El presentador del concert, Juan Javier Gisbert Cortés torna a la nostra pàgina amb la crònica del passat Diumenge de Rams publicat al periòdic El Nostre el passat 14 d’abril. Donem gràcies també a TvA per la seua gravació i la cobertura donada a aquest esdeveniment
A los miembros de la Primitiva, con toda mi admiración y afecto
El pase de diapositivas requiere JavaScript.
De nuevo el concierto de Diumenge de Rams de la Corporació Musical Primitiva de Alcoi, nos ha llevado a disfrutar como cosacos, a exaltarnos y notar cómo nuestros corazones vibraban entusiasmados al ritmo de un conjunto de piezas escritas durante el periodo 2001-2022, a excepción de L’entrà dels moros, fechada en 1914 e interpretada en conmemoración del 75 aniversario del fallecimiento del autor, D. Camilo Pérez Monllor (1947). Un repertorio claramente representativo del siglo XXI, con sus virtudes y defectos, al que debemos catalogar de innovador.
Un programa curioso y poco usual en la veterana formación, que con nuevos aires y bríos tuvo que plegarse en parte a las exigencias del guion y a las necesidades sonoras de la fiesta del presente año. La Primitiva acompañará a la escuadra especial de los Cordoneros en su año de capitán, al máximo representante del bando de la Cruz, el montañés Alfonso Moreno y a los Caballeros del Alférez cristiano, incluyendo respectivamente en el matinal Sakasik (2020) de Saúl Gómez, Glòria al Capità (2020) de Vicente Juan Sanoguera y Amicitia Ioam (2020) de José Rafael Pascual, arrancando sonoros aplausos del respetable público que llenaba por completo la sala, colgando el cartel de no hay localidades. Muy brillantes las tres obras, aunque la sorpresa general irrumpió con la interpretación de la marcha cristiana de Sanoguera Rubio y la aportación de la Polifónica Alcoyana, pues nos dejó boquiabiertos y con ganas de más; otro acierto de este hombre de la casa, institución en la cual militó durante muchas décadas.
El obligado pasodoble, ganador del 54 concurso de composición de Música Festera de Alcoy (2021), titulado Alma y firmado por Azael Tormo Muñoz, podemos decir que nos dejó -después de la cuarta audición- totalmente indiferentes, quedando posiblemente para el baúl de los recuerdos. Llegaba entonces el turno de dos obras vinculadas a “la Vella”. Por un lado, la pretenciosa marcha mora Serra, músic i alcoià (2020), dedicada a este trombonista, veterano y querido, y concebida por Vicente Cortés Fernández, con ritmos sonoros muy clásicos, que sonaban al pasado, donde se incluía la participación de la Coral Polifónica Alcoyana, entonando el “cantabile”. Y, por otro lado, el pasodoble Lluitadors del 79, escrita por Julio García Casasempere, un músico de estirpe y fiel a los dictados de la vieja escuela. La dedicatoria a sus padres nos arrancó alguna lágrima: “Als meus pares, els autèntics lluitadors. Pel seu meravellós i evocador llegat ric en valors i principis”. Sus trinos y melodías hicieron evocar tiempos pretéritos. Para ser el primero, no está nada mal.
Y ahora sí, uno de los grandes nombres de la música festera alcoyana, D. Amando Blanquer Ponsoda y su Moment de Festa, fechado en 2000; marcha mora escrita como guiño y homenaje a Ravel y su bolero, donde está presente su aplaudido “ostinato” rítmico. A nuestro gusto, no es de las mejores obras del corpus blanqueriano, aunque siempre arranca pasiones por su belleza; lástima que, en el inicio de la composición, las trompetas tuvieran un desliz. Con la presencia de Alcodiànima del director de la corporación y compositor Francisco Valor Llorens, se finalizaba la primera parte, entre bravos y alguna lágrima en los ojos. “La Primi” estaba acertando plenamente con el programa. No había duda. Los componentes de la banda se entregaron sin límites a un director pasional y sin estridencias, pero sobre todo muy próximo a ellos. En ningún momento se plegó a las exigencias de las obras, y demandaba más brío y fuerza a los músicos, inundando con sus sonidos los rincones de la sala. Nos gustó Valor Llorens, y nosotros, que tuvimos la suerte de verle durante el ensayo previo, entendimos muchas cosas, especialmente su cercanía y afecto hacía la plantilla de la institución, una de las más veteranas a nivel nacional. Conocemos su música, y esta pieza, describe su arte con plenitud.
Algunas críticas habían saltado los días previos al concierto y en algún caso nos parecen demoledoras y poco razonadas, no vamos a entrar en polémica. Como podrá interpretar el lector, hasta el presente momento figuran las obras adecuadas, según hemos podido argumentar, muy por encima de cualquier opinión basadas en la tradición de la banda y el respeto a los Cargos Festeros. Estamos de acuerdo con la decisión de la Primitiva. Ahora bien, quizás podrían haberse sustituido un par de títulos. Por un lado, el bellísimo pas masero, de excelente factura, titulado Saoro (2001), parido por Ramón García Soler y muy adecuado para la vecina población de Bañeres de Mariola, sobre todo por basarse en un romance de ciego muy querido allí y desconocido para los alcoyanos; y de otra parte, el pasodoble bocairentino de Enrique Alborch Tarrasó Maig del 24 (2021), que evoca un hecho histórico en la historia musical de aquel lugar, pero que a nosotros nos dejó indiferentes. Quizás ahí falló el director y la junta directiva; es sólo una opinión, y en su lugar, debieron incluir alguna pieza del legado musical del pasado, de esos títulos con sabor a leyenda que impregnan los aires abrileños de nuestra ciudad y que vibran el Concert de Diumenge de Rams.
En cuanto al homenaje tributado al ex-director Ángel Luis Ferrando Morales, poco podemos decir: se convirtió en una fiesta lujosa llena de grandes temas: Cruïlla de Cors (2008), Isthar (2011) y Tempora Belli (2005), tres títulos de su extensa producción. El público celebró con sinceros aplausos cada una de las interpretaciones, olvidando o no percibiendo la presencia de “algun moret”, totalmente justificable debido a los sentimientos desbordados presentes en el escenario. El momento más emotivo llegó cuando el compositor vistió la chaqueta como miembro de la banda y dirigió entusiasmado L’Entrá dels Moros y El Sig de Barrachina, un lujo de cierre; las miradas del público hablaban por si solas.
Otro acierto del conciertazo celebrado fue presentar el libro de Pablo Martínez titulado Repàs de Rams, una obra necesaria para entender la evolución de esta fiesta de la música local nacida en 1940, de la mano de la Primitiva y de Fernando de Mora Carbonell. Ahora podremos ahondar en los ochenta años transcurridos, en las modas, los programas y la evolución de los mismos; para darnos cuenta de que algunas tradiciones son bastante recientes en el tiempo. Y además por cortesía de la banda y el soporte económico de unas cuantas instituciones alcoyanas, a las cuales aplaudimos por su generosidad.
Me gustaría añadir un “pero”, creo que es justo. El ritmo fue frenético, optimizando el devenir de un acto que hubiese podido alargarse en demasía, pero que estuvo controlado y veloz en todo momento; las dos horas de exquisitez hicieron mella en algunos cuerpos ante la necesidad del alivio fisiológico, pasando momento de verdadero agobio. Quede ahí nuestro ruego para futuras ocasiones.
Un café mañanero con Francisco Valor Llorens nos dejó entrever su preocupación por rendir al máximo, por entregarse, por conseguir con esfuerzo todo aquello que el legado de la historia exige a la Corporación Musical Primitiva. Sus gestos, su sinceridad fueron conmovedores. Entregarle de forma humilde y respetuosa la batuta a su predecesor Ángel Luis, fue un acto de caballerosidad que agradecemos profundamente. Larga vida a su proyecto y su trabajo, un esfuerzo que va dando sus frutos paso a paso, gracias a su bonhomía y buen hacer.
Este admirador de la música festera en toda su dimensión, disfrutó con el concierto, algunas piezas más que otras como es lógico; pero observa que las composiciones cinematográficas del siglo XXI están repletas de percusión, de sonidos fortísimos y de ‘tuttis’ abigarrados, quizás excesivos, notando a faltar los melismas árabes, las cadencias dulces, la preparación al ‘forte’, pasando por el ‘mezzo forte”… ¿Dónde nos llevará esta moda compositiva? ¿Qué nuevas puertas de la creatividad encierran? ¿Pasarán a la historia sus títulos? (Fotos gravació TvA)
FVLL. El programa que els presenta la Corporació Musical Primitiva en aquest concert de Rams 2022 és el resultat de posar en el faristol les obres que no es van poder estrenar en el seu dia degut a la pandèmia. Aquesta edició compleix la seua funció de sentir sobre un escenari el que serà el repertori de les properes festes, un repertori que ha hagut d’esperar dos anys més de l’esperat en aquest temps que no hem gaudit de Festa.
Amb Alma, pasdoble del mestre de Manuel (València), Azael Tormo Muñoz, volem donar inici a aquest concert, de factura recent, ha estat Premi ‘Juan Cantó Francés’ al LIV Concurs De Composició de Música Festera d’Alcoi 2021.
Vicente Cortés i Rafael Serra, protagonistes d’una de les estrenes del matí
Seguidament dues obres que tenen com a protagonistes a dos músics de la casa. El compositor de Cocentaina, Vicente Cortés Fernández, li dedica la marxa mora Serra, músic i alcoià al nostre benvolgut company Rafael Serra, gran amic de l’autor, i després interpretarem Lluitadors del 79, primer pasdoble compost pel nostre company Julio García Casasempere i dedicat als seus pares. Com bé diu ell a la dedicatòria del mateix, «Als meus pares, els autèntics lluitadors. Pel seu meravellós i evocador llegat ric en valors i principis». Es tracta d’una peça amb un caràcter marcial que beu dels pasdobles clàssics del segle XX i de l’Himne a Sant Jordi Insigne Màrtir, d’ Enrique Juan Merín.
Avancem en el programa amb el pas masero Saoro del mestre d’Adzeneta d’Albaida, Ramón Garcia i Soler. Aquesta obra està pensada sol i exclusivament per a ser desfilada per esquadres de maseros, llauradors, valencians o qualsevol altra filà amb una estètica similar, ja que està basada en un romanç de cec tradicional valencià, conegut a Banyeres de Mariola com El Romanç de Matxero i Teresa. Aquesta melodia popular és el germen que mou el discurs de tota la composició.
Julio García Casasempere, autor de ‘Lluitadors del 79’
Alcodiànima del nostre mestre Francisco Valor Llorens, és l’obra que tancarà aquesta primera part, dedicada a Jordi Seguí Ripoll (Quaranta) membre fundador de la filà Alcodianos d’Alcoi, encarregada per la seua familia (fills Marisa i Jordi, i néts Pablo, Jordi i Mauro) amb la il.lusió que existeixi una creació musical en memòria seua i que la “seua Filà” (com solia dir ell) i qualsevol fester o amant de la música de Festes la puga gaudir.
Obrirem la segona part del concert amb el pasdoble del mestre Enrique Alborch, Maig del 24. Pasdoble d’estil dianer, d’aquells anomenats “sentats” dedicat a la Unió Musical de Bocairent. El títol fa referència a la data del primer acte en que els músics de les bandes “La Vella” i “La Nova” es van unir sota la direcció del mestre fundador Àngel Bernat per a tocar junts formant dita entitat musical. Fou el 16 de maig del 1924 en la processó de Sant Isidre.
Amb Glòria al Capità, marxa cristiana del compositor d’Alcoi Vicent J. Sanoguera Rubio, encetarem un bloc on interpretarem les obres que seran la banda sonora de les festes de 2022. Dedicada a Alfonso Moreno Fernández, Capità Cristià de la Filà Muntanyesos, és una marxa per a banda, dolçaines i sac de gemecs (gaita valenciana), amb lletra de Jordi Miró Mira. Sacs de gemecs i dolçaines donen inici a la marxa amb un tema que evoca cants muntanyesos i que durant tota la resta de la marxa mantenen un paper independent i complementari a la resta de la banda, que té tres temes, el primer inquiet i bèl·lic, el segon gloriós i l’últim religiós i reflexiu, per acabar repetint el segon tema de Glòria.
Sakasik, marxa mora del compositor d’Ontinyent Saül Gómez i Soler, serà l’obra amb la que la Primitiva acompanyarà a l’esquadra de negres de la Capitania de la Filà Cordón. Aquesta obra va ser escrita originàriament per a colla de dolçainers i secció de vent metall i va estar dedicada als Cavallers del Capità. És un dels moviments de la suite Al’ariba, dedicada a la Filà Verds d’Alcoi. La suite la conformen un total de 13 peces i va dedicada a Jorge Vaquer, capità moro d’Alcoi per la filà Verds de 2018. En aquesta ocasió estrenem la versió per a banda simfònica i colla de dolçaines.
Amando Blanquer i José Rafael Pascual Vilaplana
Amb Amicitia IOAM del mestre murer José-Rafael Pascual Vilaplana, tancarem aquest bloc. Aquesta marxa serà amb la que la Primitiva acompanyarà als cavallers i les dames de l’alferecia de la Filà Creuats. Encàrrec de l’alferes Joaquín Brotons, forma part de les cinc obres que el mestre José Rafael ha compost per a aquesta alferecía. Totes elles naixen d’una mateixa, IOAM la marxa de l’alferes, on podem trobar clares alusions a la música alcoiana: Himne de festa, Walí-Walí o Serra de Mariola son l’eix vertebrador d’aquesta meravellosa obra.
Tancarem el concert amb dues marxes mores de la casa, Moment de Festa del mestre Amando Blanquer Ponsoda. Obra dedicada a Rafael Payá, cardiòleg alcoià que va atendre al mestre Blanquer durant un període molt complicat de salut. Qué passaria pel cap del mestre blanquer quan a principis del mil·lenni, la seua cardiopatia es va complicar i pensava que la seua vida acabava imminentment? Doncs el que tot geni, dedicar-se al seu art i agrair la dedicació del seu metge amb música, i així va nàixer una de les obres més precioses del repertori de la música festera. Moment de Festa, marxa homenatge a Maurice Ravel i el seu famós Bolero, sens dubte una delícia per als nostres sentits.
Uzúl el-msélmin “L’entrà dels Moros del mestre Camilo Pérez Monllor, obra que no necesita presentació alguna, obra emblema de la nostra corporació musical que sempre sona com un himne per a tancar tots els nostres concerts de música festera, i que enguany sonarà de forma més emotiva si cap al commemorar el 75 aniversari de la mort del mestre.
Pablo Martínez. La pandèmia del Covid-19 també ha condicionat i fins i tot paralitzat l’activitat musical de La Primitiva durant el primer trimestre d’aquest 2021. El repunt de contagis que hi va haver a la nostra població a finals del 2020 va provocar el recrudiment de les restriccions per part de les autoritats sanitàries. Mascaretes, gel hidroalcohòlic, distància interpersonal o toc de queda van ser alguns dels termes i expressions que es feien servir en el dia a dia de la població. Evidentment, els actes de la trilogia nadalenca van quedar totalment anul·lats o trastocats com aquella Adoració Reial que es va celebrar després del toc de queda a una desèrtica plaça d’Espanya.
El calendari habitual anual de concerts es va concentrar els mesos de maig, juny i juliol, en què insòlitament es va celebrar un concert de Diumenge de Rams a les portes de l’estiu (un 30 de maig) a l’Auditori de la Zona Nord; de febrer va passar al 20 de juny el concert organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, en aquesta ocasió Vents d’Apolo on la fusta i el metall de la banda van tindre el seu protagonisme per separat incloent un parèntesi per a la percussió. Finalment, Primitiva Super-Stars va ser la proposta per a la XXVI Campanya Música als Pobles que promou la Diputació d’Alacant. Passat l’estiu, la música festera va estar novament present a les No-Festes patronals de Crevillent on s’estrenà el pasdoble Paco Skay de Miguel Ángel Mas Mataix. Tota aquesta programació va ser preparada i dirigida pel nostre titular Francisco Valor Llorens, sense oblidar la participació del Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ en els concerts de temàtica festera.
Per altra part, la Banda Jove de La Primitiva també va actuar en les audicions de final de curs de l’Escola de Música ‘Amando Blanquer’, mentre que el públic alcoià va poder escoltar-la al jardí d’Apolo el 2 d’octubre amb un programa de música russa emmarcat al programa d’Intercanvis Musicals que organitza la FSMCV. Un segon compromís va ser representar la nostra societat en la festivitat de Santa Cecília el passat 20 de novembre amb obres que majoritàriament estaven dedicades a The Beatles. El conductor d’aquesta jove agrupació, Jordi Monllor Oltra, també va dirigir La Primitiva en l’acte especial que va organitzar l’Associació de Sant Jordi el 15 de maig amb motiu de la inauguració del nou mural del MAF, en què la banda va interpretar Suspiros del Serpis i Un moble més, juntament amb les altres bandes que estaven en altres punts del centre.
