Pablo Martínez. La Corporació Musical Primitiva amb direcció d’Àngel Lluís Ferrando realitza un petit concert en el transcurs de deliberació del jurat d’aquest jove Certamen d’Interpretació de Música Festera que compleix la seva segona edició, en què els clàssics de la música alcoiana són presents en aquestes quatre obres que comentem breument.
Stephanus Johannes Paulus Kruger (Bulhoek, 10 de octubre de 1825-Clarens, Suiza, 14 de julio de 1904) més conegut com Paul Kruger
Una de les majors fonts d’inspiració del mestre Camilo Pérez Laporta van ser, sens dubte, els fets històrics que es succeïen durant el transcurs de la seva vida tenint com a exemple d’això els dos pasdobles que la banda interpreta. El primer d’ells, Krouger, una de les seves obres més populars i interpretades en l’àmbit fester. Compost en els inicis del segle XX, apareix en els repertoris de La Primitiva de 1902 i 1903 i el títol fa referència a Paul Kruger, líder de la resistència boer contra els anglesos i president de la República del Transvaal al Sud d’Àfrica que moriria al juliol de 1904. Aquesta contesa bèl·lica interessaria al músic perquè també titula altre pasdoble com El Transvaal datat en els mateixos anys.
Veus de guerra europees ja estaven cridant al febrer de 1914 A la guerra, títol del segon pasdoble de Camilo ‘El Roig’ que interpreta la banda, que desembocarien en la I Guerra Mundial que començaria al juliol d’aquell any i duraria fins 1918. Un brillant pasdoble d’aires èpics que La Primitiva no interpretava des de 2005 al Palau de la Música de València dins del cicle de concerts que Radio Nacional de España organitzava per al programa Plaza Mayor.
Fotograma de «Sin novedad en el frente» (1930) de Lewis Milestone, film al voltant de la I Guerra Mundial
El concert es completa amb dues obres habituals en el repertori de La Vella: Moros i Cristians, de Camilo Pérez Monllor, obra composta dos anys després de finalitzar el seu pas per la direcció de La Primitiva i fixar la seva residència a Barcelona per imperatius militars. Aquesta ‘marxa de festa’ de tints fins i tot ‘sarsuelers’, està dedicada a Francisco Blanes‘Quico l’alt’, empresari de la maquinària industrial i membre de la Filà Abencerrajes; i, per últim, el poema simfònic La despedida de Abu-Abdalà de Gonzalo Blanes, signada en setembre de 1949 i estrenada per La Primitiva amb direcció de Fernando de Mora Carbonell un 24 de desembre de 1950. L’obra està basada en els fets històrics de la rendició del Regne de Granada per part de l’últim Emir de Granada, Boabdil ‘El Desdichado’ a càrrec de les tropes cristianes en 1492 i la seva posterior retirada a la Alpujarra, constituint l’últim episodi de la Reconquesta Espanyola. Música malenconiosa i descriptiva dedicada al seu amic poeta Joan Valls tal com es llegeix en la partitura original conservada a l’Arxiu Municipal d’Alcoi: “Al excelente amigo Joan Valls, espíritu inquieto e inquisitivo en el océano de la literatura hispana”. La resposta a aquesta dedicatòria donaria lloc a un nou treball poètic de Valls dividit en tres seccions: La última kasida, Después del asedio i Evocación.
Esperem que aquestes quatre obres escollides facin més suportable l’espera i patiment de les bandes concursants i dels seus amics i seguidors. Molta sort a tots !!!
Pastoretes, Ban i Cavalcada tornen a comptar amb la participació de La Primitiva dirigida per Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol i Botella
Vista general del Ban Reial 2018
PMB. Un any més, La Primitiva va ser fidel a la cita nadalenca per participar en els actes de la Ciutat del Nadal. Si la banda va ser capitanejada diumenge 31 de desembre passat per Àngel Lluís Ferrando a Les Pastoretes, va ser el torn d’Eduard Terol i Botella per al díptic Ban-Cavalcada. A la tarda del 4 de gener, arrancaven els metalls i la percussió de La Primitiva a la Font Redona amb la fanfàrria Crida i Clam per al Ban Reial, de Gregorio Casasempere per a acompanyar els versos inèdits de Joan Valls declamats per un dels seus grans admiradors, Juan Javier Gisbert Cortés:
Xiquets i xiquetes:
Manat pels tres Reis esplèndids
que a Alcoi vénen tots els anys,
formant rica cavalcada
de lluïment oriental,
vinc a dir-vos a tot lleu
el Ban que ha d’anunciar
la visita dels tres Mags
Melcior, Gaspar i Baltasar.
