A mi querido primo Pepe: història d’un quadre

Els besnebots de José Seva Cabrera donen a La Primitiva el seu retrat pintat per Don Fernando Cabrera en el marc de l’últim concert de Rams

PMB. En l’inici de la segona part del concert de Diumenge de Rams, la presentadora Ajo Valls donava a conèixer un petit esdeveniment  a tot el públic. Es tractava de la donació a La Primitiva del retrat que del compositor José Seva Cabrera va pintar Fernando Cabrera, el seu cosí. Aquest quadre, datat al 1897 ve signat amb la dedicatòria “A mi querido primo Pepe. Suyo F. Cabrera”.

Moment de la donació en ple concert de Rams (Foto: Xavi Terol)

Ante tot, estem profundament agraïts per aquesta donació la qual ha estat realitzada pels néts de Rafael Laliga Pérez, cunyat del compositor ja que estava casat amb la seua germana, Teresa Laliga Pérez.  Rafael va ser un dels fundadors de l’Agrupació Socialista a Alcoi el 1903 i regidor entre 1909 i 1913. El nostre president, Enrique Esteve, va acollir als néts de Rafael a l’escenari del Calderón, ja que el seu avi conservava el quadre al no tindre descendència el matrimoni entre la seua germana i el músic.

L’obra retratística de Cabrera és interessant ja que constitueix tota una galeria de rostres de gran part de la societat cultural alcoiana d’aquells anys. Juntament amb el de Seva, va pintar altres retrats de músics com Jorge Mira Carbonell, el pianista Agustín Payá Pericás o del mestre José Jordà, ja en un semblant molt ancià. No sabem si el retrat al seu cosí, autor d’entre altres, L’alferis o El músic vell, va estar un acte d’agraïment, després de la composició del pasdoble dos anys abans amb el títol d’El nuevo castillo, en referència al castell de festes que el pintor va dissenyar. Aquest regal en ple concert va ser el motiu pel qual després de molts anys, es va tornar a programar i interpretar el pasdoble, tota una delícia que es va poder descobrir a l’últim concert que estava inclosa en el programa d’aquell primer concert de Rams de 1940.  (Agraïment a Duna Valor per la col.laboració i ajuda en aquest post)

Dossier: José Seva Cabrera, el músic, compositor i humanista oblidat

 Josep Lluis Santonja CardonaPMB. Con permiso de su autor, recuperamos este texto de Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal, en el que realiza una biografía del músico José Seva Cabrera, director de nuestra banda entre 1897 y 1902, del cual se cumplió el centenario de su muerte el año pasado.  Este colaboración fue emitida por Radio Alcoy el pasado 11 de abril de 2022 en el programa Cròniques alcoianes.

 

Segons el musicòleg Ernesto Valor, el mestre Seva Cabrera és un dels músics que brillen amb llum pròpia a l’Alcoi de finals del segle XIX. És un músic format com tants altres en les bandes locals, però que aprofita el seu cosmopolitisme per a viatjar a París i aprendre dels compositors francesos.

José Seva CabreraAmb tot just 25 anys, Seva Cabrera assumeix la subdirecció de la Corporació Musical Primitiva, de la qual arriba a ser director posteriorment durant un breu període, càrrec que deixa per a impulsar l’efímera banda de la Societat El Trabajo.

Era cosí germà del pintor Fernando Cabrera, qui li pinta un xicotet retrat amb la dedicatòria autògrafa A mi querido Pepe. El mestre tenia una acadèmia de música i un establiment de venda i lloguer d’instruments musicals i pianos en l’antic carrer de Sant Llorenç, on venia també mètodes de solfeig i partitures.

Formava part de l’avançat cercle de lliurepensadors que nodrixen el republicanisme alcoià a cavall dels segles XIX i XX, i que acabaran donant pas a partits polítics encara vigents com el Partit Socialista. De fet estava casat amb la germana del fundador de l’Agrupació Socialista d’Alcoi, Teresa Laliga.

Com a membre del Partit Radical, el mestre Seva va entrar com a regidor a l’Ajuntament d’Alcoi en 1911. Per això el mestre Valls Satorres li atribueix a ell la creació de la Festa del Pasdoble, en 1912. Cosa lògica que un músic crearà la festa dels músics per excel·lència.

Seva Cabrera va ser també compositor de peces de música festera com El Judío, L’Alferis o la que dedica al seu cosí germà, el pintor Cabrera, El nuevo castillo en 1895, possiblement perquè aquest any 1895 és, precisament, quan s’inaugura el nou castell de festes segons el disseny del mestre Cabrera.

