Dossier: Origen de la banda. La primera organització de la Banda Primitiva d’Alcoi al 1798

Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando Morales escriuen aquest article al voltant dels origens de la banda gràcies a la troballa del professor bocairentí Josep Vicent Ferre. El text va ser publicat en El Nostre el passat dissabte 14 de gener 

Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando.  Se sabia que la Música Primitiva d’Alcoi era antiga i la voluntat d’aclarir les circumstàncies de l’inici de la seua activitat ha estat motiu d’estudi per diferents persones des de diferents punts de vista, les quals entre d’un munt de dades han proposat diferents possibles dates per a la seua formació. Es tracta d’un interés lògic doncs les bandes de música són entitats representatives del poble valencià, no debades van estar declarades Bé d’Interès Cultural i recentment Manifestació del Patrimoni Cultural Immaterial. En conseqüència l’origen de La Primitiva i per extensió de les bandes alcoianes és assumpte d’interès que no pot ser circumscrit només a la ciutat d’Alcoi.

Protocol_1798
Protocol notrial conservat a l’Arxiu Municipal d’Alcoi en el quel s’estableix l’inici formald e la música de banda a la ciutat

Fins ara però, ha estat impossible establir una data amb certesa doncs no es comptava amb un document de caràcter fundacional. Diem fins ara perquè el document que ve a aclarir els dubtes ha estat finalment trobat gràcies a la recerca del bocairentí Josep Vicent Ferre, qui molt amablement ens l’ha passat per tal de donar-lo a conèixer i a qui, des d’ací volem agrair la seua tasca investigadora i el seu gest generós. Així, com si d’un regal de Reis es tractés, des de l’altra banda de la Mariola ens ha arribat la referència al document fundacional de la primera banda d’Alcoi.

El 18 de març de 1798, deu músics van anar al notari Vicente Morant qui arreplega en el seu protocol notarial, conservat a l’Arxiu Municipal d’Alcoi,[1] el conveni que van establir entre d’ells per tal de «formar una Compañía de Música u Orquesta completa de Instrumentos de ayre, Platillos, Bombo y Ferrillos», i que per a  que la Música «se fundase sobre un pie sólido y firme, para su perpetua duración» havien determinat «formarla sobre algunos capítulos y condiciones que les sirvan de Arancel y norma, governándose por ellos». No es tracta ara d’estudiar aquests 17 capítols que a modo d’estatuts fundacionals es van donar els músics alcoians, val però a referenciar alguns aspectes per tal de contextualitzar el document notarial amb allò conegut fins al moment.

Encara no fa un any presentàvem una troballa notòria a l’Arxiu Històric Municipal de Cocentaina, l’acord de contractació de “la música del Bombo de la Villa de Alcoy, añadiendo dos violines y dos trompas” datada el 14 de juliol de 1791.[2] Ara el context històric és el mateix, un moment en el qual coexisteix la banda –novedosa formació musical– amb la tradicional capella. Els músics que van al notari el 1798 declaren estar instruïts en “Música de Cuerdas y Cantado” i a més regulen la possible participació dels instruments de corda en la nova formació reconeixent-los el dret a mantenir l’estatus anterior. Val a dir que aquest tractament diferenciat, almenys pel que fa a la comptabilitat i els períodes de liquidació, està documentat en la Música Vella fins al segle XX.

Estem doncs davant d’un document que representa un punt d’inflexió: el moment en el qual músics formats en corda i cant, acorden crear una Música u Orquestra amb instruments de vent i percussió. És una ferma aposta per allò que coneixem com a banda de música i que per presentar-se tant decidida i en data tan matinera, no pot deixar de sorprendre. De fet, sembla disposen de instruments i fan menció expressa a la propietat del bombo, per la qual cosa entenem que amb aquest acord estan confirmant-se en una activitat que venen fent i que consideren deuen dotar d’organització a partir de l’experiència prèvia.

També crida l’atenció el caràcter democràtic que manifesten els 10 atorgants, i el seu nivell cultural per damunt de la mitjana del seu temps, doncs, Joaquín García, Josef Cantó, Josef Jordá, Thomas Lario, Christoval Miró, Miguel Ripoll, Salvador Colomina, Josef Botella, Josef Pastor i Josef Verdú signen l’acta notarial, i només Pastor necessita d’un testimoni que signe per ell. D’aquests noms val, en un primer moment a destacar la figura de Josep Cantó qui deixará constància de l’activitat musical al teatre alcoià des del 1825 en la seua singular llibreta[3] i encetarà la coneguda nissaga musical dels Cantó al sí de La Primitiva.

El proper 18 de març s’acompliran 225 anys de l’atorgament de l’escriptura notarial que marca l’inici formal de la música de banda a la aleshores Vila d’Alcoi del Regne de València, un fet que contribueix a assolir les comarques centrals com a bressol de les actuals societats musicals valencianes. 225 anys que fan a la Música que, després al formar-se una de Nova, s’anomenarà Vella o Primitiva una de les institucions més longeves de la nostra terra. I és que podem patir de moltes coses, però viure sense música no s’ho podem permetre.

Arxiu Municipal d’Alcoi, Protocol Notarial de Vicente Morant, sign. 001188, ff. 35r-38v.

Convenio: Joaquín García, Josef Cantó y otros.

En la Villa de Alcoy a los diez y ocho días del mes de Marzo de mil setecientos noventa y ocho: Antemi el Escribano y testigos infraescritos, comparecieron Joaquín García Maestro Sastre, Josef Cantó de Josef Chocolatero, Josef Jordá, Thomas Lario Cardadores, Christoval Miró Soltero, Miguel Ripoll Carpintero, Salvador Colomina Zapatero Josef Botella Prensador, Josef Pastor y Josef Verdú Cardadores, todos vecinos de la misma y dixeron:

Que por quanto de muchos años a esta parte se havian dedicado a exercitarse en la Música de Cuerdas y Cantado pero sin ninguna unión ni subordinación, manteniéndose cada uno libre para practicar lo que se le antojase, y como de ello no les resultase ninguna utilidad ni el menor adelantamiento en este Ramo; haviendo deliberado maduramente sobre el asunto, havian resuelto formar una Compañía de Música u Orquesta completa de Instrumentos de ayre, Platillos, Bombo y Ferrillos, y para evitar, y vencer las muchas dificultades y reparos que se ofrecian, de las que indispensablemente havian de seguirse en lo sucesivo discordias y deshuniones entre los Comparecientes, y a fin de que dicha Compañía se fundase sobre un pie sólido y firme, para su perpetua duración, unánimes y conformes havian resuelto y determinado formarla sobre algunos capítulos y condiciones que les sirvan de Arancel y norma, governándose por ellos, y ciñéndose a su exacta observación, con lo qual podrán lograr, no solo el aumento y adelantamientos de dicha Compañía en la Música, si que también con este prudente medio se evitaran dudas y qüestiones en lo succesivo; y por tanto llevándolo a efecto, por la presente y su tenor todos de mancomun et insolidum otorgan que forman, y establecen dicha Compañía de Música, bajo los pactos y condiciones siguientes.

Primeramente: Es pacto y condición que siendo preciso para el buen orden y gobierno de dicha Compañía, el tener Maestros directores que la dirijan, para el devido acierto en todas sus funciones y asuntos; conformándose todos en esta parte, en su virtud nombran en tales Maestros Directores de ella, a Joaquín Garcia, y Josef Cantó, respeto de ser los más hábiles, y estar mejor instruhidos en todas las partes de la Música; prometiendo como prometen todos los demás Individuos de esta Compañía, cumplir sus órdenes y disposiciones relativas al buen orden, acierto y lucimiento de las funciones, y a la conservación de la misma compañía.

2º Otrosi: Es pacto y condición que los Directores, tengan expresa obligación de instruhir, y enseñar a los demás Individuos de la Compañía que ahora lo son y en adelante se admitieren, a saber: Joaquín García de Trompa, Solfa y Cantado; y Josef Canto de clarinete y Pito; imponiéndoseles a ambos el cargo de buscar y proporcionar Papeles para todos de Tocatas nuevas, y conservarlos; por cuyo trabajo y costo cobraran una porción más de cada función a que asista toda la Música completa, la que se partirá por mitad entre los dos; y no cumpliendo con dichas obligaciones con la exactitud que corresponde, por la menor falta que se les observe en esta parte, podrán ser depuestos por los demás Individuos de la Compañía, y pasar a nombrar otros en su lugar.

