Disponible a la seu de la filà Verds, és uno més dels actes culturals que va organitzar l’Alferesia de la filà el 2017
Moment del concert que va estar enregistrat per Radio Alcoy (Foto: Gonzalo Belenguer)
PMB. Tots els divendres a la seu de la filà Verds, està disponible el CD Teclas de fiesta, gravació en directe del concert que la pianista Silvia Gómez Maestro va realitzar al Círculo Industrial el passat 25 de febrer de 2017. Es tractava d’un programa compost de versions pianístiques de clàssics de la música festera com Mahomet, de Juan Cantó o L’Entrà de la Kabila Ben Kurda, de Camilo Pérez Monllor. També figurava A Don Camilo, poema simfònic d’Eduard Terol i Botella que va ser estrenat per la nostra banda amb motiu del centenari de L’Entrà dels Moros el 2014. El CD està produït per Radio Alcoy i ha estat llançat dins dels actes de la alferesia de la filà mora en aquell any.
Hoy, 16 de junio, se cumplen 60 años de Ecos del Levante Español a cargo de la Corporació Musical Primitiva
Pablo Martínez. El fundador de Radio Alcoy, Jesús Raduán Pascual, decide arrendar en 1951 la emisora a una empresa de publicidad denominada Comercial Lao durante un período de diez años. Uno de los agentes publicitarios de ésta, Rafael Olcina Llín asume la gerencia de la emisora en un intento de modernizar las formas y contenidos de la programación. (Beneito 2006: p. 119-120) A mitad de esta década, se empiezan a emitir radionovelas de enorme éxito como Lucha en el alma o La venus del cuadro, seriales éstos producidos por los estudios Fonópolis de Madrid que se grababan en cinta magnetofónica y enviados por correo a la emisora. (Beneito 2006: p. 131) Todo este proceso se realizaba antes de la incorporación de Radio Alcoy en la SER en febrero de 1962 (Beneito 2006: p.202)
Corre el año 1954. Como complemento musical en la parrilla de programación de Radio Alcoy, la emisora decide grabar una selección de obras musicales de ambiente festero con la banda del Regimiento Vizcaya 21. Pasodobles y marchas moras se iban interpretando bajo la batuta del entonces director Rafael Giner Estruch, algunos tan conocidos como Suspiros del Serpis de Carbonell García o El moro del Sinc, del mismo director. Esta grabación estuvo guardada en los archivos sonoros de la emisora hasta que vio la luz en forma de CD con el nombre de Sintonía de abril, con motivo de la Alferecía de la Filà Ligeros encarnada por Vicente Cortés Ferrer en 2006[1].
Con todos estos antecedentes, se empieza a gestar la idea de una grabación de música festera con fines comerciales debido a la necesidad imperativa de perpetuar un patrimonio musical festero puramente alcoyano que sólo se podía escuchar en el escenario de un teatro o en los desfiles festeros abrileños. La delicada situación económica que atraviesa l’Associació de Sant Jordi obliga al, entonces, presidente Francisco Boronat Picó[2] a iniciar conversaciones con Rafael Olcina, director de Radio Alcoy, tal como hemos mencionado antes, el cual en representación de los Estudios Fonópolis, S.L. decide asumir el coste de esta empresa, atraído totalmente por este proyecto.
Rafael Olcina Llin, director de Radio Alcoy (Foto Libro: «EAJ-12 Radio Alcoy», de Àngel Beneito)
A inicios de 1960, entra en escena la Corporación Musical Primitiva, con la que se quiere contar para la grabación. Visto con buenos ojos, se llega a un acuerdo y se formaliza un contrato entre banda y estudio de grabación. Contrato de nueve cláusulas en el que se estipulan una serie de condiciones entre las que se destaca que “La Primitiva realizará la ejecución de las partituras…. en favor de Fonópolis, S.L.”. Por su parte, los estudios efectuarán en la SGAE la correspondiente declaración de las partituras a grabar y abonarán a la banda la cantidad de 8.000 pesetas (48 de los actuales euros) por la jornada de grabación y el 5% del valor precio venta al público.
Los títulos que se escogen, por el orden que aparecen en el contrato, son Tarde de abril, de Amando Blanquer; A la Meca, de Gonzalo Blanes; L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor; Un moble més, de Julio Laporta; Suspiros del Serpis, de José Carbonell; Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Anselmo Aracil, de José Espí; El turista, de Evaristo Pérez Monllor y el Himno de Fiestas, de Gonzalo Barrachina, en compañía de la Coral Polifónica Alcoyana, dirigida entonces por Juan Bautista Carbonell.
Como estudio y fecha de grabación, se escogen el Cinema Goya por sus buenas referencias acústicas[3] y el 16 de junio de 1960, festividad de Corpus Christi. Desde Madrid, se desplaza el equipo técnico liderado por su director Luis Sánchez Caballero y el asesor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, compositor e hijo del autor de la zarzuela Luisa Fernanda, Federico Moreno Torroba. Por parte de la banda, se cuenta con la asistencia de Rafael Casasempere Juan, autor de La Casbha, el cual estuvo al tanto de que los músicos (una plantilla de cuarenta y no toda la banda en su totalidad[4]) estuvieran en óptimas condiciones de afinación y expresividad.
PLANTILLA DE LA BANDA EN LA JORNADA DE GRABACIÓN (16-junio-1960)
Flautas y flautines: Miguel Peidro Gomar, Juan Camilleri Cambra y Enrique Abad Baldó. Oboe: Copérnico Pérez Romá. Corno Inglés: Ernesto Díez Vidal. Requintos: Juan Rubio Gil y dos contratados. Clarinetes: Luis Mataix Laporta, José Colomer Perpetua, Santiago Gil Mora. Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell, Salvador Barnés Marco, Roberto Ortiz Barrachina y Lupecino Peidro Miralles. Saxofones: Emilio Llácer Silvestre, Jesús Oriola Soler, Antulio Climent Aracil, Ángel García Pérez y Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscornos: Jaime Navarro Sielva y Francisco Blanquer Ponsoda. Trompetas: José Climent Aracil, José Vos Francés y Francisco Ripoll González. Trompas: Armando Reig Pérez y José Creus Coll. Trombones: Alfredo Richart Martínez, Gilberto Albero Segura y Gilberto Colomina Pascual. Bombardino: Santiago Cantó Jordá. Bajos y contrabajos: Jaime Lloret Galiana, Manuel García y Eduardo Sempere Miralles. Percusión: Francisco Laporta Doménech, José Pastor Camarasa, Juan Seguí Seguí y Gregorio Casasempere Juan.
Rafael Casasempere y los técnicos en un momento de la grabación
Ernesto Valor Calatayud realiza un reportaje de esta grabación que aparece en el Ciudad en su edición del 5 de julio de 1960. En ella señala la jornada de grabación en siete horas, un tiempo que se grabó en cinta magnetofónica para su posterior conversión en disco gramofónico de 33 r.p.m. A continuación, realiza entrevistas a Rafael Olcina y Federico Moreno, hijo. El primero se muestra muy satisfecho de la empresa emprendida y del resultado que se va obteniendo “satisfecho de haber obtenido un mensaje musical en pro de los alcoyanos ausentes de nuestro pueblo”. A continuación, tiene palabras de elogio para los músicos “nos toca agradecer la férrea voluntad puesta de manifiesto de cuantos la componen para el logro de una buena impresión”. Por otra parte, el asesor técnico habla de sus proyectos musicales en el mundo de la revista y la zarzuela, el cual también opina sobre la música alcoyana y La Primitiva: “desconocía por completo la música de esta tierra –la marcha mora de la zarzuela ‘Moros y cristianos’ de Serrano es lo que conoce todo el mundo-; pero en verdad me ha parecido muy interesante y digna de elogio. La banda, sin ser de profesionales, ha puesto una atención y cuidado que me honro en señalar”.
El resultado, el primer LP Ecos del Levante Español, con flamante portada del diseñador Luis Solbes Payá y notas explicativas en la contraportada del escritor y poeta Joan Valls Jordà. Con una tirada inicial de 1.500 copias[5], se puede escuchar por primera vez en las ondas de Radio Alcoy, el 30 de julio de ese mismo año a las 22.40 h. el cual tiene un éxito total, agotándose a las pocas semanas.
A partir de aquí, la música festera alcoyana y de la comarca inicia una revolución discográfica que continúa manteniéndose hasta nuestros días con el compromiso y la necesidad de inmortalizar y perpetuar un patrimonio sonoro genuino. (Los interesados en adquirir alguno de los CD de La Primitiva pueden escribir al correo cmp.alcoy@gmail.com)
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
BENEITO, Àngel: EAJ-12 Radio Alcoy: 75 años de historia (1931-2006) (Editorial Marfil, 2006).
VALOR CALATAYUD, Ernesto: ‘Trailer’ de la grabación en discos de música festera (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)
[1] Remasterizado por el técnico Gonzalo Berenguer, se incluyen, entre otros, pasodobles como Añorando mi tierra o la marcha mora Benisili de Rafael Giner; Un moble més, de Julio Laporta; Certamen musical de Ricardo Dorado y Aljama de José Carbonell. Más información: https://issuu.com/mafalcoi/docs/ligeros_alferez_2006
[2] Fue también presidente del Centro Instructivo Musical Apolo entre 1940 y 1942 y nombrado honoríficamente presidente de honor de La Primitiva. También fue alcalde de Alcoy entre 1947 y 1952.
[3] Esta sala de cine inaugurada en 1949 no estaba habilitada como teatro pero, parece ser que por sus excelente acústica, llegó a albergar conciertos y recitales aun sin disponer de escenario.
[4] La relación de músicos aparece junto al contrato que conserva el archivo del C.I.M. Apolo.
[5] En 1997, el Centro Instructivo Musical Apolo, presidido por Indalecio Carbonell Pastor, realiza una remasterización digital realizada por Tabalet Estudios.
Els membres d’un jurat ens aprofiten per a parlar del Certamen de Bandes que es realitzava la vespra del Dia de Les Entrades
D’esquerra a dreta: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes i Rafael Casasempere (Fototeca Arxiu Municipal Alcoi)
Pablo Martínez. Tal com es pot contemplar a la foto, un jurat d’excepció el que va tindre el Certamen Musical de Bandes que es tenia per costum celebrar el Dia dels Músics a les tres de la tarda. En la seva edició de 1929, el concurs es va celebrar a la plaça de bous, reconeixent als membres de jurat: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes (autor del pasdoble El abanico) i el pianista Rafael Casasempere Moltó, avi de l’actual Gregorio Casasempere Gisbert.
