El funeral es celebra dijous 14 a les 11 h. a l’església de Santa Maria
Adrián Espí Valdés (Alcoi, 1940-2022)
CIM APOLO – Comunicació Social. Al matí d’avui dimecres 13 d’abril, el món cultural alcoià quedava consternant per la trista notícia de la mort de l’escriptor Adrián Espí Valdés, a l’edat de 81 anys. Va ser Doctor en Història de l’Art, Acadèmic corresponent de les Reials Acadèmies de Belles Arts de San Fernando de Madrid, San Carlos de València, Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i de Santa Isabel de Hungría de Sevilla. Va ser professor a la Universitat d’Alacant i va dirigir l’Institut de Cultura Alacantí Juan Gil-Albert entre el 1996 i el 2003.
Prolífic articulista, troba a Alcoi el tema principal dels seus llibres i treballs, sent la pintura alcoiana un dels seus temes recurrents, tenint a Cabrera, Gisbert o Casanova els pintors més estudiats. No hi ha tradició alcoiana que no haja estat estudiada per ell: el Belén del Tirisiti, l’església de Sant Roc, la Cavalcada dels Reis Mags, l’Himne de Festes, els Xiulitets i, evidentment, la Festa de Sant Jordi en totes les seves variants. Era el soci número 1 de la Filà Navarros, va representar el càrrec de capità cristià per la mateixa filà el 1976 i cronista de festes de l’Associació de Sant Jordi. La tauromàquia també va ser una de les seves aficions, sent president del Club Taurino fins a aquests últims anys.
Per centrar-nos en la part musical, destaquem la sèrie d’articles que va publicar al periòdic Ciudad entre octubre de 1981 fins a gener de 1982, on sota el pseudònim de Clave de Sol, va realitzar una història de la música festera alcoiana, guardonat amb el Premi Juan Cantó de Periodisme que després es va recopilar al llibre 1882-1982Primer Centenario de la música festera alcoyana, editat per l’Associació de Sant Jordi. La seva amistat amb alguns músics va derivar en algunes peces dedicades a ell com la marxa mora Adrián Espí, de Francisco Esteve Pastor; el pasdoble Adrián Espí de Miguel Villar González o la marxa cristiana del seu fidel amic Amando Blanquer, Salmo. Fidel seguidor de La Primitiva, va col-laborar per a la nostra web en uno dels capítols de Deconstruint Uzúl el-m’sélmin amb motiu del centenari de la marxa.
Des d’aquestes línies, tant des del Centre Instructiu Musical Apolo com de la Corporació Musical Primitiva volem expressar el nostre més profund condol per aquesta trista notícia, així com transmetre als seus familiars i amics, mostres i paraules de suport, afecte i de record per aquest alcoià de pro que ens ha deixat. Descanse en pau.
Un matí plujós de dissabte va acollir l’últim adéu de La Primitiva a Eduardo Terol Nadal
CIM APOLO – Comunicació Social. El matí de dissabte passat, La Primitiva va realitzar un acte íntim de comiat al mestre clarinetista Eduardo Terol Nadal. La família i els músics van estar presents en una cerimònia amb unes paraules de record per part de Sergio Ortega, vicepresident de la banda, dipositant a continuació una corona de flors en homenatge i record.
Seguidament, el seu fill Eduard Terol i Botella va dirigir la banda interpretant Musical Apolo de Blanquer i L’entrà dels moros, de Pérez Monllor. Moments d’emoció i música per al mestre, el qual va estar en actiu fins que la seva salut li ho va permetre i que estarà per sempre en la memòria col.lectiva de La Vella. Descanse en pau. (Gràcies a Antonio Adamuz per les seues fotografies)
Detall de l’Àngel del Silenci del panteó on descansa Agustín Gisbert
Dissabte 19 de febrer a las 12 h. els familiars i amics que ho dessitgen podran donar l’últim adéu al músic Eduardo Terol Nadal al cementeri Sant Antoni Abat. La Primitiva estarà present a aquest acte en senyal de dol i respecte al mestre. Descanse en pau
El funeral es celebra dijous 17 a les 12 h. al Cementeri Municipal Sant Antoni Abat
Eduardo Terol Nadal (1923-2022) (Foto: Arxiu CIM Apolo)
CIM APOLO – Comunicació Social.A la tarda d’avui dimecres 16 de febrer, la Junta Directiva de la Corporació Musical Primitiva emetia un comunicat oficial amb la trista notícia de la defunció d’Eduardo Terol Nadal als 98 anys d’edat. Va ser el primer d’una família de músics vinculats a la banda, a qui seguirien el seu fill Eduard Terol i Botella i el seu nét Eduard Terol Anduix.
De professió comercial, va ingressar a la banda el 1940 com a clarinetista fins als anys 60. Seguidament, coincidint amb el seu fill, es va reincorporar cap al 1976 fins a principis del segle XXI. Va ser mestre de solfeig d’alguns dels actuals membres més veterans de la banda i en els últims anys d’activitat, es trobava en plantilla com a clarinet baix. Va estar lligat a l’Orquestra Simfònica Alcoiana i, al llarg de la seua vida, va tindre també vinculació amb les bandes de Pego, Agres i Beniarrés, en aquesta darrera mentre el seu fill va ser el director titular. Fou nomenat Soci de Mèrit d’Apolo en el concert de Rams 1996 juntament amb Vicente Ivorra i Santiago Gil.
Va ser prolífic compositor de molts pasdobles, molts dels quals van ser estrenats en successius Diumenges de Rams, la majoria dedicats a dones de La Primitiva com Yolanda Calabuig, Nuria Yépez, Patricia Pérez Galdón o A les xiques d’Apolo; també destaquen L´emprenyador, en referència al seu cunyat, el pintor Ramón Castañer, i el més popular Club Taurino de Alcoy, el qual es troba gravat en CD.
Des d’aquestes línies, tant des del Centre Instructiu Musical Apolo com de la Corporació Musical Primitiva volem expressar el nostre més profund condol per aquesta dolenta notícia, així com transmetre als seus familiars i amics, mostres i paraules de suport, afecte i de record per aquest mestre que ens ha deixat. Descanse en pau.
Crònica del concert del passat 24 de setembre programat dins de la I Fira Modernista d’Alcoi a càrrec d’Àngel Lluís Ferrando
Foto de família després del concert amb Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol al capdavant
Al llarg del concert del diumenge 24 de setembre de 2017 van passar pel meu cap moltes imatges. La banda amb gorra a sobre del templet de la Glorieta em transportava al moment de la seua inauguració, el diumenge 18 de març de 1928, quan la Música Vella (sembla que un dia desprès de la Nova), interpretava el pasdoble El Noticiero Regional al mateix lloc que avui sonarien el fox-trot No «The Thimes» Timoteo (1917), el fox-oriental La Caravana (1921) o l’one-step Bambú (1923).
També van passar pel meu cap moltes vivències mentre pujava l’escala per acostar-me a la banda. I, en començar a parlar, amb els nervis lògics per la responsabilitat (que sempre apareixen en tot allò que envolta aquesta societat musical tan especial i que significa tant per a nosaltres), després dels agraïments protocol·laris, és Àngel qui parla com a part de La Vella.
«Aquesta satisfacció esdevé també emoció personal per ser, precisament, aquest acte el primer públic en què col·labore amb la meua banda. Les observacions i comentaris que faré tracten d’apropar les composicions que avui escoltarem a tots vosaltres, com una mena de “notes al programa”. Eixa és la seua única vocació i aconseguir-ho és la meua única voluntat.»
Parle de moltes coses, potser massa llargues, però a sobre de tot pense en què darrere de mi estan tots (potser falte algú circumstancialment) els qui formen part d’aquesta entitat. Una mica apretats, això sí, perquè les bandes de 1928 eren molt menys nombroses i, novament, em pose en el seu lloc i el meu pensament se situa per un instant en què les circumstàncies no són les més favorables però, en canvi, el moment és molt especial. La Música Vella sempre per davant i endavant!
Avança el concert, el qual observe des d’un punt privilegiat als peus del templet. Em delecte amb la música i amb la Música. Prompte arriba la segona part amb tres joietes d’Evaristo que no desdiuen dins del programa del concert d’Any Nou a Viena i finalment, eixe monument que és Andante y polonesa de Cantó. No es cansem mai d’interpretar-la, d’escoltar-la, de dirigir-la: sempre trobem algun detall, alguna novetat que la fan senzillament eterna.
Abans de baixar cap al meu particular pati de butaques, Eduard em fa un apartat i em comenta el bis per a que ho pose en coneixement del públic. Així ho faig en veure el gest de complicitat del director i La Vella interpreta el vals Deprisa y corriendo, una altra preciositat del mestre Jordà.
Torne a les paraules de la presentació, concretament aquelles que van fer la funció d’una mena d’intermedi.
«Amb la composició de Cantó posem punt i final al concert. Per fer una mena de conclusió, agafe un préstec familiar. Com assenyalava encertadament Jaume Jordi Ferrando en una altra ocasió molt similar: “Un singular programa el d’aquest concert signat per Camilo Pérez Laporta i els seus fills Camilo i Evaristo, amb els mestres Cantó i Laporta, que permet -per poc que hom es fixe en les dates de les composicions i sense necessitat de filar prim-, adonar-se’n de com la societat alcoiana d’entre la primera i segona repúbliques, va incorporar les successives novetats musicals propiciant la creació local: un signe de modernitat i mesura de la capacitat dels alcoians d’entre els segles XIX i XX de seguir el ritme del món.”
Un cop més, ha brillat la música en mans de la Música, La Música Vella, la qual, amb les seues llums i ombres (com tot en aquesta vida) fa les delícies de l’auditori. (Agraïment pel material fotogràfic a Pepi Pascual, Pau i Laura Martínez)
Una vegada més, l’Auditori Amando Blanquer va ser escenari de l’últim concert de La Primitiva d’aquesta temporada
La Primitiva al complet (Foto: Diego Valor)
Pablo Martínez. Dins de la XXII Campanya ‘Música als Pobles’ sufragat per la Diputació d’Alacant i inclós en el cicle ‘Viu l’Estiu’ de l’Ajuntament d’Alcoi, es va poder celebrar el concert de cloenda de la Primitiva malgrat tots els problemes logístics i climatològics que es van presentar en els dies i hores anteriors. Logístics per haver de canviar l’escenari de l’actuació de la plaça Ferrandis i Carbonell a l’Auditori Amando Blanquer de la Zona Nord informat una setmana abans a causa dels canvis de trànsit a la ciutat pel tall del pont Sant Jordi degut a les seues reformes; i climatològics per la tempesta desfermada a les tres de la tarda i que feien presagiar el pitjor. No obstant això, va tindre lloc el concert a l’hora anunciada i el sol encara es va acarnissar en els metalls i percussió fins que es va amagar per darrere del Preventori.
Part de la fusta de la banda (Foto: Diego Valor)
Amb puntualitat imperiosa i després de la presentació de Mar Fernández, La Primitiva va arrancar amb la fanfàrria inspirada en La viudita se quiere casar del pasdoble De La Terreta que el mestre Camilo Pérez Monllor ‘Don Camilo’ va dedicar al pintor Cabrera. Amb aquesta joia oculta, un entregat director Eduard Terol i Botella va donar inici al concert per a passar al pasdoble compost per son pare Eduardo Terol Nadal, Nuria Yépez. En els moments d’aplaudiments, es va poder constatar la presència del seu autor amb uns jovials noranta-quatre anys i a Nuria Yépez acompanyada del seu marit Manuel González, els quals van ser membres de la banda durant molts anys.
Seguidament, vindria un dels compromisos de la tarda amb la interpretació de dos dels moviments de la simfonia The Planets de Gustav Holst: Marte i Jupiter que va comptar amb el favor del públic en aquestes obres de difícil execució.
De Jupiter tornem a la Terra a un barri molt proper a nosaltres, ja que era el moment de l’estrena de Atzukat KT d’Àngel Esteve Escrivà, un autèntic collage de melodies i ritmes que van de l’havanera al swing i en la qual vam poder percebre alguns fragments de Serra de Mariola o la coneguda cançó popular Mon pare no té nas. Els veïns de l’Atzucac Sant Vicent Ferrer als quals els està dedicada aquesta fantasia, van acudir en massa per aplaudir aquesta obra del nostre company trompetista.