3º Otrosi: Es pacto convenido, que cada uno de los Individuos de la Compañía tenga obligación indispensable de tener, y conservar el Instrumento peculiar que le corresponde, corriente, y en disposición de poder trabajar con él en las funciones; y en el caso de rompérsele a alguno, lo deverá componer sin dilación, y dentro el termino preciso que por dichos Directores se les señale para su composición; durante cuyo tiempo cobrará su Porción correspondiente como todos los demás Compañeros en todas las funciones que ocurran; pero si por su morosidad, desidia, o siniestra intención, no lo cumpliese dentro el tiempo señalado por los Directores, quedará privado de concurrir a las funciones, y de percibir su parte hasta tenerlo compuesto y corriente a satisfacción de los mismos.

4º Otrosi: Es pacto convenido, que siempre y quando ocurra alguna función de Papeles nuevos, tendrán los Directores la precisa obligación de repartirlo quince días antes a todos los Individuos de la Compañía, a fin de que puedan estudiarlos, e instruhirse bien de ellos, para poder desempeñar exactamente su obligación.

5º Otrosi: Es pacto convenido, que si por qualquiera de los Directores se avisase para tener Ensayo, el Individuo que faltare al sitio y hora señalado, ha de incurrir, y pagar la Multa que aquellos le impongan, con tal que no exceda esta de veinte y quatro maravedís, y que dicha falta no sea por causa de enfermedad u otra legitima, pues en tal caso, avisando de su indisposición, o impedimento a los directores, quedará libre de su pago: deviendo advertirse, de que solo concurrirán a dichos Ensayos, los Instrumentos que los referidos Directores estimen por conveniente, o que juzguen tener mayor necesidad de ensayarse.

6º Otrosi: Es pacto convenido: que ningún Individuo de esta Compañía pueda ajustar ninguna función de Música con Persona alguna por quedar reservada esta facultad únicamente a los Directores; deviendo estar y pasar todos por lo que estos contrataren y ajustaren, sin la menor replica ni contradicción, acudiendo a donde se les ordene, y cumplir cada uno con su obligación. Pero si ocurriese que algún Sugeto solicitase función, y por tener los Directores enemiga con él, no quedase ajustada la Música por dicha causal, contra la utilidad común de la Compañía, en tal caso tendrán facultad los demás Individuos de ella, para obligar a los Directores, a que la ajusten, y a todos los Individuos a concurrir a la función, aunque el solicitante de ella sea enemigo de qualquiera de los Músicos.

7º Otrosi: Con pacto, que si alguno de dichos Individuos fuese tan inaplicado que por ello no aprendiese a tocar su peculiar Instrumento con la destreza que corresponde, precedidas algunas Amonestaciones por los Directores, y no se enmendase; en su rebeldía determinará la compañía lo que tuviere por conveniente, procediendo por votada; y si resultase por mayoría de votos su exclusión, se le despedirá de la Compañía, con la hurbanidad y modos más suaves, sin exasperarle con palabras ni expresiones ofensivas.

8º Otrosi: Es pacto convenido, que si alguno de los Individuos quiciese separarse de la Compañía, ha de manifestar motivo grave: y si fuese sin causa suficiente, o sin ninguna por solo su capricho, y voluntariedad, deverá poner otro sugeto hábil en su lugar, a contento y satisfacción de los demás, sin cuyo requisito no ha de poder desistirse de la Compañía.

9º Otrosi: Es pacto convenido, que si se avisase por los Directores a función de Música llena, y en dicha ocurrencia, se hallase algún Individuo enfermo, y en términos que no le sea posible asistir, cobrará su Porción como si realmente huviese asistido.

10º Otrosi: Es pacto convenido, que el primer clarinete ha de dar el Tono, y romper las Tocatas que todos sepan, y constándole que algún Individuo de la Música no tiene arreglados sus tonos por alguna casualidad o rompimiento de estos, no podrá romper tocata alguna bajo de cuya inteligencia y excepción, estarán todos los Individuos obligados a sugetarse a su voz, y a no pedir tocata alguna, bajo la multa establecida.