Evidentment, les festes abrilenyes no es van poder celebrar, però sí que hi va haver un parell d’actes especials organitzats per l’Associació i l’Ajuntament que van pal·liar la set de Festa alcoiana. El 31 d’octubre es va intentar recuperar la Cavalcada Històrica dels Quaranta Cavallers de Jaume I que no es celebrava des de 1924 la qual no va estar exempta de polèmica. Amb major favor del públic alcoià va comptar el video-mapping projectat sobre la façana de l’església de Sant Jordi on també van participar les bandes de la ciutat amb una curta cercavila des de la Plaça de les Gallines fins al carrer de Sant Blai on es va interpretar El K’Sar el Yedid de Pérez Monllor i l’Himne de Festes.
Per altra banda, l’Escola de Música ‘Amando Blanquer’ va poder prosseguir les classes bé per via telemàtica o presencial malgrat la situació sanitària. El mes de març va celebrar les seves habituals Jornades Culturals en la tretzena edició amb visita inclosa a l’orgue de Sant Jordi i les audicions d’estiu i Nadal es van poder celebrar amb certa normalitat. Una altra bona notícia es que l’escola dirigida per José Antonio García ha tingut aquest any un major nombre de matrícules.
A punt de menjar-se el raïm, La Primitiva encara va poder celebrar el concert nadalenc Nit de Reis a la veïna població de Cocentaina juntament amb el Coro Voces Blancas de Alcoy. Óscar Martínez i la seua filla Alma Martínez van fer de fil conductor en un concert on va estar present el Nadal alcoià.
Amb l’amenaça que representa la variant Òmicron que inclou més contagis però menys defuncions, deixem les esperances en el nou 2022 per a que els nous projectes que prepara la nostra societat musical no siguen truncats. Feliç Any Nou a tots!!
Moment de l’atípica Adoració (Foto: Ajuntament Alcoi)
Moment del primer assaig del 2021 (Foto: Eduard Terol)
Moment de l’actuació de La Primitiva (Foto: Mila Ivorra)
Miguel Ángel Mas, Francisco Valor i Francisco Martín García (Foto Facebook. Mas Mataix)
;La banda al seu pas per l’Ajuntament (Foto: Facebook Ajuntament Alcoi)
La banda interpreta L’Entrà dels Moros telemàticament per a recordar el dia emblemàtic
PMB. L’estat d’alarma decretat pel Govern espanyol es allargat fins el proper diumenge 26 d’abril, dia en què Alcoi haguera estat plenament submergit en les festes de Moros i Cristians. L’Associació de Sant Jordi ja ha comentat que estudia dates per ultimar el calendari fester després de l’estiu entre el periode de setembre a novembre, sempre que les autoritats sanitàries ho permetin.
Els concerts d’exaltació festera han estat també víctima dels ajornaments i cancel·lacions d’esdeveniments culturals amb motiu de la crisi sanitària originada pel Coronavirus, d’entre els quals es trobava el de La Primitiva amb el concert de Diumenge de Rams que hauria d’haver complert vuitanta edicions, amb algunes sorpreses incloses. És per això que la Junta Directiva hagi volgut celebrar aquest dia d’esdeveniment amb tota la plantilla confinada, encara que interconnectada, interpretant Uzúl el-m’sélmin de Camilo Pérez Monllor en un video editat per Rosella Valor, tot esperant l’ajornament o definitiva cancel·lació del concert fester fins al proper 2021.
Pablo Martínez. Aquest inèdit poema d’Adrián Espí Valdés de contundent dedicatòria és el clar exemple de vacil·lació i posterior disgust d’un sector de l’alcoiania quan comprova i constata que La Primitiva ja no participa en les Dianes ni les Entrades juntament amb els Abencerrajes a causa de la recent ruptura, tal com amenaça i aventura la premsa local. És la greu conseqüència d’una sèrie de problemes econòmics que arrossega Apolo en part a causa d’una pèssima gestió administrativa realitzada a cops de crèdits bancaris juntament amb la crisi de convivència i el conseqüent clima de desafecció i crispació entre banda i filà. El tacticisme de molts membres de la filà es manifesta donant-se de baixa immediatament com a socis d’Apolo els quals ja tenen un nou local adquirit. Aquest sumatori de problemes socials i econòmics irrita la banda de tal manera que la fractura total es gesta en acord pres en Assemblea Extraordinària del 18 de juny de 2014, sent president de la banda José Benjamín González Gomis i ‘primer tro’ dels Abencerrajes, Antonio Sirvent.
L’última Entrà dels Moros de 2014 amb Abencerrajes i Primitiva juntes (Foto: Juan Sanz)
Aquesta desconeguda situació després de cent deu anys de matrimoni fester, posa també en qüestionament l’exclusivitat de la interpretació de Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor, just en l’any en que Apolo celebra el centenari de la marxa mora. Un dels moments més esperats pel públic assistent a les Entrades és la marxa de la filà als sons d’aquesta emblemàtica marxa mora interpretada per la nostra banda, però la nova realitat origina una cada vegada major proliferació de versions apòcrifes i arranjaments musicals que poc o gens tenen a veure amb la marxa original. A tot això se li uneix la falta d’ètica d’algunes bandes de música que la interpreten sabedores i coneixedores d’aquest fet que és denunciat per La Primitiva en un comunicat emès per la Junta Directiva en 2019, en el qual s’especifica que la banda és dipositària dels materials originals i demana a les altres corporacions que s’abstinguin d’interpretar els arranjaments fraudulents, una petició que degut al poc temps transcorregut no podem avaluar encara, però que sembla que algunes societats musicals sí han tingut en compte.
Concert multidisciplinar «Fat black spider» el 2012
Sens dubte, aquest és el fet que marca un abans i un després en la història de La Primitiva i que condiciona en part l’etapa d’Àngel Lluís Ferrando com a director. Al marge de tota aquesta crisi institucional, l’autor d’Ishtar instaura la nova modalitat d’espectacles multidisciplinaris amb la combinació de música i altres arts com la dansa, la imatge o la poesia. Exemples d’aquestes noves tendències són els concerts en aquesta dècada: Fat black spider, Tres en banda, Embrujo, Desastres de la guerra, Et in terra pax i el més recordat Perqué volem! (Ovidi Simfònic) juntament amb la catalana Coral Sant Jordi, concert que té la seva repetició a Barcelona. En paraules de l’actual regidora de Festes, Carol Ortiz, aquest és un dels principals motius pels quals és designat director de l’Himne de Festes per al 2020 apart de la seva trajectòria musical “Àngel Lluís, és un director que ha renovat la forma de fer concerts de banda en la nostra ciutat, innovant i donant-los un valor afegit…”
Nous músics s’incorporàren a la banda el 2011
Abans de totes aquestes situacions, a principis d’aquesta segona dècada del segle XXI comencen a entrar en les nostres vides les noves tecnologies. Sense anar més lluny, aquest mateix blog és hereu directe d’aquells butlletins informatius que els socis d’Apolo rebien per correu en els anys 90 i inicis del nou segle amb l’epígraf Aires de Apolo on es informaven dels propers actes culturals i assemblearis de la societat. La web creada amb motiu del 175é aniversari de la banda per Juanjo Bernabeu, cobra impúls a finals del 2006 amb la coordinació de Jaume Jordi Ferrando Morales fins el 2014 en què la seva tasca és continuada per Pablo Martínez Blanes. D’altra banda, el primer concert d’aquesta dècada és gravat per Las Provincias TV que emet en el seu programa Nuestras bandas de música presentat per Octavio Hernández Bolín juntament amb un extens reportatge sobre la nostra societat, mentre que el de l’any 2011 es retransmet per Internet a càrrec de la gerència del teatre i el grup AMS. En anys posteriors, les edicions són emeses per la televisió local TvA juntament amb àmplies cròniques en el nostre propi blog i la premsa local digital. Comencen els temps en què la millor tecnologia com són el paper i la tinta són substituïts pels enllaços, els posts, els vídeos i la informació curta, directa i insubstancial a força de grans titulars i nul contingut.
Des d’aquell llunyà 1960, la discografia de la banda continua ampliant-se amb la col·lecció Rams de Música que porta ja dos volums amb enregistraments en directe dels concerts festers de Rams realitzats per l’empresa Audioart, mentre que d’altra banda, el patrimoni musical de La Primitiva intenta divulgar-se a la col·lecció Arrels-Raíces-Roots d’efímera existència, presentada a la seu valenciana de la SGAE i a Apolo. Editada per EGC, tan sols es publica Genna-al-Ariff d’Evaristo Pérez Monllor i Llanero de José Pareja Casanova. Les sigles EGC corresponen al compositor de Busot Ernesto García Climent, del qual s’interpreta en Rams de 2012 el pasdoble Para Elena.
2015: XXV Aniversari «Les Xiques d’Apolo»
Comença a impulsar-se la carrera compositiva del nostre company Jordi Monllor Oltra que, parlant només en l’àmbit fester, veu estrenar les seves obres com és el cas de la marxa cristiana Ariana (2016) o el pasdoble El Moteret el 2017 dedicat al nostre actual president Enrique Esteve Verdú. Altres estrenes de gent de la ‘casa’ són la marxa mora Banu Marin (2013) i el pasdoble La primera Diana (2019) de Vicente J. Sanoguera Rubio; o les obres d’Eduard Terol i Botella, el pasdoble Marisa Sempere (2019) i el poema simfònic A Don Camilo (2014), aquest últim estrenat en un concert especial pel centenari de L’Entrà dels Moros celebrat al Círculo Industrial el 5 d’octubre de 2014, recent encara la fatal notícia de la ruptura. En aquest concert també s’estrenen Jasmine, de Francisco Carchano; Jaumet el Judío, de Jaime Lloret Miralles; La Casa de las Chirimías, de José María Valls Satorres i Al-Rasik, de l’abans esmentat Sanoguera Rubio. Camilo Pérez Monllor també és recordat en el 2015 per l’estrena del seu pasdoble El K’sar el Kebir dedicat al Rei Alfonso XIII i interpretat gràcies a les gestions de Valls Satorres a la biblioteca del Palau Reial de Madrid.
Dos directors per a una banda, Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol (Foto: Diego Valor)
Juntament amb la crisi econòmica d’Apolo, un altre dels fets excepcionalment preocupants és l’accident vascular cerebral que pateix el nostre director Ferrando el 2016 que l’obliga a estar de baixa mèdica i rehabilitació durant gairebé dos anys, temps en el qual és substituït per Vicente J . Sanoguera Rubio durant uns mesos i a continuació per Eduard Terol i Botella entre novembre de 2016 i febrer de 2018, any en què Ferrando torna al podi de la Primitiva el 25 de febrer en un concert Sons de Hollywood dedicat a les bandes sonores cinematogràfiques dirigit conjuntament amb Terol en el seu comiat.
Francisco Giménez, Soci de Mèrit el 2013
En l’edició de Rams de 2017 que dirigeix el cèlebre clarinetista, coincideixen una sèrie d’aniversaris coneguts pel gran públic com és el centenari de la mort de Camilo Pérez Laporta en què s’interpreta Micalet Sou, el centenari de la composició de Tristezas y alegrías o el 175é aniversari de la fundació de la Música Nova amb el pasdoble José Almeria del murer Francisco Esteve Pastor. En aquesta edició s’estrena la marxa cristiana Rictus d’Àngel Lluís Ferrando per a Luis Sanus, capità dels Almogàvers, o la fanfàrria Al Azraq viene! de José María Valls Satorres per a la capitania mora dels Chano. A aquests feliços moments se li suma el retorn del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta després d’uns mesos de diferències amb directives anteriors de la societat.
En l’apartat dels homenatges, són nomenats Socis de Mèrit Manolo Verdú Colomina el 2011, Francisco Giménez Sisternes el 2013 i Rafael Serra Moncho el 2016 mentre que les ‘Xiques d’Apolo’ celebren el 2015 el 25 aniversari del seu menjar del Dia dels Músics, just abans de nomenar Abanderat a l’ex-director de la banda Jaime Lloret Miralles que ha estat homenatjat en Rams d’aquest any després de l’estrena del seu pasdoble Gratitud.
Ernesto Valor Calatayud (Alcoi, 1927-2014)
Lamentablement, l’autor de Baix i contrabaix inicia l’apartat de necrològiques que en aquesta dècada és especialment llarg, desapareixent amb ells una forma d’entendre la música, la cultura i la nostra societat cultural en particular. Al costat de Lloret, ens deixen Ángel García Pérez i Vicente Ivorra Ortolá el 2012; Rafael Serra Carbonell, el 2013; Jesús Oriola el 2014; Miguel Peidro Gomar i Antonio Millán Parra, el 2015; Gilberto Colomina Pascual i Santiago Gil Mora, el 2017. Menció apart mereix el trompista, arxiver i divulgador de tot allò relacionat en l’Alcoi més costumista i tradicional Ernesto Valor Calatayud que ens deixa el 2014. El seu treball és un referent per a tot aquell investigador professional i vocacional, deixant un llegat escrit en multitud de publicacions locals i nacionals, el qual ha estat present en aquest Repàs de Rams que ha arribat al seu final.
No és un final absolut, «Anem de la S a la O per repetir com a segona» com es diria en qualsevol assaig. Nous compassos amb desconeguts contracants que serviran per a afrontar nous reptes en el musical, en l’artístic, en el social i sobretot en el vital d’aquesta meravellosa corporació musical alcoiana: La Primitiva.
APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA AL 2018/19
Flautí: José Benjamín González Gomis.Flautes: Ana Molina Domínguez, María Baldó Cantó, Duna Valor Ferrer, Carmen Lorente Martínez, Paula Francés Bonet i Yolanda Calabuig Agulló. Oboè: Tania Bou Vico. Fagot: Antonio Paredes Vañó. Requint: Andrea Blasco Jordá. Clarinets: Roberto Ortiz Barrachina, Mariola Cortés Molina, José Antonio García Casasempere, Elías Vidal Escrivá, Jorge Vidal Escrivá, José Antonio Monllor Alcántara, Mauro Fernández Aliaga, Enrique García Casanova, Lluís Balaguer Senabre, Blanca Moya Pérez, Marisa Sempere Pérez, Antonio Priego Climent, Esperanza Calabuig Agulló, Miriam Hernández Catalá, Aina Molines Montaner, Charo Marín Olmedo, Macarena Lozano Florencio, Esther Cháfer Sanchís, Berta Herrero Pérez i Paula Alemany Aura. Clarinet baix: Ferran Fernández Aliaga. Saxos alts: Francisco Giménez Sisternes, Francisco Blasco Jordá, Isaac Sanoguera Miralles, Ivan Ruíz Pedrós, Eugenio Domínguez Mora i Cristóbal Yépez Rambla, . Saxos tenors: Emilio Bou Pastor, Pablo Martínez Blanes, Guillermo Doménech Coloma, Josep Mullor Valor i Daniel Molina Miró. Saxo baríton: Mar Fernández Aliaga. Fliscorns: Sergio Llinares Domínguez, Javier Picó Pla i Antonio Adamuz García. Trompetes: Ángel Esteve Escrivá, Sergio Molina Martínez, Sergio Ortega Gimeno, Enrique Esteve Verdú, Fernando Pérez Lorente i Vicente Nadal Bonilla. Trompes: Manuel Verdú Colomina i Francisco Martínez Pons. Trombons: Rafael Serra Moncho, Gabriel Micó Vicente, José Pérez Lorente, Izan Pastor Mira, Jordi Paredes Calabuig, José Ramón Company Camarasa, Enrique Sempere Gisbert, Óscar Martínez Albero i Aranza Cabanes Sempere. Bombardí: Jordi Monllor Oltra i Jordi Mira Barberá. Tubes: Javier Pérez Valls i José Enrique Crespo Amorós. Contrabaix: Francisco Ripoll Santacreu i Iñaki Peris Ivorra. Percussió: Jaume Jordi Ferrando Morales, Rubén Mullor Ponsoda, Vicente Cortell Cascant, David Yépez Sellés, Vicente Pastor Vilaplana, Andrea Hernández Catalá i Roger Carchano Jordá.
PROGRAMES DELS CONCERTS DE 2010-2019
2010, 28 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa, Camilo Pérez Monllor) // EL TURISTA (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EN EL OASIS (intermedi àrab, Eliseo Martí Candela) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // 1899 (pasdoble, José Seva Cabrera) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes).
II. ALCOY (pasdoble, Vicente Costa Nogueras) // DE FANG (música per a una capitania, José Rafael Pascual Vilaplana) // PICCADILLY CIRCUS (marxa cristiana, Josep Vicent Egea Insa) // ALFÉREZ ANDRÉS CORTÉS (marxa mora, Andrés Valero Castells) // SAXUM (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2011, 17 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
El programa del 2011 homenatjava a Rafael Serra Carbonell
I. MIRHAB (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // WAHABITAS (marxa mora, Joan Enric Canet Todol´) // TEMPLARIS D’ALBAIDA (marxa cristiana, Vicente Pérez «Coleto») // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor).
II. CANTO DEL MORO TRISTE (Suite, Carlos Palacio) // CONFIAR Y ESPERAR (marxa solemne, Santiago Quinto Serna) **Premi XLVII Concurs Associació Sant Jordi** // NOVELLA (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) **Estrena** // ENRIQUE LUIS SANUS (pasdoble, Rafael Mullor Grau) **Estrena** // ISHTAR (suite, Àngel Lluís Ferrando) **Estrena** // AL-WAZIR (marxa mora, Saül Gómez i Soler) ** Estrena** // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2012, 1 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. LLANERO (pasdoble, José Pareja Casanova) // EL CADI BEN-IL-SOU (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL TRANSVAAL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // ALS LLANEROS DIANERS (pasdoble, Rafael Mullor Grau) // LLEÓ I REMI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
II. EL CANTO DEL MORO (escena àrab, José Espí Ulrich) // ÁGUEDA (marxa mora, Víctor Vallés Fornet) **Premi XLVIII Concurs Música Festera 2011** // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // PARA ELENA (pasdoble, Ernesto García Climent) // MARFIL (marxa cristiana, Josep Vicent Egea Insa) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2013, 24 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. NANOS Y CHAGANS (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // AMOR AMAR (marxa mora, Camilo Blanes / José María Valls Satorres) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // BANU MARIN (marxa mora, Vicente J. Sanoguera Rubio) ** Estrena** // TEMPORA BELLI (marxa medieval, Àngel Lluís Ferrando Morales).
II. MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR CRISTIÀ (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // JULIO PASTOR (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).
2014, 13 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // ANSELMO ARACIL (pasdoble, José Espí Ulrich) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // CUCO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // SANTOS, POETAS Y GUERREROS (marxa cristiana, Enrique Igual Blasco) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).
II. MIS AMORES (pasdoble, José Alfosea Pastor) // GRATITUD (pasdoble, Jaime Lloret Miralles) **Estrena** // ALCOI, ESCATA I DESTRAL (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // CHANO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).
2015, 29 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // EL K’SAR EL KEBIR (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) **1ª vegada** // ACRACIO (marxa cristiana, Francisco Valor Llorens) **Estrena** // ENTRADA CRISTIANA DE ELDA (marxa cristiana, Joan Enric Canet Todolí) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
II. LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // A DON CAMILO (poema simfònic, Eduard Terol i Botella) // CRUÏLLA DE CORS (marxa cristià, Àngel Lluís Ferrando Morales) // XEMA ALMOGÀVER (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2016, 20 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. PORTA DE L’ALJORF (pasdoble, Ferran Campos Valdés) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // ARIANA (marxa cristiana, Jordi Monllor Oltra) ** Estrena** // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // LA CASA DE LAS CHIRIMÍAS (marxa mora, José María Valls Satorres).
II. AL CEL (pasdoble, Francisco Valor Llorens) // EL XICOTET (marxa de processó, José Albero Francés) **Estrena**// EL MEXUAR (marxa oriental, Evaristo Pérez Monllor) // ANTEBELLUM (marxa cristiana, Francisco Valor Llorens) // JUANJO (marxa mora, Francisco Esteve Pastor) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2017, 9 d’abril, Teatre Calderón. Director: Eduard Terol i Botella
I. L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).
II. ¡AL AZRAQ VIENE! (fanfàrria, José María Valls Satorres) **Estrena** // EL MOTERET (pasdoble, Jordi Monllor Oltra) **Estrena** // LAIA (marxa mora, Víctor Vallés Font) **Premi Associació Sant Jordi** // EL BARRANC DEL SINC (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // JOSÉ ALMERÍA (pasdoble, Francisco Esteve Pastor) // RICTUS (marxa cristiana, Àngel Lluís Ferrando Morales) **Estrena**// TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2018, 25 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. A TRENC D’ALBA (pasdoble, Josep Vicent Egea Insa) // ANY 1944 (pas moro, Ramón Garcia i Soler) // ELIONOR (marxa cristiana, Miguel Ángel Sarrió Nadal) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // PACO JOVER (marxa cristiana, Ramón Garcia i Soler) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).
II. IMATGES (pasdoble, Pedro J. Francés Sanjuan) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ALS LLANEROS DIANERS (pasdoble, Rafael Mullor Grau) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // KAPYTAN (marxa mora, Saül Gómez i Soler) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2019, 14 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // ARGEL (estampa mauritana, Gonzalo Blanes Colomer) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // LES NOCES DE LLIBERTAT (marxa, Amando Blanquer Ponsoda) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).
II. DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // CENTANARATO MUSICAL (pasdoble, Jordi Monllor Oltra) // SAHPRUT EL METGE (marxa cristiana, Francesc Amaya Martínez) // LA PRIMERA DIANA **estrena** (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // MARISA SEMPERE **estrena** (pasdoble, Eduard Terol i Botella) // DEHU DE VETHA (arabian march, Copérnico Pérez Romá).
DEPORTIVO ALCOYANO, pasdoble de Camilo Pérez Monllor. Interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1947, 1997 i 2019. (Audio: Concert Rams 2019-Audioart-)
La Primitiva als funerals d’Amando Blanquer (Foto: Xavi Terol)
Pablo Martínez. 7 de juliol de 2005. Data fatídica en la història de la música alcoiana en general i en la de la banda en particular. En efecte, la notícia de la mort d’Amando Blanquer Ponsoda als setanta anys d’edat entristeix i commociona el món musical nacional i sorprèn els membres de la nostra societat a l’haver comptat amb la seva presència i suport en els actes inaugurals del 175é aniversari de la fundació de La Primitiva tan sols quatre mesos abans. Encara està en la memòria la seua designació com a Fill Predilecte i condecoració amb la Medalla d’Or de la ciutat dins d’una sèrie d’actes organitzats per l’Ajuntament en el seu homenatge entre els quals s’inclou l’edició del Diumenge de Rams de 2001 amb un programa monogràfic de part de la seva obra festera. La banda està present en el funeral del mestre en què músics pugen el fèretre fins a la capella ardent al Saló de Plens de l’Ajuntament, mentre que el dia central del sepeli es troba fora del temple de Sant Maure i Sant Francesc interpretant Aleluya i Tarde de abril.
Alguns del músics de La Primitiva que van viatjar a New York: Pablo Martínez, Enrique Sempere, Tania Camacho, Ausi i Quico Martínez, Francisco Díaz, Aranza Cabanes, Mariola Cortés, Elías i Jorge Vidal, Roberto Ortiz, Vicente Pastor, Javier Pérez i José Antonio García
Tristament, es tracta del fet més important esdevingut en aquesta dècada de canvi de segle i mil·lenni en què Alcoi vol obrir-se al turisme com demostra la comitiva de polítics, festers i músics que intenten exportar i donar a conèixer les nostres festes com són les de Moros i Cristians a New York a l’octubre de 2006 i les de Nadal i Reis a la Fira Internacional de Turisme Fitur de Madrid al gener de 2009, no oblidant tampoc l’expedició que s’organitza per la nostra societat a Granada el juliol de 2005. Emmarcat en el FeX, extensió del Festival Internacional de Música y Danza de la capital andalusa, inclou concert i Entrada en els actes del 175é aniversari de la banda amb la col·laboració del ballet d’Ana Calvo, acompanyat de tot el seguici de regidors, socis d’Apolo i representants dels patrocinadors de l’aniversari com són la desapareguda CAM, la Unión Alcoyana i la Fundación Lecasse.
Enrique Juan Merín, recordat pel centenari de la seua mort en 2002
Els concerts d’exaltació a la música festera que des de 2002 s’anuncien en un nou format que aglutina les tres bandes demostren un cert esgotament i desgast davant el règim de programació exclusiva d’autors alcoians on prolifera la reiteració d’alguns títols fins a l’extenuació com Moro de Granada de Blanes, L’Entrà de la Kabila Ben-Kurda o Moros i cristians de Pérez Monllor, sempre en companyia del Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’. D’altra banda, l’escenari d’aquests concerts canvia al Teatre Salesià durant sis anys per les obres de rehabilitació del Teatre Calderón, el qual dóna per finalitzada la seva etapa com a sala cinematogràfica en 2003 juntament amb el Principal per l’obertura dels Multicines ABC del Centre Comercial Alçamora (1). No obstant això, aquest esmentat desgast aporta alguns punts i novetats d’interès com l’homenatge a Enrique Juan Merín que el 2002 es celebra pel centenari de la seua mort amb l’aparició de dos pasdobles Guerra i Boabdil o la recuperació en 2000 de la versió íntegra d’Abencerrajes y zegríes. Aquesta obra de Gonzalo Blanes va ser una de les grans víctimes musicals en el procés de readaptació merament funcional de part de certa música festera a les noves formes i tendències del moment perquè no fossin relegades a l’oblit, consistint en, entre altres, la supressió d’alguns passatges o canvis de tempo i tonalitat, etc. (2)
En primera pàgina mostrava el periòdic «Ciudad» el concert d’homenatge a Gregorio casasempere en Rams del 2004
El caràcter monogràfic de l’edició de 2001 es repeteix també en 2003 i 2004. El primer es converteix en un aparador d’obres dedicades a la Filà germana, els Abencerrajes, amb títols com Baix la Figuera, Benixerraix, Un moble més o la menys difosa Abencerrajes de José María Valls Satorres; mentre que el segon va ser un homenatge a la família Casasempere pels 25 anys del seu director al capdavant de La Primitiva on s’interpreten obres de son pare Gregorio Casasempere Juan, el seu oncle Rafael Casasempere Juan i una segona part amb obres del mateix mestre Gregorio Casasempere Gisbert. Pel podi del director passen la seva germana M. Àngels Casasempere Gisbert i els seus nebots Julio i José Antonio García Casasempere, mentre que el seu antecessor en el càrrec Jaime Lloret Miralles dirigeix La moral del Alcoyano, himne co-escrit amb Miguel Peidro Gomar i inclòs en el programa pel 75é Aniversari del Club esportiu. Les darreres estrenes de Blanquer abans de la seva mort també són presents en aquests anys com Moment de festa (2000) assajada a contrarellotge o el pasdoble Mujer alcoyana (2002). Al costat d’aquests, altres estrenes de músics de la ‘casa’ com la marxa cristiana Blau i negre (2000) d’Àngel Esteve i Rafael Abad o la coincidència en 2006 de tres obres del director Gregorio Casasempere: Agraïment, Gràcies, Creuats i Centenari gusmans.
Àngel Lluís Ferrando rep la batuta per part de Gregorio Casasempere (Foto: Juan Sanz)
Just al novembre d’aquest any, mentre és president del CIM Apolo Enrique Rodes Payá, el director durant 28 anys de La Primitiva presenta la seva dimissió argumentant motius personals i necessitat de temps per afrontar nous reptes professionals. Un altre músic nascut musicalment a l’Apolo com el percussionista Àngel Lluís Ferrando assumeix la direcció musical de la banda recent finalitzats els seus estudis musicològics a Saragossa. El seu nomenament es fa púbic en l’assaig del dissabte 23 de desembre de 2006, finalitzant el seu antecessor en el nadalenc acte de Les Pastoretes i iniciant un nou cicle amb la Cavalcada de l’any 2007.
Moment de la inauguració del carrer dedicat a Antonio Pérez Verdú
En el cas de la música festera, el projecte que emprèn el nou director (3) és el respecte a les tradicions i al patrimoni que en el nostre arxiu van llegar els nostres músics juntament amb la difusió de la música del moment d’autors de les nostres terres per anar pal·liant l’aïllament musical que patia la banda en els anys anteriors. Sota aquesta premissa de T + I + R (Tradició, Innovació i Relació) com cita Ferrando, comencen a aparèixer en els programes de Rams els primers títols de les noves músiques per a Festes de Moros i Cristians dels compositors més interpretats encara en actiu com, entre d’altres, Novecento, de Canet Todolí; Pacos del Gurugú, de García i Soler o Yakka de Pascual Vilaplana.
Just en aquest primer any com a director es celebra el centenari de la primera marxa mora A-Ben-Amet d’Antonio Pérez Verdú, obra que és d’obligada audició en 2007 en els concerts d’exaltació festera, mentre que el seu autor i les tres bandes són recordades amb la inauguració de quatre carrers al barri de Batoi el 17 de febrer, interpretant la marxa conjuntament en presència de la filla del compositor Enriqueta Pérez, acompanyada de Jordi Sedano, per llavors alcalde d’Alcoi i membres de la corporació municipal. L’altra obra fundacional, la marxa cristiana Aleluya, també és objecte d’homenatge pel 50 aniversari de la seva composició al gener de 2009 encara en la memòria la mort de Blanquer amb una cercavila als sons de Musical Apolo des de la seu de La Cordeta fins a la casa natalícia de l’autor al carrer Mare de Déu dels Lliris on s’interpreta la marxa i es descobreix una placa commemorativa. La Primitiva va acompanyada de la vídua del mestre, familiars i autoritats polítiques i festeres per a continuació celebrar un concert la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria en el ja reformat Teatre Calderón.
Concert de Rams del 2009
L’obra de tall clàssic en concert, habitual en els concerts de Rams de l’etapa Mora i Lloret, torna a ser recuperada per Ferrando però amb la particularitat de no estar deslligada per complet de la Festa en una decisió no exempta de polèmica per part de alguns socis d’Apolo. És per això que apareix en programa el poema simfònic de José María Valls Satorres Al-Azraq el 2008 o l’obertura de l’òpera Los Abencerrajes de Cherubini en l’edició de 2009 que també en part homenatja la Filà amb la inclusió de Farolero de Camilo Pérez Monllor; Els acacauats de José Pareja o la marxa mora Deu de setembre de Paco Amaya dedicada a la filà de mateix nom de Mutxamel. La nota exòtica la constitueix l’estrena de l’única marxa mora composta per un japonès Marcha mora alcoyana de Masanobu Kimura, el qual la va compondre a meitat dels anys vuitanta a l’assistir a la nostra ciutat a fer un recital de piano i quedar enamorat de la música festera. També d’enorme èxit són les dues obres més emblemàtiques de Ferrando per a la música festera com són Tempora Belli, primera marxa cristiana que incorpora un cor, interpretada en l’Entrada juntament amb el Grup de Menestrils d’Ontinyent i la Coral Crevillentina per l’Esquadra de Negres de l’Alferes 2005 dels Muntanyesos; i Cruïlla de cors, estrenada en concert de Rams de 2008 dedicada a la Capitania dels Alcodians.
Al costat d’aquestes actuacions a les entrades cristianes, La Primitiva continua acompanyant els Abencerrajes en els seus últims anys de càrrec abans de la ruptura definitiva de 2014, concretament a l’Alferes 2008 José Vicente Juan Pérez i a l’any següent, al Capità Antonio Jorge Guillem als sons de Uzúl el-msélmin.
Ernesto Díez i Copérnico Pérez ens deixen en la primera dècada del segle XXI
Finalment, juntament amb la d’Amando Blanquer, citar la pèrdua d’altres companys com la comentada en l’anterior capítol, la de la clarinetista Ana Linares Pellicer que mor a l’octubre de 2001 amb tan sols 29 anys o els membres veterans de la banda com el corn Ernesto Díez Vidal el 2005 i l’oboista Copérnico Pérez Romá el 2008, un dels músics més longeus de la Comunitat Valenciana i que és homenatjat gairebé de forma pòstuma a l’ésser designat abanderat en aquell any quan ja es troba greument malalt.
***
(1) En plena festivitat del Mig Any, el Calderón tanca les seues portes el 26 de octubre de 2003 per a la seua total rehabilitació amb la projecció del film El mexicano de Robert Rodríguez i el Principal amb el programa doble Dos tipos duros y Verónica Guerin, en busca de la verdad.
Plantilla de la banda en el primer concert de Rams dirigit per Àngel Lluís Ferrando al 2007
Flautí: José Benjamín González Gomis.Flautes: Patricia Pérez Galdón, Ana Molina Domínguez, Yolanda Calabuig Agulló, Rocío Bernabéu Sánchez, Ángela Esteve Molina, Ana Genís Catalá, María Baldó Cantó i Laura Luque Juliá. Oboè: Tania Bou Vico. Requints: Vicente Juan Sanoguera Rubio i Lara Sanoguera Miralles. Clarinets: Roberto Ortiz Barrachina, Antonio Priego Climent, Elías Vidal Escrivá, Jorge Vidal Escrivá, Esperanza Calabuig Agulló, Sara Tecles Romera, José Antonio García Casasempere, Enrique García Casanova, Jordi Monllor Oltra, Nuria Yépez Sellés, David Adamuz Ivorra, Susana Muntó Vilaplana, Francisco Díaz Urbano, Auxiliadora Martínez Florencio, María Cabanes Sempere, Mariola Cortés Molina, Guillem Luna García, Duna Valor Ferrer, David González Carchano, Rafael Rambla Gómez, Jordi Alborch Sandoval, Gabriel Micó Vicens, Ignasi Jara Tomás, Leyla Ceballos Carmona, Mauro Fernández Aliaga, Ferran Fernández Aliaga, Mar Gómez Jordá, Marisa Sempere Pérez, Rut Pérez Fernández i César González Escoda. Saxo soprano: Julio García Casasempere. Saxos Alts: Francisco Giménez Sisternes, Georgina Miralles Vañó, Cristóbal Yépez Rambla, Jaume Luna García i Arturo Revert Ferre. Saxos tenors: Emilio Bou Pastor, Pablo Martínez Blanes i Carles Sellés Serra. Saxo baríton: Eugenio Domínguez Mora. Saxo baix: Rafael Bracero Alcántara. Fliscorns: Sergio Llinares Domínguez, Javier Picó Pla i Antonio Adamuz García. Trompetes: Ángel Esteve Escrivá, Sergio Molina Martínez, Rubén Priego Sanoguera, Sergio Ortega Gimeno, Tania Camacho García, Enrique Esteve Verdú, Adrián Sellés Serra i Iván Ribera Calabuig. Trompes: Juan Carlos Peris Hernández, Manuel Verdú Colomina, Francisco Martínez Pons, David Prieto Ciberio, Jorge Berbegal Gil i Elena Bou Vilaplana. Trombons: Gilberto Colomina Pascual, Marcos Escoda Juan, Manuel González Lapeña, Enrique Sempere Gisbert i Rafael Serra Moncho. Bombardí: Héctor Barberá Valor i Ernesto Colomina Llorens. Tubes: Vicente Pastor Vilaplana, Fernando Florencio Quilis, Javier Pérez Valls i Francisco Martínez Florencio. Contrabaix: Francisco Masiá Catalá. Percussió: Jaime Aracil Pérez, Jaume Jordi Ferrando Morales, Rubén Mullor Ponsoda, Vicente Cortell Cascant, David Yépez Sellés, Gilberto Molina Pérez, Aranza Cabanes Sempere i Rodrigo Guigo Valiente.
PROGRAMES DELS CONCERTS DE 2000-2009
2000, 16 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. EL TRANSVAAL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).
II. LLAOR (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BLAU I NEGRE (marxa cristiana, Rafael Abad Vilaplana i Àngel Esteve Escrivà) **1ª vegada** // ALFERES JUDIOS ANY 2000 (marxa mora, Vicente J. Sanoguera Rubio) // EL BARRANC DEL SINC (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MOMENT DE FESTA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **Estrena**
2001, 8 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
AMANDO BLANQUER PONSODA. I. MOMENT DE FESTA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // JULIO PASTOR (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // LLEÓ I REMI (matxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
II. EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALCOY LLORA (marxa de processó, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI Amando Blanquer Ponsoda).
2002, 24 de març, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. BOABDIL (pasdoble, Enrique Juan Merín) // GUERRA (pasdoble, Enrique Juan Merín) // LA ALHAMBRA (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // KALEDÓN (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).
II. BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // ALS CRISTIANS (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // AMOR AMAR (marxa mora, Camilo Blanes / José María Valls Satorres) // ALCOI, ESCATA I DESTRAL (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) ** 1ª vegada** // MUJER ALCOYANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **Estrena** // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2003, 13 d’abril, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. BENIXERRAIX (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).
II. ULL DEL MORO (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // TATO (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // MOZÁRABES (marxa mora, José María Valls Satorres) // ABENCERRAJES (marxa mora, José María Valls Satorres) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2004, 4 d’abril, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
Programa del 2002 en que es promouen els concerts festers com una unitat
I. CHORDIET (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) (Directora: Mº Angels Casasempere Gisbert) // PEÑA FONTILLES (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) (Director: José Antonio García Casasempere) // BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) (Director: José Antonio García Casasempere) // LA CASHBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) (Director: Julio García Casasempere) // MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) (Director: Julio García Casasempere) // BAIX I CONTRABAIX (pasdoble, Jaime Lloret Miralles) (Director: Jaime Lloret Miralles) // LA MORAL DEL ALCOYANO (himne, Jaime Lloret Miralles i Enrique Peidro Gomar) (Director: Jaime Lloret Miralles).
II. LLAOR (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) // DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // TATO (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // LILYA (marxa de festa, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2005, 20 de març, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).
II. LUIS (pasdoble, José Manuel Mogino) ** Primer Premi Associació Sant Jordi 2004** // ELS CAVALLERS CRISTIANS (marcha cristiana, Vicente J. Sanoguera Rubio) **1ª vegada** // ESTHER GUEROLA (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) // DAVID FRANCO «BENIMERÍN» (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // JAVIER (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2006, 9 d’abril, Teatre Salesians. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. AGRAÏMENT (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) **1ª vegada** // CENTENARI GUSMANS (marxa de festa, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // GRÀCIES, CREUATS (marxa cristiana, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena** // ALFERES JUDIOS ANY 2000 (marxa mora, Vicente J. Sanoguera Rubio) // NURIA YÉPEZ (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) **Estrena** // EL BIBLIOTECARI (pasdoble, Vicente Ivorra Pujalte) **Estrena** // DEHU DE VETHA (marxa àrab, Copérnico Pérez Romá).
II. AGUILES I CADENES (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // JULIO PASTOR (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
2007, 1 d’abril, Teatre Salesians. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
Primer Rams amb Àngel Lluís Ferrando com a director
I. NOVECENTO (pasdoble simfònic, Joan Enric Canet Todolí) // BENIXERRAIX (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // RADIO ALCOY (marxa, José Carbonell García) // LA DESPEDIDA DE ABU-ABDALÀ (poema simfònic, Gonzalo Blanes Colomer) // ILICITANA (marxa cristiana, José María Ferrero Pastor) **1ª vegada** // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor).
II. FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // AL PRIMER TRO (marxa mora, Rafael Mullor Grau) **1ª vegada** // VALLS D’ENSARRIÀ (marxa cristiana, José Rafael Pascual Vilaplana) **1ª vegada** // PACOS DEL GURUGÚ (marxa mora, Ramón García Soler) **1ª vegada** // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // A-BEN-AMET (marxa mora, Antonio Pérez Verdú).
2008, 16 de març, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. ALEGRE Y DECIDIDO (pasdoble, Alfredo Alberola) // EL NEGRE DEL TIN (marxa mora, Julio Laporta Hellín) // CLAUS I CORRETGES (marxa cristiana, Àngel Esteve i Vicente J. Sanoguera Rubio) // REFLEXIONS (pasdoble, Juan Alborch) // CRUÏLLA DE CORS (marxa cristià, Àngel Lluís Ferrando) **Estrena** // DEHU DE VETHA (marxa àrab, Copérnico Pérez Romá).
II. AL-AZRAQ (poema simfònic, José María Valls Satorres) **Estrena** // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda).
2009, 5 d’abril, Teatre Calderón. Director: Àngel Lluís Ferrando Morales
I. FAROLERO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // ERNESVA (pasdoble, Ricardo Dorado Janeiro) // DOTZE FORQUES (pas masero, Benjamín Francés) // MARCHA MORA ALCOYANA (marxa mora, Masanobu Kimura) **Estrena** // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).
II. ELS ABENCERRATGES (overtura òpera, Luigi Cherubini) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // PEPE EL ROMPE (rapsòdia masera, Ramón García Soler) // YAKKA (pasdoble, José Rafael Pascual Vilaplana) // DEU DE SETEMBRE (marxa mora, Francisco Amaya Martínez) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes).
PELAYO, marxa cristiana de Rafael Casasempere Juan. Interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1985, 1991, 1995 i 2012 . (Audio: Concert Rams 2012-Audioart-)
Primers concerts amb els dolçainers de La Cordeta (Foto: Arxiu: CIM Apolo)
Pablo Martínez. Definitivament els nous temps van transformant la Societat Apolo iniciant-se físicament amb l’obertura de la nova seu social al carrer La Cordeta on una sèrie d’actes es celebren el cap de setmana del 6 al 8 d’abril del 1990 per a celebrar aquesta inauguració coincidint amb l’edició del concert de Rams. A les 20 h. del divendres 6, una cercavila des de l’antiga i provisional seu de l’Iris a la Plaça d’Espanya fins a les noves dependències anant per Sant Nicolau als sons de Musical Apolo de Blanquer, entrant pels jardins i escoltant els parlaments d’Ángel Asunción Rubio, president de la FSMCV; Julio Cornelio Richart Martínez, primer tro dels Abencerrajes i Francisco Blanes Gisbert, president d’Apolo, seguit d’una benedicció pel Rector de Sant Maure i Sant Francesc, Salvador Giménez Valls i després d’una entronització de la imatge de Santa Cecília a la capella. El dissabte 7 es realitza un assaig general amb presència de públic del concert de Rams del dia següent (una tradició que des dels anys 60 es realitza en homenatge als socis i encara no havíem ressenyat açí) per al dia següent celebrar el primer concert de Rams dels 90. En aquesta edició s’estrenen dues obres de músics ‘de la casa’ Alegria judía de Vicente Juan Sanoguera Rubio i Seis llamadas para el Alférez Moro d’Enrique Llácer ‘Regolí’, sent també homenatjats pels seus 50 anys a la banda Ángel García Pérez, saxo baríton i Juan Rubio Gil, requint, i en homenatge al capità de la Filà Verds s’interpreta fora de programa El capitán de Camilo Pérez Laporta.
Inauguració edifici Apolo 1990
Segons llarga entrevista al president d’Apolo, Francisco Blanes, publicada al Ciudad del 7 d’abril de 1990, l’edifici d’Apolo consta de planta baixa, entresòl i dos pisos amb una superfície total de 1.750 m2 més 1.200 m2 de jardins. Les obres duren uns vuit mesos, en dues etapes i la inversió inicial de la societat s’estima en uns cent milions de pessetes (sobre 600.000 euros). En un inici, la distribució de les dependències són la planta baixa per a cafeteria i un entresòl per a activitats recreatives; un primer pis on es troba la filà Abencerrajes amb una decoració que intenta evocar un casino de principis de segle i un segon pis destinat a saló d’assajos per a la banda. El pas del temps amb els canvis socials coneguts han anat variant les utilitats d’aquestes instal·lacions en un edifici que actualment segueixen pagant els socis músics després de la ruptura amb els Abencerrajes en 2014.
Ana Linares Pellicer, guitarrista i clarinetista de la banda que ens va deixar en octubre de 2001
“Encara recorde quan vaig vindre a Apolo on no hi havia ninguna dona. Açò era el més paregut a un club anglès”, repeteix sovint Gregorio Casasempere en els assajos i és que un major percentatge de dones es va integrant a la plantilla de la banda fins al punt que s’instaura des d’aquest any 1990 el ‘Dinar de les Xiques de Apolo’ en que part de l’elenc femení de la banda de llavors com Esperanza Calabuig, Georgina Miralles, Reme Ibáñez, Sara Tecles, Irene Pérez, Zulima Verdú o la prematurament difunta Ana Linares decideixen menjar totes juntes el Dia dels Musics davant d’una banda encara majoritàriament de components masculins. Aquest dinar sorgeix de forma inesperada i improvisada, i en companyia d’un educant menor d’edat que també assisteix per instint maternal de les xiques, consolidant-se així la figura de la “mascota”. Tres anys després del primer dinar, tenen la idea de guardonar a companys masculins de la banda amb uns premis amb forma d’ou: el d’or, plata i bronze, reconeixent al més bonic, al que millor es porta amb les xiques i al que més “emprenya”, respectivament. Aquest simpàtic acte té el seu reflex musical a la composició del pasdoble d’Eduardo Terol Nadal (Alcoi, 1923) A les xiques d’Apolo estrenat a Rams de 1998, el qual dedicaria peces a altres dones de la banda com Patricia Pérez Galdón, Nuria Yépez o Yolanda Calabuig.
Eduardo Terol Nadal, músic històric de La Primitiva composa varios pasdobles per a les ‘xiques d’Apolo’
L’edifici alberga també la nova ‘Escola de Música’ d’Apolo que és reconeguda i homologada per la Generalitat Valenciana en 1995 impartint un total de tretze assignatures amb un reconegut professorat. L’Escola que a l’abril de 2001 decideix canviar el seu nom al de ‘Escola de Música Amando Blanquer Ponsoda’ pel 125é aniversari de la societat, ha tingut en el seu camí a cinc directors com Àngel Lluís Ferrando, Jordi Miralles, Àngel Esteve, Esperanza Calabuig i en l’actualitat, José Antonio García. La irrupció de l’ensenyament de la dolçaina propicia l’aparició de grups i colles d’aquest instrument naixent així el Grup de Dolçainers d’Apolo presentat en societat en Rams de 1995 i que posteriorment modificaria el seu nom a l’actual de la Cordeta.
Una nova forma personal d’entendre la música festera sorgeix a principis d’aquesta dècada com és la realitzada per a boatos (1), cada vegada més aparatosos i nombrosos com ostentació d’un càrrec fester. Les primeres composicions corresponen a Gregorio Casasempere Gisbert com són Eclossió per a cor i percussió realitzat per a la capitania dels Almogàvers de 1989 i la més coneguda Al-ku-rray, ballet per a fustes, percussió, corda i cor per a la capitania dels Verds del any següent, mentre que Àngel Lluís Ferrando comença amb Sultanim, obra per a cor, metalls i percussió per a l’Alferes dels Cordoneros de 1991, realitzant a l’any següent per a la capitania de la mateixa filà Segâh, Ussak i Husseyni, inspirada en melodies turques. Aquestes músiques tenen el seu protagonisme sobre l’escenari del Calderón al març de 1994 en l’anomenat Nuevas estéticas para la música festera, on exclusivament en programa figuren obres de Casasempere Gisbert juntament amb el ballet d’Ana Calvo, Harmònica Alcoiana i Coral de Cambra El Trabajo, concert que es tradueix en una experiència única i excepcional que no té continuïtat en el si de la Vella.
En els concerts ja denominats de ‘exaltació de la música festera’, la línia de programació segueix sent l’establerta des de l’inici de Gregorio com a director com és l’audició de títols d’autors alcoians en exclusivitat, la qual cosa comporta a la repetició d’alguns títols recuperats com L’Entrà de la Kàbila Ben Kurda de Camilo Pérez Monllor si bé és cert que s’estrenen algunes obres com la de l’organista, ara de reconeguda fama internacional, Paco Amaya amb el pasdoble El Mayoral el 1991 (2) o el 1996 la marxa cristiana emblemàtica dels Gusmans Claus i corretges, obra d’Ángel Esteve i Vicente Sanoguera, encara que el rècord d’estrenes es cobreix el 1998 amb cinc títols: al citat anteriorment A les xiques d’Apolo, el segueixen el pasdoble Baix i contrabaix de Jaime Lloret Miralles, dedicat al seu oncle, el tuba Jaime Lloret Galiana, el recordat ‘Senyo Jaume’ que mor aquest any; Marxa berberisca, d’Ángel Esteve i Rafael Abad i les més recordades Lleó i Remi, d’Amando Blanquer(3) i Desperta’t Alcoi, de Gregorio Casasempere, encàrrec del Cercle Catòlic d’Obrers pel seu 125é aniversari per a la Processó dels Xiulitets. No podem oblidar tampoc que aquell 1988 la banda estrenava nous uniformes de moro per a acompanyar els Abencerrajes a les Entrades vespertines als sons de Uzúl el-msélmin.
Dos concerts monogràfics es celebren com són l’edició de 1994 dedicada a Amando Blanquer i la de 1997 a Camilo Pérez Monllor pel 50 aniversari de la seva mort on es rescata la marxa solemne El Salvador, realitzada en 1943 per als Xiulitets amb la aparició dels ‘botijonets’ a la plantilla de la percussió. El CD Diumenge de Rams consistent en enregistraments d’aquests concerts d’entre 1995 i 1998 amplia la discografia de la banda, així com els anteriors Firam, Firam!! juntament amb la Unió Musical d’Alcoi per l’Alferesia dels Alcodians de 1993; Las arenas del Serpis, compost de música taurina amb presència d’autors alcoians i el posterior La Música Vella al Palau de València, gravació en directe del concert fester del 7 de febrer de 1999 al Palau de la Música pel 25 aniversari de la Penya L’Enreixat de València. A aquests s’afegeixen la digitalització i recuperació dels primers enregistraments dels anys 60 encapçalada per Ecos del Levante Español, seguida d’Alcoy en fiestas i Ecos del Serpis.
Paco Payá, Ana Calvo i membres de La Vella, portada al ‘Ciudad’ el 22 de març de 1995 pel concert a L’Atzúvia
Els Abencerrajes també celebren càrrec en aquesta última dècada del segle XX. L’Alferecía de 1994 és encarnada en Paco Payá Martí on la banda interpreta excepcionalment (4) a l’Entrada Any d’Alferes de Blanquer. El 20 de març d’aquell any amb motiu d’aquest càrrec, es realiza un insòlit i inèdit concert al paratge de L’Atzúvia a Alcalà de la Jovada plantejat com una reivindicació del component àrab de la festa alcoiana on s’estrena Invocació de L’Atzúvia, obra de Gregorio Casasempere basada en textos de Jordi Botella recitats per Agustín Soler Bou i col·laboració de la coreògrafa Ana Calvo. A l’any següent, la Capitania és ostentada per Santiago Guillén Mataix amb la irrupció d’una inesperada nevada a la Segona Diana que obliga a suspendre-la.
Ressenyar la terrible pèrdua que suposa la mort de Rafael Casasempere Juan al febrer de 1995 per les seves inclassificables i revolucionàries aportacions a la música festera com, entre altres, les premiades La Casbha o Al-Azraq, sent homenatjat en el concert d’aquest any amb Mahayuba i la marxa cristiana avançada al seu temps Pelayo. Finalment, l’espai d’homenatges es completa amb la designació com a directors de l’Himne de Festes el 1993 a Eduard Terol i Botella i el 1998 a Ernesto Valor Calatayud juntament amb el nomenament de Socis de Mèrit a Copénico Pérez Romá, Ernesto Díez Vidal i Jaime Lloret Galiana el 1995 i la placa a Gilberto Colomina Pascual pels seus 50 anys com a músic el 1999, deixant per al final un dels successos més tristament inoblidables al febrer d’aquest mateix any com és la mort de l’atriler Agustín González Castro, l’entranyable ‘Agustinet’ als 33 anys, víctima d’una pneumònia. Una Primitiva commocionada la porta a recordar amb afecte tots els anys en el Dia dels Músics nomenant un abanderat cada any d’entre els membres de la banda per la seva veterania i/o dedicació a la banda, sent el primer d’ells el mateix Gilberto Colomina al que li segueix una ja llarga llista de músics que es pot consultar en aquesta mateixa pàgina.
***
(1) Al respecte, es pot consultar l’article d’Àngel Lluís Ferrando Els darrers anys de la música festera: retrobar i aportar, publicat a la Revista de Festes de Moros i Cristians de 2001.
(2) A tall de comentari i tal com es sol pensar, 1991 és l’any en què la banda estrena Amor-amar, de Camilo Sesto en versió per a marxa mora de José María Valls Satorres però no en Rams, sinó en un concert especial realitzat al Teatre Principal amb motiu del XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi el diumenge 7 d’abril d’aquell any.
(3) Aquesta desconcertant obra de Blanquer és comentada per Jaume Jordi Ferrando en el Ciudad del 6 d’abril de 1998 en l’article Lleó i Remi, una marxa “bufa”?.
(4) Etiquetem l’adverbi de “excepcionalment” també a 1992 on s’interpreta Tarde de Abril a la Entrada de Moros d’aquell any.
APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA AL CONCERT DE RAMS DE 1995
Estrena dels nous uniformes moros en 1998 (Foto: Arxiu CIM Apolo)
Flautí: Georgina Priego Sanoguera. Flautes: Ignacio Casasempere Miralles, Ana Molina Domínguez, Yolanda Calabuig Agulló, Carolina Blanco Mur i Patricia Pérez Galdón. Oboès: Copérnico Pérez Romá, Ernesto Díez Vidal i Palmira Aldeguer Mateos. Corno Anglès: Jordi Miralles Calabuig. Requints: Vicente Juan Sanoguera Rubio. Clarinets: Eduard Terol i Botella, Roberto Ortiz Barrachina, Antonio Priego Climent, Elías Vidal Escrivá, Jorge Vidal Escrivá, Irene Anduix Fuster, Esperanza Calabuig Agulló, Nuria Llauradó Candela, Ana Linares Pellicer, Jorge Juan Oltra Sirvent, Sara Tecles Romera, José Antonio García Casasempere i Lidia Aldeguer Mateos. Clarinet baix: Eduardo Terol Nadal. Saxo soprano: Zulima Verdú Rubio. Saxos Alts: Francisco Giménez Sisternes, Georgina Miralles Vañó i Julio García Casasempere. Saxos tenors: Emilio Bou Pastor, Pablo Martínez Blanes, Roberto Company Pons i Joaquín Gadea Oltra. Saxo Baríton: Eugenio Domínguez Mora. Fliscorns: Sergio Llinares Domínguez i Javier Pérez Valls. Trompetes: Ángel Esteve Escrivá, Sergio Molina Martínez, Javier Picó Pla, Vicente Benavent Quilis i Rubén Priego Sanoguera. Trompes: Juan Carlos Peris Hernández i Manuel Verdú Colomina. Trombons: Gilberto Colomina Pascual, Marcos Escoda Juan i Manuel González Lapeña. Bombardí: Héctor Barberá Valor. Tubes: Jaime Lloret Galiana, Vicente Ivorra Ortol, Vicente Pastor Vilaplana i Fernando Florencio Quilis. Contrabaix: Francisco Masiá Catalá i José Seguí Llácer. Violoncellos: María Ángeles Ferrando Carbonell i Remedios Ibáñez Alcaraz. Percussió: Mónica Abad Martínez, Jaime Aracil Pérez, Àngel Lluís Ferrando Morales, Jaume Jordi Ferrando Morales, Rubén Mullor Ponsoda, Jaime Gallego Ronda i David Yépez Sellés.
PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1990-1999
1990, 8 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // GUZMÁN EL BUENO (marxa espanyola, Camilo Pérez Laporta) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín).
II. EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // PITONES Y CAIRELES (marxa espanyola, Evaristo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan).
III. ALEGRÍA JUDÍA (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // SEIS LLAMADAS PARA EL ALFÉREZ- MIQUEROS 87 (boato fester, Enrique Llácer Soler, Regolí) // BENIFAIRÓ DE VALLDIGNA (pasdoble, Luis Blanes Arques) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1991, 24 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // OBEIDA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // BURLESCA (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ANA BEL (marxa mora, Enrique Llácer, Regolí).
II. L’ENTRÀ DELS NEGRES (marxa mora, Rafael Mullor Grau) **Premi XXI Festival Música Festera Alcoi** **1ª vegada**// SERPENTINES Y CONFETTI (pasdoble, José María Valls Satorres) **Premio VI Concurs Música Festera 1985 Ontinyent** **1ª vegada**// MOZÁRABES Y ALFARRASÍ (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // EL MAYORAL (pasdoble, Francisco Amaya Martínez) **1ª vegada** // ALKURRAI (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena**.
III. MUNTANYESOS DIANERS (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1992, 12 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // EL TITIRITERO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL CAZADOR (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).
II. EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor ) // SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // LA CASHBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan).
III. RAMÓN CASTAÑER (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) **1ª vegada** // SÓC MARRAKESCH (marxa mora, José María Valls Satorres) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1993, 4 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. 1899 (pasdoble, José Seva Cabrera) // EL TURCO (pasdoble, Juan Cantó Francés) // A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).
II. AZIB DE MIDAR (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // MIRHAB (marxa, Evaristo Pérez Monllor) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL CADÍ BEN IL SOU (marxa àrab, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes).
1994, 27 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
AMANDO BLANQUER PONSODA. I. MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MARCHA HOMENAJE (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ALCOY LLORA (marxa de processó, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
II. ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // LES NOCES DE LLIBERTAT (marxa, Amando Blanquer Ponsoda) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1995, 9 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
El Rams de 1995, any de Capitania, va ser l’estrena dels dolçainers, llavors d’Apolo
I. VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // GOYA (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes) // EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).
II. JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín) // PAS ALS MASEROS (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1996, 31 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. GOYA (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).
II. YOLANDA CALABUIG (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) **1ª vegada** // CLAUS I CORRETGES (marxa cristiana, Vicente J. Sanoguera Rubio i Àngel Esteve Escrivà) **1ª vegada** // CHORDIET (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1997, 23 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
CAMILO PÉREZ MONLLOR. I. PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // LA ALHAMBRA (marxa mora, Camilo Pérez Laporta) // 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa, Camilo Pérez Monllor) // EL SALVADOR (marxa de processó, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
II. DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // FLECHAS NAVALES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL CADI BEN-IL-SOU (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
1998, 5 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // MIRHAB (marxa, Evaristo Pérez Monllor) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer) // MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
II. BAIX I CONTRABAIX (pasdoble, Jaime Lloret Miralles) **1ª vegada** // MARCHA BERBERISCA (marxa mora, Rafael Abad Vilaplana i Àngel Esteve Escrivà) **1ª vegada** // A LES XIQUES D’APOLO (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) // DEHU DE VETHA (marxa mora, Copérnico Pérez Romá) // DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert).
III. MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // LLEÓ I REMI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1999, 28 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA DESPEDIDA DE ABU-ABDALÀ (poema simfònic, Gonzalo Blanes Colomer) // GOAL (pasdoble, Gonzalo Blanes Colomer) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).
II. DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // PATRICIA PÉREZ GALDÓN (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) // NO HO FARÉ MÉS (marxa mora, Vicente Catalá Pérez) // L’AMBAIXADOR CRISTIÀ (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
MAHOMET, pasdoble de Juan Cantó Francés. Interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1940, 1954, 1963, 1976 i 1981. (Audio: ‘Al Azraq’, Estudios Tabalet, 1981)
Primers concerts de La Primitiva amb Gregorio Casasempere com a director (Foto: Paco Grau-Arxiu Municipal d’Alcoi)
Pablo Martínez. Tal com comentàvem al final de l’anterior capítol, l’arribada del nou i jove director Gregorio Casasempere Gisbert (Alcoi, 1958) en substitució de Jaime Lloret Miralles a principis de 1979, aporta nous aires de canvi en l’esdevenir de la banda. La transició social i política que experimenta el país després de la mort del dictador Franco i l’arribada de la democràcia amb els primers governs de centre i la victòria aclaparadora dels socialistes en 1982 es deixen veure a la banda com a símbol de nous temps amb l’entrada de les primeres dones, en aquells dies, xiquetes educandes arribades de les classes de solfeig del mestre Enrique Abad Baldó com les flautistes M. Isabel Olcina Barberà i Georgina Priego Sanoguera i la saxofonista Georgina Miralles Vañó.
Ernesto Valor, Agustín González, Eduardo Terol i Ernesto Díez amb les restes mortals de Juan Cantó (Foto: Arxiu CIM Apolo)
Els primers anys d’aquesta dècada arriben carregats de celebracions tan transcendentals com el 150 aniversari de la fundació de La Primitiva el 1980 i el I Centenari del naixement de la música festera alcoiana el 1982, prenent en aquest cas el pasdoble Mahomet (1882) de Juan Cantó Francés com a motiu fundacional d’aquesta música tan nostra, sense reparar en l’anterior La Primer Diana composta pel mateix autor dos anys abans. (1). La celebració de l’aniversari de la banda es va centralitzar en un concert al mes de febrer que compta amb la participació del trompista llirià José Manuel Gómez de Edeta, solista de l’estrena d’una obra composta per a l’ocasió per Tomas AragüésEn lo alto per a trompa alpina i banda.
Dins dels concerts de Rams, el mestre acabat d’arribar provoca una ruptura radical en la línia de programació seguida fins ara ja que elimina l’obra clàssica i l’obligada audició de les peces festeres premiades, iniciant una nova etapa on exclusivament només tenen cabuda els autors alcoians al programa. L’expectació per aquest vell/nou repertori (2) i la personalitat del nou director fan omplir l’aforament del Teatro Circo en el seu primer concert de Rams del 8 d’abril de 1979 amb un èxit apoteòsic. (3). El teatre del Trabajo, escenari habitual en aquests anys tanca les portes definitivament el 22 de desembre de 1985 precisament amb un concert de La Primitiva dedicat a La Nostra Música, celebrant-se des d’ara al Teatre Calderón fins al seu tancament temporal per reformes el 2001.
D’esquerra a dreta: Juan Camilleri Cambra, Eduardo Terol Nadal, Miguel Gisbert Moltó, Enrique Abad Baldó i Rafael Serra Carbonell (Foto cedida per Rafael Serra Moncho)
L’èxit d’aquesta fórmula el portaria a prolongar-la en els seus 28 anys com a director, on l’apèndix posterior reflecteix com en els primers concerts apareixen els títols programats a mode de petits cicles dedicats cada part a un autor en una titànica operació de recuperació del patrimoni musical de la nostra banda estant sempre per damunt de tot el sempre amic i admirat Amando Blanquer Ponsoda que tindrà fins i tot edicions monogràfiques el 1994 i 2001. Algunes de les seves obres són estrenades en Rams com El somni en l’edició de 1988 i la Marxa del Centenari el 1982 dedicada a Camilo Pérez Monllor dins d’un concert dedicat a la marxa mora. Justament en aquesta edició és homenatjat el clarinetista Miguel Gisbert Moltó (1919-2000), conegut com «Miguelito el clarinet» pels seus 50 anys com a músic. Els altres músics que van celebrar les seues Noces d’Or a la banda van ser Rafael Serra Carbonell (1917-2013) en Rams de 1985 i Juan Camilleri Cambra (1921-1994) en el 1984.
Amb motiu dels aniversaris dalt esmentats de banda i música festera alcoiana, La Primitiva allarga la seva discografia amb Al-Azraq, un ambiciós doble LP presentat el 1981 on es registra part del repertori alcoià que s’acaba de recuperar i interpretat en els concerts, i el segon editat per l’Institut d’Estudis Alacantins de l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant que amb el nom de La Música de la Festa de Moros i Cristians proposa una peça representativa de cada poble de la província, presentat aquest segon dos mesos abans dins dels actes del Mig Any de 1981. Just un any després, com a colofó als actes del centenari, es traslladen les restes mortals de Juan Cantó Francés del madrileny cementeri de La Almudena a Alcoi per al seu definitiu repòs, celebrant un acte d’homenatge en el qual participen les tres bandes alcoianes la nit del 28 d’octubre de 1982 on el llavors president d’Apolo, Indalecio Carbonell Llopis descobreix una làpida commemorativa a la casa natal del mestre justament a la Font Redona.
Entrada mora de principis de dècada (Foto: Nostra Festa)
A les trilogies festeres d’aquesta dècada, excepte en 1982 que la banda interpreta Tarde de abril de Blanquer, Uzúl el-msélmin continua imparable a les Entrades mores en companyia dels Abencerrajes, inclosos els anys de càrrec de 1980 i 1981 tenint com a Alferes a Luis Mataix Arañó, on la companyia de teatre La Cazuela i Alejandro Soler tenen un gran protagonisme i com Capità a Gonzalo Matarredona Llopis. La nova i particular ‘mise en scène’ que aporta Gregorio per a la marxa de Pérez Monllor amb tot tipus d’exòtics i variats instruments en la percussió (ferros, campanes, panderos, etc.) arribant a l’afegit de cors femenins en l’Entrada de 1989 segons les cròniques d’aquell any, converteixen filà i banda en cita festera imprescindible. D’altra banda, La Primitiva participa en diverses ocasions en el bàndol cristià com en l’Esquadra especial de l’Alferes Asturià (1982) amb Aleluya amb veus femenines també, possiblement més presents en la memòria; Esquadra de Negres de l’Alferes dels Cides (1983) on sona per primera vegada al carrer Salmo de Blanquer Ponsoda o en els càrrecs consecutius dels Mossàrabs amb Un moble més el 1987 i 1988. En esta dècada, dirigeix l’Himne de Festes el nostre director de plena actualitat alcoiana en 1985 i l’oboista, violinista i compositor Copérnico Pérez Romá (1910-2008) en 1987, justament en els anys en que per una operació immobiliària, Apolo va ser enderrocat en setembre de 1986 canviant temporalment a l’antiga seu de l’Iris a la mateixa Plaça d’Espanya fins el lloc actual de La Cordeta que arribaria en 1990.
Gregorio Casasempere Juan
Per últim, recordar a Gregorio Casasempere Juan que mor en 1988, pare del director de la banda i ocasional director de La Primitiva en moments difícils en la qual va pertànyer a la plantilla com a percussionista. Va ser director de la Coral Polifònica Alcoiana, on sota la seua batuta, va aconseguir importants premis i nominacions. També va dirigir de manera notable a l’Orquestra Simfònica Alcoiana, entitat fundada el 1953 pel seu germà Rafael, organitzant inclús sessions de teatre líric per a diversos centres benèfics de la població. Per tots aquestos mèrits, l’Ajuntament de la ciutat li va retre un emotiu homenatge popular al març de 1980 (4) dedicant-li també un carrer. Algunes de les seues obres interpretades en Rams pendents de revisió: Chordiet (en les edicions de Rams de 1964, 1971, 1976, 1996 i 2004); El fagot oficial (estrenat el 1954), Kaledón (1946, 1979 i 2002) o Gambes i aigua (només en 1956).
**
(1) Aquesta contradicció ja la denuncia Adrián Espí Valdés sota el pseudònim de Clave de Sol a la crònica del concert de Diumenge de Rams que realitza en l’edició de Ciudad del 14/04/1981.
(2) Resulta estrany comprovar que l’arxiconeguda ‘marxa de festa’ Moros i Cristians (1935), de Camilo Pérez Monllor s’estrena el 1981 en concert o la marxa mora Moro de Granada de Gonzalo Blanes, més associada a la Música Nova, la interpreta la nostra banda per primera vegada el 1988. Al llarg d’aquesta dècada es recuperen i es toquen, sembla ser que per primera vegada, obres de Camilo Pérez Laporta com Antaño i ogaño i Hipolitet.
(3) Un concierto memorable, crònica d’aquest concert realitzada per Adrián Espí Valdés es pot consultar al Ciudad del 10/04/1979, on lloa aquest treball de recopilació i divulgació de clàssics alcoians.
APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA A 1 D’ABRIL DE 1983 (Llistat facilitat per Rafael Serra)
Presentació del ‘Cançoneret alcoià’ el 3 d’octubre de 1980. Al centre, junt al director, el president d’Apolo, Indalecio Carbonell Llopis
Flautí: Jorge Company Camarasa. Flautes: Juan Camilleri Cambra i Georgina Priego Sanoguera. Oboès: Copérnico Pérez Romá i Germán Bou Arévalo. Corno Anglès: Ernesto Díez Vidal. Requints: Juan Rubio Gil i Jaime Gil Gironés. Clarinets: Eduardo Terol Botella, Juan Carlos Pastor Gironés, Santiago Gil Mora, Roberto Ortiz Barrachina, Vicente Juan Sanoguera Rubio, Rafael Serra Carbonell, Eduardo Terol Nadal, Miguel Gisbert Moltó, Valentín Rodríguez González, Federico Silvestre Cortés, Antonio Priego Climent, José M. Bou Pastor, Francisco J. García Pons, Elías Vidal Escrivá i Jorge Vidal Escrivá. Saxos Alts: Francisco Giménez Sisternes, Eugenio Domínguez Mora, Vicente Monllor Alcántara, José A. Olcina Barberá i Georgina Miralles Vañó. Saxos tenors: Antonio Pozo González, Juan E. Latorre Espinós, Angel R. Alvado Llinares i Emilio Bou Pastor. Saxo Baríton: Ángel García Pérez. Saxo bajo: Rafael Bracero Alcántara. Fagot: Octavio Bou Valero. Fliscorns: Vicente Pastor Vilaplana i José J. Linares Ibáñez. Trompetes: Pascual Ródenas Gil, Armando Climent Pascual, Manuel Verdú Colomina, Sergio Molina Martínez, Rafael García Pons, Vicente Lorente Villena i José Climent Sirvent. Trompes: Ernesto Valor Calatayud, Juan Carlos Company Camarasa i Luis Miguel Martínez Blanes. Trombons: Gilberto Colomina Pascual, José Ramón Company Camarasa, Rafael Serra Moncho i Manuel González Lapeña. Bombardí: Fabián Company Pons. Tubes: Jaime Lloret Galiana, Francisco Masiá Catalá, Juan A. García Moyano, Vicente Ivorra Ortolá i Juan A. Catalá Alós. Violoncello: Rafael Terol Aracil. Caixa: Rafael Cano Cantó i Jaime Aracil Pérez. Plats: Enrique Lloréns Cabrera. Timbals: José Pastor Camarasa.
PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1980-1989
1980, 30 de març, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. CAMILO PÉREZ LAPORTA. EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA ALHAMBRA (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL TRANSVAAL (pasdoble-boer, Camilo Pérez Laporta) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta).
II. EVARISTO PÉREZ MONLLOR. EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // AZIB DE MIDAR (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL MEXUAR (marxa oriental, Evaristo Pérez Monllor) // MIRHAB (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor).
III. AMANDO BLANQUER PONSODA. EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1981, 12 d’abril, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
Portada de «Moros i cristians» de Pérez Monllor que s’estrena en 1981 (Arxiu: C.M.Primitiva)
I. JUAN CANTÓ FRANCÉS. LA PRIMER DIANA (pasdoble, Juan Cantó Francés) // LES BESEROLES (pasdoble, Juan Cantó Francés) //AZARACH (pasdoble, Juan Cantó Francés) // EL TURCO (pasdoble, Juan Cantó Francés) // MAHOMET (pasdoble, Juan Cantó Francés).
II. JULIO LAPORTA HELLÍN. MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL NEGRE DEL TINT (marxa àrab, Julio Laporta Hellín) / EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pasdoble, Julio Laporta Hellín).
III. CAMILO PÉREZ MONLLOR.MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
1982, 4 d’abril, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
Coincidint amb el Centenari, el concert de 1982 fou dedicat a la marxa mora
I. BENIXERRAIX (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // ABD-EL-AZIS (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer) // UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
II. ELS TRES CAPITANS (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL MEXUAR (marxa oriental, Evaristo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) **Versió original**
III. MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
IV. EL CAPITÀ I ELS CAVALLERS 1980 (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **1 ª vegada ** // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1ª vegada **
1983, 27 de març, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. MOAMET (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL TRANSVAAL (pasdoble-boer, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín).
II. APOLO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MAJAS Y CHISPEROS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab, Evaristo Pérez Monllor) // ALCOY (pasdoble, Alfredo Alberola) // LA DESPEDIDA DE ABÚ ABDALÁ (poema simfònic, Gonzalo Blanes Colomer).
III. AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ALCOY LLORA (marxa de processó, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1984, 15 d’abril, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. CHAPÍ (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // EL CAZADOR (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL TITIRITERO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín).
II. 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa militar, Camilo Pérez Monllor) // LA FESTA DEL CARRER (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // MAJAS Y CHISPEROS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).
III. ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // ZAMORA (pasdoble, Francisco Pareja Casanova) // LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // A LA CREUETA (marxa cristiana, José María Valls Satorres).
1985, 31 de març, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. LA PRIMERA DE ABONO (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // PUERTO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // FONTILLES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL CADÍ BEN IL SOU (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
II. AMANDO BLANQUER PONSODA.MARCHA-HOMENAJE (marxa, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
III. LO RAT PENAT (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // DE JEREZ AL PUERTO (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // CHEU SINFONIC (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ANA BEL (marxa mora, Enrique Llácer, Regolí) // MUNTANYESOS DIANERS (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio).
1986, 23 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
Concert Diumenge de Rams 15-Abril-1984 (Foto cedida per Rafael Serra)
I. ALCOIÀ (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // ANTAÑO Y OGAÑO (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA ALHAMBRA (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // GUILLERMÓN (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // SAN JORGE (pasdoble, Julio Laporta Hellín).
II. 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa, Camilo Pérez Monllor) // DE LA TERRETA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa àrab, Camilo Pérez Monllor) // TURISTA (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes).
III. JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // DEHU DE VETHA (marxa mora, Copérnico Pérez Romá) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1987, 12 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. APOLO (pasdoble, Rafael Pascual Pascual) // A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // MÚSICO Y PINTOR (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín).
II. DESCACHARRANTE (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ELS TRES CAPITANS (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // CHAMPAGNE (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // ALJAMA (marxa àrab, José Carbonell García).
III. ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1988, 27 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
Gregorio Casasempere Gisbert, director de l’Himne en 1985
I. HIPOLITET (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) ** 1ª vegada **// FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // SIGFRIDO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // SENT CHORDI (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) ** 1 ª vegada ** // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).
II. DRACH-ALAT (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // MORO DE GRANADA (marxa àrab, Gonzalo Blanes Colomer) **1ª vegada**// SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // RADIO ALCOY EN 1955 (pasdoble, José Carbonell García) // NO HO FARÉ MÉS (marxa àrab, Vicente Catalá Pérez).
III. CUAN L’AURORA ANUNSIA EL DIA (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // SALMO (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada**.
1989, 19 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. 1899 (pasdoble, José Seva Cabrera) // PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // CHANO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // QUO VADIS? (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL CADÍ BEN IL SOU (marxa àrab, Camilo Pérez Monllor).
II. SOLITARIO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // BOLCHEVIKI (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // DÍA 22 DE ABRIL (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // MORO DE GRANADA (marxa àrab, Gonzalo Blanes Colomer).
III. PEÑA FONTILLES (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // OBEIDA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // PAS ALS MASEROS (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
EL MEXUAR, marxa mora d’Evaristo Pérez Monllor. Interpretada en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1971, 1980, 1982 i 2016. (Audio: ‘Al Azraq’, Estudios Tabalet, 1981)
La Primitiva amb Jaime Lloret al capdavant al IX Concurs provincial de Bandes de Música a Muro (17/09/1978) (Arxiu:CIM Apolo)
Pablo Martínez. “Don Fernando de Mora se nos fue para siempre y con él toda una época y una institución musical genuinamente alcoyana muy difícil de reemplazar”. Si en els anys 50 començàvem el repàs amb unes paraules del mestre Mora dedicades al seu alumne Amando Blanquer, en els anys 70 és aquest segon qui les expressa en record del seu difunt mestre en la necrològica que publica el diari Ciudad en l’edició del 4 de febrer de 1978. El director de la Primitiva, Fernando de Mora Carbonell, mor el 25 de gener d’aquell any als 80 anys d’edat després de 39 anys de servei a la institució musical.
L’escenari social, polític i cultural del país experimenta un canvi radical amb la instauració de la democràcia després de gairebé quaranta anys de dictadura arran de la mort del General Franco el 1975. En aquells temps, la banda també va patir múltiples contratemps per les contínues baixes temporals del director davant la seva avançada edat, en el que és substituït en algun assaig per Copérnico Pérez Romá i per Gregorio Casasempere Juan en diverses ocasions (1), el qual dirigeix puntualment alguns concerts, i a última hora, ha d’assumir el 1974 la direcció de la participació de la banda en el V Concurs Provincial de Bandes de Música que organitza la Diputació d’Alacant, aconseguint un segon premi ‘ex aequo’ juntament amb la Lira de Granja de Rocamora (Alacant). (2)
El periodista Pepe Calabuig entrevista a membres de La Vella amb motiu del certamen de 1974 (Ciudad, 23/02/1974)
En els concerts de ‘exaltació festera’ del primer lustre dels 70, es segueix denunciant en premsa la falta de públic davant els concerts, fins i tot festers, promovent sense èxit una major programació de marxes mores sent aquestes exclusives en la segona part de les edicions de 1971 i 1972, on apareix la primera audició per part de la nostra banda d’El Mexuar d’Evaristo Pérez Monllor, destacant també Ana-Bel del percussionista Enrique Llácer Soler «Regolí» que dirigeix personalment en el concert de 1975. D’altra banda, la marxa cristiana comença a trobar la seva identitat després dels premis que van rebent les primeres obres de José María Valls SatorresAls cristians i Roger de Lauria o de José Pérez Vilaplana com Gentileza 72 i Zoraidimir, fins al punt d’inflexió musical que suposa L’Ambaixador cristià de Rafael Mullor Grau a inicis de la següent dècada que suposa un canvi estilístic que tindrà continuïtat.
Ricardo Dorado Janeiro (A Coruña, -Madrid, 1988)
La bona sintonia i amistat manifesta entre el compositor gallec Ricardo Dorado Janeiro, el director Mora Carbonell i l’arxiver Ernesto Valor Calatayud com demostra la seva ingent correspondència dipositada al CIM Apolo, possibilita l’estrena d’algunes de les seves obres, sent constantment programat, com els pasdobles Filigrana, Ernesva (en homenatge a Ernesto Valor) i Ronda en Castilla en els últims anys com a director de Mora Carbonell, el qual finalitza definitivament la seva titularitat com a director a finals de 1973, sent substituït temporalment per l’esmentat Gregorio Casasempere. El nou director, Jaime Lloret Miralles (Alcoi, 1933-2018) és presentat en societat en el concert de Diumenge de Rams del 7 d’abril de 1974 a una edició especial en què la primera part és dirigida pel nou director, la segona per Gregorio Casasempere Juan en el que apareix en programa el interpretat en el recent certamen d’Alacant i la tercera com a comiat de l’històric director Mora finalitzant amb Tarde de abril. (3)
Jaime Lloret continua una línia programàtica pràcticament similar a la del seu mestre, encara que com a punt diferenciador destacar una major incidència de la música que es compon a les nostres comarques: de Cocentaina, Buscant un bort de Gustavo Pascual i Gentileza 72 de José Pérez Vilaplana, la qual dirigeix el seu autor personalment en l’edició de 1977; de Muro, Mudéjares, de Francisco Esteve Pastor; o de Gaianes, Faixa i Moroto d’Enrique Orts. Les obres clàssiques continuen estant presents amb la selecció de West Side Story de Bernstein que és llargament aplaudida en el concert de 1975 així com l’obertura de Las alegres comadres de Windsor, de Carl Otto Nicolai sent en el seu últim concert de Lloret com a director la darrera obra clàssica en un repertori de Rams, avui impensables en un concert d’aquestes característiques.
Els premis de música festera que organitza l’Associació de Sant Jordi es van interpretant obligatòriament a la part central els quals són objecte d’enregistrament el 23 de gener de 1977 al Cine Colón en un doble disc Música de la Fiesta, constituint aquest juntament amb Ecos de Mariola les dues úniques gravacions de la banda en aquesta dècada i amb Jaime Lloret com a director. Com a dades anecdòtiques, la coincidència del Diumenge de Rams de 1978 en 19 de març condueix fins i tot a un petit homenatge a les Falles valencianes com és la inclusió en programa d’El fallero de José Serrano i L’entrà de la Murta de Salvador Giner. Just en aquesta edició, és homenatjat el tuba Jaime Lloret Galiana (Alcoi, 1910-1998), el recordat ‘Senyo Jaume’, membre també de l’orquestra TBO, que compleix cinquanta anys com a músic i rep un pergamí commemoratiu de mans del president de Apolo Indalecio Carbonell i un llibre de la història de la música com homenatge dels més joves de la banda, llavors la Primitiva Juniors.
Jaime Lloret Galiana homenatjat en Rams de 1978
Fora de l’escenari del Calderón i del Circo, la banda continua la seva relació amb la Filà Abencerrajes que prepara càrrecs per als futurs 1980 i 1981 amb Uzúl el-msélmin plenament consolidada en les Entrades, i conjuntament les ‘xarangues’ La Risueña i Primitiva Juniors acompanyen l’Esquadra especial dels Cruzados en 1979 pel seu any de Capitania (Jorge Verdú Catalá) als sons de Als cristians, de José María Valls Satorres. També la corporació continua present en els actes institucionals de la ciutat com és la col·laboració en la visita de Ses Majestats els Reis d’Espanya Don Juan Carlos i Doña Sofía que vénen a Alcoi el 3 de desembre de 1976 on la banda es troba a les portes del Casal de Sant Jordi juntament amb la Coral Polifònica Alcoiana per interpretar L’Entrà dels Moros i l’Himne de Festes; participa conjuntament amb la mateixa coral enregistrant l’Himne La Moral del Alcoyano, obra del mateix Lloret i Miguel Peidro Gomar estrenat al Camp del Collao el diumenge 25 de març de 1979 amb motiu de les Noces d’Or del club esportiu; d’altra banda, a l’octubre de l’any anterior s’inaugura tot un seguit d’actes festers, religiosos i culturals per celebrar el VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi on La Primitiva realitza una sèrie de concerts entre els quals destaca el celebrat per les tres bandes alcoianes en el Poliesportiu Municipal un 22 de novembre de 1975 (dos dies després de la mort del dictador) on conjuntament interpreten Andante y Polonesa de Juan Cantó sota la direcció d’Amando Blanquer Ponsoda. Durant 1976 continuen els aniversaris, sent aquest el mateix any en què Apolo celebra el centenari de la seva fundació amb un concert extraodinari l’1 de febrer al Circo amb obres de Ravel, Sibelius i Beethoven.
Julio Laporta Doménech (Alcoi, 1899-1979)
Jaime Lloret Miralles finalitza com a director en 1978 al.legant motius laborals, sent substituït per Gregorio Casasempere Gisbert que realitza el seu concert de presentació el 28 de gener de 1979 (4). Abans de finalitzar el repàs d’aquesta dècada no hem de deixar de recordar a Julio Laporta Doménech, fill de Julio Laporta Hellín, que mor en 1979 (5), el qual va haver de marxar a Portugal per imperatius també laborals on no va trencar mai el contacte amb Alcoi i La Primitiva, de la qual va ser director el 1934. Algunes obres seves interpretades en Rams: els pasdobles d’aire evocador Allá lluny (estrenada en Rams de 1953) i Volver a España (Rams, 1954); Cuan l’aurora anunsia el dia (sic) (Rams 1952 i 1988) i la marxa cristiana Any 1276 (Rams 1967).
***
(1) Veure ressenya Visto, oído y leído por ahí (Ciudad, 27/11/1973)
(2) Celebrat al Teatre Principal d’Alacant el 24 de febrer, el primer premi l’aconsegueix la Unión Musical de Muro, sent l’obra obligada Suite alicantina, de Ricardo Dorado Janeiro (Veure crònica en Ciudad 26/02/1974)
(4) Fill de Gregorio Casasempere Juan, és el més jove membre d’una il·lustre família de músics alcoians, que comença sent director de La Vella als 20 anys d’edat.
(5) Ernesto Valor li dedica una necrològica amb dades biogràfiques en el Larghetto afectuoso a Julio Laporta (Ciudad, 3/11/1979)
******Continuarà en setembre******
APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA A L’ANY 1976 (Llista confeccionada per Rafael Serra a data del 16 d’abril de 1976 en que s’incorpora Francisco José García Pons com a clarinet en la Glòria d’aquell any)
La Primitiva estrena nou instrumental en juny de 1973 (Foto: Carlos Coloma)
Flautí: Miguel Peidro Gomar. Flauta 1ª: Juan Camilleri Cambra. Flauta 2ª: Enrique Abad Baldó. Oboè 1º: Copérnico Pérez Romá. Oboè 2º i Corno Anglès: Ernesto Díez Vidal. Requint: Juan Rubio Gil. Requint 2º: Jaime Gil Gironés. Clarinets principals: Roberto Ortiz Barrachina i Santiago Gil Mora. Clarinets 1º: José Colomer Perpetua, Rafael Serra Carbonell, Miguel Gisbert Moltó, Eduardo Terol Nadal i Federico Silvestre Cortés. Clarinets 2º: José Antonio Monllor Alcántara i Juan Carlos Pastor Gironés. Clarinets 3º: Rubén Aparici Pastor, José Miguel Bou Pastor i Francisco José García Pons. Clarinet baix: Eugenio Tormos Domínguez. Saxo Alt 1º: Francisco Giménez Sisternes. Saxo alt 2º: Eugenio Domínguez Mora. Saxo tenor 1º: Antulio Climent Aracil. Saxo tenor 2º: Antonio Pozo González. Saxo Baríton: Ángel García Pérez. Fagot: Emilio Llácer Silvestre. Fliscorn 1º: Jaime Navarro Sielva. Fliscorns 2º: Moisés Aparici Pastor i Francisco Lorente Villena. Trompetes 1: José Climent Aracil i Armando Climent Pascual. Trompetes 2º: Antonio Méndez Hierro i Manuel Verdú Colomina. Trompa 1ª: Ernesto Valor Calatayud. Trombons 1º: José Andrés Santonja i Gilberto Colomina Pascual. Trombó 2º: Rafael Serra Moncho. Trombó 3º: Antonio Millán Parra. Bombardí 1º: Juan José Jordá Micó. Tuba 1º en Do: Francisco Carchano Moltó. Tuba 1ª en Sib: Jaime Lloret Galiana. Tuba 2ª en Do: Vicente Ivorra Ortolà. Contrabaix: Armando Reig Pérez. Caixa: Juan Seguí Seguí. Caixes-Redoblant: Juan Pérez Cerdà i Rafael Cano Cantó. Bombo: Gilberto Albero Segura. Plats: Enrique Lloréns Cabrera i Ervigio Pascual Alberola. Timbals: José Pastor Camarasa.
PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1970-1979
1970, 22 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
I. ALCOY (pasdoble, Alfredo Alberola) // LA TORRE DEL ORO (pasdoble, Ricardo Dorado Janeiro) **1ª vegada ** // FILIGRANA (pasdoble, Ricardo Dorado Janeiro) **1ª vegada ** // AROMES ALCOIANS (pasdoble, José Gómez Villa) **1ª vegada ** // ABD-EL-AZIS (marxa mora, Camilo Pérez Laporta).
II. TAYOLL (marxa cristiana, Francisco Grau Vegara) **Primer Premi del VI Festival de Música Festera 1969** **1ª vegada ** // ZORAIDAMIR (marxa cristiana, José Pérez Vilaplana) **Segon Premi del VI Festival de Música Festera 1969** **1ª vegada ** // GERENCIA (pasdoble, Alfredo Alberola) // EL ABANICO (pasdoble, Alfredo Javaloyes) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda).
III. CHE (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // SEÑORÍO ESPAÑOL (pasdoble, José Alfosea Pastor) **Primer Premi 1951** // EL ARTÍSTICO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // NOSTALGIA MORA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer) **Primer Premi 1950**.
1971, 4 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
I. FET A POSTA (pasdoble, Miguel Picó Biosca) **Primer Premi del VII Festival de Música Festera 1970** **1ª vegada ** // BENEXAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // CHORDIET (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // ERNESVA (pasdoble, Ricardo Dorado Janeiro) **1ª vegada ** // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín).
II. EL MEXUAR (marxa oriental, Evaristo Pérez Monllor) **1ª vegada** // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) **Primer Premi 1949** // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
III. ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // PEPITO GISBERT (pasdoble, José Insa Martínez) **Segon Premi del VII Festival de Música Festera 1970** **1ª vegada ** // SANTANDER (pasdoble, Ernesto Rosillo) // ECOS LEVANTINOS (pasdoble, Ricardo Dorado Janeiro) **1ª vegada ** // JUSTICIA (pasdoble, José Alfosea Pastor).
1972, 26 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
I. MIGUEL GISBERT (pasdoble, A. Fernanvert) // DAUDER (pasdoble, Santiago Lope) // ROTER (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // VILLENA (pasdoble sobre motius llevantins, Pascual Maqruina) // PUENTEAREAS (pasdoble, Reveriano Soutullo).
II. BON CAPITÀ ROC MONLLOR BORONAT (marxa àrab, José María Ferrero) **Primer Premi del VIII Festival de Música Festera 1971** **1ª vegada ** // EL MORO DEL CINC (marxa mora, Rafael Giner Estruch) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
III. LA GIRALDA (pasdoble, Eduardo López Juarranz) // RONDA EN CASTILLA (pasdoble, Ricardo Dorado Janeiro) **1ª vegada ** // JACOB (marxa, Victor Turine) // LAS PROVINCIAS (pasdoble, Vicente y Arturo Terol) **1ª vegada**.
1973, 15 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
I. SIGFRIDO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ANTONIO PÉREZ FRANCÉS (pasdoble, Enrique Torró Insa) **1ª vegada** // DANIEL JUAN (pasdoble, José María Ferrero) **1ª vegada** // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL KÁBILA (marxa mora, José María Ferrero) **Primer Premi del III Festival de Música Festera 1965** .
II. GENTILEZA 72 (marxa cristiana, José Pérez Vilaplana) **Primer Premi del IX Festival de Música Festera 1972** **1ª vegada** // FIESTA EN LA ALDEA (pasdoble, Ricardo Dorado Janeiro) **1ª vegada ** // EL ZINGARO (pasdoble, Thomas Pher) // SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) **Premi Ajuntament 1954** // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).
III. PÉREZ BARCELÓ (pasdoble, Bernabé Sanchis) **1ª vegada** // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // A ORILLAS DEL LAGO SERPIS (pasdoble, Enrique Orts Pastor) // SACUL (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
1974, 7 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell (Es presenta Jaime Lloret Miralles com a nou director de La Primitiva)
I. LOS ALAZANES (pasdoble, Sebastián Rubio) **1ª vegada** // PEÑA FONTILLES (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // MONÓVAR (pasdoble, Miguel Villar) ** 1ª vegada ** // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // NOSTALGIA MORA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer) **Primer Premi 1950**. (Director: Jaime Lloret Miralles)
II. SUITE ALICANTINA (Ricardo Dorado Janeiro) // LAS GOLONDRINAS (pantomima, José María Usandizaga) **Obres obligades i de lliure elecció del V Concurs Provincial de Bandes de Música, convocat per la Diputació en febrer de 1974 , tenint la banda un Segon Premi ‘ex-aequo’ amb la banda de Granja de Rocamora** LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) **Primer Premi 1949** (Director: Gregorio Casasempere Juan)
III. LA PLANA DE MURO (pasdoble, Francisco Esteve Pastor) **Primer Premi del X Festival de Música Festera 1973** **1ª vegada** // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL TURISTA (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // CHAPÍ (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda). (Director: Fernando de Mora Carbonell) // HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) con la Coral Polifònica Alcoiana i direcció de Gregorio Casasempere.
1975, 23 de març, Teatro Circo. Director: Jaime Lloret Miralles
I. EL TITO (pasdoble, Sebastián Rubio) **1ª vegada** // PETREL (pasdoble, Miguel Villar) // EL DESITJAT (pasdoble, Edelmiro Bernabeu) // EL MOTETE (pasdoble, José Serrano) // EL KÁBILA (marxa mora, José María Ferrero) **Primer Premi del III Festival de Música Festera 1965**.
II. MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **Premi Ajuntament 1952** // MARIA JOSÉ PAYÁ, DE OLTRA (pasdoble, Jesús Muñoz) **1ª vegada ** // WEST SIDE STORY (selecció, Leonard Bernstein) **1ª vegada** .
III. ANA BEL (marxa mora, Enrique Llácer, Regolí) **Primer Premi del XI Festival de Música Festera 1974** **1ª vegada** // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // AGÜERO (pasdoble, José Franco Rivate) // HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés).
1976, 11 d’abril, Teatro Circo. Director: Jaime Lloret Miralles
I. SANT JORDIET 1952 (pasdoble, Alfredo Alberola) // ANSELMO ARACIL (pasdoble, José Espí Ulrich) // MAHOMET (pasdoble, Juan Cantó Francés) // EL TRANSVAAL (pasdoble-boer, Camilo Pérez Laporta) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).
II. ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // DÍA 22 D’ABRIL (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) **Primer Premi 1949** .
III. ALS CRISTIANS (marxa cristiana, José María Valls Satorres) **Primer Premi del XII Festival de Música Festera 1975** **1ª vegada** // CHORDIET (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // AÑORANZAS (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // UN MOBLE MÉS (pasdoble, Julio Laporta Hellín).
1977, 3 d’abril, Teatre Calderón. Director: Jaime Lloret Miralles
I. CARMEN SERRAIMA (pasdoble, Juan Villa) // PRIMAVERA (pasdoble, Antonio Gisbert Espí) **Primer premi del I Festival de Música Festera** // RODELLA I CAPITÀ (marxa cristiana, Juan Manuel Molina) ** // EVOCACIÓN (pasdoble, Emilio Cebrián Ruíz) // BUSCANT UN BORT (marxa mora, Gustavo Pascual Falcó).
II. L’ENTRÀ DELS CRISTIANS (marxa cristiana, José Gómez Vila) **Primer Premi del III Festival de Música Festera** // VIVA EL RUMBO (pasdoble, Cleto Zavala) // LA PLANA DE MURO (pasdoble, Francisco Esteve Pastor) **Primer Premi del X Festival de Música Festera 1973** // EL NOSTRE (pasdoble, José María Ferrero) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
III. ATENEO MUSICAL (pasdoble, Mariano Puig Yagüe) // GENTILEZA 72 (marxa cristiana, José Pérez Vilaplana) **Primer Premi del IX Festival de Música Festera 1972** // LUCHANDO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // UN MOBLE MÉS (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés).
1978, 19 de març, Teatro Circo. Director: Jaime Lloret Miralles
I. ROTER (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // LA FESTA DEL POBLE (pasdoble morisc, Francisco Alonso) // OH, ARTISTA (pasdoble, Domingos Antonio Caldeira) // FAIXA I MOROTO (pasdoble, Enrique Orts Pastor) // MUDÉJARES (marxa mora, Francisco Esteve Pastor).
II. MIS AMORES (pasdoble, José Alfosea Pastor) // EL FALLERO (pasdoble, José Serrano) // L’ENTRÀ DE LA MURTA (pasdoble, Salvador Giner) // LAS ALEGRES COMADRES DE WINDSOR (overtura, Otto Nicolai).
III. CORTEGE DE PUPIDON (marxa, Francis Popy) // GERONA (pasdoble, Santiago Lope) // DE ROMANXE A FRANQUEIRA (pasdoble, Rogelio Groba) ** 1ª vegada ** // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **Premi Ajuntament 1959** .
1979, 8 d’abril, Teatro Circo. Director: Gregorio Casasempere Gisbert
I. ANSELMO ARACIL (pasdoble, José Espí Ulrich) // AZARACH (pasdoble, Juan Cantó Francés) // EL NUEVO CASTILLO (pasdoble, José Seva Cabrera) // MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // ECOS DE LEVANTE (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés).
II. CHANO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // AMORES Y AMORÍOS (pasdoble, José Pareja Casanova) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor).
III. KALEDÓN (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda).
LA CASBHA, marxa mora de Rafael Casasempere Juan. Primer Premi 1949 Concurs Composició Festera Ajuntament d’Alcoi que apareix en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1950, 1964, 1971, 1974, 1976, 1984, 1985, 1992, 2004 i 2013. (Audio: Audioart @Teatre Calderón 2013)
Pablo Martínez. Les novetats d’aquesta dècada s’inicien amb el repte d’una nova experiència com és l’enregistrament sonor d’un disc de música festera. Amb el mecenatge de Radio Alcoy en la persona de Rafael Olcina, es projecta la gravació en un majestuós estudi discogràfic com és el Cinema Goya (actualment, un ‘walking dead’ arquitectònic) en la data acordada: 16 de juny de 1960, festivitat de Corpus Christi. La madrilenya empresa Fonópolis, S.L. és l’encarregada d’aquest treball, venint el seu director Ramón Sánchez Caballero i l’assessor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, fill del famós compositor de mateix nom de la sarsuela Luisa Fernanda, el qual juntament amb Rafael Casasempere Juan, estan atents de que tot vagi en ordre en les set hores que dura el procés de gravació. El resultat és Ecos del Levante Español, d’enorme èxit popular i que afavoreix la gravació de tres nous discos, Alcoy en fiestas (1966), Ecos del Serpis (1968), aquest no ben vist amb bons ulls pel mateix Amando Blanquer, el qual en carta li confessa a Ernesto Valor que la banda no es troba en un bon moment musical per afrontar aquest treball (1); i ja en 1970, Mi Alcoy, monogràfic sobre l’obra d’Alfredo Alberola. No anem a enumerar les obres gravades en els diferents LP ‘s ja que es poden consultar a la discografia en aquesta mateixa pàgina.
Enregistrament de «Alcoy en fiestas» al desaparegut Cine Colón el 10/03/1966 (Arxiu: CIM Apolo)
La idea de perpetuar la música festera alcoiana en registres sonors pot ser degut al buit existent en la creació de nous títols festers d’arrels alcoianes després de la mort de José Carbonell García a 1957 i Gonzalo Blanes Colomer el 1963, i també pel silenci creatiu dels germans Casasempere Juan dedicats a altres tasques musicals. A tot això se li suma la recerca de noves vies d’expressió per a la recent nascuda ‘marxa cristiana’ després de la poca sintonia que hi va haver amb el fester i el públic en general amb les dues primeres obres: Aleluya i Salmo (2) de Blanquer Ponsoda. Després de l’Ajuntament, l’Associació de Sant Jordi comença a assumir en 1964 l’organització del Festival de Música Festera amb vot popular decantant-se per una modalitat en cada any i arribant a aquest gènere el 1966 on resultaria premiada L’Entrà dels Cristians del murcià José Gómez Vila. Els altres títols que competeixen són, entre altres, Any 1276, de Julio Laporta Doménech i Bonus Christianus, de l’ontinyentí José María Ferrero, possiblement el compositor més popular d’aquesta dècada, autor d’altres marxes mores com El Kàbila, Chimo i la també premiada El Berberisch. Tots aquests títols guanyadors dels festivals es segueixen interpretant obligatòriament en els concerts de Rams a la segona part juntament amb alguns accèssits i obres clàssiques, seguint el format de la dècada anterior.
Clipper’s i TBO en plena Entrada amb Gregorio Casasempere Juan als timbals (Foto: Arxiu CIM Apolo)
A la sequera de composicions autòctones, s’uneix també la creixent moda d’adaptar boleros, mambos, fox-trots o bandes sonores d’èxits cinematogràfics del moment com Éxodo, Lawrence de Arabia o la menys difosa música de Victor Young per al ‘peplum’ de Cecil B. de MilleSansón y Dalila, fet denunciat per Amando Blanquer (3) o Ernesto Valor en la premsa (4), agreujat encara per un abús del metall i la percussió, un mal endèmic que encara persisteix en els nostres dies. A aquest fet, el mateix Valor el qualifica de ‘petorrera de timbals’, acusant el fester de voler imposar les seves condicions a l’hora d’organitzar els grups musicals unit a la relegació que començaven a patir alguns títols de la ‘edat d’or’ de música alcoiana. En aquests anys, les orquestres TBO i Clipper’s substitueixen a la banda a l’hora de ‘doblar’ en una entrada, entorn en el qual neix Dehu de Vetha, de Copérnico Pérez Romà que seria arranjada per a banda per Gregorio Casasempere Gisbert a principis dels 80.
En els ja ‘concerts d’exaltació alcoiana’, poc canvia respecte a la dècada anterior. La tradició que instaura Miguel Bou Llácer de recitar un poema a l’inici de cada concert previ a la interpretació de l’Himne de Festes no es veu truncada malgrat la seva mort el 1960. Escriptors locals escriuen i reciten els seus versos com el Pòrtic que Jordi Valor Serra a l’edició de 1961 dedica a l’oboista mort fins l’Acuarela Musical de la Fiesta d’Adrián Espí Valdés a 1969, passant pel mateix Joan Valls que recita el seu en 1964 i que reproduïm:
Per a la Banda ‘Primitiva’ en el seu concert d’exaltació alcoiana de 1964
PÒRTIC FESTER
Obri el pòrtic musical / de l’alegria festera / la jordiana primavera / del nostre poble industrial. / Amb el bell ressò cordial / del pasdoble que ja aflora, / s’exalta el fester que adora / eixe pas ple d’harmonia / que enfebrix d’algarabia / l’embruix de la marxa mora.
Joan Valls i Jordà (Foto: Paco Grau)
Abril en els cors s’inflama / com un clavell que reventa / i en música viva o lenta / bull el foc del pentagrama. / En esta votiva flama / en qué el músic dóna fé / no cap dubte que també, / amb emoció secular / va l’ànima popular / prenent en la festa alé.
Surt la inspirada cadència / d’aquells músics plens d’amor: / Blanes, genial creador / d’original experiencia. / Pérez Monllor, suficiència, / llum pulcra de joia fina. / I amb claredat diamantina / que el bon seny trau i comporta, / va el goig de Julio Laporta / i de Gonçal Barrachina.
Cal obrir el cancell d’or / si ha esclatat la primavera. / Abril es brisa festera / i ella commou nostre cor. / Esta música és tresor / de reverència jordiana / La festa ja es sent ufana / quan pels carrers ressonants / van els Moros i Cristians / de la tradició alcoiana.
En l’edició de 1960, Amando Blanquer que es troba entre París i Roma assisteix al concert en el qual se li convida a dirigir L’Ambaixador, premiada l’any anterior i un bis de Tarde de abril. Una altra de les seves obres mestres per a la Festa, Any d’Alferes, és estrenada el 1967 per finalitzar el concert i interpretada en l’Entrada Mora d’aquell any acompanyant a l’Alferes Abencerraje José Sanz Llopis, en el qual la banda desfila acompanyada d’un grup de xiquets amb exòtics instruments de percussió. Tangran va serl’èxit que lamarxava tornara sonar al’Entradade l’anysegüent, any dela capitania abencerrajede Jorge MiraRovira. Excepcions en aquests anys de càrrec, en què Un moble més ja ha estat desbancat a les Entrades completament per Uzúl el-msélmin.
Volant adjunt al programa de mà per a poder votar (Arxiu: CIM Apolo)
La crisi d’assistència de públic als concerts es manté igual que en els anys 50 tal com vam comentar en el passat capítol, tot i que no sol fallar en aquests concerts. Possiblement, una de les raons d’aquesta fidelitat sigui fruit del ‘màrqueting’ de l’època com és el de sortejar discos Ecos del Levante Español entre tots aquells que han votat la seva obra festera preferida en un volant que hi ha adjunt al programa de mà, la qual s’interpreta l’any següent la més votada, ‘a petició del públic’.
John Philip Sousa (Washington, 1854-Reading, Pensilvania, 1932) programat constantment a Rams
Encara que no hi va haver espai de ressenyar en les anteriors dècades, segueixen apareixent marxes i pasdobles d’origen francès i centreeuropeu com Jacob, de Victor Turine o Wellington de Wilhelm Zehle, herència rebuda del programat a finals del XIX i principis del XX tal com testimonien les llibretes de repertori de la banda d’actual estudi. Dins d’aquest estil marcial, també és visible el nord-americà John Philip Sousa amb La campana de la libertad, Los lanceros ingleses o El capitán. També convé assenyalar l’aparició (única) d’un pasdoble compost per una dona, Ofelia Santonja Pastor (5) juntament amb A. Fernanvert, Al pie de mi palmera. Segons la premsa del moment, la peça va ser molt aplaudida pel seu aire ‘xarangueret’ tot i que no es programa en més ocasions, igual que Jabón Sol, de José María Bellver, natural d’Albaida, en referència a la marca d’un fabricant de sabons de Monòver. Un balanç pobre el qual ofereix aquesta dècada, avantsala de la posterior plena de canvis socials, polítics i musicals.
(1) Correspondència Ernesto Valor (Arxiu CIM Apolo)
(2) Simptomàtic d’aquesta desafecció a les marxes cristianes de Blanquer és que Salmo no surt al carrer fins a 1983 en què la banda acompanya a l’Esquadra Especial dels Cides en el seu any d’alferes.
(5) La compositora és un esglaó més de la família musical Santonja Cantó. Filla de l’escriptor teatral José Santonja Santonja; néta de Julio Santonja Cantó, saxofonista de La Vella a finals del XIX i besnéta de Miguel Santonja Cantó. Sobre més informació d’aquesta família, consultar La música de Nadal a Alcoi, pàg. 23 (Àngel Lluís Ferrando, CAEHA, 2015)
******Continuarà******
APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA A L’ANY 1966 (Llista confeccionada per Rafael Serra al debutar en La Primitiva)
La banda estrenava nou uniforme al concert de Rams de 1969 (Foto cedida per Rafael Serra)
Flautins: Miguel Peidro Gomar i Francisco Gimeno Doménech. Flauta 1ª: Juan Camilleri Cambra. Flauta 2ª: Enrique Abad Baldó. Oboè 1º: Copérnico Pérez Romá. Oboè 2º i Corno Anglès: Ernesto Díez Vidal. Requint: Juan Rubio Gil. Clarinets principals: Santiago Gil Mora i Roberto Ortiz Barrachina. Clarinets 1º: José Colomer Perpetua, Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell i Miguel Gisbert Moltó. Clarinets 2º: Julio Gomis Albert i Lupecino Peidro Miralles. Clarinets 3º: Ismael Esteve i Ismael Gimeno Doménech. Clarinet baix: Eugenio Tormos Domínguez. Saxo soprà: Francisco Giménez Sisternes. Saxos alts 1º: Emilio Llácer Silvestre i José Miguel Llorca Linares. Saxo alt 2º: Joaquín Torregrosa Esteve i Francisco Jover Miralles. Saxo tenor 1º: Antulio Climent Aracil. Saxo tenor 2º: Vicente Oriola Soler. Saxo Baríton: Ángel García Pérez. Fliscorn 1º: Jaime Navarro Sielva. Fliscorn 2º: Juan Miguel Llorens Trompetes 1: José Climent Aracil, Armando Climent Pascual i José Vos Francés. Trompetes 2º: Rafael Llorens Picó i Camilo Carbonell Palmer. Trompa 1ª: José Creus Coll. Trompa 2ª: Manuel Verdú Colomina. AltTrompa: Ernesto Valor Calatayud. Trombons 1º: Alfredo Richart Martínez i Gilberto Albero Segura. Trombó 2º: Gilberto Colomina Pascual. Trombó 3º: Rafael Serra Moncho. Bombardí 1º: Antonio Millán Parra. Tuba 1º en Do: Francisco Carchano Moltó. Tuba 1ª en Sib: Jaime Lloret Galiana. Tuba 2ª en Do: Vicente Ivorra Ortolà. Tuba 2ª en Sib: Francisco García Pérez. Contrabaix: Armando Reig Pérez. Caixa: Juan Seguí Seguí. Caixes-Redoblant: Juan Pérez Cerdà i Rafael Cano Cantó. Bombo: Francisco Laporta Doménech. Plats: Enrique Lloréns Cabrera. Bombo-Timbals: José Pastor Camarasa. Timbals: Gregorio Casasempere Juan.
PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1960-1969
1960, 10 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
Portada original de «L’Ambaixador» (1959)
I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // EL CAMPANERET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BAÑERES (pasdoble, Godofredo Garríguez) // EL CAZADOR (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // NUSIRNOT (pasdoble, Enrique Morera).
II. EL CORDÓN MORO (marxa àrab, Enrique Orts Pastor) **Homenatge de La Primitiva a la centenària filà Cordó** // OBERON (overtura, Carl Maria Von Weber) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1959** .
III. SIGFRIDO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // CHURUMBELERÍAS (pasdoble, Emilio Cebrián Ruíz) // CHAPÍ (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // OCTUBRE EN FIESTAS (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).
1961, 26 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // AL PIE DE MI PALMERA (pasdoble, Ofelia Santonja i A. Fernanvert) ** 1ª vegada ** // VIVA EL RUMBO (pasdoble, Cleto Zavala) // EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // PUENTEAREAS (pasdoble, Reveriano Soutullo).
II. CARLOS COSMÉN (pasdoble, (pasdoble, José Alfosea Pastor) ** 1ª vegada** // AMB AQUELL… (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1960** // SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **a petició, es sorteja entre els acertants, discs de Ecos del Levante Español.**
III. EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // IMPERIO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).
1962, 15 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // RAGÓN FALEZ (pasdoble, Emilo Cebrián Ruíz) // LA CAMPANA DE LA LIBERTAD (marxa americana, John Philip Sousa) // LIRIA (pasdoble, José María Martín Domingo) ** 1ª vegada** // GOYA (pasdoble, Julián Palanca Masiá) ** 1ª vegada**
II. EL BERBERISCH (marxa mora, José María Ferrero Pastor) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1961** // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) **a petició** // GUILLERMO TELL (overtura, J. Rossini) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
III. VILLENA (pasdoble sobre motius llevantins, Pascual Marquina) // EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // TRISTEZAS Y ALEGRIAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // JUSTICIA (pasdoble, José Alfosea Pastor).
1963, 7 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // JAVIER CARLOS (pasdoble, Miguel Juan Mascarell) // SENTIMIENTO ESPAÑOL (pasdoble, Pedro Pérez Martínez) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín).
II. FONTILLES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // TURBALLOS, CAU DE RABOSSES (pasdoble, Rafael Alcaraz Ramis) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1962** // ZOCO ESCLAVO (marxa mora, Francisco Llácer Pla) // EL LAGO DE LOS CISNES (suite ballet, Tchaikowsky).
III. DRACH-ALAT (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // MAHOMET (pasdoble, Juan Cantó Francés) // SACUL (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).
1964, 22 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // ATENEO MUSICAL (pasdoble, Mariano Puig Yagüe) // EL ZÍNGARO (pasdoble, Thomas Pher) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // SAN JORGE (pasdoble, Julio Laporta Hellín).
II. LA CASBHA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) **Obligada en la Festa del Pasdoble** // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) ** a petició**.
III. LANCEROS DE LA REINA (pasdoble, Pascual Marquina) **1ª vegada** // CHORDIET (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // CAMINO DE ROSAS (pasdoble, José Franco Rivate) // MUSTAFA (pasdoble, E. Armiñana) // CUCO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).
1965, 11 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
Programa de mà del concert de Diumenge de Rams de 1965
I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // SALERO (pasdoble, Pascual Marquina) // BURJASOT (pasdoble, Juan José López Laguarda) // EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // CÉSAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).
II. CHIMO (marxa mora, José María Ferrero) **1ª vegada** // PRIMAVERA (pasdoble, Antonio Gisbert Espí) **Primer premi del I Festival de Música Festera** // FONT ROJA (pasdoble, José Gómez Vila) ** Accésit del I Festival de Música Festera** // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **Premi Ajuntament Alcoi, 1959**
III. AMANECER (pasdoble, Godofredo Garríguez Perucho) **Del I Festival de Música Festera** // EL NOTICIERO REGIONAL (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // AMORÍOS (pasdoble, José Alfosea Pastor) **Del I Festival de Música Festera** // FESTA ALCOIANA (pasdoble, José Albero Francés) **Del I Festival de Música Festera** // A ORILLAS DEL LAGO SERPIS (pasdoble, Enrique Orts Pastor).
1966, 3 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
I. EL K’SAR EL YEDID (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // CHIMO (marxa mora, José María Ferrero) // EL MORO DEL SINC (marxa mora, Rafael Giner Estruch) // ECOS DE LEVANTE (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
II. EMPIECE LA FIESTA (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // ESCULTURA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // PRIMAVERA (pasdoble, Antonio Gisbert Espí) **en memòria del seu autor, recentment mort** // EL KÁBILA (marxa mora, José María Ferrero) **Primer Premi del III Festival de Música Festera 1965** **1ª vegada ** // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda).
III. MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // LA CANCIÓN DEL HARÉN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) **amb la Polifònica Alcoiana**. Es promociona el nou disc ALCOY EN FIESTAS.
1967, 19 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
I. GAY (pasdoble, Juan Moragues) // TORRE ALFONSINA (pasdoble, Mateos Lorente) // SIEMPRE ARELI (pasdoble, Sebastián Rubio Gil) // AÑORANZAS (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // PERFUMES DE AZAHAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).
II. L’ENTRÀ DELS CRISTIANS (marxa cristiana, José Gómez Vila) **Primer Premi del III Festival de Música Festera** **1ª vegada** // ANY 1276 (marxa cristiana, Julio Laporta Doménech) ** 1ª vegada** // FONTINENS (marxa-pasdoble, Camilo Pérez Laporta) ** En el 20 aniversari de la mort de l’autor** // ÁRABE Y GITANO (marxa, Gonzalo Barrachina Sellés) ** a petició**.
III. LA PLANA (pasdoble, Perfecto Artola) **1ª vegada** // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada**.
1968, 7 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
I. EL CAPITÁN (marxa, John Philip Sousa) // BENJAMÍN (pasdoble, Luis Arqués Juan) **1ª vegada** // TRIUNFO (marxa, Francis Popy) // COMO LAS PROPIAS ROSAS (pasdoble, Valentín Ruíz Gómez) **1ª vegada**// BRISAS OTOÑALES (pasdoble, Miguel Gimeno) **1ª vegada**.
II. AÇÒ SÓN FESTES (pasdoble, Julio Laporta Doménech) ** 1ª vegada** // SEGRELLES (pasdoble, José Pérez Vilaplana) **Primer Premi del IV Festival de Música Festera 1967** // MARCHA HOMENAJE (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) **a petició**.
III. GLORIA AL PUEBLO (pasdoble, Perfecto Artola) // VICTORIA (pasdoble, J. Navarro) **1ª vegada** // WELLINGTON (marxa, Wilhelm Zehle) // EL REI CAPITÀ (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).
1969, 30 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell
Una publicitat políticament incorrecta per a aquesta marca de sabó que va tindre pasdoble
I. LA ENTRADA (pasdoble, Quintín Esquembre) ** 1ª vegada ** // EMPIECE LA FIESTA (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // PUERTO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // OCTUBRE EN FIESTAS (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).
II. RAMFER (marxa mora, Miguel Picó Biosca) **Primer Premi del V Festival de Música Festera 1968** **1ª vegada ** // MIS AMORES (pasdoble, José Alfosea Pastor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).
III. JABÓN SOL (pasdoble, José María Bellver) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ARANJUEZ (pasdoble, Constantino Marco Albert) **1ª vegada** // RAFEL EL FUSTER (pasdoble, Rafael Alcaraz Ramis) **1ª vegada** // KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).
Música Primitiva Apolo d'Alcoi / Notícies 