fontaineblau, s’havia casat cinc anys abans i tenia una filleta que havia fet tres anys, ell mateix ho recordaria així:

La Comuna exhalava l’últim alè del seu regnat, quan estàvem reunits a la casa famíliar de Fontainebleau. París respirava per fi, després d’un llarg període d’angoixa, va arribar a poc a poc la calma. […]

En reveure la meva estimada petita habitació al camp, em vaig armar de valor per treballar i, en pau, sota els grans arbres que amb les seves branques ens cobrien de suau i silenciosa ombra, vaig escriure les Escenes Pintoresques. Les vaig dedicar al meu bon amic [Emile] Paladilhe, autor de «Pàtria», que més tard es va convertir en el meu col·lega a l’Institut [Acadèmia de Belles Arts].

Després d’haver estat sotmès a tota mena de privacions durant tants mesos, el temps que tornava a viure em va semblar el més exquisit, em va portar el bon humor, va tornar la pau i la tranquil·litat a la meva ment, perquè jo pogués escriure aquesta segon (2) suite orquestral, que uns anys més tard s’estrenaria en els Concerts du Châtelet. (Massenet, 1912)

En aquell temps Massenet era un pianista amb composicions guardonades a Paris i Roma que havia escrit algunes òperes i estava enllestint un oratori. La consagració artística no vindrà fins anys després amb Manon i Werther. Tot i això, ja amb Le Roi de Lahore (1877) va gaudir de fama arreu Europa, essent considerat com «la más brillante esperanza de la música francesa, el émulo joven y valiente de Gounod».(3)

Els quatre números de les Escenes Pintoresques reflecteixen el sentiment del propi autor en aquells dies feliços. La suite s’inicia amb la Marche un record apaivagat de la guerra, completament despullat d’ideals. La tendresa de l’ Air de Ballet, quasi una cançó de bressol ens transporta a la realitat quotidiana: les campanes del Angelus i la dansa festívola i estiuenca de la Fête Bohème,

Transcripció de Gabriel Parés publicada per Evette & Schaeffer, cap a 1906La transcripció de Gabriel Parés

A l’arxiu de La Primitiva s’hi conserva una transcripció centenària de les Scénes Pittoresques, deguda a Gabriel Parés (París, 1860 – 1934) editada per Evette & Schaeffer, cap al 1906  (4). Aquesta edició, en el seu temps, devia estar considerada com un obra bastant valuosa per als músics. Impresa en un paper fi, la van enganxar al damunt d’altres més durs per a donar-li rigidessa i que pogués sostenir-se sense problemes als faristols.

source: Gallica - Bibliothèque nationale de FranceParés fou director d’una de les bandes més cèlebres de tots els temps: la Musique de la Garde Republicaine de Paris, banda que, formada al 1802, constituiria la referència de les músiques d’arreu Europa. Al 1907 visità València com a banda convidada al Certamen de la Fira de Juliol, fou allí, a la plaça de bous de la ciutat del Túria on Parés, president del jurat del certamen coneixeria un alcoià: Camilo Pérez Laporta, a qui la «Santa Cecilia» o «Primitiva» d’Albaida li estrenava «La Canción del Harém», peça que sembla va interessar al francès, al dir de Bernardo Ayllón. (5)

Suposem que arrán aquell encontre, en el que a més de Pérez Laporta estaven José Seva i Julio Laporta, la música de Parés arribà a Alcoi com a la resta del país, l’arxiu de La Primitiva conserva diverses obres incorporades per aquelles dates, a més al certamen l’obra obligada era seua: l’obertura Rollon.  Però a Massenet se li coneixía de prou abans, ja en les vetlades organitzades pel Cercle Industral als estius de 1880 i 1881,  l’Orquestra Primitiva sota la direcció de Rafael Pascual va interpretar les Escenes Pintoresques en versió original. (6)

De la transcripció de Parés -la mateixa que ara s’hi programa sota la batuta d’Àngel Lluís Ferrando-, la Música Primitiva d’Alcoi conserva programes de tres interpretacions al segle XX: en març de 1955 amb Fernando de Mora al Cinema Goya, en desembre de 1934 amb Emilio Gutiérrez Féliz al Teatre Principal i, en maig de 1932 al Teatre Calderón amb Camilo Pérez Monllor.

—

Notes:

(1) MASSENET, Jules (1912):  Mes Souvenirs (1848-1912)

(2) La suite s’hi coneix com «quarta»,  però l’autor diu «segona» referint-se a les que nomena Scènes

(3) Revista de Cuba, 1877 p.562

(4) Vegeu  Journal général de l’imprimerie et de la librairie nº95, 1906

(5) AYLLÓN PORTILLO, Bernardo (1917): «Don Camilo Pérez Laporta», Heraldo de Alcoy, 7-2-1917

(6) El Serpis, 2-7-1880

Fonts i Bibliografía:

Arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi

Gallica. Biblioteca Nacional de França

Hemeroteques Municipals d’Alcoi i de València

Hemeroteques digitals: <prensahistorica.mcu.es> <hemerotecadigital.bne.es>

COMBARIEU, Jules (1919): Jules Massenet

Blog de WordPress.com.
A %d blogueros les gusta esto: