Va passar… el 9 de juliol de 1996

En el 25é aniversari, recordem el triomf de La Primitiva en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València

1996_1_mencion_de_honor_de_la_primitiva_en_valencia
Inici del passacarrer de celebració a Alcoi. Alguns dels músics que es poden reconéixer en les primeres files: Elies i Jordi Vidal, Roberto Ortiz, Palmira Aldeguer, Jordi Miralles, Eugenio Domínguez, José Antonio García, Nuria Llauradó i la recordada Ana Linares (Foto: Xavi Terol-Arxiu C.M.Primitiva)

Pablo Martínez. Junta General de Socis del Centre Instructiu Musical Apolo celebrada el 27 de Març de 1996. En el transcurs d’aquesta reunió, el director de La Primitiva, Gregorio Casasempere Gisbert comunica a l’auditori present la decisió de participar en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València. Segons consta en l’acta, “las piezas serán interpretadas en el Palau de la Música i esperamos que la participación sea un éxito”[1]. Aquesta decisió ja havia estat informada als membres de la banda unes setmanes abans per tal de millorar el rendiment musical de la corporació, “és la millor medicina per a la banda”, com solia dir Gregorio.

En aquell any, la banda venia de fer un concert de música taurina dins de les VIII Jornades Culturals Taurines que celebrava el Club Taurino i el conegut concert de Rams que en aquell any es van nomenar Socis de Mèrit a Eduardo Terol Nadal, Vicente Ivorra Ortolá i Santiago Gil Mora. Finalitzades les festes d’aquell any, comença al mes de maig un atapeït calendari d’assajos totals i parcials per preparar l’actuació del Certamen, fins que va arribar el dia.

El dimarts 9 de juliol de 1996 per la tarda, La Primitiva i un grup de socis del C.I.M. Apolo encapçalat pel president Indalecio Carbonell Pastor iniciava el viatge a València. El Certamen celebrava la seva edició 110 i la banda participava en últim lloc de la Secció Tercera (plantilles de menys de 60 músics). L’obra obligada era Memories of an old sarsuela de Carlos Suriñach i el Jurat estava integrat pel recordat Amando Blanquer; el compositor i professor de Conservatori de València, Luis Blanes Arques; el director de la banda de Música de la Guardia Real, Francisco Grau Vergara; Sigismund Seidl, director de música de l’Exèrcit austríac i Norbert Nozy, compositor i director belga.

La Primitiva competia en aquella secció amb la Herlev Concert Band, de Herlev (Dinamarca); Societat Musical La Primitiva, de Rafelbunyol; Sociedad Musical La Armónica de Cox; Unión Musical de San Miguel de Salinas; Complesso Bandistico Giuseppe Verdi de Aci Sant Antoni (Itàlia); Unió Musical de Egea de Los Caballeros (Saragossa); Societat Musical la Lira d’Alfàs del Pi; Sociedad Instructivo Musical de El Palmar, i en darrer lloc, la nostra banda sota el nom de Centre Instructiu Musical Apolo d’Alcoi, amb 49 músics, que va interpretar l’obra obligada i com a peça lliure Symphony for Band, de Vincent Persichetti. Per l’anecdotari, es va donar la circumstància que tres dels músics tornaven a competir amb la mateixa banda després de 50 anys. Eren el oboista Copérnico Pérez Romá amb 85 anys; el tuba Jaime Lloret Galiana i Eduardo Terol Nadal, clarinetista, sent el recordat Copérnico esmentat com el músic en actiu de més edat que ha participat en la història del Certamen. Finalitzada l’actuació de totes les bandes i mentre el jurat deliberava, va actuar fora de concurs la Banda Simfònica Juvenil de Kiryat Ono (Israel).

1996_diploma_certamen-1
Diploma acreditatiu d’aquest històric certamen (Arxiu: C.M. Primitiva)

A altes hores de la matinada, es va llegir el veredicte del Jurat explotant seguidament l’eufòria. La nostra banda havia guanyat el Primer Premi i la Menció d’Honor amb 208 punts. L’alegria es va desbordar al són de “Campeones, campeones” a les instal.lacions i rodalies del Palau, fins i tot es va proposar realitzar una cercavila a l’arribada a la nostra ciutat a la matinada, idea que finalment es va desestimar en el mateix autobús. El premi va ser recollit diumenge següent, dia 14, i així va ser reflectit en premsa[2] en paraules del president Indalecio Carbonell “lo importante fue estar allí y hacerlo lo mejor que sabíamos, además nos impusimos en la Sección que participamos con lo que la satisfacción ya fue absoluta”.

Finalment, el premi va ser festejat en la nostra ciutat amb una cercavila a la vesprada del divendres 19 als sons de Jordiet, de Gregorio Casasempere Juan. Indalecio Carbonell va fer entrega simbòlica del guardó a l’Ajuntament que era rebut de mans del tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Josep Pérez Sou, en plena Plaça d’Espanya. Seguidament, s’iniciava la cercavila fins a la seu actual d’Apolo. En paraules del Regidor “es motivo de satisfacción para toda la ciudad, pero muy especialmente lo es para todos ellos, los músicos, puesto que en el contexto de la música, un premio como éste, en un festival que es de suma importancia y prestigio para todas las formaciones bandísticas del País Valencià, es todo un orgullo para la corporación”.[3]

Aquesta grata experiència es va voler repetir en anys posteriors però en aquestes noves ocasions, la fortuna ja no va acompanyar a la banda. No obstant, reflectim aquí les ocasions i obres que es van presentar en la mateixa secció en una decisió discutible. El 1998, va quedar en tercer lloc amb l’obra obligada Lo ball de les campanes de Juan Martínez Báguena i la lliure Tríptic per a banda d’Amando Blanquer; i el 1999, va tornar a quedar en tercer lloc amb l’obligada Las Hilanderas, de José Serrano i la lliure Al fresco, de Karel Husa. Malgrat això, aquella nit de juliol del 96 quedarà en la memòria de tots aquells que vam tindre la sort de participar i viure.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

-RUIZ CERVERÓ, Alfredo: Una historia irrepetible en el mundo musical, Certamen Internacional de bandas de Música Ciudad de Valencia. Vol. I i II. (Editorial Piles, 2011).

-Premsa digitalitzada Bivia.

[1] Actas Centre Instructiu Musical Apolo, tomo 7, pág. 123.

[2] Ciudad, 16/07/1996

[3] Ciudad, 23/07/1996

Pandèmies i alegries: Crònica LXXX Concert de Diumenge de Rams

La Primitiva va celebrar aquesta singular edició amb l’arribada de dotze nous membres i el primer concert ante el public alcoià amb Francisco Valor Llorens com a director titular

Moment general del concert (Foto: Rosa Moltó)

Pablo Martínez. Es sol dir que “sense música, no hi ha festa”, una tòpica afirmació però que, sens dubte, és ben certa; en canvi, per la nostra banda, hauríem d’afegir que “sense públic, no hi ha música”. Poques seran les paraules d’agraïment tant per al públic alcoià que va assistir aquest diumenge 30 a l’atípica edició del concert fester de Rams com a l’alacantí que va acudir a l’ADDA diumenge 2. Amb els seus aplaudiments entusiastes, hem palpat i sentit el buit que ens deixa el no poder celebrar les nostres festes i una altra sèrie d’activitats culturals i socials per culpa de la situació pandèmica que portem patint fa més d’un any.

Si es computa el 2021 com un any més, hem arribat a la 80º edició. Una edició totalment atípica celebrada gairebé dos mesos després de la data original i en un altre lloc a l’aire lliure, com és l’Amfiteatre ‘Amando Blanquer’ en un matí calorós. Com a novetat, enguany es va retransmetre el concert per primera vegada en directe a través del compte d’Instagram de La Primitiva i encara que en el 2021 haja canviat en la forma, no ha estat així en el fons.

Francisco_Valor
Francisco Valor dirigeix el seu primer concert de La Vella a Alcoi (Foto: Joan Peña)

Presentat en aquesta ocasió per Duna Valor, va donar pas als nous integrants de la banda amb una llista que ha estat llarga i afortunada, fruit de no haver-se pogut celebrar Rams l’any passat: flautes (Laia Gramaje, Elena Pérez i Celia Peña); clarinets (Esther Cháfer, Berta Ferrer, Paula Alemany i Maria Roldán); trompetes (Vicente Nadal i Marc Mira); percussió (Eduard Terol, Marc Cardona i María Gálvez) per finalitzar amb el retorn de Vicente Pastor com a ‘nova’ tuba de la banda. Tots van rebre el seu instrument de mans de companys de corda, amics o familiars. Seguidament, hi va haver un minut de silenci a la memòria de Sergio Molina, el recordat ‘Anxoveta’. Des d’aquesta humil crònica, volem afegir en el record els noms que no es van citar de José Pastor Camarasa i José Bonet Bataller, vinculats a la nostra societat i morts amb un dia de diferència el setembre de l’any passat.

Nous i veterans ja sobre l’escenari juntament amb els membres del grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ va donar inici el concert. El nostre nou director, Francisco Valor Llorens, ens confessava en l’assaig original que es sentia molt nerviós a l’ésser el seu primer concert davant el públic alcoià. Els nervis i els dubtes es van dissipar aviat davant les primeres reaccions d’uns espectadors àvids i expectants de música festera en aquesta singular edició dels concerts d’Exaltació de la mateixa. Tristezas y alegrías de D. Evaristo va ser la primera a sonar amb l’aforament limitat totalment complet ja, però la sorpresa va ser quan el públic aplaudia durant el fort de la següent obra Penya Cadell de Francisco Esteve Pastor. Ja podia el nostre director estar més tranquil …

Si exceptuem el concert del dia 2, la marxa del compositor murer s’interpretava en primera audició per part de La Primitiva, a l’igual que la més recent Tormenta pirata, de Ramón García i Soler. Els sons de Hollywood del clàssic cinema d’aventures arribaven amb la col·laboració de Xus Gandia a la gaita. La primera part va finalitzar amb un homenatge als anteriors directors de La Primitiva, Àngel Lluís Ferrando, el qual va assistir al concert, amb El guerrer, una de les seves primeres marxes per a la Festa (també ‘quasi’ per primera vegada per La Vella) i Desperta’t Alcoi de Gregorio Casasempere, aquesta segona també interrompuda pels aplaudiments del públic.

Per protocol sanitari, no hi va haver un descans i Duna va presentar les obres de la segona part. Es va iniciar amb el pasdoble dianer Chano de Julio Laporta, seguida de Crusllan, marxa cristiana de José Rafael Pascual per a finalitzar amb els dos clàssics Tarde de abril d’Amando Blanquer i El Barranc del Sinc de Rafael Mullor. Tal com manen les tradicions, el concert va finalitzar amb L’Entrà dels Moros amb metall en peu i l’Himne de Festes, en espera de poder interpretar-lo prompte a la Plaça d’Espanya.

Afortunadament, ja es comença a veure signes de que la crisi sanitària comence a relaxar-se gràcies als programes de vacunació, un altre cantar més desafinat és la crisi econòmica conseqüent. En els propers mesos de l’estiu, La Primitiva continuarà enguany apostant per la cultura segura amb dos concerts a la vista dels quals anirem informant molt prompte.  (Moltes gràcies a Rosa Moltó Valls i Joan Peña pel seu material fotogràfic).

GALERIA FOTOGRÀFICA

Cloenda dels Concerts d’Exaltació de la Música Festera

La Primitiva tancarà el cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera el proper diumenge 30 de maig

PDF Concerts Exaltació Música Festera

Valor_general
Francisco Valor Llorens en un moment del concert del passat mes d’octubre

PMB. La Primitiva posa punt i final al Cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera. Aquest any, la pandèmia ha condicionat aquesta edició que s’ha vist obligada a realitzar-se en el mes de maig i a l’amfiteatre ‘Amando Blanquer de la Zona Nord. El concert serà a les 11 hores de diumenge 30 de maig amb entrada lliure i aforament limitat a les restriccions sanitàries. Dirigit per Francisco Valor Llorens, el programa consta d’un variat repertori en el qual s’inclouen peces clàssiques com Chano de Julio Laporta i Tristezas y alegrías de Pérez Monllor fins a les noves músiques de Garcia i Soler, Tormenta pirata o Crusllan, de Pascual Vilaplana.

Notes al programa, per Francisco Valor Llorens

El programa que presenta la Corporació Musical Primitiva aquest any 2021 segueix els plantejaments que han acompanyat aquest concert als darrers anys: retrobar, ampliar i innovar sense perdre de vista d’on venim.

Evaristo Pérez Monllor2
Evaristo Pérez Monllor (Alcoi, 1880-1930)

Amb Tristezas y Alegrías d’Evaristo Perez Monllor, obrim aquest concert que celebrem en un any trist per la falta de nostra festa i el record de totes les persones que ens han deixat però amb la alegría i l’esperança de poder disfrutar de les nostres tradicions el pròxim any.
Penya Cadell del compositor murer Francisco Esteve Pastor serà la marxa encarregada de fer-nos viatjar a terres àrabs amb la seua estructura i harmonia fresca i innovadora per a la seua època que encara hui en dia sorprén i captiva a parts iguals.
Tormenta Pirata del mestre de Adzeneta Ramon Garcia, és l’obra més contemporània que trobem en aquesta primera part, amb sonoritats i rítmiques que beuen de la música del cinema de pirates del Hollywood de principis del segle XX, el compositor ens transporta musicalment a aquell misteriós món d’aventures, vaixells i corsaris. L’obra està dedicada a Lourdes Esplugues Segrelles, Capitana Cristiana de la Filà Pirates d’Albaida l’any 2014.
La marxa mora El Guerrer es pot ser una de les obres més evocadores del nostre company i ex-director Àngel Lluís Ferrando. Dedicada a l’alferes de la filà Benimerins d’Alcoi, és una composició musical encarregada per la filà i el mateix alferes, Paco Berenguer Sanchis, l’any 1998. L’obra està dedicada, per aquesta mateixa raó, tant a la filà Benimerins com al seu alferes. Es tracta de la música que va acompanyar al càrrec i els seus cavallers a les festes d’aquell any –essencialment a l’entrada mora– i per tant de la seua aportació musical central. No obstant, la instrumentació que presenta aquesta edició és diferent a la que va sonar per primera vegada el 22 d’abril de 1998. En aquella ocasió, amb la seua formació original, l’obra va estar interpretada per un nodrit conjunt d’instruments de metall (trompetes, trompes, trombons, bombardins i tubes) al que acompanyaven flautins, dolçaines i una notable plantilla d’instruments de percussió, incloent els poc habituals tambors ètnics (djembés), la marimba o els tubs de metall de so brillant i penetrant. La versió per a banda de El guerrer es va realitzar pocs mesos després de la seua estrena i va estar enregistrada al CD Musica inèdita de l’Alacantí (1999), un projecte comú de deu bandes de la comarca alacantina.

Ramón García i Soler
Ramón García i Soler (Albaida, 1971)

Desperta’t Alcoi-Els Xiulitets, del nostre exdirector Gregorio Casasempere Gisbert, posarà la nota de nostàlgia a aquesta primera part. No podia faltar en aquesta programació una de les obres més emblemàtiques i reconegudes de la nostra banda, de segur que ens traslladarem al Diumenge de Glòria de bon matí quan comencen a sonar els seus acords i quan escoltem la seua famosa lletra “Bombo de canya, bombo de cartró, la Música Vella…”
El pasdoble Chano de Julio Laporta obrirà la segona part d’aquest emotiu concert. Francisco Valor, el nostre director, s’ha criat des de bé menut tocant a la Filà Chano amb la seua banda i ha sigut un desig personal l’incloure aquest famós pasdoble que fa ja dos anys que no sona pels carrers d’Alcoi interpretat per la seua banda, la Unió Musical Contestana. Siga aquest un homenatge a totes les filàes i als amants d’un dels actes festers per excel·lència, la Diana.
Seguidament amb la marxa cristiana de Jose Rafael Pascual Crusllan posarem una nota optimista i ben colorida a la nostra proposta musical. Dedicada a Fernando Jover i Ávila, “El Peruano”, Capità Cristià de Cocentaina 2003 de la Filà Creuats, aquesta marxa fusiona de manera magistral la música popular peruana amb la nostra música festera.

Per finalitzar Tarde de abril del mestre Amando Blanquer i El Barranc del Sinc de Rafael Mullor, posaran la guinda a aquesta proposta musical que en el segon any de pandèmia no pretén més que mantenir la flama de la festa més encesa que mai i omplir els nostres cors de músics, festers i públic en general d’esperança, confiant en el fet que més prompte que tard tornarem a gaudir com cal de la “Nostra Festa”.

La Primitiva torna als escenaris

La banda ofereix concert fester a l’ADDA d’Alacant el 2 de maig

PDF Programa

CIM Apolo. La Primitiva va paralitzar la seva activitat el passat mes de desembre a conseqüència de l’agreujament de la situació sanitària originada pel Covid-19. Afortunadament, la relaxació de les restriccions autonòmiques i el progressiu descens de la incidència propicia l’aparició de nous actes culturals, sent per això que ja podem dir que la banda torna als escenaris. Serà el diumenge 2 de maig a les 12 h. a l’ADDA d’Alacant.

Dins el VIII cicle dedicat a les bandes de la província, s’ofereix un concert de música festera amb direcció de Francisco Valor Llorens. L’entrada és lliure mitjançant invitació i s’haurà de demanar reserva al correu protocolo.adda@diputacionalicante.es amb un màxim de quatre entrades per persona. El programa ofereix un variat repertori per a evocar aquestes festes que per segon any no s’han pogut celebrar com cal.

Programa:

PRIMERA PART
Musical Apolo (1956, pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda)
Penya Cadell (1975, marxa mora, Francisco Esteve Pastor)
Tristezas y alegrías (1917, pasdoble, Evaristo Pérez Monllor)
Tormenta pirata (2014, Marxa cristiana, Ramón Garcia i Soler)
Tarde de abril (1957, marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda)

SEGONA PART
Desperta’t Alcoi (1998, pasoble, marxa, Gregorio Casasempere Gisbert)
El guerrer (1998, marxa mora, Àngel Lluís Ferrando Morales)
Un moble més (1928, pas moro, Julio Laporta Hellín)
El Barranc del Sinc (1985, marxa cristiana, Rafael Mullor Grau)
Kapytan (2018, marxa mora, Saül Gomez Soler)

Va passar… el 7 d’abril de 1991

El Club de Fans de Camilo Sesto recorda l’estrena d’Amor Amar adaptada a marxa mora

Programa del concert amb l’estrena d’Amor Amar (Arxiu: CMPrimitiva)

PMB. El Camilo Sesto Fan Club d’Alcoi recordava en el seu perfil de Facebook l’estrena de la marxa mora Amor Amar de José María Valls Satorres, amb motiu del 30 aniversari d’aquest esdeveniment. Aquesta peça festera és una adaptació de la cançó de mateix títol de Camilo Sesto. L’estrena va tindre lloc el 7 d’abril de 1991 a un escenari inusual, el Teatre Principal.

Així reflexava Ciudad la notícia de l’estrena (Ciudad, 9/04/1991) Fons: Bivia

Aquesta expectació va estar emmarcada en un concert especial amb motiu del  XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi. El programa que adjuntem comptava amb algunes obres dedicades al Patró com els dos pasdobles Chordiet, un de Juan Cantó i l’altre que tots coneixem de Gregorio Casasempere Juan o la marxa El Dia del Patró, de Camilo Pérez Laporta.

La reacció favorable del públic va ser immediata i va ser interpretada dues vegades, la primera dirigida pel titular Gregorio Casasempere Gisbert i la segona per l’autor, José María Valls. Encara que s’esperava la presència del cantant internacional, finalment no va assistir per compromisos artístics a Brasil. En entrevista a l’edició del 9 d’abril de Ciudad, l’autor al principi va veure amb reticències aquesta adaptació però després d’escoltar-la en diverses ocasions, va detectar que era “una melodia muy manejable y se dio cuenta de que tenía unos giros melódicos y unas cadencias que daban idea de lo que podía resultar de ella”. Compartim el vídeo que ha divulgat el club de fans extret d’una gravació casolana facilitada per Ismael Llin.

ENLLAÇ VIDEO ‘AMOR AMAR’ CAMILO SESTO FAN CLUB

 

La Primitiva torna a “En clau de vents”

El canal de Youtube escull dues peces emblemàtiques per a la nostra banda

PMB.  El canal de Youtube En clau de vents dedicat a la música per a banda anterior a 1950 incorpora dos audios nous des del passat 6 de gener de obres molt emblemàtiques per a La Primitiva. L’historiador Frederic Oriola i la professora i musicòloga Mari Àngels Faus han escollit en aquesta ocasió el popurri El Pardalot (1884) de Juan Cantó i la marxa L’Entrà dels Reis (1913), de Camilo Pérez Monllor, obres representatives d’aquestes dates. De la primera obra, es comparteix la versió que la banda va gravar per al CD La Nostra Música dirigida per Gregorio Casasempere Gisbert el 2000, i de la següent, l’enregistrament de 1975 dirigit per Jaime Lloret Miralles per a Ecos de Mariola. Registres sonors per al record i per a l’estudi.

Dossier: “El Salvador”, de Camilo Pérez Monllor

Recuperem el treball del nostre company Pablo Martínez sobre la marxa solemne El Salvador, de Camilo Pérez Monllor, publicat l’any passat a la Revista de Festes de Moros i Cristians. El nostre particular homenatge a la processó dels Xiulitets, matinera tradició que enguany tampoc es podrà celebrar per la crisi del Coronavirus                                                                                                                                                   

 

 

Pablo Martínez. La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ oferien en el seu concert fester de Diumenge de Rams de 1997 (1) tot un programa amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert dedicat al músic militar Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947) pel cinquanta aniversari de la seva mort. D’entre les obres escollides, apareixia una desconeguda marxa de processó El Salvador, que romania inèdita en concert fins llavors.

És sabut el quantiós nombre de marxes religioses que va escriure l’autor de Solitario, algunes d’elles populars i d’enorme predicament en el Sud d’Espanya com La Vera Cruz, Mater Dolente i La Divina Pastora però cap de profund calat alcoià com El Salvador, escrita per a la Processó dels Xiulitets d’Alcoi. Apareix signada a quatre anys de la seva mort, al març de 1943, quan es troba a Madrid com a responsable de la Secció de Música del Museu Naval de la capital espanyola. (2) En la seva portada, versa el següent aclariment: “Marcha escrita expresamente para la procesión del Encuentro que se celebra en las primeras horas del Domingo de Resurrección en la ciudad de Alcoy (Alicante) y dedicada al amante de las tradiciones de la terreta, el amigo Rigoberto Pastor. Madrid, 28 de marzo de 1943. Cordialmente, C.P. Monllor”. (3)

La singularitat d’aquesta marxa és que a la plantilla d’instrumentació apareixen els ‘pájaros’ com un element més de la percussió per a ser interpretat pels coneguts ‘botijonets’ imitant el cant dels ocells, essencials en aquesta matinera processó. Malgrat aquest simpàtic afegit extra-musical, el caràcter solemne de l’obra no va acabar de quallar amb el desenfadat i festiu aire de la processó (4) que la va relegar ràpidament a l’oblit fins a la seva recuperació en el concert de 1997 abans esmentat i que en el passat 2018 va complir 75 anys.

Rigoberto Pastor Botella, dedicatari de la marxa

L’amic al que fa referència don Camilo a la portada és Rigoberto Pastor Botella (Alcoi, 1890-1966) que, en aquell 1943, era el President del Cercle Catòlic d’Obrers, entitat que sempre organitza aquesta processó alcoiana. Sent també soci del C.I.M. Apolo i fester dels Abencerrajes, entenem que aquesta marxa no va ser un encàrrec sinó una prova d’amistat. Nascut el 30 de desembre de 1890, va ser un conegut agent comercial vinculat a industrials del sector tèxtil. Va estar afiliat a la Unión Patriótica durant la dictadura de Primo de Rivera (de 1923 a 1930), sent posteriorment a la Guerra Civil empresonat per la repressió republicana durant un any (d’agost del 36 al 37) a la Prisión Habilitada o presó del Partido Judicial d’Alcoi (5), situat a la Plaça de Ramón i Cajal (avui la Sala Àgora). Un cop alliberat i acabada la guerra, va ser administrador del Frente de Juventudes i delegat local de l’organització falangista Ex-Cautivos. Fora de l’àmbit ideològic i centrat en la seva àrea professional, va ser també president del Col·legi Oficial d’Agents Comercials. Va morir l’11 de febrer de 1966 a causa d’un atac cardíac. (6)

Del Cercle Catòlic d’Obrers (7) que hem fet referència va ser el seu president en dues ocasions: de 1940 a 1947 i durant el 1949, celebrant aquesta entitat les seves Noces d’Or en l’any de la composició de la marxa (8). No obstant això, cal parlar de refundació ja que tot i que fundat el 1872 pel pare Pablo Pastells, sacerdot jesuïta, sent el primer d’aquestes característiques a Espanya, adopta posteriorment la doctrina social de l’Església a partir de l’encíclica Rerum Novarum del papa León XIII (9), de la mateixa manera que la resta de cercles catòlics espanyols. Per això, el 1893, el pare Antonio Vicent, sacerdot jesuïta, va reorganitzar el Cercle Catòlic d’Obrers alcoià.

Per commemorar el cinquantenari d’aquesta refundació,  es va decidir preparar una sèrie d’esdeveniments com una ornamentació adequada a la façana de l’edifici, organitzar unes conferències al Teatre Calderón a càrrec del pare Joaquín Azpiazu (10), sacerdot jesuïta i una funció d’església com a funeral pels socis difunts. A més el reboster Rafael Bosch Carbonell va oferir donar una xocolatada als socis invàlids (11). Els actes es van desenvolupar de la següent manera:

Processó dels Xiulitets (Foto: Juani Ruz)

El 23 de maig a les 10 h. del matí, Missa solemne a Santa Maria en acció de gràcies i en sufragi dels socis difunts. La part musical la va fer la Capella Santa Cecília (12) que va interpretar la 2a Pontifical de Perosi i el Te Deum d’Úbeda. Aquest mateix dia a les 12, el pare Azpiazu al Calderón va donar la conferència La cuestión social y su solución conforme a las normas de la Iglesia. Al dia següent, el 24 a les 18 h. es va fer la xocolatada per als invàlids que a més van rebre un donatiu en metàl·lic. A les 20 h. la xerrada del jesuita va tractar de Los precios justos y el estraperlo a la luz de la doctrina social católica. En el tercer i últim dia de celebracions, a les 20 h. el pare Azpiazu va donar l’última conferència amb el títol La doctrina del padre Vicent, fundador del Círculo Católico de Obreros, como síntesis de la verdadera doctrina social de la Iglesia. Pel que fa a l’ornamentació, es va encarregar a José Cortés Miralles i Ismael Peidro Esteve constituït per un rètol lluminós per a la façana amb la frase “Bodas de Oro del Círculo Católico de Obreros 1893 – 1943”

En aquest constret context històric es situa la creació de El Salvador, única composició realitzada per aquest Santo Encuentro fins a l’arribada de Desperta’t Alcoi, de Gregorio Casasempere Gisbert (13), en aquesta ocasió un encàrrec al seu autor del Cercle Catòlic d’Obrers amb motiu del seu 125 aniversari el 1998. Aquesta marxa on es fonen les nostres melodies populars com l’Himne de Festes o el Ball de Velles, es converteix en la ‘despertà’ obligatòria per a aquest acte des d’aquell any fins als nostres dies: bombo de canya, bombo de cartó, la Música Vella pel carrer Major.

**

(1) El concert ofert el 23 de març va ser un monogràfic al músic en el qual apareixien obres habituals en repertori com Pare i fill, Alma española o El K’sar el Yedid juntament amb altres menys interpretades com Deportivo Alcoyano, Flechas navales i la insòlita aparició de La Alhambra de son pare Camilo Pérez Laporta, suposem es programaria per estar revisada per l’homenatjat en 1941.

(2) VALOR CALATAYUD, Ernesto: Compositores alcoyanos en el libro Historia de la Música Militar en España III. Camilo Pérez Monllor (Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, 2011).

(3) Guió original conservat a l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Agraïment al seu arxiver Antonio Adamuz.

(4) Recomanem la lectura del treball d’Adrián Espí Valdés La Prossessó dels Chiulitets. Desde el siglo XVII hasta la actualidad (CAPA, 1989), el qual realitza un traçat històric d’aquesta processó que sembla ser té els seus orígens sobre 1634.

(5) BENEITO, Àngel; MORENO, Francisco;  SANTONJA, Josep Lluís. Tiempo de sombras. La represión en Alcoi (Ajuntament d’Alcoi, 2017, pag. 54)

(6) La seua referència biogràfica es pot veure en les pàg. 1 i 4 de l’edició de Ciudad del 15/02/1966 amb motiu de la seua mort.

(7) Els cercles catòlics d’obrers espanyols es van crear per intentar harmonitzar els interessos entre patrons i obrers i millorar les seves condicions. (RUÍZ RODRIGO, Cándido: Cuestiones histórico-educativas. España. Siglos XVIII-XX, Universitat de Valencia, 1991).

(8) Agraïment etern al professor Alfonso Jordá Carbonell, arxiver de l’entitat, per facilitar-me totes les dades referents a les celebracions de l’aniversari. Sense ell, la realització d’aquest article no hauria estat possible.

(9) De las cosas nuevas va ser la primera encíclica social de l’Església catòlica promulgada pel Papa León XIII el 1891 on alertava de la ‘descristianització’ de les masses treballadors, precisant els principis de la justícia social en l’economia i la indústria. A més discutia sobre les relacions entre el govern, les empreses, els treballadors i l’Església, proposant una organització socioeconòmica que més tard es cridaria distributisme. (wikipedia.org)

(10) Joaquín Azpiazu Zulaica (San Sebastián, 1887-Valladolid, 1953) va ser un eclesiàstic especialitzat en temes socials. Es pot consultar la seva biografia en http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/eu/azpiazu-zulaica-joaquin/ar-17366/

(11) El Cercle complia també la funció de Socorros Mutuos.

(12) Fundada el 1905 per Jorge Mira Carbonell, va exercir el càrrec de director fins a la seva mort el 1921 sent substituit pel pianista José Salvador Llácer fins a la seva mort el 1959. Seguirien al podi Adolfo Espí Botí i José Silvestre Sanz. Algunes de les veus més recordades d’aquesta agrupació van ser els germans Vicente i Emilio Bou, Francisco Crespo o Jorge Cantó (VALOR CALATAYUD, Ernesto: Recordando a dos entidades musicales alcoyanas. Ciudad, 19/11/1998)

(13) Les dues marxes El Salvador i Desperta’t Alcoi es troben enregistrades en el CD Diumenge de Rams (Radio Alcoy, 1998) en la discografia de la Corporació Musical Primitiva.

 

 

 

Gregorio Casasempere Gisbert, premiat als Samarita

El que fora director de La Primitiva ha estat designat ‘Personatge Fester de l’Any’

29-12-2006: Últim concert de Gregorio Casasempere Gisbert com a director de La Primitiva

PMB. Després de José María Valls, un músic torna a ser homenatjat i designat ‘Personatge fester de l’any’ com és Gregorio Casasempere Gisbert. Aquest reconeixement s’ha anunciat en roda de premsa a càrrec de David Ponsoda, president de l’Associació Cultural Samarita que enguany celebra la seva sisena edició dels Premis de la Festa. El motiu d’aquest premi es basa en tractar-se del primer músic que va compondre música per als boatos, el qual recollirà el guardó el proper 9 de novembre a la seu de la Filà Cordó dins d’un sopar en benefici d’Intereconomato Parroquial de Cáritas de Alcoy. La cerimònia d’aquest any s’està organitzant de forma un tant atropellada ja que no es tenia prevista la seva celebració per motius económics encara que finalment sí que es realitzarà gràcies als recolzaments d’alguns patrocinadors. Aquest poc temps de preparació ha fet que alguns premis no es repartiran com el de Millor Ballet, Millor Alardo i Millor Música Original que l’any passat va recaure en Saül Gómez Soler.

Dossier: “La Nochebuena en Alcoy”, de Camilo Pérez Laporta

Recuperem per a la nostra pàgina l’arxiu sonor cedit per Radio Alcoy al que volem agraïr enormement la seua aportació on apareix aquest poema simfònic de Camilo Pérez Laporta, interpretat per la nostra banda amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert un 22 de desembre de 1996 en el desaparegut concert de Nadal. Per a completar l’audició, extractem les pàgines que dedica Àngel Lluís Ferrando a aquesta obra en el seu estudi La música de Nadal a Alcoi (Caeha, 2015) per a la millor comprensió de la peça

Enllaç audio

LA NOCHEBUENA EN ALCOY (1886), capricho instrumental de Camilo Pérez Laporta

Corporació Musical Primitiva, dirigida per Gregorio Casasempere Gisbert

Live recorded by Gonzalo Belenguer – Radio Alcoy @CIM Apolo 1996

Tocant a la presència de diferents poemes simfònics, relacionats o no amb el Nadal directament, cal fer referència al moment d’expansió d’aquesta forma musical. Introduïda per la revolució romàntica i els seus ideals polítics, es tracta d’una pràctica gairebé forçada per als nostres músics. Molts d’ells, com ara Juan Cantó, José Jordà o el mateix Pérez Laporta, coetanis de Giner en València o de Bretón i Chapí en la capital, es veien en certa manera pressionats per les circumstàncies  -concursos, certàmens i encàrrecs- a adoptar aquesta forma específica en alguna de les seues creacions. Es tracta de composicions d’origen extramusical i de caràcter poètic o literari, la finalitat de les quals és produir una determinada sensació i estimular alguns sentiments. L’estructura de la música programàtica, generalment lliure, sovint en un únic moviment, segueix el “programa” de la història que descriu i que el compositor vol transmetre mitjançant la música.

Camilo Pérez Laporta

Centrant-nos ara en l’exemple nadalenc original d’aquest tipus de composició que conservem, cal esmentar que el poema simfònic La Noche-buena en Alcoy, de Camilo Pérez Laporta (1886), tot i tractar-se d’una temàtica clarament nadalenca, es va estrenar el 12 d’agost de 1886 a la Glorieta. L’estrena va ser a càrrec de la Banda Novíssima, coneguda escissió de la Nova des de 1880 fins a 1893 i fortament vinculada amb Camilo Pérez Laporta (1852-1917) pel fet de ser aquest instrumentista i, posteriorment, director titular de l’entitat. Pel que sabem, era la primera vegada que l’autor feia ús d’aquest esquema formal, que en el futur li donaria la possibilitat d’un major reconeixement en el panorama compositiu valencià amb l’atorgament del premi, en 1908, de l’associació emblemàtica de la Renaixença valenciana, Lo Rat Penat, per la seua composició Lo crit del palleter.

Malgrat ser un poema simfònic a l’ús, més o menys evolucionat, l’autor -potser dut per la timidesa o la inseguretat davant d’una fórmula emergent- l’adjectiva com a ‘capricho instrumental’, denominació que no comporta en absolut el concurs d’un element de partida extramusical. La premsa publica el programa detallat de la composició, extret del mateix programa de mà del concert, la qual cosa resulta fonamental per a fer partícip al públic d’allò que vol il.lustrar musicalment. L’argument, doncs, és el següent:

“Esta pieza describe con la posible precisión los variados incidentes que ocurren en nuestra cudad, la noche de la víspera de Pascua de Navidad. En confuso tropel, ora se oye el canto del gallo, ya el ensayo de los ciegos para las fiestas, así como la natural algazara que produce el ruido de guitarras, zambombas y panderetas.

Promuévese una riña tumultuaria en uno de los grupos de guitarras, que acaba con la intervención de los agentes de la autoridad, no sin que antes haya procedido un violento choque entre los contendientes que da por resultado el que se rompan varios de los instrumentos que forman la orquesta.

En silencio ya nuestras calles, suena el alegre toque de las campanas que anuncian la salida de la dicha Misa del Gallo, y entonces aparece confundido el canto llano del Te Deum que anuncia el principio del santo sacrificio, con el pastoril villancico que se canta, propio de tal noche. Un nuevo toque de campanas da al pueblo la señal de que la misa concluye entonando entonces el ‘Ite misa est’, que pone término a la composición que se acaba de describir”.

La premsa local anunciava la recuperació d’aquesta obra (Ciudad, 21-12-1996) (Fons: Bivia)

Quant a la música, segueix fil per randa la descripció textual. Després d’una introducció serena, el cant del gall introdueix el nou dia i, passada una breu pausa, la composició presenta una ciutat que desperta i entra en activitat. Les diferents seccions, ben diferenciades, es juxtaposen al llarg de la narració simfònica. Tot seguint un llenguatge molt descriptiu i una instrumentació funcional, la temàtica nadalenca s’apodera de l’escena sonora i les conegudes cançons d’asguilando fan acte de presència. Les danses i els seus acompanyaments tradicionals desemboquen en una baralla sonora, en la qual els instruments de percussió adquireixen un major protagonisme (colps forts de pandereta imitant galtades i el trencament del propi instrument, el ‘pito del sereno’, els redoblaments de bombo, etc.) que esdevindrà calma amb la intervenció de l’autoritat, però on les dues veus en litigi encara s’hi fan en la funció litúrgica i la nadala que millor il.lustra el naixement del Jesús i les ofrenes dels pastors amb allò de Que li durem al fillet de Maria?, tot indicant el concurs de l’orgue i el cor de campanes de fons. El cant gregorià es barreja amb la nadala, que s’interromp sobtadament amb un tema de tall dansaire i que es reprèn novament acabada la dansa amb funcionalitat similar. La secció final aporta novament els dos asguinaldos els quals, entenem que per motius musicals, tanquen la descripció.

L’adaptació instrumental, habitual per les necessitats i disponibilitats de cada banda concreta, presenta en aquest cas la peculiaritat del saxo soprano i la de l’element popular representat per la dolçaina solista. Timbres instrumentals com els del caragol, la citació de l’orgue o els instruments de percussió (“zambombas, carracas, triángulo y panderetas”) ens aporten novetat i color, però sobretot, el que ens presenta la composició és una imatge fidel, quasi fotogràfica, dels costums i usos de la nostra ciutat: no tan sols les dades, ben interessants per altra banda, que ens permeten fixar determinades melodies, sinò que, a més, la música adopta el paper de crònica social i, més que més, crònica religiosa de l’ofici de matines de la nit de Nadal i la seua complexa articulació i desenvolupament en els tres moments esmentats per Joan Amades en la seua obra Costumari Català (1950).

 

 

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

“El Pessebre”, de Pau Casals al Teatre Calderón

L’Orquestra Simfònica d’Alcoi interpreta aquest oratori el dissabte 22 a les 18.30 h.

Premsa. L’oratori El Pessebre per a veus solistes, cor i orquestra, compost per Pau Casals sobre els poemes de Joan Alavedra, arriba a la nostra ciutat – per primera vegada – per a compartir el Nadal alcoià. L’obra, estrenada en 1960, ha sigut interpretada en diferents països, cal ressenyar la realitzada davant l’Assemblea General de l’ONU en 1963. Pau Casals concentrà en El Pessebre el seu esforç per la justícia, per la pau digna i per la llibertat de l’home davant els altres, convertint la seua música en un missatge universal, tractant d’unir a tots els pobles i de commoure’ls davant l’art etern. Sota direcció musical de Gregorio Casasempere Gisbert, l’Orquestra Simfònica d’Alcoi actua juntament amb la Coral Polifònica Alcoiana i el Grupo Cantores de Alcoy contant també amb la veu del baríton Javier Pérez. Completen els solistes Gemma Soler (soprano), Alexandra Soler (mezzosoprano), Alberto Ballesta (tenor) i Alfonso Marco (baix). Organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, el concert va a benefici d’Aspromin. http://www.ticketalcoi.com