Camilo Pérez Monllor havia estat recentment designat director de La Primitiva, després de la mort de Julio Laporta Hellín al setembre de l’any anterior, i en aquestes dates estaria preparant el que seria el seu concert de presentació amb nosaltres el següent 16 de juny al Teatre Calderón. Encara que no amb regularitat, aquests certàmens es venien celebrant des de 1890, any en què es van instaurar amb motiu del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Les bandes que van competir aquell any van ser la Santa Cecília d’Elda, la Nova de Xàtiva, la Primitiva Albaidense, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent, l’Artística d’Ontinyent i la Unió Musical de Carcaixent. L’obra obligada va ser la segona part de la Rapsodia Manchega de Luis I. Vega Manzano, mentre que el programa del certamen va ser el següent:
– Suite en La, de Julio Gómez García. (Unió Musical de Carcaixent)
– El festín de Baltasar, de Salvador Giner Vidal. (Santa Cecília d’Elda)
– Las golondrinas, de José María Usandizaga (Ateneu Musical Obrer de Torrent)
– Poemas de juventud, de Manuel Palau Boix (Nova de Xàtiva)
– Cantuxa, de Gregorio Baudot Pont (L’Artística d’Ontinyent)
– Capricho sinfónico, de Santiago Lope (Primitiva Albaidense)
Finalment, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent sota direcció de Mariano Puig va ser la banda guanyadora; el segon premi, per als de Carcaixent; el tercer per a Elda i un accèssit per als xativins.
Aquests certàmens musicals deixen de celebrar-se després de la Guerra Civil, en què s’instaura la Festa del Pasdoble, més o menys, tal com es realitza en els nostres dies tot i que la figura del director honorífic apareix el 1965 sent Fernando de Mora Carbonell el primer director designat.
**NOTA: Dades del certamen extretes de La Nova: historia de una banda de música alcoyana (pág. 211) de José María Valls Satorres.
Recuperamos el artículo de Juan Javier Gisbert Cortés publicado en la edición de El Nostre del sábado 27 de abril sobre el concierto de Diumenge de Rams. Gracias una vez más por compartir su texto con nosotros y a Paula Esteve por su reportaje fotográfico
Juan Javier Gisbert Cortés
“Los compases se truncan con la pulcra frecuencia
del largo aprendizaje, voluntad y tesón.
Desafina un acorde, falta empastar un tiempo,
se descuida un becuadro y se omite un bemol.
Poco a poco se engarza la feliz melodía.
El conjunto obedece con animoso afán.
Hay que unir concordancias y depurar pasajes
para salir airosos al qué dirán…(1)
Panderos, dulzainas, percusión, metales, madera, viento… todos a punto y preparados para convertir la gran sala del Teatro Calderón en el momento deseado, cuando el éxtasis musical y festero nos embarga a todos los asistentes, haciéndonos vibrar de una manera difícil de explicar al crear con sus sonidos el climax necesario en nuestros sentimientos. Sí, es el momento ansiado, el mágico punto final donde Ángel Luis Ferrando Morales levantó la batuta para atacar con ímpetu y elegancia el archiconocido Uzul el m’selmein (L’Entrà dels Moros). Cuánta belleza en tan poco tiempo, qué magisterio de sonidos fueron creados por Don Camilo allá por 1914, los cuales han sobrepasado el centenario y siguen embelesando a varias generaciones de alcoyanos.
Plano general del concierto (Foto: Paula Esteve)
La Corporación Musical Primitiva de Alcoy, un año mas ofreció su tradicional concierto de “repaso”, aquél que vio su nacimiento en 1940, cuando todavía la tristeza invadía la ciudad después de un periodo atroz y bárbaro. No fue una sorpresa, ya que siempre cautiva nuestro oído y nos arrebata. En programa algunas perlas de la música escrita ex profeso para los desfiles: Moros y Cristianos, El Rey Capità o Dehu de Veta, sin olvidar el celebérrimo Un moble més que cerró con entusiasmo -entre bravos-, la primera parte del matinal.
También hubo rarezas y curiosidades que nos dejaron pegados al asiento, tal es el caso de Argel, una estampa mauritana de 1945, escrita con la firmeza e inspiración de Gonzalo Blanes Colomer, el “médico músico o músico médico” en palabras de Ernesto Valor Calatayud. Fue de una sutilidad expresiva impactante, sus melodías surcaron la sala, escribiendo un momento casi cinematográfico que gustó mucho a todos, siendo rubricada la interpretación con una calurosa ovación. Y qué decir de Les Noces de llibertat del siempre querido Amando Blanquer, otra “rara avis” de su producción bandística.
Y estrenos de calado compositivo que fueron recibidos de forma diferente entre los asistentes; mientras La Primera Diana de Vicente Juan Sanoguera Rubio fue acogida cariñosamente por un abarrotado Calderón, la obra Marisa Sempere fue recibida con cierta frialdad. Eduardo Terol Botella es un compositor muy de vanguardia, pero indudablemente crea melodías complejas y escrituras nada fáciles al oído. A la salida, de forma personal, le dijimos al autor: “Necesito escucharlo mas veces”. Quede ahí nuestro apunte. Esperemos que ambas pasen a formar parte del patrimonio sonoro que se escucha durante los desfiles abrileños.
Presentación de los nuevos miembros de la banda (Foto: Paula Esteve)
He guardado para el final, la brillante interpretación de Sahprut el Metge, una orgía sonora nacida de la locura creadora de Francisco Amaya Martínez. Paco, organista, músico, profesor, director, pintor en sus ratos de ocio y “factotum” musical, nos sumergió con esta pieza en las tres culturas medievales españolas. Sin roturas, con un magisterio brillante consiguió un resultado brutal que produjo espasmos sinceros en nuestros corazones. Gracias maestro Amaya. Una de esas partituras de referencia.
Y todo esto, no sería posible sin el trabajo realizado por la plantilla de “la Vella”, de la querida “Primi”, una banda que después de periodos difíciles y complejos ha remontado el vuelo en los últimos años de vida, convirtiéndose en un garante del buen hacer artístico. Eso sí, hay que cuidar ciertos individualismos para evitar las coletillas y los excesos en los calderones; sobre todo, hay que ajustarse a los criterios direccionales. Todo no fue perfecto, ni mucho menos, pero el resultado quedó patente en la prolongadísima ovación que obtuvieron tras el brillante concierto matinal. Un melómano cualificado me dijo al oído, “esta es la Vella, la gran”, y que conste, que él es defensor a ultranza de la Música Nova d’Alcoi.
Y como cierre, escucho de nuevo los metales en alto, de pie, atacando con ímpetu el “forte” de L’Entrà dels Moros provocando esa vibración espontánea entre público y músicos. Barrachina nos acogió -para finalizar- con su “Llaor, Llaor” arrancándonos del corazón el himno colectivo.
Cita:
1-Valls Jordá, Joan: “Tres tiempos musicales a la Primitiva” (1954). Archivo Municipal de Alcoy. Fondo Patrimonial del poeta. “Carpeta Paperets solts”.
La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ van oferir la 79 edició del concert fester amb un eclèctic repertori
Moment del concert (Foto cedida per ‘El Nostre’)
Pablo Martínez. El passat diumenge 14 d’abril, la Corporació Musical Primitiva tancava el cicle de concerts d’Exaltació Festera, com sempre en Diumenge de Rams, en què aquest any complia vuitanta anys de la seva celebració en la 79a edició. Primer de tot, agrair la presència de les televisions locals Intercomarcal Televisión i TvA que van gravar i emetre el concert puntualment. Ja accessible ‘a la carta’ i en les xarxes socials tot seguit, la seva ràpida difusió converteix aquesta crònica en redundant i supèrflua, per tant, ressaltarem alguns detalls dignes a recordar d’aquest concert.
Presentació dels nous membres de la banda (Foto cedida per Esperanza Calabuig)
La nostra benvolguda Mar Fernández va ser la presentadora del concert agraint l’assistència de les autoritats locals polítiques i festeres, als representants de la Alferesia dels Cordoneros que acompanyarem aquest any en l’Entrada del proper dia 4 i a membres de les Juntes Directives festeres d’Ontinyent, Pego i Mutxamel. Seguidament, van ser presentats els nous membres de la banda, moment de futur i emotivitat: el saxofonista Iván Ruíz va rebre l’instrument de mans del company de corda Fran Blasco; José Enrique Crespo va rebre la tuba de part de Javier Pérez; Juan Carlos Peris va oferir el contrabaix al seu nebot Iñaki Peris, i finalment, Jordi Paredes va rebre el trombó de part de sa mare Esperanza Calabuig. Mar va comentar uns petits apunts de les obres a interpretar per donar pas al director Àngel Lluís Ferrando, el qual ha fet per a aquesta edició una eclèctica selecció d’obres, si tenim en compte que entre elles apareix una estampa mauritana, una marxa de festa, una marxa a la ‘americana’, un fox-trot oriental adaptat a marxa mora, un pasdoble futbolístic i inclús, un ‘potpurrí’ torruà.
Foto cedida per ‘El Nostre’
El concert s’iniciava amb la primera de les peces dins de l’homenatge subterrani a Julio Laporta Hellín Valencia-Alcoy, a la qual seguiria més tard El Rei Capità i Un moble més, en companyia del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta. Discrepe de tot aquell que comentava que Argel, monumental obra de Gonzalo Blanes no era del millor de la seva producció. Fidel al seu estil descriptiu, va ser tot un encert haver programat aquesta estampa mauritana que dormia en els arxius de la banda des de feia 25 anys de la seva última audició i possiblement del millor que es va poder escoltar en aquesta matí festiu i musical. Jordi Monllor Oltra va donar una altra de les sorpreses del matí amb Centanarato Musical, obra que ha realitzat amb motiu del centenari de la refundació de la Societat Musical l’Aliança de la Torre de les Maçanes. Un jove músic que es distancia de totes les modes imperants en l’actual música festera i beu directament dels Laporta i Pérez Monllor no deixa de ser una proposta arriscada digna d’encomi.
Les estrenes del concert tampoc van defraudar com La Primera Diana de Vicente Sanoguera, de fort aroma clàssic, en el qual vam poder saber en el moment que es tractava d’un encàrrec de l’Alferes 2017 Jaume Bernabeu dels Verds dedicat a la seva dona Blanca Valls; i el més solemne i simfònic Marisa Sempere d’Eduard Terol. Finalment, citar les obres més aplaudides, la marxa cristiana Sahprut el Metge, de Paco Amaya amb el seu fort component percussionista i la ‘arabian march’ Dehu d’vetha del recordat Copérnico Pérez, en versió revisada per Vicente Cortell. El concert es va tancar amb Uzúl el-msélmin, que malauradament tornarà a ser objecte de polèmica i l’Himne de Festes de Barrachina, com manen els cànons.
La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ continuen fidels a la seva cita anual amb la Festa, celebrant el concert de Diumenge de Rams que compleix 79 edicions i clausurant així el cicle de concerts d’Exaltació de la Música Festera, tornant a ser dirigit novament per Àngel Lluís Ferrando. La data és el 14 d’abril a les 11.45 h. al Teatre Calderón.
Ferrando / Martínez. Vuitanta anys després del primer concert de Rams de 1940, La Primitiva decideix reprendre la idea d’un concert d’autors alcoians amb l’afegit que tots ells han tingut una especial incidència i/o presencia a casa nostra. Amb aquesta 79ª edició es pretén realitzar un d’aquells concerts de «repàs de pasdobles» que tant d’èxit van tindre en els anys posteriors a la Guerra Civil.
En la primera part, apareix un petit homenatge a Julio Laporta Hellín amb tres de les seues obres. La primera amb el pasdoble Valencia-Alcoy escrita amb motiu de la visita de la Banda Municipal de València a les Festes d’Alcoi en 1908, contractada per la Filà Marrakesch i que també va oferir concerts al Calderón i Circo per aquestes dates (*). Aquest pasdoble no cal confondre-lo amb la marxa àrab de mateix títol i any de Camilo Pérez Laporta composta pel mateix motiu. La segona, El Rei Capità, homenatge de l’autor al conegut Antonio Espinós Jordà —Toni el Rei—, capità dels xanos el 1904, concluint la primera part amb la tercera de les peces del mestre Laporta que no cal cap presentació, Un moble més, el pas-moro que el públic va demanar que s’interpretara al finalitzar aquell pioner concert de 1940 entre aplaudiments —un bis inevitable en l’etapa com a director de Fernando de Mora Carbonell— i programada amb posterioritat en nombroses ocasions.
Una de les últimes aparicions de Copérnico Pérez amb Gregorio Casasempere (Arxiu: CIM Apolo)
De gran esdeveniment amb caràcter d’estrena podem definir Argel, de Gonzalo Blanes, estampa mauritana on el mestre continua fidel al seu personal estil ondescriuels diesd’esplendoricoloritde la capitalafricana ambbarrejade cantsàrabsi himnesguerrers que apareix enguany per primera vegada en el concert de Rams encara que present en l’Entrada de Moros de 1946. Les audicions continuen amb la coneguda i instaurada «marxa de festa» Moros i Cristians de Camilo Pérez Monllor i Les Noces de Llibertat, marxa que va aparèixer en el concert monogràfic de 1994 en homenatge a Amando Blanquer Ponsoda. Fou escrita en 1990 en commemoració del «casament» entre les estàtues de la Llibertat de Nova York i de Colom de Barcelona. L’obra havia de estrenar-la la Banda Primitiva de Llíria a la ciutat dels gratacels, però finalment i per problemes de finançament es va suspendre el viatge.
Pel 90 aniversari de la fundació del C.D. Alcoyano, torna novament don Camilo amb Deportivo Alcoyano, pasdoble que va compondre per l’ascens a Primera Divisió en 1945 del Club. Després d’aquesta efemèride, presentem quatre composicions de músics de la casa, dues estrenes absolutes i les altres dos de recentíssima creació. Inicia el recorregut Jordi Monllor Oltra amb el seu «pasdoble sobre temes torruans» Centanarato Musical, dedicat «a la Societat Musical l’Aliança de la Torre de les Maçanes, en el centenari de la seua refundació» segons consta en la partitura de l’autor i director titular d’aquesta. En aquest particular ‘potpurri’ torruà aparéixen els Goigs a Sant Gregori, la Jota de l’Agulleta, el Cant de l’Aurora i el pasdoble Primavera de Gisbert Espí.
Monument a Jaén de Hasday ibn Shaprut (Jaén, 915-Còrdova, 975) «Sahprut el Metge»
Només una mica més allunyada en el temps, trobem Sahprut el Metge de Francisco Amaya Martínez, una «marxa de les tres cultures, inspirada en el viatge de la reina navarra Toda Aznar a Còrdova al voltant del any 959», sobre motius propis de les tres cultures (cristiana, jueva i musulmana) que van conviure a la Península Ibèrica al llarg de l’Edat Mitjana, un encàrrec al compositor de la Filà Navarros de Sant Blai d´Alacant i del seu Capità 2016 Melchor García. Les dues estrenes absolutes estan a càrrec de Vicente Juan Sanoguera Rubio, amb el seu pasdoble La Primera Diana i d’Eduard Terol i Botella amb Marisa Sempere, en referència a la clarinetista de la nostra banda. El concert es tanca amb Dehu de Vetha, «arabian march» de Copérnico Pérez Romá, marxa nascuda en els anys 50 a l’entorn de la orquestrina TBO i que, trenta anys després, va ser versionada i arranjada per Gregorio Casasempere Gisbert sent estrenada a l’Entrada de Moros amb l’Alferes dels Marrakesch en 1981.
(*) A l’efecte, es pot llegir més sobre aquest fet en l’article d’Ernesto Valor Calatayud La Banda Municipal de Valencia, en las fiestas georginas alcoyanas de 1908 (Revista Festes Moros i Cristians Alcoi, 2008, pág. 102)
Pablo Martínez. La Corporació Musical Primitiva amb direcció d’Àngel Lluís Ferrando realitza un petit concert en el transcurs de deliberació del jurat d’aquest jove Certamen d’Interpretació de Música Festera que compleix la seva segona edició, en què els clàssics de la música alcoiana són presents en aquestes quatre obres que comentem breument.
Stephanus Johannes Paulus Kruger (Bulhoek, 10 de octubre de 1825-Clarens, Suiza, 14 de julio de 1904) més conegut com Paul Kruger
Una de les majors fonts d’inspiració del mestre Camilo Pérez Laporta van ser, sens dubte, els fets històrics que es succeïen durant el transcurs de la seva vida tenint com a exemple d’això els dos pasdobles que la banda interpreta. El primer d’ells, Krouger, una de les seves obres més populars i interpretades en l’àmbit fester. Compost en els inicis del segle XX, apareix en els repertoris de La Primitiva de 1902 i 1903 i el títol fa referència a Paul Kruger, líder de la resistència boer contra els anglesos i president de la República del Transvaal al Sud d’Àfrica que moriria al juliol de 1904. Aquesta contesa bèl·lica interessaria al músic perquè també titula altre pasdoble com El Transvaal datat en els mateixos anys.
Veus de guerra europees ja estaven cridant al febrer de 1914 A la guerra, títol del segon pasdoble de Camilo ‘El Roig’ que interpreta la banda, que desembocarien en la I Guerra Mundial que començaria al juliol d’aquell any i duraria fins 1918. Un brillant pasdoble d’aires èpics que La Primitiva no interpretava des de 2005 al Palau de la Música de València dins del cicle de concerts que Radio Nacional de España organitzava per al programa Plaza Mayor.
Fotograma de «Sin novedad en el frente» (1930) de Lewis Milestone, film al voltant de la I Guerra Mundial
El concert es completa amb dues obres habituals en el repertori de La Vella: Moros i Cristians, de Camilo Pérez Monllor, obra composta dos anys després de finalitzar el seu pas per la direcció de La Primitiva i fixar la seva residència a Barcelona per imperatius militars. Aquesta ‘marxa de festa’ de tints fins i tot ‘sarsuelers’, està dedicada a Francisco Blanes‘Quico l’alt’, empresari de la maquinària industrial i membre de la Filà Abencerrajes; i, per últim, el poema simfònic La despedida de Abu-Abdalà de Gonzalo Blanes, signada en setembre de 1949 i estrenada per La Primitiva amb direcció de Fernando de Mora Carbonell un 24 de desembre de 1950. L’obra està basada en els fets històrics de la rendició del Regne de Granada per part de l’últim Emir de Granada, Boabdil ‘El Desdichado’ a càrrec de les tropes cristianes en 1492 i la seva posterior retirada a la Alpujarra, constituint l’últim episodi de la Reconquesta Espanyola. Música malenconiosa i descriptiva dedicada al seu amic poeta Joan Valls tal com es llegeix en la partitura original conservada a l’Arxiu Municipal d’Alcoi: “Al excelente amigo Joan Valls, espíritu inquieto e inquisitivo en el océano de la literatura hispana”. La resposta a aquesta dedicatòria donaria lloc a un nou treball poètic de Valls dividit en tres seccions: La última kasida, Después del asedio i Evocación.
Esperem que aquestes quatre obres escollides facin més suportable l’espera i patiment de les bandes concursants i dels seus amics i seguidors. Molta sort a tots !!!
Recuperamos la crónica publicada por el periódico El Nostre en su edición del pasado martes 28 de febrero y escrita por Miguel Carrión con motivo del pasado concierto de la banda Música per als versos, versos per a la música dirigido por Eduard Terol i Botella celebrado el pasado 12 de febrero en homenaje al escritor y poeta Joan Valls en el Teatro Calderón. Las fotografías son obra de Elías Seguí cedidas para la ocasión por Juan Javier Gisbert Cortés.
El pasado domingo 12 de febrero, una ovación de gala cerró una ocasión única, una representación en la que, en una fusión singular de esfuerzos, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, las corales Polifònica Alcoiana, Grupo Cantores de Alcoy y el Cor Veus Blanques d’Alcoi, y los recitadores Juan Javier Gisbert y Pepa Botella de Castanyer, nos ofrecieron una sesión matizada, sensible, llena de detalles y que será recordada por todos los asistentes como histórica.
Se abre así, de manera extraoficial, los actos destinados a conmemorar el centenario del nacimiento del que fue uno de los mejores poetas nacidos en esta ciudad, Joan Valls i Jordà, polígrafo que, a través de sus obras, contribuyó a engrandecer su villa y su lengua natal. No me atreveré a hablar del gran autor, pues voces más sabias han hablado y lo harán a lo largo de este año; sólo reseñar que, a través de sus obras de teatro, poemas y escritos, ha pasado a la historia como uno de los grandes alcoyanos del siglo XX.
En la representación, y a través de la fusión de dos de las grandes pasiones del escritor, se nos mostró una visión diferente del mismo: El Sr. Valls era un gran amante de la música en general, y particularmente aficionado a otro grande, el compositor Richard Wagner, y esto justifica la inclusión en el programa del único poema que no fue escrito por él: Tannhäuser, escrito por Heinrich Heine y bellamente traducido al valenciano por el poeta Francesc Pou; este poema, en el que se basó el músico de Weimar para componer su ópera homónima, cuenta el encuentro entre el caballero Tannhäuser y la diosa Venus, después de que el primero haya ido a Roma a pedir clemencia al Papa Urbano IV por las tropelías cometidas durante su estancia en la casa de la diosa. Javier Gisbert fue un Tannhäuser suplicante pero firme, que suplicó a la gran diosa su beneplácito para partir, algo que ella, encarnada en la gran Pepa Botella, no veía con buenos ojos: así, esta intentaba convencerle sobre la conveniencia de no partir, de permanecer junto a ella en ese edén de placeres sin fin… Pepa estuvo unas veces melosa; otras, lisonjera; otras, finalmente arrebatadora; sin embargo, no consiguió romper con la firmeza del caballero.
La amistad personal de los dos recitadores con el escritor se vio reflejada en el cariño con el que ambos nos hicieron disfrutar con las Elegías a la muerte de Gonzalo Barrachina y la Lauda a Gonçal Barrachina, llenas de un pesar sereno por la muerte del amigo. LaCanço de Mariola, un conjunto de imágenes llenas de melancolía, fue sabiamente desgranada por la pareja de recitadores, quienes fueron capaces de trasmitir todo el sentimiento que el poeta incluyó en sus estrofas.
La Òpera alcoiana aportó la pincelada bufa, con la historia de las dos turistas nórdicas buscando una representación musical en la canícula estival alcoyana. Por otra parte, LaDespedida de Abú Abdalà resultó impresionante, con el dolor del mencionado aflorando por la pérdida de Granada.
Pepa Botella de Castanyer estuvo magistral, demostrando con voz firme su maestría en el arte de la declamación. Elegantemente vestida de negro, su figura menuda llenó el teatro en cada uno de sus pasajes, con un fraseo y una potencia impresionantes y memorables. Por su parte, Javier Gisbert, el Embajador Moro, con dicción impecable, nos encantó en cada una de sus intervenciones, siendo capaz de matizar y dar un perfil diferente a cada uno de los poemas recitados.
Mención aparte merece el magnífico trabajo realizado por la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, y su director actual Eduard Terol i Botella: la sorpresa que causó la obertura de Tannhäuser y lo grandioso de sus bien conocidos pasajes; la sutileza de los cuatro cuadros mostrados en la pieza Ecos levantinos, o en la descripción de La madrugada; la ampulosidad del Moro de Granada; y el acto final, el Prec a Sant Jordi, con toda la masa coral cantando junta, que fue el perfecto colofón a una noche mágica.
En resumen, una sesión perfecta, solo en parte ensombrecida por el fallo en la proyección del audiovisual preparado con fotos del poeta en diferentes etapas de su vida (seleccionadas por el director del Archivo Municipal Josep Lluís Santonja), y que debía ser visto al mismo tiempo que los recitadores y la orquesta hacían su trabajo. Muchas de las fotos eran inéditas hasta la fecha, pues pertenecían a los álbumes familiares del vate, y que se encuentran actualmente depositados en dicho Archivo Municipal.
Una noche para recordar, un comienzo perfecto para los actos del centenario del nacimiento del poeta Valls, y que deseo de corazón que sean tan memorables como el que tuvimos la suerte de atender.
Sílvia Gómez Maestro ofereix un concert de música festera amb obres adaptades per a piano
PMB. El dissabte 25 de febrer a les 19 h. la pianista Silvia Gómez Maestro ofereix un recital de piano compost de música per a la Festa de Moros i Cristians en el Saló Rotonda del Círculo Industrial. El concert està organitzat per la Alferesia de la Filà Verds d’aquest any i la seva recaptació va destinada a l’Associació de Familiars i Amics d’Alzheimer d’Alcoi i Comarca.
Al programa apareixen clàssics fonamentals d’aquest gènere musical com Moro de Granada, de Gonzalo Blanes; Mahomet, de Juan Cantó o Mi Barcelona de Julio Laporta. També tenen cabuda algunes bandes sonores cinematogràfiques que s’han pogut escoltar en les nostres festes com 1492, la conquista del Paraíso, de Vangelis i Lawrence de Arabia, de Maurice Jarre. Menció apart té A Don Camilo, del nostre director Eduard Terol i Botella dedicada a La Primitiva amb motiu del centenari de Uzúl el-msélmin de Camilo Pérez Monllor.
Amb un preu de 6 euros, les localitats estan disponibles a la Llibreria Llorens, El Cosidor, Floristeria Rosa Mari, Centre de Dia del carrer Encaro, 14 i el Centre de Respir Sol Roja.
PERFIL DE SÍLVIA GÓMEZ MAESTRO
Estudis superiors de piano i música de cambra amb Ana María Fiori. Complementa estudis de composició amb Javier Darias a ECCA. Amplia la seva formació amb A. Jastrebska, M. Gurkova, A. Guijarro, R. Coll, J. P. Dupuy, P. Espinosa i L. Rego. Posseeix el título de Màster en Investigació Musical per la UNIR. Actualment és professora de Repertori amb Piano al Conservatori Superior Oscar Esplà d’Alacant.
La seva tasca pianística es desenvolupa principalment en el món de la música de cambra. Realitza concerts al costat de la violinista Margherita Marseglia, així com amb el quartet de corda ILCA. Mitjançant el programa Erasmus actua amb els intèrprets Georg Hamann (violí) i Firmian Lermer (viola). Així mateix, forma duo estable amb el clarinetista Eduard Terol i Botella, estrenant obres i difonent la música contemporània espanyola en importants festivals nacionals i internacionals. Han actuat en ciutats com Valladolid, Sevilla, Cadis, Alacant, València, Barcelona i Madrid; i a Europa: Andorra, Varsòvia, Cracòvia, Bucarest. Participen en el CD Fémina Clásica amb l’obra Huara de la compositora Carmen Verdú. A més té gravat el doble àlbum De la música y el tiempo amb obres del col·lectiu de compositors d’ ECCA, guardonat amb el premi al millor Àlbum d’Obra Musical Clàssica 2009 per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música. Ha estrenat obres per a piano només dels compositors Juan Carlos Panadero i José del Valle. La segona d’elles registrada en el CD Sui Arkhé.
Pedro Juan Parra Verdú, president del CAEHA i antic membre de La Primitiva ens ofereix la crònica del concert de la nostra banda del passat 12 de febrer en homenatge a Joan Valls, Música per als versos, versos per a la música. Donem les gràcies tant a ell com a Juan Javier Gisbert per les seues paraules i com no, a Diego Valor, per la seua col.laboració fotogràfica.
Eduard Terol dirigeix La Primitiva (Foto: Diego Valor)
El passat diumenge dia 12, a les 19 hores, amb un Teatre Calderon quasi ple, dins del programa d’actes d’homenatge dedicats a l’any del poeta Joan Valls, en acomplir-se el centenari del seu naixement, es celebrà el concert Música per als versos i versos per a la música.
Pepa Botella de Castañer recita Valls (Foto: Diego Valor)
Va resultar un espectacle multidisciplinar on es varem barrejar música, versos del gran poeta Joan Valls i imatges. La Corporació Musical Primitiva, dirigida per Eduard Terol i Botella, interpreta obres de Gonçal Blanes (Moro de Granada, La madrugada i La despedida de Abú Abdalá); i de Gonçal Barrachina, la suite Ecos Levantinos. A més, es va interpretar l’obertura de l’òpera Tanhäusser, en la trascripció per a banda de Camilo Pérez Monllor. El programa musical es tancà amb el Prec a Sant Jordi, de la missa dedicada al patró (amb música d’Amando Blanquer i lletra de Joan Valls). L’obra va contar amb la participació de les tres corals alcoianes: la Polifònica Alcoiana, el Grup Cantors d’Alcoi i la Coral de Veus Blanques, que cantaren amb una gran emoció.
No es podem oblidar de la gran intervenció dels recitadors: Pepa Botella de Castañer i Juan Javier Gisbert Cortés. Els dos estigueren a una gran altura. Amb una excel·lent dicció i expressivitat que ens delectaren, conduint-nos a conèixer i estimar més la poesia de Joan Valls. I què dir de la Primitiva, i de la direcció d’Eduard Terol, que havien assumit aquest repte?. Entenc que l’han superat amb una nota ben alta. Varen aconseguir emocionar-nos a tots. A mi, que he sigut músic de la Vella, em van impressionar, gaudint de tot el concert. No haguera volgut que s’ haguera acabat. De vegades, tancava els ulls, i només en parava a escoltar la música, i no era una Banda, semblava tota una Orquestra. També ens va sorprendre la traducció al valencià del Tanhäusser pel poeta Francesc Pou i sobretot la interpretació que va fer La Vella d’ aquesta magnífica obertura. La més sincera enhorabona a tots i totes els que participaren en el concert i a als patrocinadors.
Només un xicotet llunar. Pel que fa a l’espectacle visual de les imatges del poeta, que en principi funcionà bé, després, una avaria en els aparells, va complicar la projecció i ja no es varem poder visionar. Aleshores, una part de fotografies del Fons de Joan Valls, que havia estat recopilada per Josep Lluís Santonja, Director de l’Arxiu Municipal, no pugueren ser projectades. Això, ens va privar de conèixer un poc més del cercle i del context sociocultural per on es movia el poeta. Bé, són els problemes del directe, que dirien en el llenguatge televisiu.
PEDRO JUAN PARRA VERDÚ,
antic músic de La Vella i President del CAEHA.
El pase de diapositivas requiere JavaScript.
UN AGRAIMENT DE JUAN JAVIER GISBERT CORTÉS
Juan Javier Gisbert Cortés (Foto: Elías Seguí)
«»Benvolguts músics, el diumenge va ser un dia molt especial. Voldria donar-vos les gràcies a tots i cada un de vosaltres, però és impossible. Per tal motiu, aprofite aquest espai per fer-ho i afirmar que ahir vau estar a un gran nivell, sonant molt bé, i veient la plenitud amb què vau interpretar les diverses partitures.
La Vella, el gran llegat musical alcoià, s’ha d’enfortir, créixer, tornar a ser la gran banda admiració de tots, i per a això, cal unió, esperit de sacrifici i il·lusió en els nous projectes.
Sabeu que podeu comptar amb mi. El meu afecte i estima està amb vosaltres. Mentrestant, us envio una forta abraçada i mil gràcies per tot.»»