Finalment, el mestre Seva Cabrera va morir el dijous 30 de març de 1922, als 57 anys, en una propietat que tenia en Els Algars, on s’havia retirat. El seu cos va ser traslladat a Alcoi i respectant els seus ideals, se li va oferir un enterrament civil, cosa fins aleshores poc habitual i que va provocar una intensa campanya de la premsa conservadora local.

Dossier: «Musica in Vita: Obres musicals dedicades al pintor Fernando Cabrera Cantó (1866-1937)»

Recuperem l’article del nostre company Pablo Martínez Blanes publicat en la revista de Festes d’enguany al voltant de la música dedicada al Pintor Cabrera en el 80 aniversari de la seua mort

 

1917. Rubinstein, el tercer per la dreta entre Cabrera i José Jordà-Fototeca Municipal

 

A Àngel Lluís Ferrando, per animar-me sempre

a veure més enllà de la música alcoiana

 

Tenint en el títol d’aquest article el nom del fonamental pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó no parlarem ni del seu art pictòric, ni de les seves influències, ni de les seves tècniques, ni de la collita de premis que va obtenir al llarg de la seva carrera. Insòlitament, ens endinsarem en la seva figura parlant de música, un art amb el qual té més d’un punt en comú i ens servirà per recordar la seua figura en el 80 aniversari de la seva mort i en el 150 aniversari del seu naixement, succeït l’any passat i celebrat de forma subterrània per alguna entitat cultural i periodística.

L’autor de El santo del abuelo tenia en la música una de les seves grans passions juntament amb la literatura (1). És coneguda la seva frase o acudit recurrent que recorda el seu fill, també pintor, Fernando Cabrera Gisbert (Alcoi, 1897-1984): «mon pare deia que haguera canviat tots els seus premis, distincions i guardons obtinguts al llarg de la seua trajectòria artística, per haver estat un músic mediocre» (2).

Apart del seu lloc de treball, el seu conegut estudi de La Casa del Pavo era un dels centres de reunió on pul.lulava el cercle intel·lectual que es prodigava per Alcoi a la frontera entre els segles XIX i XX, cercle que abastava des d’escriptors, periodistes, empresaris, i òbviament, músics. Referent a això es pot llegir amb deteniment a la portada de El Heraldo de Alcoy del 29 de novembre de 1909, el programa del concert que es va celebrar amb motiu de la inauguració de l’estudi de Cabrera amb la presència del Cheu Simfònic, Jorge Mira Carbonell, el Cuarteto Pareja, Francisco Muntó o el pianista Agustí Payá.

Autoretrat Cabrera

Uns anys més tard, concretament el 7 i 8 de maig de 1917 (3), el prestigiós pianista polonès Arthur Rubinstein celebraria uns concerts al Teatre Calderón gràcies a les gestions de Rafael Casasempere Moltó, sent immortalitzats fotogràficament en l’estudi de Cabrera juntament amb altres músics com José Jordá Valor; el mateix Rafael Casasempere; José Seva Cabrera, que després obriria una botiga de música al carrer Sant Francesc; el pianista del Cercle Catòlic d’Obrers, Agustín-Vicent Payá Pericàs o l’empresari tèxtil Enrique Carbonell, propietari del piano.

Fruit d’aquestes amistats amb alguns dels músics tan insignes com el seu oncle Juan Cantó Francés, Gonzalo Barrachina Sellés o José Jordá Valor sorgirien una sèrie d’obres d’indubtable interès de les quals anem a enumerar i comentar algunes d’elles, a manera de petit inventari de caràcter introductori i sent tan sols una succinta recopilació de dades, de la qual és probable que puguin sorgir més títols en un estudi més profund i detallat.

En l’obra d’un dels seus grans amics, José Jordá Valor (Alcoi, 1839-1918), apareix la melodia per a cant i piano Becqueriana «a mi amigo F. Cabrera» (4) basada en la Rima XXV de Rimas y Leyendas de l’escriptor romàntic sevillà Gustavo Adolfo Bécquer (1836-1870) constituïda per tres estrofes “Cuando en la noche te envuelven las alas de tul del sueño y tus tendidas pestañas semejan arcos de ébano…”. El mateix autor li dedicaria una Misa a tres voces y orquesta “dedicada a mi querido amigo D. Fernando Cabrera”. Les tres veus són dues de tenor i una de baix amb acompanyament d’orgue amb les sis parts corresponents a l’acte litúrgic: Kirie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei.

Mentre es trobava dirigint la banda del I Regiment d’Infanteria de Marina del Terç Sud a San Fernando (Cadis), Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947), compon la cercavila De la Terreta (6) “al laureat artiste D. Fernando Cabrera, gran entusiast (sic) y defensor de la terreta”  datada l’1 de juny de 1914. Com un record d’infantesa, que diria l’Ovidi, es pot qualificar aquest pasdoble popurri compost de cançons infantils (7) que s’inicia amb una fanfàrria i continua amb La viudita se quiere casar: “La viudita se quiere casar – con el conde, conde de Cabra – Triste de mí! – yo no quiero al conde de Cabra(8). Altres fragments que apareixen de vegades de forma fugaç són El verdugo Sancho Panza (9), Don Melitón tenía tres gatos, A Madru señores (10). Una proposta sorprenent de l’autor de L’entrà dels moros (Uzúl el-msélmin) quan moltes vegades s’ha catalogat aquesta obra com un cançoner típic alcoià dins el subgènere folklòric coetani del pasdoble que tindria el seu major exponent amb El Noticiero Regional del seu germà Evaristo Pérez Monllor , en el qual Camilo oferiria també en aquells anys altres títols com Nanos y chagans, La festa pel carrer o la pròpia L’Entrà dels Reis.

El pintor Cabrera, un cop instal·lat a Alcoi en la dècada dels setanta del segle XIX, després dels seus anys d’estudis a Madrid i Roma becat per la Diputació d’Alacant, comença a ser un motor fonamental juntament amb el també pintor Francisco Laporta Valor en l’evolució estètica de la Festa de Moros i Cristians. Dins d’aquestes noves tendències, es fa realitat el seu projecte de renovació del castell de festes a 1894, mentre és professor a l’Escola Industrial. És per això que l’obra que citem a continuació no estigui dedicat a la seva persona, sinó a una de les seves obres, El nuevo castillo, composta a l’abril de 1895 pel seu cosí germà José Seva Cabrera (Alcoi, 1865-1922), pasdoble per a banda amb cornetes i tambors, el qual l’original conserva l’arxiu musical de la Unió Musical d’Alcoi (11). Aquest compositor que va ser director de La Primitiva entre 1897 i 1902, fou retratat per Fernando amb la dedicatòria «A mi querido primo Pepe» (12).

Portada «Cantos íntimos» d’Eduardo Torres Pérez

En un caràcter totalment  distint, aparéixen els Cantos íntimos (13) d’Eduardo Torres Pérez (Albaida, 1872-Sevilla, 1934). És una col.lecció de peces curtes de mitjana dificultat per a orgue sols, composats pel que va ser Mestre de Capella de la Catedral de Sevilla (de 1910 al 1934), i director i cofundador de l’Orquestra Bètica junt  a Manuel de Falla. Obra editada per la editorial Casa Erviti (San Sebastian), encara que algunes d’elles van estar publicades en facsímil a l’antic diari El Liberal de Sevilla. En algunes d’aquestes peces apareix una dedicatòria a l’encapçalament, com el cas de les dedicades al nostre pintor “a Fernando Cabrera, gran artista y amigo cariñoso” i els músics Vicente Ripollés Pérez, Fernando Tormo Ibáñez i José Sancho Marraco. Són obres religioses de caràcter íntim, recollit i extremadament reservat, escrites amb un llenguatge que uneix el nacionalisme espanyol amb clares referències a l’estil de l’escola andalusa, com Albéniz o amb l’Impressionisme francés, com el cas de Massenet, Gounod o Debussy.

Poques referències tenim de l’última obra detallada: En la iglesia, una cantiga a dues veus que li dedica el mestre José Espí Ulrich (Alcoi, 1849-València, 1905). música sacra que la podem situar en l’última dècada del segle XIX i que apareix reflectida en la relació d’obres de l’autor d’Anselmo Aracil que detalla Ernesto Valor Calatayud en el seu referent Diccionario alcoyano de música y músicos.

Esperem aquesta superficial enumeració musical serveixi per a conèixer des d’una òptica peculiar i a contra corrent a un artista de la nostra terreta: ¿Necesita usted modelo?, Loca, Al abismo, El pan nuestro o Mors in vita, són fidels testimonis d’aquesta afirmació. Afortunadament, no va ser un músic mediocre com ell de vegades desitjava, sinó un genial pintor: Musica in vita.

**********************

(1) A aquestes dues passiones li dedica Adrián Espí Valdés el capítol XV del seu Itinerario por la vida y la pintura de Fernando Cabrera y Cantó (Instituto de Estudios Alicantinos, 1969).

(2) La frase la cita Ignacio Trelis, pintor i assessor artístic de l’Associació de Sant Jordi en el seu article A modo de recuerdos, publicat pel periòdic El Nostre en l’edició del dimarts 4 d’octubre del 2016.

(3) Part del programa amb obres de Chopin, Albéniz i Beethoven es pot veure en les edicions del 8 i 9 de maig del 1917 de El Heraldo de Alcoy

(4) La partitura d’aquesta obra es pot veure a les pàgines 174, 175 i 176 del Diccionario Alcoyano de Música y Músicos de Ernesto Valor Calatayud (Llorens Libros, 1988)

(5) Una còpia d’aquesta missa es conserva als arxius de la Corporació Musical Primitiva. Des d’aquí, agrair l’ajuda prestada al seu arxiver Antonio Adamuz i Jaume Jordi Ferrando, company i amic que sempre m’ajuda en tots els dubtes que puc tindre.

(6) L’original també es conserva als arxius de la Corporació Musical Primitiva.

(7) Sobre això, Ernesto Valor cita a la pàgina 90 del Tom III de l’enciclopèdia Nostra Festa: “…y en la cual, Camilet, se tornó niño, ya que de cantos infantiles se nutre esta partitura, tales como La viudita se quiere casar, Este es el manrú, señores, Anda con la vía vía, anda con la vía vía…”

(8) La cançó, basada en un romanç espanyol anònim sobre el matrimoni en secret entre el comte de Cabra (Còrdova) i Doña Mencía de Avalos y Merino, vídua d’inferior condició social. Aquest fet inspiraria una obra de García Lorca en la seva època de joventut, La viudita y el conde Cabra (1918) (http://www.lavozdigital.es/andalucia/cordoba/20141112/sevp-viudita-conde-cabra-20141112.html)

(9) Encara que citada por Valor com Anda con la vía vía, el seu veritable títol El verdugo Sancho Panza ens descobreix un contingut una mica macabre: El verdugo Sancho Panza / ha matado a su mujer / porque no tenía dinero / para irse, para irse al café. / El café era una casa / que tenía una pared. / La pared tenía una vía / por la vía, por la vía pasa el tren.

(10) Madru és la forma en la qual els cubans es refereixen a Madrid, en la qual els nens formen un cor deixant a un en mig en representació de la Mort: A Madrú, señores / vengo de La Habana / a cortar manzanas / para doña Juana. / La mano derecha / y después la izquierda / y después de lado / y después costado / y después la vuelta con su referencia. / Tan-tan tocan a la puerta / Tan-tan, yo no voy a abrir / Tan-tan, que será la muerte / Tan-tan si vendrá por mí. (A pares y nones, Eduardo Torrijos y Gretel García. Ed. Quarzo, 2003).

(11) Des d’aquí, agrair el seu temps al seu arxiver Andrés Arévalo.

(12) De l’artícle Retratos de músicos d’Adrián Espí Valdés publicat pel periòdic Ciudad el 22 de noviembre de 2009.

(13) Encara que l’obra del músic albaidí me la va donar a conèixer José María Valls sent la portada de la mateixa reproduïda per la seva gentilesa, les dades sobre ella me les ha facilitat Juan Carlos Sempere Bomboí, professor al Conservatori Juan Cantó d’Alcoi i al Conservatori Professional d’Albaida, i director de la Societat Artistico Musical «la Vall» de Càrcer, el qual va catalogar i analitzar tota l’obra organística de Torres en el seu Treball Fi de Carrera en l’Especialitat de Composició. Molt agraït també pel seu temps que m’ha dedicat.

 

PABLO MARTÍNEZ BLANES

 

 

Notes al programa: Concert d’Estiu de La Primitiva 2017

Els Cabrera, fill i pare (Foto. Arxiu Ignacio Trelis)

Pablo Martínez. Oferim unes breus notes al programa per a introduir al públic en què consistirà el Concert d’Estiu de La Primitiva dirigit per Eduard Terol i Botella a celebrar el dissabte 1 de juliol a les 19.45 h. a l’auditori ‘Amando Blanquer’ de la Zona Nord com a cloenda de curs.

PASDOBLES AL INICI DEL CONCERT

El concert arranca amb De la Terreta, de Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947), pasdoble que l’autor de L’Entrà dels Moros va dedicar al pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó (1866-1937) i signat a San Fernando l’1 de juny de 1914. Aquesta petita joia constitueix un potpurrí de cançons populars infantils com La viudita se quiere casar, El verdugo Sancho Panza o A Madru, señores. La Primitiva recupera aquest pasdoble amb motiu del 150 aniversari del naixement i 80 aniversari de la mort del pintor Cabrera, autor de Mors in Vita i Al abismo, efemèrides que no ha estat del tot recordada, malgrat l’obstinació d’alguns sectors culturals.
En segon lloc, s’interpreta el pasdoble Nuria Yépez (2006) d‘Eduardo Terol Nadal (Alcoi, 1923), pare del nostre director i professor d’algunes generacions de músics de La Primitiva. El títol es refereix a la que va ser clarinetista de la nostra banda, la família de la qual continuen com a músics en actiu. Aquesta obra senzilla i alegre va ser estrenada al Concert de Diumenge de Rams a la seva edició de 2006.

ATZUKAT «KT», ESTRENA ABSOLUTA D’ÀNGEL ESTEVE ESCRIVÀ

Un dels tants atractius amb què compta aquest concert és l’estrena d’aquesta sorprenent fantasia del nostre trompetista Àngel Esteve Escrivà (Alcoi, 1967). Si es sol definir a una fantasia com «una forma musical lliure que es distingeix pel seu caràcter improvisatori i imaginatiu, més que per una estructuració rígida dels temes», s’entén que és la forma més idònia de catalogar aquesta obra. En paraules del seu autor, es tracta de «un vol entre estils musicals» en un títol que fa referència al seu barri l’Atzucac Sant Vicent Ferrer d’Alcoi, ja que l’obra està dedicada a la seva família i la gent del barri.

Gustav Holst

Dmitri Shostakovich

DOS DELS GRANS: GUSTAV HOLST I DMITRI SHOSTAKOVICH

És inevitable no pensar en The Planets quan parlem de l’anglès Gustav Holst (Cheltengham, 1874-Londres, 1934), cosa del que el seu autor sempre abominava ja que no la considerava la millor de les seves creacions. Aquesta suite composta entre 1914 i 1916 i presentada en 1918, es compon de set moviments corresponent a altres tants planetes, per suggeriment de la significació astrològica d’aquestos, segons ell mateix ha indicat. Així, Mart el descriu com el portador de la guerra o a Júpiter el portador de l’alegria. La banda interpreta dos dels moviments: Marte i Júpiter. Del primer, va ser el primer a compondre finalitzant a tan sols un mes d’iniciar-se la Primera Guerra Mundial, sent una obra de gran força que, sense anar més lluny, va ser utilitzada en el cinema per Bill Conti per a la banda sonora de Elegidos para la gloria (1983) de Philip Kaufman i font d’inspiració per a Hans Zimmer a la batalla inicial de Gladiator (2000) de Ridley Scott.

Jupiter és, possiblement el moviment del que menys satisfet estava Holst. En aquest, apareix un himne d’alè victorià, en el més pur estil british, que va ser utilitzat en les signatures dels armisticis de la Primera Guerra Mundial.

Del Regne Unit ens anem a Rússia gràcies a la figura de Dmitri Shostakovich (Sant Petersburg, 1906 – Moscou, 1975). S’interpreten dues peces del mestre rus: Vals nº2, normalment atribuïda al llarg dels anys, a la seva segona Jazz Suite de 1938. Els materials d’aquesta obra es van perdre durant la Segona Guerra Mundial i no va aparèixer una versió per a piano fins a 1999, any en què es va realitzar una transcripció per a orquestra i estrenada per la BBC Symphony Orchestra sota direcció d’Andrew Davis, on el públic aficionat va poder reconèixer que aquest famós vals no apareixia en l’obra.

Fotograma de «Eyes wide shut» de Kubrick amb Tom Cruise i Nicole Kidman

Aquest vals que interpreta la banda va ser donat a conèixer al gran públic gràcies a l’última pel·lícula de Stanley Kubrick, Eyes Wide Shut (1999), i concretament pertany a un grup de peces entre bandes sonores, polques i altres petites composicions i que el mateix Shostakovich va reunir sota el títol  Suite for Variety Orchestra a meitats dels 50. Abans de Kubrick, la va utilitzar el cineasta Mikhaïl Kalatozov a Pérvyi eshelón (El primer escalón)(1956).

Finalment, parlem de la segona obra de Shostakovich en programa: el final de la seva Cinquena Simfonia. El seu opus 47 va ser compost entre els mesos d’abril i juliol de 1937 per a la celebració del vintè aniversari de la revolució d’octubre. Es va estrenar a Leningrad el 21 de novembre de 1937, interpretada per l’Orquestra Filharmònica de Leningrad dirigida per Yevgeny Mravinsky, aconseguint un enorme èxit. Al gener de 1938 l’obra era presentada a Moscou i després a Nova York i París, sempre amb un extraordinari èxit. Aviat es va convertir en una de les seves obres més populars, amb la qual finalitzarà el nostre concert.

WEBGRAFIA CONSULTADA:

www.wikipedia.org

www.historiadelasinfonia.es

www.contraplano71.es

www.anchaesmicasa.wordpress.com

 

Últims dies per a vore el «Cabrera Íntimo»

L’exposició continua una última setmana a la sala que porta el seu nom al MAF

El pintor Cabrera a la seua casa d’estiu de La Menora en els últims anys de la seua vida

PMB.  Fins el 21 de maig queda encara de temps per poder gaudir de l’exposició que el MAF ha dedicat al pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó (Alcoi, 1866-1937) sota el lema Cabrera íntimo. Recuerdos de familia. En aquesta exposició de ‘càmera’ encapçalada per la placa de Fill Predilecte de la ciutat d’Alcoi de l’any 1926 es pot tafanejar entre algunes pertinences del pintor i la seva família com una agulla de corbata, un telèmetre i un rellotge de polsera personal juntament amb esbossos, dibuixos a llapis i quadres petits, alguns d’ells inèdits.

També es poden veure algunes fotografies d’ell al llarg de la seva vida i una selecció d’obres literàries dedicades a la seva figura com les biografies d’Adrián Espí Valdés i Bernardino de Pantorba o la portada de Cantos íntimos que el compositor albaidí Eduardo Torres Pérez establert a Sevilla li dediqués. Tot esperant un record institucional, l’exposició es presenta amb motiu del 150 aniversari del seu naixement complert l’any passat i el 80 aniversari de la seva mort que es compleix aquest any.

De la Música Vella al pintor Cabrera

La Revista de Festes de Moros i Cristians publica treballs de dos membres de La Primitiva

Pablo Martínez i Jaume Jordi Ferrando, músics de La Vella (Foto: V. Pastor)

CIM Apolo-Comunicació Social.   Dissabte passat 1 d’abril es presentava al Teatre Calderón l’edició del 2017 de la Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. D’entre els seus continguts, apareixen dos articles realitzats per membres de La Primitiva: Jaume Jordi Ferrando Morales i Pablo Martínez Blanes. Del primer apareix De la Música Primitiva i la Festa de Sant Jordi en el qual realitza una mirada al que seria l’aparició de la música a la Festa en aquell 1817 juntament amb el context social i històric en què es va desenvolupar. Al costat d’aquest fet, analitza el que ha significat la música festera per a una entitat com la nostra banda des d’un punt de vista patrimonial i econòmic.

Cabrera treballant al seu estudi (Arxiu: A. Espí)

El treball de Ferrando apareix dins d’una sèrie de monogràfics que la Revista ha publicat amb motiu de les efemèrides musicals que se celebren enguany com són el Centenari de l’Himne de Festes de Barrachina i el Bicentenari de l’acompanyament d’una banda de música a una filà, la Llana. La Primitiva publica el text que acabem de comentar, La Nova signa Desde aquella Gloria de 1842; la Unió Musical Sense música no hi ha Festa, a càrrec d’Ernest Llorens, i Eduardo Segura Espí ens conta Dos segles amb música: 1817-2017.
En l’apartat dedicat a Alcoy, su imagen y su historia apareix el treball del nostre company Pablo Martínez Blanes Musica in Vita que tracta sobre la música dedicada al pintor Fernando Cabrera Cantó (1866-1937) del qual se celebra el 80 aniversari de la seva mort. En l’article explica alguns dels concerts i tertúlies que se celebraven a La Casa del Pavo, estudi del pintor, el qual li portaria a comentar en més d’una ocasió «canviaria tots els premis que he aconseguit en tota la meva trajectòria artística per haver estat un músic mediocre«. D’entre els títols comentats, apareixen els pasdobles De la terreta de Camilo Pérez Monllor i El nuevo castillo, de José Seva Cabrera.

 

Dossier: El monument de Cervantes compleix 110 anys

La Primitiva va intervindre en alguns dels actes institucionals alcoians pel III Centenari de la primera edició del Quijote en 1905

WP_000584Del 7 al 9 de maig de 1905 es va celebrar a Alcoi un seguit d’actes institucionals, inaugurant-se el primer dia el famós monument dedicat a Miguel de Cervantes amb motiu del III Centenari de la primera edició de «Don Quijote de la Mancha», acte en el qual va estar present La Primitiva. Amb aquest dossier es pretén també recordar la importància històrica de l’arquitecte Vicente Pascual Pastor, del qual se celebra el 150 aniversari del seu naixement amb una sèrie de conferències aquestes setmanes.

A Vicente Pascual Pastor (Alcoi, 1865-1941) se li recorda engunay pel 150 aniversari del seu naixement
A l’arquitecte Vicente Pascual Pastor (Alcoi, 1865-1941) se li recorda enguany pel 150 aniversari del seu naixement

Pablo Martínez. Al febrer d’aquell any, el Ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts envia un comunicat al director de l’Escola Superior d’Indústries, Vicente Pascual Pastor perquè organitzi, com la resta de ciutats espanyoles, una sèrie d’actes per commemorar el III Centenari de la primera edició del «Quijote» que succeirà en el mes de maig. Amb molt poc temps de marge, reuneix una Comissió Organitzadora que queda finalment composta l’11 de febrer dels següents membres: Adolfo Vilaplana, Francisco Laporta, José Martínez i Timoteu Briet que eren membres del claustre de professors de l’Escola Superior Industrial; del claustre de l’Escola Elemental apareixen Fernando Cabrera i José Abad; un representant per part de l’Excel·lentíssim Ajuntament i per part de l’Exèrcit, Miguel Benito.

 D’entre les activitats que decideix organitzar aquesta Comissió és la construcció d’un monument en memòria de l’escriptor. És per això, que l’Ajuntament en la sessió del 29 de març, decideix canviar el nom de Passeig o Esplanada del Pont de Maria Cristina com a Passeig de Cervantes.

L’ambient que es respirava aquell 7 de maig de 1905 (Foto extreta llibre «Alcoi 1881-1980)

En una altra de les reunions de la Comissió (el 17 de març), es convoca un concurs-certamen literari-musical assignant com a premi un objecte d’art a la millor composició musical i al millor poema. Les característiques d’aquesta esmentada composició és que ha d’estar escrita per a un nombrós cor de nens en tessitura de Si Bemol sota el pentagrama al Re de la quarta línia, amb acompanyament de piano (1).

D’aquesta convocatòria, es van presentar quatre poemes i altres tantes musicals. El lema del poema premiat va ser “Patria y letras”, els altres tres que es van presentar van ser: “Del trabajo nace la virtud”, “Pluma y espada” y “Justicia” (2); els lemes de les composicions musicals van ser “Guerrero y poeta”, “El arte de Cervantes fue, es y será ciencia”, “Patria y arte” y “Patria y letras”, aquest últim va ser el guanyador del qual parlarem més tard del seu autor.

El poema guardonat amb el lema “Patria y letras” al que se li afegiria la música és el següent:

Juan Botella Asensi (Alcoi, 1884-Mèxic, 1942), escriptor i posteriorment polític, va ser l'autor del poema guardonat
Juan Botella Asensi (Alcoi, 1884-Mèxic, 1942), escriptor i posteriorment polític, va ser l’autor del poema guardonat

LEMA: “Patria y letras”

¡Loor al genio inmortal de Cervantes,

de la patria glorioso blasón!

¡Loor a aquel que con luz de su frente

los espacios del Arte alumbró.

Con español delirio

luchó en sangrientos mares,

donde salvó la patria

su augusta tradición.

Y humedeciendo en sangre

los timbres de su esfuerzo,

selló en las frentes moras

escudos de su honor.

Aherrojado en oscuras prisiones,

su cabeza feliz concibió…

Jorge Mira Carbonell (Alcoi, 1864-1921), director de La Primitiva entre 1902 i 1905, fou el guanyador de l'himne guardonat
Jorge Mira Carbonell (Alcoi, 1864-1921), director de La Primitiva entre 1902 i 1905, fou el guanyador de l’himne guardonat

¡Fue el QUIJOTE! ¡La imprenta en sus alas

elévole, glorioso, hasta el sol!

Y aquel que por su patria

lloraba el cautiverio

fue Musa para el Arte

de eterna inspiración.

¡Los hombres que leyeron

sus obras, le consagran

en lo inmortal tan grande

como en lo eterno Dios!

¡Loor al genio inmortal de Cervantes,

De la patria glorioso blasón!

¡Loor a aquel que con luz de su frente

los espacios del Arte alumbró.

Fernando Cabrera i Vicente Pascual
Trinidad Soriano, coronel de l’exèrcit; Fernando Cabrera i Vicente Pascual (Foto: Carlos Laporta* Fototeca Arxiu Municipal Alcoi)

Els autors del monument són Fernando Cabrera en la seva part escultòrica, i en l’arquitectònica, Vicente Pascual. Comprèn el bust de l’escriptor, dissenyat per Cabrera i un pedestal dissenyat per Pascual d’estil modern i de forma quadrada amb contrafort en els angles. L’escultura va ser fosa en els tallers de «Botí, Botella i Cia.» I el pedestal construït pels marbristes picapedrers Miguel Nebot i Miguel Pla, juntament amb el paleta Vicente Tomás i el jardiner Francisco Cremades. (3)

El 7 de maig arriba el dia de les inauguracions en què Vicente Pascual fa lliurament a l’alcalde Santiago Reig del monument realitzant un petit discurs en el que comenta que la iniciativa de la construcció d’aquesta imatge sempre va ser de Fernando Cabrera, superant nombrosos obstacles gràcies al bon fer de l’Ajuntament i dels altres membres de la Comissió. A continuació es va realitzar una missa de campanya que va ser amenitzada per La Primitiva i per la banda del Regiment del Biscaia 21. Després es van col·locar a la base del monument corones per part de l’Ajuntament, Regiment de Biscaia, Escoles Superior i Elemental d’Indústries, i altres de les Escoles d’Instrucció Primària, públiques i privades. Seguidament, va desfilar el Regiment en columna d’honor davant el monument. A la tarda hi va haver una vetllada musical amb il·luminació elèctrica i de gas.

El Vizcaya 21 contemplant el nou monument
El Biscaia 21 contemplant el nou monument

El dia 8 es va celebrar una Santa Missa oficiada per l’Arxipreste Joan Baptista Escrivà amb solemnes honres fúnebres a l’escriptor de «Rinconete i Cortadillo».

CartelEl Teatre Calderón va ser l’escenari de l’últim dia de les celebracions. La gran vetllada artística constava de tres parts: la primera, va ser un concert a càrrec de la Sociedad de Conciertos (4), dirigit per Gonzalo Barrachina, amb obres de Weber, Wagner, Mendelssohn i Massenet. La segona part, va ser la representació de la sarsuela «La venta de Don Quijote» amb llibret de Carlos Fernández Shaw i música de Ruperto Chapí; finalment, en la tercera part, el regidor Francisco Moltó Pascual va fer lectura de la Memòria dels treballs realitzats per la Comissió Organitzadora de les Festes del III Centenari de la publicació del Quijote (5); a continuació el director de l’Escola Elemental d’Indústries, José Cort Merita va llegir el poema de José Abad Carbonell sobre Cervantes compost per a l’esdeveniment, per tot seguit descobrir el nom dels guanyadors del concurs literari-musical. L’autor del poema guanyador va ser l’escriptor i polític Juan Botella Asensi, i el de l’himne va ser Jorge Mira Carbonell, director en aquells dies de La Primitiva, la qual va interpretar l’himne guanyador acompanyat d’un nodrit cor de nens de les Escoles d’Instrucció Primària, tal com precisaven els requisits de la composició.

Amb aquesta vetllada, es va posar punt i final als fastos organitzats per commemorar a Cervantes i al Quijote, en què la nostra banda va tenir una petita presència per la història d’aquest monument que compleix aquests dies 110 anys.

**********

(1) «La Defensa», 18-03-1905

(2) «El Avance», 18-03-1905

(3) La descripció del monument apareix a «La Defensa», 19-05-1905.

(4) Per tal de crear una Orquestra Simfònica a Alcoi, es crea la «Sociedad de Conciertos», la presentació de la qual en societat va tenir lloc el 26 de març de 1905, sota direcció de Gonzalo Barrachina. En la seva junta directiva,es trobaven Fernando Cabrera de president; Gonzalo Barrachina, vicepresident i director; Antonio Gisbert, tresorer; Rafael Valor, comptador; Jorge Mira, secretari, i vocals, Rafael Peidro, Jorge García, José Pastor i Julio Laporta. («El Heraldo de Alcoy» (18-03-1905). Més endavant va canviar de denominació per «Asociación de Cultura Musical» extingint-se al 1925. 

(5) La memòria es pot veure íntegra a «La Defensa», 11-05-1905-

*************

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

VALOR CALATAYUD, Ernesto: «Diccionario Alcoyano de Música y Músicos» (Llorens Libros, 1988)

CABANES FITOR, Vicent y SANTONJA, Josep Lluís (coordinadors): «Al voltant del Quijote» (Ajuntament d’Alcoi i xarxa de Biblioteques Municipals, 2005)

WEBGRAFIA: http://prensahistorica.mcu.es


«De la terreta» de Camilo Pérez Monllor

Nueva entrega de pagina66 con la semiolvidada obra de Pérez Monllor que también cumple cien años

PMB

Evocador encuadre en un momento de la entrevista a Rafael Sempere(Foto: pagina66)
Evocador encuadre en un momento de la entrevista a Rafael Sempere (Foto: pagina66)

Desde el 1 de agosto, se puede ver en pagina66 la nueva «Conversa de cultura» sobre la obra de Camilo Pérez Monllor. En esta ocasión, sobre «De la terreta» pasodoble de temas populares dedicado al pintor Fernando Cabrera, que como se indica en el reportaje también cumple cien años y no ha tenido tanta repercusión como «Uzul El M’Selmein» o «L’Entrà dels Reis».

Los invitados a este reportaje son Rafael Sempere, presidente del Grup de Dances El Carrascal, entidad que cumple 30 años, el cual tiende la mano para futuras colaboraciones con La Primitiva; y Ramiro Gisbert, presidente de la Penya L’Enreixat de Valencia, el cual tiene palabras de agradecimiento a Pepe González, presidente de La Primitiva por su invitación al reportaje y a la banda por el memorable concierto que tuvo lugar el 7 de febrero de 1999 en el Palau de la Musica de Valencia en conmemoración del 25 Aniversario de la Penya.

 

 

 

A %d blogueros les gusta esto: