PMB. El diumenge 12 de març, l’Agrupació Musical Serpis arranca el cicle dels Concerts d’Exaltació de la Música Festera. Aquest va ser presentat en roda de premsa el dijous passat per la Regidora de Festes, Carolina Ortiz; el Regidor de Cultura, RaülLlopis; i pels presidents o representants de les quatre bandes locals, les quals segueixen apostant per l’equilibri entre els clàssics i les estrenes que s’interpretaran en les pròximes festes per als càrrecs fester, dins d’un programa amb portada de la Unió Musical d’Alcoi acompanyant a la seua Filà Llana.
Per part de La Primitiva, Eduard Terol, vocal de la Junta Directiva, va ser l’encarregat d’informar de les obres a interpretar. Destaquen les estrenes del pasdoble La néta de Gustavo, de Jordi Monllor Oltra; Crucis petra, marxa cristiana de Francisco Valor Llorens, i la marxa mora Aben Humeya, de Saül Gómez Soler. També apareix en programa el pasdoble més antic de tot el cicle, El nuevo castillo (1895) de José Seva Cabrera, en homenatge pel centenari de la seua mort. El concert sota batuta de Francisco Valor Llorens, conta amb la participació del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta i del cor de l’Agrupación Lírica El Trabajo per a les estrenes de Valor Llorens i Gómez Soler. (Entrades disponibles des del 12 de març. Taquilla del teatre de dimecres a divendres d’11:30 – 13:30 h. o de 18-20 h.; dissabte: 11.30-13.30 h. hores o una hora abans del concert o en www.ticketalcoi.com).
La Primitiva va celebrar aquesta singular edició amb l’arribada de dotze nous membres i el primer concert ante el public alcoià amb Francisco Valor Llorens com a director titular
Moment general del concert (Foto: Rosa Moltó)
Pablo Martínez. Es sol dir que «sense música, no hi ha festa», una tòpica afirmació però que, sens dubte, és ben certa; en canvi, per la nostra banda, hauríem d’afegir que «sense públic, no hi ha música». Poques seran les paraules d’agraïment tant per al públic alcoià que va assistir aquest diumenge 30 a l’atípica edició del concert fester de Rams com a l’alacantí que va acudir a l’ADDA diumenge 2. Amb els seus aplaudiments entusiastes, hem palpat i sentit el buit que ens deixa el no poder celebrar les nostres festes i una altra sèrie d’activitats culturals i socials per culpa de la situació pandèmica que portem patint fa més d’un any.
Si es computa el 2021 com un any més, hem arribat a la 80º edició. Una edició totalment atípica celebrada gairebé dos mesos després de la data original i en un altre lloc a l’aire lliure, com és l’Amfiteatre ‘Amando Blanquer’ en un matí calorós. Com a novetat, enguany es va retransmetre el concert per primera vegada en directe a través del compte d’Instagram de La Primitiva i encara que en el 2021 haja canviat en la forma, no ha estat així en el fons.
Francisco Valor dirigeix el seu primer concert de La Vella a Alcoi (Foto: Joan Peña)
Presentat en aquesta ocasió per Duna Valor, va donar pas als nous integrants de la banda amb una llista que ha estat llarga i afortunada, fruit de no haver-se pogut celebrar Rams l’any passat: flautes (Laia Gramaje, Elena Pérez i Celia Peña); clarinets (Esther Cháfer, Berta Ferrer, Paula Alemany i Maria Roldán); trompetes (Vicente Nadal i Marc Mira); percussió (Eduard Terol, Marc Cardona i María Gálvez) per finalitzar amb el retorn de Vicente Pastor com a ‘nova’ tuba de la banda. Tots van rebre el seu instrument de mans de companys de corda, amics o familiars. Seguidament, hi va haver un minut de silenci a la memòria de Sergio Molina, el recordat ‘Anxoveta’. Des d’aquesta humil crònica, volem afegir en el record els noms que no es van citar de José Pastor Camarasa i José Bonet Bataller, vinculats a la nostra societat i morts amb un dia de diferència el setembre de l’any passat.
Nous i veterans ja sobre l’escenari juntament amb els membres del grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ va donar inici el concert. El nostre nou director, Francisco Valor Llorens, ens confessava en l’assaig original que es sentia molt nerviós a l’ésser el seu primer concert davant el públic alcoià. Els nervis i els dubtes es van dissipar aviat davant les primeres reaccions d’uns espectadors àvids i expectants de música festera en aquesta singular edició dels concerts d’Exaltació de la mateixa. Tristezas y alegrías de D. Evaristo va ser la primera a sonar amb l’aforament limitat totalment complet ja, però la sorpresa va ser quan el públic aplaudia durant el fort de la següent obra Penya Cadell de Francisco Esteve Pastor. Ja podia el nostre director estar més tranquil …
Si exceptuem el concert del dia 2, la marxa del compositor murer s’interpretava en primera audició per part de La Primitiva, a l’igual que la més recent Tormenta pirata, de Ramón García i Soler. Els sons de Hollywood del clàssic cinema d’aventures arribaven amb la col·laboració de Xus Gandia a la gaita. La primera part va finalitzar amb un homenatge als anteriors directors de La Primitiva, Àngel Lluís Ferrando, el qual va assistir al concert, amb El guerrer, una de les seves primeres marxes per a la Festa (també ‘quasi’ per primera vegada per La Vella) i Desperta’t Alcoi de Gregorio Casasempere, aquesta segona també interrompuda pels aplaudiments del públic.
Per protocol sanitari, no hi va haver un descans i Duna va presentar les obres de la segona part. Es va iniciar amb el pasdoble dianer Chano de Julio Laporta, seguida de Crusllan, marxa cristiana de José Rafael Pascual per a finalitzar amb els dos clàssics Tarde de abril d’Amando Blanquer i El Barranc del Sinc de Rafael Mullor. Tal com manen les tradicions, el concert va finalitzar amb L’Entrà dels Moros amb metall en peu i l’Himne de Festes, en espera de poder interpretar-lo prompte a la Plaça d’Espanya.
Afortunadament, ja es comença a veure signes de que la crisi sanitària comence a relaxar-se gràcies als programes de vacunació, un altre cantar més desafinat és la crisi econòmica conseqüent. En els propers mesos de l’estiu, La Primitiva continuarà enguany apostant per la cultura segura amb dos concerts a la vista dels quals anirem informant molt prompte. (Moltes gràcies a Rosa Moltó Valls i Joan Peña pel seu material fotogràfic).
Francisco Valor Llorens en un moment del concert del passat mes d’octubre
PMB. La Primitiva posa punt i final al Cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera. Aquest any, la pandèmia ha condicionat aquesta edició que s’ha vist obligada a realitzar-se en el mes de maig i a l’amfiteatre ‘Amando Blanquer‘ de la Zona Nord. El concert serà a les 11 hores de diumenge 30 de maig amb entrada lliure i aforament limitat a les restriccions sanitàries. Dirigit per Francisco Valor Llorens, el programa consta d’un variat repertori en el qual s’inclouen peces clàssiques com Chano de Julio Laporta i Tristezas y alegrías de Pérez Monllor fins a les noves músiques de Garcia i Soler, Tormenta pirata o Crusllan, de Pascual Vilaplana.
Notes al programa, per Francisco Valor Llorens
El programa que presenta la Corporació Musical Primitiva aquest any 2021 segueix els plantejaments que han acompanyat aquest concert als darrers anys: retrobar, ampliar i innovar sense perdre de vista d’on venim.
Evaristo Pérez Monllor (Alcoi, 1880-1930)
Amb Tristezas y Alegrías d’Evaristo Perez Monllor, obrim aquest concert que celebrem en un any trist per la falta de nostra festa i el record de totes les persones que ens han deixat però amb la alegría i l’esperança de poder disfrutar de les nostres tradicions el pròxim any. Penya Cadell del compositor murer Francisco Esteve Pastor serà la marxa encarregada de fer-nos viatjar a terres àrabs amb la seua estructura i harmonia fresca i innovadora per a la seua època que encara hui en dia sorprén i captiva a parts iguals. Tormenta Pirata del mestre de Adzeneta Ramon Garcia, és l’obra més contemporània que trobem en aquesta primera part, amb sonoritats i rítmiques que beuen de la música del cinema de pirates del Hollywood de principis del segle XX, el compositor ens transporta musicalment a aquell misteriós món d’aventures, vaixells i corsaris. L’obra està dedicada a Lourdes Esplugues Segrelles, Capitana Cristiana de la Filà Pirates d’Albaida l’any 2014.
La marxa mora El Guerrer es pot ser una de les obres més evocadores del nostre company i ex-director Àngel Lluís Ferrando. Dedicada a l’alferes de la filà Benimerins d’Alcoi, és una composició musical encarregada per la filà i el mateix alferes, Paco Berenguer Sanchis, l’any 1998. L’obra està dedicada, per aquesta mateixa raó, tant a la filà Benimerins com al seu alferes. Es tracta de la música que va acompanyar al càrrec i els seus cavallers a les festes d’aquell any –essencialment a l’entrada mora– i per tant de la seua aportació musical central. No obstant, la instrumentació que presenta aquesta edició és diferent a la que va sonar per primera vegada el 22 d’abril de 1998. En aquella ocasió, amb la seua formació original, l’obra va estar interpretada per un nodrit conjunt d’instruments de metall (trompetes, trompes, trombons, bombardins i tubes) al que acompanyaven flautins, dolçaines i una notable plantilla d’instruments de percussió, incloent els poc habituals tambors ètnics (djembés), la marimba o els tubs de metall de so brillant i penetrant. La versió per a banda de El guerrer es va realitzar pocs mesos després de la seua estrena i va estar enregistrada al CD Musica inèdita de l’Alacantí (1999), un projecte comú de deu bandes de la comarca alacantina.
Ramón García i Soler (Albaida, 1971)
Desperta’t Alcoi-Els Xiulitets, del nostre exdirector Gregorio Casasempere Gisbert, posarà la nota de nostàlgia a aquesta primera part. No podia faltar en aquesta programació una de les obres més emblemàtiques i reconegudes de la nostra banda, de segur que ens traslladarem al Diumenge de Glòria de bon matí quan comencen a sonar els seus acords i quan escoltem la seua famosa lletra “Bombo de canya, bombo de cartró, la Música Vella…”
El pasdoble Chano de Julio Laporta obrirà la segona part d’aquest emotiu concert. Francisco Valor, el nostre director, s’ha criat des de bé menut tocant a la Filà Chano amb la seua banda i ha sigut un desig personal l’incloure aquest famós pasdoble que fa ja dos anys que no sona pels carrers d’Alcoi interpretat per la seua banda, la Unió Musical Contestana. Siga aquest un homenatge a totes les filàes i als amants d’un dels actes festers per excel·lència, la Diana.
Seguidament amb la marxa cristiana de Jose Rafael Pascual Crusllan posarem una nota optimista i ben colorida a la nostra proposta musical. Dedicada a Fernando Jover i Ávila, «El Peruano», Capità Cristià de Cocentaina 2003 de la Filà Creuats, aquesta marxa fusiona de manera magistral la música popular peruana amb la nostra música festera.
Per finalitzar Tarde de abril del mestre Amando Blanquer i El Barranc del Sinc de Rafael Mullor, posaran la guinda a aquesta proposta musical que en el segon any de pandèmia no pretén més que mantenir la flama de la festa més encesa que mai i omplir els nostres cors de músics, festers i públic en general d’esperança, confiant en el fet que més prompte que tard tornarem a gaudir com cal de la “Nostra Festa”.
Juan Javier Gisbert Cortés comparteix amb nosaltres la seua crònica del concert del passat 2 de maig a Alacant, publicada en El Nostre en l’edició del dissabte 8 del mateix mes. Agraïm també la col.laboració del material fotogràfic oferit per Carles Terol i Pau Martínez
Salutacions i aplaudiments (Foto: Pau Martínez)
Don Camilo i la més que popular marxa mora L’entrà dels Moros ens arrancaven un grapat d’emocions al concert oferit el passat diumenge en l’Auditori ADDA d’Alacant per la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Molta fou l’expectació creada després del canvi de director, algunes diferències internes d’opinions i el llarg període de silenci impost per la Covid, que ha fet tambaletjar a les entitats musicals del País Valencià.
Francesc Valor Llorens, al capdavant d’una Vella molt rejovenida, ens ha proporcionat minuts de glòria, arrancant compassos que sonaven perfectes als nostres oïts. Els més puristes parlaven de temps direccionals una mica ràpids, de ritardandos excessius o de passatges on faltava un poc de força, de garra diria jo, però la veritat que el mestre Valor -molt emocionat en finalitzar el concert-, pot sentir.sé orgullós del seu resultat com a comandant de la degana de les bandes alcoianes. Ara ha de bregar en consolidar l’excel·lent material del que disposa i aglutinar interessos, cal recordar que La Vella és una gran institució formada per músics de seny. Enrere quedaven molts dubtes causats pels dies grisos de la terrible pandèmia i les dificultats dels assajos, però el resultat ho ha deixat tot molt clar.
Vam tindre la sort d’escoltar, en un auditori quasi ple i farcit de mesures sanitàries, un grapat d’obres clàssiques, diríem de repertori, imprescindibles en els programes de la banda, arribant-nos a fer creure que estàvem vivint el concert de repàs del Diumenge de Rams. Moltes llàgrimes van brollar als ulls dels professors i del públic entregat que aplaudia amb força fins a poder arrancar al director el segon bis del matinal; Tarde de Abril un regal exquisit que ens va impactar a tots els presents, fent-nos alçar dels seients plens de goig. La resta del programa oferit, ens ha mostrat obres de caràcter incidental i molt colorista, com és el cas de Tormenta Pirata (García Soler), El Guerrer (Ferrando Morales) o Kapytan de Gómez Soler, on el conjunt instrumental ha demostrat els grans recursos de la seva plantilla. Algunes obres «de la casta» també han estat presents: Musical Apolo (Blanquer Ponsoda), Tristezas y Alegrías (Pérez Monllor) i Un moble més de Laporta Hellín, sense oblidar una peça de força i crit medieval com és el cas de El Barranc del Cinc de Rafael Mullor Grau, excel·lent i avantguardista compositor alcoià.
«Bombo de canya, bombo de cartó, la Música Vella per carrer Major», estrofa cantada pels músics ha sorprès als oients alacantins mentre escoltaven la marxa pasdoble Desperta’t Alcoi compost per Gori Casasempere i que és una peça identitària per als membres de la Primitiva. Gràcies, Gregori. La presència d’efectius del grup «La Cordeta» i els sons del sac de gemecs van arrodonir un matí sonor que ens ha fet recordar que «La Cultura és segura» i molt necessària en els temps de dol que està vivint la humanitat.
L’últim cap de setmana de juliol va significar la reaparició de La Primitiva en la vida cultural alcoiana dins d’aquest escenari estrany i incert
Els aplaudiments finals van provocar la nova audició de ‘Musical Apolo’ (Foto: Pau Martínez)
En record de Sergio Molina, ‘Anxoveta’
Pablo Martínez. L’últim cap de setmana de juliol del 2020 va marcar el retrobament de La Primitiva amb el gran públic després de la crisi sanitària generada pel Covid-19. Divendres 24 va començar a sonar per Sant Nicolau el pasdoble Musical Apolo de Blanquer Ponsoda, primera desfilada pel carrer més emblemàtic del centre de la ciutat des de L’Entrà dels Reis. La banda amb formació de tres en fons per garantir la distància de seguretat va començar a marxar amb direcció d’Àngel Lluís Ferrando acompanyat de Vicente Pastor com Abanderat. Aquest acte no va deixar de tindre un rerefons emotiu després dels difícils mesos d’estat d’alarma, desescalades i noves normalitats que ha provocat el maleït virus i que, en vista de les últimes notícies, dista molt d’estar controlat. La cercavila va constituir un nou format de la Campanya d’Intercanvis Musicals que promou, entre altres entitats, la FSMCV, mentre duri aquesta estranya i inèdita situació. La Plaça d’Espanya va ser l’escenari final d’aquest acte amb una mitja hora de durada i una desigual presència de públic.
Arribada al Cantó Pinyó de la banda amb Vicente Pastor com Abanderat (Foto: Laura Martínez)
D’altra banda, al dia següent, dia de Sant Jaume, va tindre lloc el Concert d’Estiu emmarcat en la XXV Campanya ‘Música als Pobles’. Aquest any no podem parlar de concert de cloenda ja que, afortunadament hi ha un altre programat per a finals d’agost del què anirem informant (si ho permet el Covid-19). El remodelat auditori ‘Amando Blanquer’ de la Zona Nord va albergar el primer concert de La Primitiva des del, sembla ja, llunyà Mayday del mes de febrer. Sota un sol de justícia, va donar inici amb la presentació de Mar Fernández, la qual va agrair l’assistència al públic i l’interès que han demostrat els organismes oficials com, en aquest cas, la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament d’Alcoi per la celebració de concerts i la divulgació de les nostres músiques.
Distància de seguretat per als músics en un moment del concert
Mar va dedicar també un fort aplaudiment en record del recentment desaparegut Sergio Molina Martínez, el qual va estar simbolitzada la seva dolorosa absència amb una rosa sobre una cadira buida. Amb una plantilla de, aproximadament, uns quaranta músics i la consegüent deguda separació de seguretat va començar el concert amb la batuta d’Àngel Lluís Ferrando amb mascarella. La primera obra, River, pertanyent a la banda sonora de La misión (1986) no estava inclosa en el programa al tractar-se d’un homenatge al difunt músic italià Ennio Morricone. Seguidament, va començar el programa del concert tal com estava previst, aquesta petita delícia Champagne, ens retroba amb l’Evaristo Pérez Monllor més festiu en el centenari de la seva composició. Després va vindre el bloc d’obres nord-americanes amb una de les cançons més romàntiques, un clàssic del jazz i un espiritual sureny com són As time goes by, Caravan i Down by the riverside que van ser llargament aplaudides. Finalment, dues obres de les quals obviem comentaris per ser tan habituals del nostre repertori com són Musical Apolo abans esmentada i en homenatge al seu autor pels quinze anys de la seva mort i El pardalot de Juan Cantó. Un públic calorós i fidel va ser el complement ideal per a aquest retrobament amb la cultura i la música del nostre poble, públic el qual no volia marxar i que amb els seus aplaudiments va convidar a la banda al bis de Musical Apolo, pasdoble de gran significació en aquests dies per nosaltres.
La coincidència del partit del Deportivo Alcoyano en el seu ascens a Segona B no va restar públic al concert tot i que el resultat esportiu no va ser el desitjat no ha de faltar mai la moral. Moral de la qual ens haurem de aprovisionar en propers esdeveniments juntament amb mascarelles, gel hidroalcohòlic i distàncies de seguretat. Bon estiu. (Moltes gràcies a Pau i Laura Martínez pel seu material fotogràfic)
Video efectuat per Pepi Pascual al concert de la Corporació Musical Primitiva del dissabte 25 de juliol a l’Amfiteatre Amando Blanquer d’Alcoi dins de la XXV Campanya ‘Música als Pobles’ de la Diputació d’Alacant
Prevista la seva programació en el concert de Rams per celebrar el centenari de la seva composició, s’ha recuperat el pasdoble per a la seva audició en aquest concert. Dedicat al seu oncle Rafael Sempere Ferrándiz, el va compondre a Madrid mentre treballava com a copista de la Societat d’Autors, capital on va signar la major part de la seva obra (1). Aquesta curteta peça va ser estrenada per La Primitiva en les Festes de Sant Jordi de 1920 juntament amb la marxa mora del seu germà Camilo La Entrà de la Kabila Ben Kurda (La Voz del Pueblo, 19/04/1920).
PMB. Arriba el concert que la Corporació Musical Primitiva sempre celebra a inicis de l’estiu com a cloenda de la temporada. Aquest any marcat per la crisi sanitària propiciada pel Covid 19 arriba amb unes setmanes de retard, a causa de les variacions del calendari cultural alcoià que s’ha hagut d’adaptar a les exigències que les autoritats mèdiques marquen per a la prevenció de contagis.
El proper dissabte 25 de juliol, a les 19.30 h. a l’Auditori ‘Amando Blanquer’ és la cita del nou concert dirigit per Àngel Lluís Ferrando. Primer dins de l’anomenada ‘nova normalitat’, està sufragat per la. Diputació Provincial d’Alacant en la XXV Campanya ‘Música als Pobles’ i programat en el cicle Viu l’Estiu que organitza l’Ajuntament d’Alcoi. De música tradicional alcoiana i nord-americana consta el programa:
Hoy, 16 de junio, se cumplen 60 años de Ecos del Levante Español a cargo de la Corporació Musical Primitiva
Pablo Martínez. El fundador de Radio Alcoy, Jesús Raduán Pascual, decide arrendar en 1951 la emisora a una empresa de publicidad denominada Comercial Lao durante un período de diez años. Uno de los agentes publicitarios de ésta, Rafael Olcina Llín asume la gerencia de la emisora en un intento de modernizar las formas y contenidos de la programación. (Beneito 2006: p. 119-120) A mitad de esta década, se empiezan a emitir radionovelas de enorme éxito como Lucha en el alma o La venus del cuadro, seriales éstos producidos por los estudios Fonópolis de Madrid que se grababan en cinta magnetofónica y enviados por correo a la emisora. (Beneito 2006: p. 131) Todo este proceso se realizaba antes de la incorporación de Radio Alcoy en la SER en febrero de 1962 (Beneito 2006: p.202)
Corre el año 1954. Como complemento musical en la parrilla de programación de Radio Alcoy, la emisora decide grabar una selección de obras musicales de ambiente festero con la banda del Regimiento Vizcaya 21. Pasodobles y marchas moras se iban interpretando bajo la batuta del entonces director Rafael Giner Estruch, algunos tan conocidos como Suspiros del Serpis de Carbonell García o El moro del Sinc, del mismo director. Esta grabación estuvo guardada en los archivos sonoros de la emisora hasta que vio la luz en forma de CD con el nombre de Sintonía de abril, con motivo de la Alferecía de la Filà Ligeros encarnada por Vicente Cortés Ferrer en 2006[1].
Con todos estos antecedentes, se empieza a gestar la idea de una grabación de música festera con fines comerciales debido a la necesidad imperativa de perpetuar un patrimonio musical festero puramente alcoyano que sólo se podía escuchar en el escenario de un teatro o en los desfiles festeros abrileños. La delicada situación económica que atraviesa l’Associació de Sant Jordi obliga al, entonces, presidente Francisco Boronat Picó[2] a iniciar conversaciones con Rafael Olcina, director de Radio Alcoy, tal como hemos mencionado antes, el cual en representación de los Estudios Fonópolis, S.L. decide asumir el coste de esta empresa, atraído totalmente por este proyecto.
Rafael Olcina Llin, director de Radio Alcoy (Foto Libro: «EAJ-12 Radio Alcoy», de Àngel Beneito)
A inicios de 1960, entra en escena la Corporación Musical Primitiva, con la que se quiere contar para la grabación. Visto con buenos ojos, se llega a un acuerdo y se formaliza un contrato entre banda y estudio de grabación. Contrato de nueve cláusulas en el que se estipulan una serie de condiciones entre las que se destaca que “La Primitiva realizará la ejecución de las partituras…. en favor de Fonópolis, S.L.”. Por su parte, los estudios efectuarán en la SGAE la correspondiente declaración de las partituras a grabar y abonarán a la banda la cantidad de 8.000 pesetas (48 de los actuales euros) por la jornada de grabación y el 5% del valor precio venta al público.
Los títulos que se escogen, por el orden que aparecen en el contrato, son Tarde de abril, de Amando Blanquer; A la Meca, de Gonzalo Blanes; L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor; Un moble més, de Julio Laporta; Suspiros del Serpis, de José Carbonell; Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Anselmo Aracil, de José Espí; El turista, de Evaristo Pérez Monllor y el Himno de Fiestas, de Gonzalo Barrachina, en compañía de la Coral Polifónica Alcoyana, dirigida entonces por Juan Bautista Carbonell.
Como estudio y fecha de grabación, se escogen el Cinema Goya por sus buenas referencias acústicas[3] y el 16 de junio de 1960, festividad de Corpus Christi. Desde Madrid, se desplaza el equipo técnico liderado por su director Luis Sánchez Caballero y el asesor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, compositor e hijo del autor de la zarzuela Luisa Fernanda, Federico Moreno Torroba. Por parte de la banda, se cuenta con la asistencia de Rafael Casasempere Juan, autor de La Casbha, el cual estuvo al tanto de que los músicos (una plantilla de cuarenta y no toda la banda en su totalidad[4]) estuvieran en óptimas condiciones de afinación y expresividad.
PLANTILLA DE LA BANDA EN LA JORNADA DE GRABACIÓN (16-junio-1960)
Flautas y flautines: Miguel Peidro Gomar, Juan Camilleri Cambra y Enrique Abad Baldó. Oboe: Copérnico Pérez Romá. Corno Inglés: Ernesto Díez Vidal. Requintos: Juan Rubio Gil y dos contratados. Clarinetes: Luis Mataix Laporta, José Colomer Perpetua, Santiago Gil Mora. Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell, Salvador Barnés Marco, Roberto Ortiz Barrachina y Lupecino Peidro Miralles. Saxofones: Emilio Llácer Silvestre, Jesús Oriola Soler, Antulio Climent Aracil, Ángel García Pérez y Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscornos: Jaime Navarro Sielva y Francisco Blanquer Ponsoda. Trompetas: José Climent Aracil, José Vos Francés y Francisco Ripoll González. Trompas: Armando Reig Pérez y José Creus Coll. Trombones: Alfredo Richart Martínez, Gilberto Albero Segura y Gilberto Colomina Pascual. Bombardino: Santiago Cantó Jordá. Bajos y contrabajos: Jaime Lloret Galiana, Manuel García y Eduardo Sempere Miralles. Percusión: Francisco Laporta Doménech, José Pastor Camarasa, Juan Seguí Seguí y Gregorio Casasempere Juan.
Rafael Casasempere y los técnicos en un momento de la grabación
Ernesto Valor Calatayud realiza un reportaje de esta grabación que aparece en el Ciudad en su edición del 5 de julio de 1960. En ella señala la jornada de grabación en siete horas, un tiempo que se grabó en cinta magnetofónica para su posterior conversión en disco gramofónico de 33 r.p.m. A continuación, realiza entrevistas a Rafael Olcina y Federico Moreno, hijo. El primero se muestra muy satisfecho de la empresa emprendida y del resultado que se va obteniendo “satisfecho de haber obtenido un mensaje musical en pro de los alcoyanos ausentes de nuestro pueblo”. A continuación, tiene palabras de elogio para los músicos “nos toca agradecer la férrea voluntad puesta de manifiesto de cuantos la componen para el logro de una buena impresión”. Por otra parte, el asesor técnico habla de sus proyectos musicales en el mundo de la revista y la zarzuela, el cual también opina sobre la música alcoyana y La Primitiva: “desconocía por completo la música de esta tierra –la marcha mora de la zarzuela ‘Moros y cristianos’ de Serrano es lo que conoce todo el mundo-; pero en verdad me ha parecido muy interesante y digna de elogio. La banda, sin ser de profesionales, ha puesto una atención y cuidado que me honro en señalar”.
El resultado, el primer LP Ecos del Levante Español, con flamante portada del diseñador Luis Solbes Payá y notas explicativas en la contraportada del escritor y poeta Joan Valls Jordà. Con una tirada inicial de 1.500 copias[5], se puede escuchar por primera vez en las ondas de Radio Alcoy, el 30 de julio de ese mismo año a las 22.40 h. el cual tiene un éxito total, agotándose a las pocas semanas.
A partir de aquí, la música festera alcoyana y de la comarca inicia una revolución discográfica que continúa manteniéndose hasta nuestros días con el compromiso y la necesidad de inmortalizar y perpetuar un patrimonio sonoro genuino. (Los interesados en adquirir alguno de los CD de La Primitiva pueden escribir al correo cmp.alcoy@gmail.com)
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
BENEITO, Àngel: EAJ-12 Radio Alcoy: 75 años de historia (1931-2006) (Editorial Marfil, 2006).
VALOR CALATAYUD, Ernesto: ‘Trailer’ de la grabación en discos de música festera (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)
[1] Remasterizado por el técnico Gonzalo Berenguer, se incluyen, entre otros, pasodobles como Añorando mi tierra o la marcha mora Benisili de Rafael Giner; Un moble més, de Julio Laporta; Certamen musical de Ricardo Dorado y Aljama de José Carbonell. Más información: https://issuu.com/mafalcoi/docs/ligeros_alferez_2006
[2] Fue también presidente del Centro Instructivo Musical Apolo entre 1940 y 1942 y nombrado honoríficamente presidente de honor de La Primitiva. También fue alcalde de Alcoy entre 1947 y 1952.
[3] Esta sala de cine inaugurada en 1949 no estaba habilitada como teatro pero, parece ser que por sus excelente acústica, llegó a albergar conciertos y recitales aun sin disponer de escenario.
[4] La relación de músicos aparece junto al contrato que conserva el archivo del C.I.M. Apolo.
[5] En 1997, el Centro Instructivo Musical Apolo, presidido por Indalecio Carbonell Pastor, realiza una remasterización digital realizada por Tabalet Estudios.
Amb el títol Terra de llimes ha tingut l’assessoria musical de Vicente Cortell
El CD va comptar amb l’assessorament de Vicente Cortell i Carlos Montesinos
PMB. A principis de novembre, la Lira Orxetana va gravar sota la direcció del seu titular Enrique Montesinos Parra un CD de música festera comptant amb l’assessoria musical del nostre company Vicent Cortell Cascant. La Primitiva apareix com a col·laboradora d’aquest projecte per la cessió dels materials del pasdoble Azib de Midar d’Evaristo Pérez Monllor i la marxa àrab de Camilo Pérez LaportaAbd-el-Azis. Terra de llimes és el títol d’aquest CD que serà presentat el pròxim 7 de desembre dins dels actes de la IX Fira Gastronòmica d’Orxeta. L’enregistrament fou realitzat per Estudio Sacramento i juntament amb aquests títols històrics apareixen altres pasdobles com La Glorieta de Juan Bautista Francés i la marxa cristiana Salvajes de Paco Baenas.
Un moment de l’enregistrament al Cine Ideal de la població alacantina
Juan Javier Gisbert Cortés col.labora novament a la nostra pàgina amb una crònica del passat concert de Diumenge de Rams barrejat amb algunes vivències personals lligades a la nostra banda acompanyat tot d’unes il.lustracions a càrrec d’Ignacio Trelis.
Des de molt jove, potser l’últim any en què Jaume Lloret va dirigir la Primitiva (1978), estic assistint als “concerts de repàs” que es celebren el Diumenge de Rams, encara que per a mi sempre serà el “Concert de Rams”. Tenia jo llavors catorze anys, i treballava com a aprenent de la firma comercial Sederies Juan Payá S.L., un d’aquells negocis de tradició i llinatge local.
Aquest és el programa al que fa referència Juan Javier al seu text
No recorde el programa, i desgraciadament en un canvi de domicili va ser víctima del contenidor de fem. El Teatre Circ fou testimoni de l’esmentat concert de música festera. Després vindria Gregorio Casasempere Gisbert i una llarga història que posicionarien a la banda en el zenit a la veterana institució. Quants matins en el popular “galliner del Trabajo”, amb aquella olor entre antic i ranci, amb aquella magnífica acústica que van elogiar Miguel Fleta o Marcos Redondo. Van ser temps en què les entrades eren gratuïtes, fins a completar l’aforament, encara que en els concerts de la Primitiva quasi havien galtades per a aconseguir una butaca en qualsevol racó. Després vindria la meua relació com a membre de la Coral Polifònica Alcoiana i la Primitiva, en aquelles col·laboracions conjuntes que Casasempere va fer possible com a director de les dos institucions.
Amb el pas dels anys, i excepte comptades excepcions, he assistit habitualment als concerts de la Corporació Musical Primitiva de Alcoi a fi de gaudir del seu amplíssim repertori i les joies que conserva en els seus arxius històrics. Este llegat centenari caldria conservar-lo com “una relíquia” i potser algun dia haguera d’engrossir -igual que la resta dels arxius musicals- les pertinences de l’Arxiu Municipal d’Alcoi. Esta còpia de seguretat asseguraria la pervivència dels mateixos, previa digitalització, clar està.
Enguany vaig assistir entusiasmat i expectant. Per fortuna i suport del sacrifici i la constància, el nostre volgut Àngel Lluís Ferrando tornava al podium direccional, abordant un programa molt variat. En primer lloc, diré que els pasdobles em cansen un poc, o millor dit, m’avorreixen en alguns passatges; és una confessió difícil i en veu alta, però què tinc que fer! Sense vergonya de cap tipus; també em passa amb algunes obres de Bach.
En l’obra A trenc d’alba (Egea Insa, 2015) em vaig sentir cómode, i de moment em vaig adonar que Ferrando atacava amb èmfasi la partitura, amb màxima contundència, encara que algun titubeig molt justificat percebem en el seu gest. Bravo pel lluitador! Entre “col i col encisam”, i així va anar transcorrent una primera part, que al meu gust, va ser massa carregada de pasdobles. Destacant El Noticiero Regional (Pérez Monllor, 1928), Paco Jover (García i Soler, 2004) i un clàssic que ens situa en el bon fer del senyor Camilo, poc més que destacar. Parlem de Moros i Cristians (1935).
Al començament de la segona part, un xicotet senyal d’homenatge al tristament desaparegut Jaume Lloret Miralles, amb un contundent aplaudiment que van arreplegar visiblement emocionats la seua vídua, Dorita i el seu fill, l’actor Juansa Lloret. En faristol, i fora de programa Baix i Contrabaix, un pasdoble dedicat al seu oncle, que va ser titular d’ambdós instruments en esta agrupació durant mes de cinquanta anys, i que va inculcar al xicotet Jaume en estos combats de la música.
Seguidament i una vegada superat un altre pasdoble, va començar l’espectacle. Aleluya sonava amb força, contundent, amb una apassionada lectura musical que ens va commoure i va fer aflorar alguna llàgrima pels ulls. La música havia penetrat en el nostre interior, convertint els sentiments en un torrent de sensacions. És el moment màgic que cada persona sent arribat el moment, i que no sempre ens atrapa. A mi em va conquerir amb aquesta versió d’Aleluya. Ja en franca carrera van ressonar títols brillants, d’elegant factura compositiva: Als Llaneros Dianers (Mullor Grau, 1983), Els Acacauats (Pareja Casanova, 1919), que va comptar amb l’assistència del seu nebot besnét, l’actor de doblatge Gabriel Pareja, a qui vam poder saludar. La banda va estar purnejant, pròxima i repleta de bon gust. El director dominava la situació, els músics estaven entregats, el públic començava a sentir unes magnífiques sensacions.
La cinematogràfica banda sonora per al “film” que representarà la Filà Verds i el seu capità Jorge Vaquer, el pròxim dia de les entrades, arriba a l’escenari de la mà del jove Saül Gómez Soler, que firmava Kapytan, un monument sonor molt a l’estil hollywoodense que va impactar en el públic per la riquesa tímbrica que ressonava en els passatges alts, amb rotunditat i bellesa. Una música d’ensomni per a un projecte acariciat amb il·lusió.
Però senyors meus, una cosa és la música de pel·lícula i una altra molt diferent les marxes mores de clar sabor oriental. Any d’Alféres (Blanquer Ponsoda, 1967), és per a mi, la composició per excel·lència, la reina d’elles, la conquista d’una forma d’entendre este tipus de partitura que va superar als grans compositors com Pérez Monllor, Blanes Colomer o Casasempere Juan, fites de la “festa alcoiana”. No puc remediar-ho, i cal dir-ho en veu alta. Sóc un devot d’Amando Blanquer Ponsoda, sense oblidar Rafael Mullor Grau i José María Valls Satorres, grans amics i enormes platers de la música.
Quan tot pareixia acabar entre forts aplaudiments i braus, la tradició va seguir en peu, i els compassos de L’entrà dels Moros van inundar la sala, provocant el deliri dels assistents. Un colofó per a deixar-nos a tots, metalls en alt, “al peu dels cavalls”. Senyors, “la festa 2018, ha començat”.
(Foto: Manuel Ortega)
La conjunció dels músics, el públic i el seu director s’havia produït, una simbiosi fantàstica que ens va atrapar a tots. Potser algun però, algun instrument “fent algun moret”, algun trompeta “solista”, però qué importa. A mi em va saber a glòria i estic segur que a tots els assistents també. Per tal motiu, “SOC DE LA VELLA”, sense oblidar i aplaudir sempre fins i a rabiar a les altres institucions musicals de la ciutat: “La Nova”, “La Unió” i “El Serpis”. Bravo per este magnífic quartet de bandes que ens delecten amb els seus sons, els seus concerts i el seu esforç.
Barón Scarpia
Nota: Estes simpàtiques il·lustracions fetes “a fosques i mentres escoltava el concert” per Ignacio Trelis, han estat “segrestades” per a donar vida a este treball sense pretensions. Convertint-se en una confessió “entre bambolines”.
Música Primitiva Apolo d'Alcoi / Notícies 