Foto: Diego Valor
Per finalitzar aquest concert que es va quedar curt, va arribar el torn de Shostakovich amb el seu cèlebre i fascinant Vals nº2 amb uns brillants solos de saxo alt de Fran Blasco i de trombó de José Pérez Lorente i, seguidament, el final de la seva cinquena simfonia per posar punt i final al concert d’una forma espectacular i grandiosa.
Una altra temporada arriba a la seva fi que es va celebrar amb un sopar de germanor a la Tasca Hispanitat Ca Pio, mentre que un grup musical de la banda va amenitzar el sopar de presentació de la propera Capitania Mora de la Filà Verds. Nous compromisos i projectes pels quals no sé si es pot parlar de final de temporada amb la quantitat d’aquests que té adquirits la banda en l’estiu incloent una Fira Modernista en la seva primera edició que ens espera en un parell de mesos i de la qual informarem més endavant. (Com sempre, gràcies a Diego Valor per la seua col.laboració per a aquesta pàgina amb els seus reportatges fotogràfics).
Els Cabrera, fill i pare (Foto. Arxiu Ignacio Trelis)
Pablo Martínez. Oferim unes breus notes al programa per a introduir al públic en què consistirà el Concert d’Estiu de La Primitiva dirigit per Eduard Terol i Botella a celebrar el dissabte 1 de juliol a les 19.45 h. a l’auditori ‘Amando Blanquer’ de la Zona Nord com a cloenda de curs.
PASDOBLES AL INICI DEL CONCERT
El concert arranca amb De la Terreta, de Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947), pasdoble que l’autor de L’Entrà dels Moros va dedicar al pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó (1866-1937) i signat a San Fernando l’1 de juny de 1914. Aquesta petita joia constitueix un potpurrí de cançons populars infantils com La viudita se quiere casar, El verdugo Sancho Panza o A Madru, señores. La Primitiva recupera aquest pasdoble amb motiu del 150 aniversari del naixement i 80 aniversari de la mort del pintor Cabrera, autor de Mors in Vita i Al abismo, efemèrides que no ha estat del tot recordada, malgrat l’obstinació d’alguns sectors culturals.
En segon lloc, s’interpreta el pasdoble Nuria Yépez (2006) d‘Eduardo Terol Nadal (Alcoi, 1923), pare del nostre director i professor d’algunes generacions de músics de La Primitiva. El títol es refereix a la que va ser clarinetista de la nostra banda, la família de la qual continuen com a músics en actiu. Aquesta obra senzilla i alegre va ser estrenada al Concert de Diumenge de Rams a la seva edició de 2006.
Un dels tants atractius amb què compta aquest concert és l’estrena d’aquesta sorprenent fantasia del nostre trompetista Àngel Esteve Escrivà (Alcoi, 1967). Si es sol definir a una fantasia com «una forma musical lliure que es distingeix pel seu caràcter improvisatori i imaginatiu, més que per una estructuració rígida dels temes», s’entén que és la forma més idònia de catalogar aquesta obra. En paraules del seu autor, es tracta de «un vol entre estils musicals» en un títol que fa referència al seu barri l’Atzucac Sant Vicent Ferrer d’Alcoi, ja que l’obra està dedicada a la seva família i la gent del barri.
Gustav HolstDmitri Shostakovich
DOS DELS GRANS: GUSTAV HOLST I DMITRI SHOSTAKOVICH
És inevitable no pensar en The Planets quan parlem de l’anglès Gustav Holst (Cheltengham, 1874-Londres, 1934), cosa del que el seu autor sempre abominava ja que no la considerava la millor de les seves creacions. Aquesta suite composta entre 1914 i 1916 i presentada en 1918, es compon de set moviments corresponent a altres tants planetes, per suggeriment de la significació astrològica d’aquestos, segons ell mateix ha indicat. Així, Mart el descriu com el portador de la guerra o a Júpiter el portador de l’alegria. La banda interpreta dos dels moviments: Marte i Júpiter. Del primer, va ser el primer a compondre finalitzant a tan sols un mes d’iniciar-se la Primera Guerra Mundial, sent una obra de gran força que, sense anar més lluny, va ser utilitzada en el cinema per Bill Conti per a la banda sonora de Elegidos para la gloria (1983) de Philip Kaufman i font d’inspiració per a Hans Zimmer a la batalla inicial de Gladiator (2000) de Ridley Scott.
Jupiter és, possiblement el moviment del que menys satisfet estava Holst. En aquest, apareix un himne d’alè victorià, en el més pur estil british, que va ser utilitzat en les signatures dels armisticis de la Primera Guerra Mundial.
Del Regne Unit ens anem a Rússia gràcies a la figura de Dmitri Shostakovich (Sant Petersburg, 1906 – Moscou, 1975). S’interpreten dues peces del mestre rus: Vals nº2, normalment atribuïda al llarg dels anys, a la seva segona Jazz Suite de 1938. Els materials d’aquesta obra es van perdre durant la Segona Guerra Mundial i no va aparèixer una versió per a piano fins a 1999, any en què es va realitzar una transcripció per a orquestra i estrenada per la BBC Symphony Orchestra sota direcció d’Andrew Davis, on el públic aficionat va poder reconèixer que aquest famós vals no apareixia en l’obra.
Fotograma de «Eyes wide shut» de Kubrick amb Tom Cruise i Nicole Kidman
Aquest vals que interpreta la banda va ser donat a conèixer al gran públic gràcies a l’última pel·lícula de Stanley Kubrick, Eyes Wide Shut (1999), i concretament pertany a un grup de peces entre bandes sonores, polques i altres petites composicions i que el mateix Shostakovich va reunir sota el títol Suite for Variety Orchestra a meitats dels 50. Abans de Kubrick, la va utilitzar el cineasta Mikhaïl Kalatozov a Pérvyi eshelón(El primer escalón)(1956).
Finalment, parlem de la segona obra de Shostakovich en programa: el final de la seva Cinquena Simfonia. El seu opus 47 va ser compost entre els mesos d’abril i juliol de 1937 per a la celebració del vintè aniversari de la revolució d’octubre. Es va estrenar a Leningrad el 21 de novembre de 1937, interpretada per l’Orquestra Filharmònica de Leningrad dirigida per Yevgeny Mravinsky, aconseguint un enorme èxit. Al gener de 1938 l’obra era presentada a Moscou i després a Nova York i París, sempre amb un extraordinari èxit. Aviat es va convertir en una de les seves obres més populars, amb la qual finalitzarà el nostre concert.
L’estiu arranca musicalment amb el concert de cloenda de curs amb estrenes ‘de la casa’ i clàssics de Holst i Shostakovich
PMB. El dissabte 1 de juliol, a les 19.45 h. a l’auditori ‘Amando Blanquer’ de la Zona Nord, La Primitiva celebra el seu tradicional Concert d’Estiu amb el que clausura la temporada 2016/17 emmarcat en la «XXII Campanya Música als Pobles» a càrrec de la Diputació Provincial d’Alacant amb suport de l’Ajuntament d’Alcoi.
Dirigit per Eduard Terol i Botella, compta amb l’atractiu de l’estrena de la fantasia Atzukat KT del nostre company, el trompetista Àngel Esteve Escrivà. Al costat d’aquesta, s’ofereix un variat repertori que compta amb clàssics de Dmitri Shostakovich (Vals 2 de la Suite for Variety Orchestra i el Final de la seva cinquena simfonia) i Gustav Holst (Marte i Jupiter de la seva obra The planets). Completa el programa, els pasdobles Nuria Yépez, d’Eduardo Terol Nadal i De La Terreta de Camilo Pérez Monllor, dedicat al pintor Fernando Cabrera Cantó amb el qual la banda el vol recordar al 80è aniversari de la seva mort.
PROGRAMA
DE LA TERRETA (1914)…. (Camilo Pérez Monllor)
NURIA YEPEZ (2006)….(Eduardo Terol Nadal)
MARTE i JUPITER, de la suite THE PLANETS (1914-1916)….(Gustav Holst)
ATZUKAT «KT» (2014)….(Àngel Esteve Escrivà)
WALTZ Nº2, de la SUITE FOR VARIETY ORCHESTRA (1955)….(Dmitri Shostakovich)
FINALE DE LA 5ª SINFONÍA (1937)….(Dmitri Shostakovich)
Música Primitiva Apolo d'Alcoi / Notícies 