Tota la tropa infantil
Juan Javier Gisbert, Ambaixador Reial 2018 (Foto: Elías Seguí)
ha escrit cartes demanant
els seus joguets preferits
per a gojar-los jugant.
I els tres Reis, que són molt llestos
i tenen ulls penetrants,
han sabut que ací la infància
és d’excel·lent qualitat
i no té com a costum
posar-li a l’escola sal,
és a dir, fer la rabosa
per màrgens i descampats.
Porten jocs meravellosos
que mai no haureu somniat,
i, plens d’amor per vosaltres,
generosos i patriarcals,
no volen que cap xiquet
es quede sense jugar,
perquè m’han dit que sou complits,
estudiosos i aplicats.
Digueu a les vostres mares
que vos posen de tirs llargs,
vull dir, ben presentats,
llavadets i perfumats
per a aplaudir eixos Reis
de la infància sempre amants.
No doneu quefer als pares,
ni feu mai el Barrabàs
i observeu bona conducta,
perquè si no vos duran,
en lloc de joguets, carbó,
alfals i prunyons al nas.
Allò dit: demà, quan el sol
s’amague pel Castellar
i en la nit brille l’Estrela
de l’Adoració immortal,
tots a punt en els balcons
o en el carrer heu d’estar,
perquè en Alcoi estos Reis
tenen sempre molt trellat
i el burro per la finestra
de segur tiraran.
L’Enviat Especial
J.V.J.
Un emocionat Ambaixador Reial per a aquest bàndol que compleix 25 anys del seu actual i exitós format en què encara es van incorporar algunes novetats enguany com va ser l’aparició del bou per acompanyar Clásico dins dels personatges del Tirisiti.
24 hores després, la banda al complet es va reunir als voltants d’El Camí cap a les sis de la vesprada per a interpretar una vegada més L’Entrà dels Reis, de Camilo Pérez Monllor, a l’edició 133 de la Cavalcada dels Reis Mags, acompanyant en aquesta ocasió al Rei Baltasar en segon lloc, que aquest any venia organitzada la seva comitiva per la Filà Andalusos, interrompent el trajecte per al multitudinari i emotiu acte de l’Adoració als sons del Aleluya de Haendel sobre les 20.50 h. Un cop finalitzat aquest moment, va continuar la desfilada fins a l’església de Sant Roc finalitzant sobre les 22’45 h. (Fotos: Elías Seguí, Radio Alcoy, Vicente Pastor i Pablo Martínez).
BANDA SONORA CAVALCADA REIS MAGS
AMBAIXADOR REIAL: Alcoi, cinc de gener, de José María Valls Satorres (Agrupació Musical Serpis)
REI MELCIOR: Nit màgica, d’Alfonso Yépez Santamaría (Unió Musical d’Alcoi)
REI BALTASAR: L’entrà dels Reis, de Camilo Pérez Monllor (Corporació Musical Primitiva)
REI GASPAR: Cavalcada dels Reis Mags d’Alcoi, de José María Valls Satorres (Societat Musical Nova)
El pase de diapositivas requiere JavaScript.
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
Representació especial de les Ambaixades en valencià el dissabte 30 de setembre
PMB. En el centenari del seu naixement, l’Associació de Sant Jordi va retre homenatge al poeta Joan Valls amb una representació extraordinària de la versió valenciana de l’Ambaixada Cristiana. Serà el proper 30 de setembre a les 18.30 hores a la Torre Na Valora, una de les antigues torres de les muralles medievals d’Alcoi.
Fa cinquanta anys, l’escriptor alcoià va adaptar la mètrica de les ambaixades traduint al valencià el text original. Per representar aquesta ambaixada, l’Associació s’ha decantat per organitzar una festa en plenes muralles medievals. Dirigit per Carlos Taléns, l’homenatge comptarà amb els dos ambaixadors, Ricard Sanz i Juan Javier Gisbert Cortés, així com una escenografia especial per a aquest esdeveniment. La música també estarà present amb la participació de la Societat Musical Nova d’Alcoi i de les tres bandes participants al I Certamen d’Interpretació de Música Festera d’Alcoi (Unió Musical Contestana, Ateneo Musical de Cocentaina i Unió Musical de Muro).
El I certamen d’interpretació de música festera es va saldar amb un important èxit de públic
Franjo Reig Insa, president de l’Ateneu Musical rep el primer premi (Foto: Radio Alcoy)
PMB. Després de setmanes d’expectació davant el duel comarcal de bandes que va suposar el sorteig de les bandes participants en el I Certamen d’Interpretació de Música Festera organitzat per l’Associació de Sant Jordi, es va descobrir en la nit del dissabte 23 de setembre el nom de la banda vencedora.
L’Ateneu Musical de Cocentaina, dirigida per José Miguel Fayos Jordán va ser la guanyadora d’aquesta primera edició amb un primer premi dotat amb 5.000 €; en segon lloc, la Unió Musical de Muro amb direcció de Rafael García Vidal, i després, la Unió Musical Contestana conduïda per Jaume Fornet Ausina amb premis dotats de 1.500 €. Mentre el jurat compost per Rafael Mullor Grau, Daniel Ferrero Silvaje i el nostre director Eduard Terol i Botella deliberava, la Societat Musical Nova d’Alcoi sota la batuta de Joan Doménech Calaforra va ser la banda convidada amb motiu del seu 175º aniversari que va amenitzar l’espera amb Turista, d’Evaristo Pérez Monllor; Laia de Víctor Vallès; La despedida de Abu Abdalà, de Gonzalo Blanes i El Barranc del Cinc, de Rafael Mullor Grau. El certamen es va saldar amb un enorme èxit de públic, que va comptar a més amb una cercavila prèvia pel carrer Sant Nicolau en un Alcoi plenament immers en la seva setmana modernista.
Unió Musical Contestana, Ateneu Musical de Cocentaina i Unió Musical de Muro participen al I Certamen d’Interpretació de Música Festera d’Alcoi
Presidents de les quatre bandes amb Juan José Olcina i Juanlu Guitart, president i assessor musical de l’Associació de Sant Jordi (Foto: Estudios Cyan)
PMB. Tal com vam informar en aquesta pàgina, el 23 de setembre se celebra al Teatre Calderón a les 19 h. el I Certamen d’Interpretació de Música Festera amb voluntat de continuïtat organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi i l’Associació de Sant Jordi amb motiu del centenari de l’Himne de Festes i el bicentenari de la participació d’una banda de música a les nostres festes.
Després del sorteig celebrat el passat dissabte 8 de juliol, el destí ha volgut que el certamen es centri entre Cocentaina i Muro. Les dues bandes de Cocentaina (Unió Musical i Ateneu Musical) i la Unió Musical de Muro seran les tres bandes participants d’aquesta primera edició, figurant la Unió Musical de Beniarrés com a reserva en cas que alguna de les tres primeres fallin.
Les bases del concurs assenyalaven la interpretació de la marxa mora Ibn Jafaixa, d’Enrique CastroGamarra en homenatge a Joan Valls i un pasdoble de Gonzalo Barrachina a triar, com a obres obligades i una marxa cristiana de lliure elecció. És per això que el programa serà el següent: la Unió Musical Contestana amb direcció de Jaume Fornet Ausina trien el pasdoble Majas i majos i la marxa cristiana Alcázar de Elda, de Rafael Mullor Grau; Ateneu Musical sota la batuta de José Miguel Fayos Jordán tocaran Goya de Barrachina i Catarsis de Josep Vicent Egea Insa. Finalment, d’aquest mateix autor interpretarà la Unió Musical de Muro Marfil conduïda per Rafael Garcia Vidal sent la tercera obra de Barrachina Ecos de Levante. El nostre director Eduard Terol i Botella serà un dels membres del jurat juntament amb Rafael Mullor Grau i Daniel Ferrero Silvaje. Tota una festa de la música que es complementarà amb una cercavila prèvia des de la plaça Ramon i Cajal fins al teatre.
José María Valls Satorres, autor del trabajo (Alcoi, 1945)
Con permiso de su autor, José María Valls Satorres, recuperamos este artículo donde realiza un repaso a la música compuesta en honor de Joan Valls, poeta del que se viene celebrando el centenario de su nacimiento. El trabajo fue publicado en la edición de El Nostre del pasado sábado 10 de febrero de 2017 en el suplemento que el periódico dedicó a la Societat Musical Nova por el 175º aniversario de su fundación
En este año de 2017 se cumple el centenario del nacimiento de Joan Valls, un gran hombre de la lengua autóctona, cargado de humanidad, humildad, sinceridad, además de libros, artículos, conferencias, obras teatrales dramáticas y de carácter local, premios literarios y laureles conseguidos en certámenes nacionales e internacionales, miembro de varias instituciones culturales, un escritor y poeta que primero fue músico, de ahí, que con nueve años de edad decide iniciar sus estudios musicales y lo hace en la música Nova de la mano de su director José Carbonell, el autor del pasodoble Suspiros del Serpis, el instrumento elegido, la caja y por ensanchamiento los timbales y demás útiles de percusión.
Joan Valls amb l’Orquestina ‘Iris’ (Fototeca Arxiu Municipal d’Alcoi)
Dos años más tarde, en 1928, viste por primera vez el uniforme de músico en el acto pregonero de las fiestas de San Jorge llamado “La Gloria”. Entre las piezas a ejecutar estaban los pasodobles, El Noticiero Regional de Evaristo Pérez Monllor; Campanario de mi pueblo y Peña de Carbonell García. Luego se educa como cantor de la Capilla, estudia violín con Joaquín Pascual e ingresa en la Orquesta de la propia entidad. En 1934 se crea la Orquestina Iris, la legendaria orquesta de baile que tenía su sede en el Salón Iris, conocido popularmente como Pasapoga, en la calle Caracol nº 11, donde ejerce de violinista, instrumento que le lleva a tocar también en la Orquesta Sinfónica Alcoyana, sin dejar de ser en todo este tiempo, timbalero de la Nova. Añádase a todo esto la estimable colaboración que prestó a músicos. Sus textos y poemas sirven de inspiración y aparecen en un buen número de obras musicales, obras que en algunos casos son dedicadas al propio Joan Valls.
Es así como Gonzalo Blanes (Alcoy 1882-1963) escribe en 1949, La despedida de Abu-Abdala, una composición descriptiva, a la que el autor denomina poema sinfónico, basada en la derrota del rey de Granada Abu-Abdala. Esta obra ha sido escuchada en varias ocasiones, una de ellas, en el Teatro Circo el 3 de febrero de 1952, en el LXXX concierto de la banda Primitiva dirigida por Fernando de Mora. Dedicatoria: “Al poeta Joan Valls. Alcoy, septiembre 1949”.
El recordado ex director de la Nova, granadino-alcoyano, Enrique Castro Gamarra (Granada 1924 – Valladolid 2008) nos obsequia con lo mejor de su inspiración al componer Ibn Jafaixa, marcha árabe premiada en el Concurso de Composición patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Alcoy en 1957. Su título apunta al poeta nacido en Alzira, Ben Jafadja. En la portada de la partitura el autor escribe esta cita: “Dedicada al poeta alcoyano Juan Valls Jordá”.
Fechada en Alcoy en julio de 1949 aparece el poema descriptivo, en forma de suite, titulado Leyenda de José Carbonell, basado en unos textos de Joan Valls, una de de sus primeras colaboraciones; los cuatro tiempos que componen esta obra son: Una tarde, Crepúsculo vespertino, A media noche y Amanecer. Su estreno tuvo lugar en el Teatro Calderón el 21 de mayo de 1950, en una versión escrita para la Armónica Alcoyana que fue dirigida por el propio autor. Posteriormente en una transcripción para banda, se escucha en el Teatro Circo el 3 de febrero de 1952, en el LXXX concierto de la banda Primitiva, igualmente dirigida por su autor como director invitado. Dedicatoria: “A mi buen amigo Santiago Jordá Oltra”.
Canta la Verge, es un canto propio de la Navidad, a cuatro voces mixtas sobre un poema de Joan Valls, que Amando Blanquer compone en París en noviembre de 1964, y editado por la casa Néocopie musicale, 9 rue Foyatier de París. Dedicatoria: “A Joan Valls”.
Del compositor Ángel Mingote Lorente (Daroca 1894–Madrid 1961), y sobre una poesía de Joan Valls, es el Himno a la Virgen de los Lirios, un canto coral y banda premiado en un concurso de composición convocado en 1953, con motivo del III Centenario del hallazgo milagroso de los lirios del Carrascal. Es muy significativo anotar que a este premio se presentaron treinta y cinco partituras y fue declarado himno oficial de la patrona de Alcoy.
Alborada alcoyana de José Carbonell y letra de Joan Valls. Lleva esta cita: “Dedicada a don Enrique Oltra Moltó, Alcalde Presidente de esta ciudad y al Excmo. Ayuntamiento (Alcoy septiembre 1955)”.
Canço de la festa D’Alcoi, para coro mixto de Teresa Matarredona Aznar, (Alcoy 1904-¿?) pieza inspirada en una poesía de Joan Valls. Premio “Lo Rat Penat”. Alcoy, julio de 1961.
Gozos a Sant Cristòfol, pieza de carácter religioso a cinco voces mixtas de Alfonso Selles Cabrera (Alcoy 1916–1999) sobre una poesía de Joan Valls.
En 1967 Amando Blanquer firma en Valencia Tres cançons sentimentals, para cuatro voces mixtas con textos de Joan Valls así ordenadas: Tonada de joventut, Cançoneta del foc secret y La viudita.
La Primitiva va interpretar el ‘Prec a Sant Jordi’ amb Coral Polifònica Alcoiana i Cantores de Alcoy el passat 12 de febrer
Obra estrenada en el Aula de Cultura de Alcoy el 28 de octubre de 1968 por la Coral Polifónica Alcoyana bajo la dirección de Gregorio Casasempere Juan. El nen que du la veritat, Clam d’alleluia y L’alba aclaridora, son las tres partes del texto que Joan Valls escribe para la partitura Cantata de Nadal, compuesta por Amando Blanquer para soprano, tenor, bajo, coro y orquesta, que tuvo su estreno mundial en el Teatro Real de Madrid, entonces sala de conciertos, el sábado 19 y el domingo 20 de enero de 1980, por la Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE bajo la dirección de Enrique García Asensio.
La Misa a Sant Jordi para coro y orquesta de Amando Blanquer termina con un Prec a Sant Jordi, una apoteosis final en la que interpreta un poema de Joan Valls, que dice:
Cavaller del Miracle que en célica victòria
arribares a Alcoi cavalcant entre el blau.
Pel pálpit d’aquest poble que venera ta gloria,
fes-nos la Creu alegre i otórga-nos la pau.
Cavaller taumaturg que empunyes la sageta
amb somrís de triomf inspirant viva fe.
Per a que puge al cel nostra pregària inquieta,
abranda l’esperança i esmena el nostre alé.
Que ta imatge enlluerne amb resplandor divina
i a les blanques creences posa escut i fermall.
Sempre sigues el símbol de la creu gegantina
que oneja en ta bandera i dreça el teu cavall.
Cavaller del Miracle, airosa la cimera,
lluentde casc i altívol sobre el corser febril,
fes eterna la Festa que esclata en primavera
com rosa que es renova al brot del mes d’abril.
Mort d’Al Azraq es el título de unas impresiones sinfónicas para orquesta, escritas por el compositor vasco Rodrigo A. de Santiago (Barakaldo 1907–A Coruña 1985) sobre un poema de Joan Valls, obra ganadora en 1965 del premio de composición “José Espí Ulrich” patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Alcoy. Fue escuchada con signo de estreno en el Círculo Industrial el 27 de febrero de 1967 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana dirigida por Gregorio Casasempere Juan.
Dice así el final del sorprendente poema:
«Però Alcoi, que du implicita l’ancestral flor moruna
i allà endins sent la brasa d’un caliu mig somort,
mai no et nega el lament pel teu dol sens fortuna
i respecta en la Festa el bell gest de ta mort».
Joan Valls als timbals (Foto: La Nova, historia de una banda de música alcoyana
Aquí he de referirme también a mi propia experiencia al escribir música inspirada en la obra de Joan Valls. Conocí al poeta cuando todavía era músico en activo de la Nova y de la Orquesta Sinfónica Alcoyana. Yo tocaba entonces el clarinete y empezaba a estudiar violonchelo, y él me hablaba de las infinitas posibilidades que había con este instrumento para dedicarse a la música como profesional. Todavía recuerdo con cariño los ensayos y mi intervención como clarinetista en la charanga que actuaba en escena figurando un “assaig de filà”, en el popular sainete de ambiente alcoyano y festero titulado El primer Tro, cuyo estreno se llevó a cabo en el Teatro Circo el 3 de abril de 1963, o la asistencia a la representación de la antes mencionada Cantata de Nadal, compartiendo su audición con los autores de la música y de la letra, en el predicho coliseo madrileño.
Recuerdo lo primero que leí, fue su Obra Poética, un completo compendio de poemas, editada en 1981 por el Instituto de Estudios Alicantinos, que yo había adquirido en una librería de lance en Alicante.
Mi originaria contribución a este gran poeta de nuestra lengua fue Quasi insomne, una suite para ocho instrumentos y soprano, basada en siete poemas de su autoría, datada en 1991. Estos sus títulos: Obertura del silenci, Boira al sim, Les ales imposibles, Vella cobla, El bufò, Madrigal a la luna y L’aigua, la serra i el cel.
Dedicatoria: Al músico y poeta Joan Valls Jordá.
De 1992 es A vora mar, un dúo para saxofones en mi b, encargo de la Fundación Sax Emsemble de Madrid, y editada por Piles Editorial de Música. Obra estrenada en la Casa de la Cultura de San Juan (Alicante), el 7 de agosto de 1993. He aquí sus cuatro movimientos: Preludio (L’aire lliure), Balada (L’anima del mar), Scherzo (Les ones rient), y Rondó (La vela un vent).
Dedicatoria: “A los saxofonistas Francisco Martínez y José M. Zaragoza”.
Después vendría Paisajes de 1995, una suite para flauta, flautín, marimba y vibráfono dividida así: Els nuvols viatgers, L’ocell retallat l’aire y Riuet verd i blau. Estrenada en el Centro Cultural de Alcoi el 12 de junio de 1995, por el dúo Jordi Bernàcer (flauta) y Juan Ponsoda (marimba-vibráfono).
Avanzando en el tiempo aparece La nit a la finestra, momento musical para corno inglés y cuerdas, fechado en Alcoy 14 de febrero de 2011. Estrenado en el Círculo Industrial el 23 de enero de 2016 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana, y el solista Juan Luis Guitart López, dirigidos por Gregorio Casasempere Gisbert. Lleva esta dedicatoria “A Emili Payà, home d’Alcoi, la seua terra, amic i pintor admirat, dedique aquesta petita obra, plena de sentiment i alegría. Que l’amistat perdure per a sempre”.
Faula a la lluna i al vent. En principio llevaba por título Adagio para clarinete bajo y piano, momento musical fechado en Madrid en diciembre de 1984. Revisado este adagio en 2015, realicé una nueva versión para clarinete y cuerdas inspirada en el poema de Joan Valls. Obra estrenada en el Círculo Industrial el 23 de enero de 2016 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana, con el solista de clarinete José Antonio Llinares Igual, dirigidos por Gregorio Casasempere Gisbert.
Como final de esta evocación a Joan Valls en el centenario de su nacimiento, sirva como homenaje un poema suyo inspirado en el instrumento que este poeta y músico gustaba tocar:
100 anys, 100 poemes és l’antologia poètica de Joan Valls que es regala enguany
Nota premsa. Com cada any les Biblioteques Municipals d’Alcoi i les llibreries col.laboradores (11 en total) elaboren un seguit d’activitats al voltant del Dia del Llibre. Enguany serà aquest dijous 30 de març, al voltant de la figura i la poesia de Joan Valls, en el seu centenari. Per a l’ocasió, s’ha editat una antologia commemorativa, realitzada per Manel Rodríguez-Castelló, amb 500 exemplars que es distribuiran entre tots aquells que compren llibres el 30 de març.
Tot i això, les activitats ja han començat amb uns tallers a l’Agència de lectura la Uixola (del 21 de març al 6 d’abril) per alumnes de Primària: Fem un arbre de poemes (amb Joan Valls). Hi ha dues trobades amb escriptors: Jordi Peidro, autor de la novel.la gràfica Esperaré siempre tu regreso (dimarts 28 de març al col.legi La Salle i dijous 30 de març a l’IES Cotes Baixes) i Lliris Picó, autora de Moisés, estigues quiet, Premi Enric Valor (dijous 30 de març, a l’IES Cotes Baixes).
Per al dimecres 29 de març, dues sessions especials per a escolars al Teatre Principal de l’espectacle de La Dependent Això era una volta… de Jordi Raül Verdú.
Durant tot el dijous 30 de març, les llibreries col.laboradores oferiran un 10% de descompte en la compra de llibres i, a més, l’obsequi de l’antologia poètica de Joan Valls i Jordà 100 anys, 100 poemes.
Recuperamos la crónica publicada por el periódico El Nostre en su edición del pasado martes 28 de febrero y escrita por Miguel Carrión con motivo del pasado concierto de la banda Música per als versos, versos per a la música dirigido por Eduard Terol i Botella celebrado el pasado 12 de febrero en homenaje al escritor y poeta Joan Valls en el Teatro Calderón. Las fotografías son obra de Elías Seguí cedidas para la ocasión por Juan Javier Gisbert Cortés.
El pasado domingo 12 de febrero, una ovación de gala cerró una ocasión única, una representación en la que, en una fusión singular de esfuerzos, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, las corales Polifònica Alcoiana, Grupo Cantores de Alcoy y el Cor Veus Blanques d’Alcoi, y los recitadores Juan Javier Gisbert y Pepa Botella de Castanyer, nos ofrecieron una sesión matizada, sensible, llena de detalles y que será recordada por todos los asistentes como histórica.
Se abre así, de manera extraoficial, los actos destinados a conmemorar el centenario del nacimiento del que fue uno de los mejores poetas nacidos en esta ciudad, Joan Valls i Jordà, polígrafo que, a través de sus obras, contribuyó a engrandecer su villa y su lengua natal. No me atreveré a hablar del gran autor, pues voces más sabias han hablado y lo harán a lo largo de este año; sólo reseñar que, a través de sus obras de teatro, poemas y escritos, ha pasado a la historia como uno de los grandes alcoyanos del siglo XX.
En la representación, y a través de la fusión de dos de las grandes pasiones del escritor, se nos mostró una visión diferente del mismo: El Sr. Valls era un gran amante de la música en general, y particularmente aficionado a otro grande, el compositor Richard Wagner, y esto justifica la inclusión en el programa del único poema que no fue escrito por él: Tannhäuser, escrito por Heinrich Heine y bellamente traducido al valenciano por el poeta Francesc Pou; este poema, en el que se basó el músico de Weimar para componer su ópera homónima, cuenta el encuentro entre el caballero Tannhäuser y la diosa Venus, después de que el primero haya ido a Roma a pedir clemencia al Papa Urbano IV por las tropelías cometidas durante su estancia en la casa de la diosa. Javier Gisbert fue un Tannhäuser suplicante pero firme, que suplicó a la gran diosa su beneplácito para partir, algo que ella, encarnada en la gran Pepa Botella, no veía con buenos ojos: así, esta intentaba convencerle sobre la conveniencia de no partir, de permanecer junto a ella en ese edén de placeres sin fin… Pepa estuvo unas veces melosa; otras, lisonjera; otras, finalmente arrebatadora; sin embargo, no consiguió romper con la firmeza del caballero.
La amistad personal de los dos recitadores con el escritor se vio reflejada en el cariño con el que ambos nos hicieron disfrutar con las Elegías a la muerte de Gonzalo Barrachina y la Lauda a Gonçal Barrachina, llenas de un pesar sereno por la muerte del amigo. LaCanço de Mariola, un conjunto de imágenes llenas de melancolía, fue sabiamente desgranada por la pareja de recitadores, quienes fueron capaces de trasmitir todo el sentimiento que el poeta incluyó en sus estrofas.
La Òpera alcoiana aportó la pincelada bufa, con la historia de las dos turistas nórdicas buscando una representación musical en la canícula estival alcoyana. Por otra parte, LaDespedida de Abú Abdalà resultó impresionante, con el dolor del mencionado aflorando por la pérdida de Granada.
Pepa Botella de Castanyer estuvo magistral, demostrando con voz firme su maestría en el arte de la declamación. Elegantemente vestida de negro, su figura menuda llenó el teatro en cada uno de sus pasajes, con un fraseo y una potencia impresionantes y memorables. Por su parte, Javier Gisbert, el Embajador Moro, con dicción impecable, nos encantó en cada una de sus intervenciones, siendo capaz de matizar y dar un perfil diferente a cada uno de los poemas recitados.
Mención aparte merece el magnífico trabajo realizado por la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, y su director actual Eduard Terol i Botella: la sorpresa que causó la obertura de Tannhäuser y lo grandioso de sus bien conocidos pasajes; la sutileza de los cuatro cuadros mostrados en la pieza Ecos levantinos, o en la descripción de La madrugada; la ampulosidad del Moro de Granada; y el acto final, el Prec a Sant Jordi, con toda la masa coral cantando junta, que fue el perfecto colofón a una noche mágica.
En resumen, una sesión perfecta, solo en parte ensombrecida por el fallo en la proyección del audiovisual preparado con fotos del poeta en diferentes etapas de su vida (seleccionadas por el director del Archivo Municipal Josep Lluís Santonja), y que debía ser visto al mismo tiempo que los recitadores y la orquesta hacían su trabajo. Muchas de las fotos eran inéditas hasta la fecha, pues pertenecían a los álbumes familiares del vate, y que se encuentran actualmente depositados en dicho Archivo Municipal.
Una noche para recordar, un comienzo perfecto para los actos del centenario del nacimiento del poeta Valls, y que deseo de corazón que sean tan memorables como el que tuvimos la suerte de atender.
Es celebrarà el proper 23 de setembre i Eduard Terol i Botella serà uns dels membres deljurat
PMB. Aquesta setmana es va presentar en roda de premsa la convocatòria del I Certamen d’Interpretació de Música Festera organitzat per l’Associació de Sant Jordi. Aquest certamen s’ha creat amb motiu del centenari de l’Himne de Festes i del bicentenari de la participació d’una banda de música a les festes de Moros i Cristians d’Alcoi.
En aquest nou esdeveniment podran participar tres bandes i es celebrarà el proper 23 de setembre al Teatre Calderón sent els membres del jurat Rafael Mullor Grau, Eduard Terol i Botella i Daniel Ferrero Silvaje. Les obres a interpretar seran un pasdoble de Gonzalo Barrachina Sellés (1), la marxa mora Ibn Jafaixa d’Enrique Castro Gamarra (2) i una marxa cristiana de lliure elecció. Les bandes interessades han de tenir un nombre d’entre 45 i 65 músics federats i han d’emplenar un formulari que ofereix l’Associació de Sant Jordi i adjuntem més avall per poder accedir a aquest certamen en el qual el primer premi està dotat de 5.000 euros mentre que les altres dues participants han de percebre un segon o tercer premi dotat de 1.500 euros.
(1) Els pasdobles de Barrachina Sellés cedits per la Societat Musical Nova que es poden interpretar són: Alcoy Taurino, Ecos de Levante, El Curro, Goya, Gratitud, La niña torera i Majas y majos (2)Aquesta marxa mora signada en 1957 està dedicada a Joan Valls i fou premiada per l’Ajuntament d’Alcoi.
Es va presentar al Teatre Principal el passat 16 de febrer juntament a la reedició de Gonzalo Barrachina, semblanza biográfica de Joan Valls
Àngel Lluís Ferrando explica el seu arranjament d’Esclats (Foto: Xavi Terol)
PMB. En un acte organitzat pel diari El Nostre, es presentava el dijous passat 16 de febrer un DVD commemoratiu pel centenari de la proclamació de l’Himne de Festes de Gonzalo Barrachina. En aquest DVD apareixen set versions d’aquesta peça interpretades en les diferents gales que va organitzar el diari Ciudad entre 2007 i 2013 per al lliurament de la Peladilla d’Or. Ciutat Big Band, El Niño de Jaén, Esclats, Aire Flamenco, Vent d’Alcoi, Pelandruska i Actores Secundarios són els intèrprets d’aquestes versions arranjades per músics de la talla de Jesús Lara, Mike Summers, Carles Carbonell, David Jurado i Jorge Gisbert, Àngel Lluís Ferrando, el grup Pelandruska o Moisés Olcina i Rubén Priego, alguns dels quals van pujara l’escenari a explicar alguna curiositat sobre els processos de creació de les sevesrespectives versions.
Moisés Olcina i Rubén Priego en la seua intervenció (Foto: Xavi Terol)
D’altra banda, tal com informàvem es va presentar en el mateix acte la reedició del llibre de Joan Valls, Gonzalo Barrachina, semblanza biográfica a càrrec de Josep Lluís Santonja i Gregorio Casasempere Gisbert. El primer va narrar els temps de clandestinitat en què vivia el poeta en els anys del franquisme, juntament amb altres intel·lectuals de l’època, mentre que el segon va exposar la necessitat de crear un arxiu musical digital de compositors locals. (Agraiment a El Nostre per cedirnos les fotografies d’aquest article).
Música Primitiva Apolo d'Alcoi / Notícies 