11 Otrosi: Es pacto convenido, que a fin de precaver y evitar las discordias y litigios que en lo sucesivo puedan suscitarse entre los Individuos de esta Compañía y de correr con la mayor uniformidad, han resuelto, y determinado, se observe por punto general: que siempre y quando se proporciones alguna función, en la que expresamente se pida la concurrencia del Bombo, han de concurrir también con presición, todos los Instrumentos de ayre, como son: Clarinetes, Trompas, Flautines, Bajo, Platillos, y Ferrillos, no siendo funcion de Iglesia: pero si lo fuese, solo hiran los Instrumentos que se pidan por el que los llamase, sin que los demás de la Compañía puedan oponerse, ni pretender igual derecho; quedando en libertad los no llamados de hir a otras Iglesias a donde se les llame: Y si ocurriese de que los Individuos de Instrumentos pedidos, bajo el pretexto de que son llamados a función de Iglesia fuesen a tocar en funciones profanas, en este caso, a más de quedar obligados a repartir el tanto que ganasen entre todos los demás Compañeros en la forma establecida en los Capítulos anteriores, serán despedidos de esta Compañía, para que dicho castigo sirva de escarmiento, y freno a los demás.

12º Otrosi: Es pacto convenido que qualquiera de los Individuos de la Compañía que no estuviese suficientemente hábil para tocar en las funciones públicas como los demás; sin embargo que tendrá precisa obligación de concurrir a todas las funciones, y Ensayos para habilitarse, no ha de poder percibir Porción alguna, hasta que lo esté a dictamen de los Directores. Y si ocurriese salir esta Compañía Música a alguna función fuera de esta Villa, deverá también acompañar a los demás, quedando al libre arbitrio de estos darle la gratificación que les parezca según su trabajo; pero no ha de poder pedirla en manera alguna de Justicia, aunque no se le diese.

13º Otrosi: Es pacto convenido, que si en lo sucesivo tuviese a bien la Compañía de recibir algún otro sugeto para su mayor aumento, y lucimiento, se acordará, y executará su admisión por común consentimiento, y aprovación de todos sus Individuos.

14º Otrosi: Es pacto convenido, que en atención a que el Bombo, y Ferrillos son propios de algunos de los Individuos de la Compañía por haverlos comprado de su dinero, y que los sugetos que han de tocarlos no tienen parte ninguna de ellos, ha de separarse a beneficio de sus dueños una quarta parte de los productos correspondientes al Bombo, y la mitad de los tocantes a los Ferrillos en todas las funciones; y en caso de que alguno, o todos los demás compañeros quiciesen tener parte en los útiles de dichos Instrumentos, y ser sus Condueños, pagando ante todo la parte que les corresponda de su valor a los propietarios, serán admitidos a la percepción de sus productos los que lo efectuaren.

15º Otrosi: Es pacto convenido que los capítulos arriba incertos solo sean y se entiendan obligatorios a su observancia por lo que mira a los Instrumentos de Ayre Bombo, Platillos y Ferrillos, y no por lo respectante a los Instrumentos de Cuerda, pues estos quedan separados, y con su anterior entera libertad para hir a tocar a las funciones a que sean llamados; con el bien entendido, que en caso de necesitar en las funciones particulares de estos algunos Instrumentos de Cuerda, si lo pueden suplir los Individuos de esta Compañía no podrán por ningún pretexto valerse de otro Individuo alguno de fuera de ella; y si se pidiere algún Instrumento de Ayre de los de la misma Compañía, podrá acudir solamente a la función u Orquesta que sea preciso tocar sobre la parte, o bien que el Clarinete toque Papel de Abue, o traveseras a hacer Papel de Violin u otros que les quepan, y no de otra forma.

16º Otrosi: Es pacto convenido, que siempre, y quando tenga por conveniente la Compañía en lo succesivo; innovar en los antecedentes Capítulos, quitando, o añadiendo parte, o todo de alguno de ellos, o establecer otros de nuevo, se reserva este derecho executándolo precisamente con unánime consentimiento, y aprovación de todos los Individuos de la Compañía.

17º Otrosi y últimamente: es pacto convenido, que todos y cada uno de los antecedentes capítulo sean executivos y obligatorios a su complimiento a todos los Individuos de la Compañía, y los transgresores de uno o más de ellos, serán expelidos sin otra formalidad que la de determinarlo aquellos en Junta plena.

Baxo cuyos pactos, capítulos y condiciones, expresaron los Comparecientes, que establecían y formavan, la referida Compañía Música obligándose a estar y pasar por ellos literalmente, en el modo, y forma con que están concebidos, y prometieron no oponerse a su contexto, contradecirlos ni impugnarlos ahora, ni en tiempo alguno, por ningún motivo, pretexto o causa, antes bien quieren sean válidos y subsistentes en todas sus partes, como a hechos por su unánime consentimiento y voluntad. Y a su firmeza obligaron sus Personas y Bienes havidos y por haver. Y dieron poder a las Justicias de S.M. de qualquier parte sean, y en especial a las de esta Villa, a cuya Jurisdicción se sometieron, renunciaron el propio fuero y domicilio, y otro que de nuevo ganaren; la Ley: si convenerit de Jurisdictionae omnium Judicum, la última Pragmática de las sumiciones, queriendo a su cumplimiento ser apremiados por todo rigor de derecho como por sentencia definitiva pasada en Juzgado y consentida. Así lo otorgaron siendo testigos Antonio Colomer, y Ignacio Perez […] oficiales de Pluma de esta Villa vecinos. Y los otorgantes (a quienes yo el Escribano doy fe conozco) lo firmaron todos excepto Josef Pastor que dixo no saber a cuyos ruegos lo hizo uno de los Testigos; de que doy fe.

[1]Arxiu Municipal d’Alcoi, Protocol Notarial de Vicente Morant, sign. 1188, ff. 35r-38v, copia digital disponible on-line en https://bivia.info

[2] Una troballa notòria : La Banda Primitiva d’Alcoi a Cocentaina (1791), El Nostre, extra Sant Jordi 2022.

[3] CANTÓ, José (2011), Libro de las Noticias de Las Comedia quesean Representado desde el año 1825 hasta la Orapresente [ca.1825-1848], Alcoy, Llorens Libreros, p. 121

 

Un alé de música: La Festa per La Vella (I)

Després de dos anys d’espera, Àngel Lluís Ferrando va dirigir l’Himne amb el retorn de la Festa al carrer

Himno-Angel
Àngel Lluís Ferrando, director de l’Himne de Festes el 2022 (Foto: Xavi Terol)

PMB. Els ànims estaven molt encesos amb el retorn de la Festa de Moros i Cristians al carrer després de dos anys de cancel·lació per la crisi sanitària. Afortunadament, la il.lusió no es va perdre després de la controvertida nit anterior d’entraetes per la borrasca que es va engreixar a la nostra ciutat i el poc trellat per part d’alguns festers en que obligatòriament volien desfilar per Sant Nicolau sota la incesant pluja.

Xiques_Eduard
Detall d’Eduard Terol a les Xiques d’Apolo’ (Foto: Esperanza Calabuig)

El dia 21 va arribar i el Club Social d’Apolo va començar a omplir-se de músics per celebrar els diferents dinars de germanor. Mentre que els homes es reunien a la mateixa seu de la banda, les ‘Xiques d’Apolo’ van celebrar el seu XXX Aniversari a la Filà Ligeros. La mascota d’aquest any va ser Eduard Terol Anduix, que va regalar un detall en homenatge al seu avi Eduardo Terol Nadal, compositor del pasdoble A les Xiques d’Apolo. El trio d’agraciats d’aquest any va ser: Ou de bronze, Isaac Sanoguera; Ou d’argent, Vicente Nadal i Ou d’Or: Fernando Pérez. Posteriorment, s’hi va acostar l’hora de l’homenatge a Agustinet, on la banda es reuneix cap a les sis de la vesprada, llegint en aquesta ocasió Laia Gramaje, Pablo Martínez i Duna Valor les paraules d’estima i memòria al recordat atriler.

Els Ferrando_2022
Els germans Ferrando Morales, protagonistes del Dia dels Músics de La Primitiva (Foto: Maria Baldó)

Encara que el ‘secret  a veus’ es va destripar al programa de Radio Alcoy Amagatalls de la Festa, l’Abanderat 2022 va tornar a ser Jaume Jordi Ferrando Morales, al no poder celebrar la desfilada el 2019 per la pluja. La feliç coincidència del seu germà Àngel Lluís com a director de l’Himne era una ocasió que ni pintada perquè la tarda fora redona. Francisco Valor Llorens va dirigir L’entrà dels moros en homenatge a l’abanderat, on a continuació i en presència de la Regidora de Festes, Carol Ortiz, l’exdirector de La Primitiva va tindre unes paraules d’agraïment a la banda i es va mostrar molt il·lusionat amb la designació com a director de l’Himne després de dos anys i mig d’espera.

La Festa del Pasodoble va arrancar a la seva hora habitual des del final de l’avinguda País Valencià, en què la banda va aparèixer en els últims llocs acompanyada del director de l’Himne, i interpretant Desperta’t Alcoi de Gregorio Casasempere. Finalment, Àngel Lluís va dirigir l’Himne amb energia a una plaça d’Espanya més multitudinària que mai on la llarga espera havia valgut la pena. Enhorabona, mestre!!! (Moltes gràcies a María Baldó pel seu material fotogràfic)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Jaume Jordi Ferrando, homenatjat per l’Associació de Sant Jordi

La revista científica eWali publica el seu últim treball al voltant d’una família de músics alcoians

Jaume_Revista_2022
Jaume Jordi Ferrando rep el reconeixement de mans del president de l’Associació, Juan José Olcina (Foto: Juani Ruz-Información)

PMB. Dijous passat, l’Associació de Sant Jordi presentava les seves revistes anuals: la tradicional de Festes i la científica eWalí al recuperat marc del Círculo Industrial. L’autora de la portada és l’artista Aurelia Masanet, inspirada en la indústria paperera. Com ja és tradició, abans de veure la revista s’han lliurat els reconeixements dels col·laboradors a mostra d’homenatge i gratitud. Aquest any han estat per a Francisco Amaya, Paco Blai, Vicent Cabanes, Mario Candela, Indalecio Carbonell, Juan Javier Gisbert, Gabriel Guillem, Ramón Molina, Jorge Juan Tomàs i el nostre company Jaume Jordi Ferrando a la part literaria.

Justament, l’edició d’enguany d’eWali publica l’últim treball de Ferrando, Els Antolí, músics des de 1855. L’article aborda la nissaga dels Antolí, músics alcoians vinculats a la nostra banda i a La Nova des de meitat del segle XIX amb un arbre genealògic que arriba fins a la València dels nostres dies.  Enllaç  eWali N. 4

El popurri alemany de Sawerthal

Jaume Jordi Ferrando celebra una conferència el proper dissabte 8 de maig

Jaume Jordi Ferrando (Alcoi, 1961)

PMB. La Sociedad para el Estudio de la Música Isabelina (SPEMI) és una associació destinada a l’estudi de la música en els temps d’Isabel II. Aquest cap de setmana, celebra i organitza juntament amb l + D MadMusic-CM (Ref. H2019 / HUM-5731), les IV Jornades d’Estudi que van ser suspeses el passat 2020 per la crisi sanitària.

De forma telemàtica, els propers 7 i 8 de maig, es realitzaran una sèrie de conferències en què Jaume Jordi Ferrando serà un dels ponents. El seu torn és el dissabte 8 a les 12 h. amb el tema El popurri alemán de Sawerthal en el repertorio bandístico español. Aquest cognom ens remet a dos germans, tots dos kapellmeisters de Regiments de l’Imperi austríac: Josef Rudolf i Wenzel Hugo Sawerthal. La Primitiva conserva una còpia d’aquest popurri, el qual serà un dels punts de la seua conferència tal com indica el programa de les Jornades. Els interessats s’hauran d’inscriure escrivint al correu bienaldemusicaisabelina@yahoo.es.

Apareix el llibre «Música a la Llum»

Es la translació escrita de la sèrie de conferències celebrades al I Congrés Internacional ‘Música a la Llum’ a València el desembre de 2018

PMB. L’Institut Valencià de Cultura i Bankia, amb la col·laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), han publicat el llibre Música a la llum. Documentació i patrimoni de les bandes de música, un volum amb 32 articles de 40 autors amb els treballs presentats al I Congrés Internacional ‘Música a la Llum’ de 2018. Està coordinat per Remigi Morant (Universitat de València i FSMCV) i Jorge García (IVC), codirectors del Congrés.

El llibre recull una part dels treballs presentats en aquell fòrum, revisats i adaptats al format escrit i en una obra col·lectiva escrita amb textos en castellà, valencià i anglès. Molt aviat contarà amb una edició electrònica promoguda per la Universitat de València (UV) a través del Institut de Creativitat i Innovacions Educatives, ha informat la Generalitat. Està dividit en sis capítols, dels quals el primer, Arxius i història de les societats musicals, ofereix visions panoràmiques de la trajectòria d’algunes societats, amb èmfasi en el patrimoni documental que van generar.

D’entre aquestes societats, apareix La Primitiva amb l’article La «llibreta de repertori» dins de l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, treball col·lectiu d’Àngel Lluís Ferrando, Jaume Jordi Ferrando i Pablo Martínez. La versió escrita d’aquesta conferència parla dels repertoris de la banda datats entre 1866 i 1921 als quals s’inclouen pasdobles, polques o masurques. Totes les peces estan numerades i la majoria d’ells mancats de títol a interpretar no només en concerts sinó en esdeveniments socials com corregudes de bous, serenates o festes patronals.

Feliç Any Nou. El 2019 en 12 fotos

CIM Apolo. En aquest post especial, oferim un resum del què ha estat al 2019 en dotze fotos. En primer lloc, els diferents concerts que es van oferir al llarg de l’any van començar amb força al gener amb l’especial produït per Infinity Eventos y Producciones, S.L. Quererte a ti acompanyant a Ángela Carrasco i Paco Arrojo en un espectacle en homenatge a Camilo Sesto, cantant que va morir inesperadament en setembre causant una gran commoció als nostres veïns, el Fan Club Camilo Sesto de Alcoy i la seva legió mundial d’admiradors.

Al mes de març, la banda va emprendre Una aventura musical amb música associada a la literatura i la mitologia. El Diumenge de Rams que va celebrar la seva 79é edició va comptar amb les estrenes dels pasdobles La primera Diana i Marisa Sempere, de Vicente J. Sanoguera Rubio i Eduard Terol i Botella, respectivament. Com no podia ser d’altra manera, el concert fester va comptar amb la participació del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, a l’igual que amb caràcter especial, van aparèixer també en el concert de cloenda del curs a principis de juliol en el qual es va estrenar l’obra de Jordi Monllor Oltra, Tocatta concertante, obra per a dolçaines i banda. Aquesta obra es va tornar a interpretar en el concert de Santa Cecília que va comptar amb l’actuació solista de la soprano Mar Fernández Aliaga per la finalització dels seus estudis professionals de Cant. Finalment, recordar el concert d’Intercanvi celebrat a finals de setembre juntament amb la Societat Musical L’Aliança de La Torre de les Maçanes en homenatge al seu fundador Antonio Casa Ridaura, músic també vinculat a La Primitiva.

La Festa va estar també present al nostre blog al llarg de l’any recordant la història dels concerts d’exaltació festera amb la sèrie Repàs de Rams de Pablo Martínez, el qual també va col·laborar en l’extra del diari local El Nostre juntament amb Àngel Lluís Ferrando i Jaume Jordi Ferrando en tres treballs independents dedicats a La Primitiva. Per altra part, la banda va actuar al gener a la Media Fiesta d’Elda, mentre que la temporada estiuenca festera va estar centrada a Pego, Manises, Cocentaina i Ontinyent. Ja a Alcoi, aquest any al mes de maig, el Dia dels Músics vam comptar amb la visita de la directora de l’Himne Trinidad Sanchis Picó on es va designar Abanderat en homenatge a Agustinet a Jaume Jordi Ferrando en una jornada marcada per les pluges. No així el dia de les Entrades en què la Primitiva va actuar al costat de l’Esquadra especial de la Filà Cordoneros amb Uzúl el-m’selmin, marxa que va ser objecte d’un comunicat per part de la Junta Directiva de la banda en què se sol·licitava que no fos interpretada per altres agrupacions de forma poc respectuosa amb la versió original.

Felicitar als nostres músics Àngel Lluís Ferrando que va ser designat director de l’Himne de Festes per al 2020 i Óscar Martínez Albero, elegit nou Ambaixador moro en substitució de Juan Javier Gisbert Cortés. Finalment, no podem oblidar al mestre Enrique Abad Baldó que va complir 100 anys rebent una visita de diversos membres de la banda així amb una placa commemorativa de l’efemèride. Un any no del tot menyspreable per a la Primitiva que veu com la sang nova va entrant en ella com demostra la bona marxa de l’Escola de Música ‘Amando Blanquer’ en què les matrícules han augmentat en gairebé un 10%. Tot un 2019 carregat d’activitats musicals i esperant que aquestes no cessin per al 2020 que volem que sigui com a mínim igual, encara que es preveuen dotze mesos carregats de novetats i renovades il·lusions, algunes molt especials. Des de la Corporació Musical Primitiva i el Centre Instructiu Musical Apolo desitgem un Feliç Any 2020 als nostres socis i simpatitzants.

 

Jaume Jordi Ferrando novament a la revista «Lilia»

La revista ofereix un nou capítol de la sèrie La Música de Inspiración Mariana dedicat a Francisco Cantó Botella, considerat fundador de La Vella

Jaume Jordi Ferrando (Alcoi, 1961)

PMB. El dilluns passat 9 de setembre, va tindre lloc al Saló Rotonda del Círculo Industrial la presentació del número 31 de la revista Lilia dins dels actes que organitza l’Arxiconfraria Mare de Déu dels Lliris en honor a la Patrona d’Alcoi, tenint la Romeria com a centre d’aquesta festivitat que malauradament va tindre que ser suspesa  per segon any consecutiu per les pluges.

Dins dels continguts de la revista, Jaume Jordi Ferrando Morales ofereix una nova entrega de La música de inspiración mariana amb el títol Els goigs al Natzaré que ens parla de l’autor Francisco Cantó Botella (1811-1886), considerat fundador de La Primitiva, amb lletra estreta dels Gozos a Jesús Nazareno en la calle de la amargura, venerado por el gremio de Labradores, publicats a Alcoi. Juntament amb dades biogràfiques del seu autor tremendament interessants pel seu caràcter inèdit, l’article ens explica tot el relatiu als Goigs al Natzaré composats en 1869 i durant un temps atribuïts al seu fill Juan Cantó. Finalment, apareix una anàlisi de l’obra, la qual es conservada en els arxius de la Corporació Primitiva d’Alcoi.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Un ‘tríptic per a banda’ divulgatiu

El Nostre publica tres articles amb La Primitiva com a protagonista en el seu extra La Nostra Festa

Jaume Jordi Ferrando, Àngel Lluís Ferrando i Pablo Martínez (Foto: Izan Pastor)

PMB. La Corporació Musical Primitiva apareix per partida triple al suplement del diari El Nostre dedicat a les pròximes festes de Sant Jordi que es troba a les llibreries des del passat dissabte 13 d’abril. Es tracta de tres articles realitzats, per ordre de publicació, per Jaume Jordi Ferrando, Pablo Martínez i Àngel Lluís Ferrando.

El primer escriu sobre els possibles orígens de la banda en l’article 1820, 1830 … ¿o 1817? Cap a una possible data fundacional de la Música Primitiva; el segon, ofereix Diumenge de Rams: pòrtic musical fester de la Primitiva on realitza una breu panoràmica sobre el que són els concerts festers de Diumenge de Rams que el proper any compliran 80 edicions, i finalment, el nostre director Àngel Lluís Ferrando ens parla de Les ‘llibretes de repertori’ de la Música Vella d’Alcoi: un testimoni necessari sobre els repertoris d’entre 1866 i 1921 que la banda conserva i que van ser objecte d’estudi en el congrés Música a la Llum del passat mes de desembre a València.

 

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Disponible «La Música d’Alcoi 1742-1842» de Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando

Aquest estudi conjunt es pot descarregar al portal academia.edu

Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando

PMB. Una nova oportunitat per a recuperar el treball conjunt d’Àngel Lluís i Jaume Jordi Ferrando La Música d’Alcoi 1742-1842 que va publicar el periòdic El Nostre entre els últims mesos d’octubre i gener i que ara està disponible a la xarxa social academia.edu, portal dirigit a acadèmics. Del seu contingut vam donar complida informació en aquesta pàgina.

ENLLAÇ ARTICLE

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Jaume Jordi Ferrando, entrevistat a «Nuestras Bandas de Música»

L’arxiu de La Primitiva com a eix central d’aquesta suculenta entrevista

Jaume Jordi Ferrando (Alcoi, 1961)

PMB. Facilitem enllaç de l’entrevista que va realitzar Nuestras Bandas de Música al nostre company Jaume Jordi Ferrando, percussionista i investigador musical vocacional. En ella i sobre el món del patrimoni bandístic, es centra en l’arxiu de la nostra banda el qual va començar a informatitzar el 1995, parlant també, entre altres temes, de l’últim treball al costat del seu germà Àngel Lluís Ferrando La Música d’Alcoi 1742-1842 que actualment segueix publicant El Nostre en la seva edició dels dissabtes; a més, valora el que va donar de si la presentació en el passat I Congrés ‘Música a la Llum’ a València sobre les llibretes de repertori de l’arxiu, les quals s’estan identificant i catalogant en l’actualitat.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
A %d blogueros les gusta esto: