‘A Don Camilo’ : a mode de reflexió

Part de l’obra de Camilo Pérez Monllor es va tornar a sentir a l’escenari del Calderón en el concert monogràfic anual de La Primitiva

Pla general
Moment del concert (Foto: Joan Peña)

Pablo Martínez. Tenint a l’abast la gravació íntegra que del concert va realitzar TvA, qualsevol tipus de crònica resulta ociosa i reiterativa, tot i que seria interessant recalcar una sèrie de valors que fan aquest concert molt singular i personal. 

El concert temàtic que La Primitiva sol celebrar al mes de febrer amb organització de l’Ajuntament d’Alcoi va rendir homenatge a Camilo Pérez Monllor, tal com s’anunciava des de fa unes setmanes. L’agenda del Teatre Calderón ha estat condicionada pels continus ajornaments que va haver de patir els mesos passats a conseqüència de la crisi sanitària del Coronavirus. És per això que el concert va passar a celebrar-se al mes de juny, concretament el dissabte 4, sota l’epígraf d’A Don Camilo.

Percussió
Els joves percussionistes en acció (Foto: Joan Peña)

Malauradament, aquest canvi de data va passar factura en aconseguir reunir al voltant d’un centenar d’espectadors. No sabem si la proposta no va ser prou atractiva (algunes obres incloses en programa, probablement provocaren el fartatge del públic pensant en assistir a altre concert de música festera) o l’amuntegament d’altres actes culturals a la ciutat alhora van aportar un saldo negatiu a aquest esdeveniment, a tot açò amb la resaca d’una Mostra de Teatre exitosa i post-pandèmica. La banda, dirigida per Francisco Valor Llorens, va aportar una lliçó d’història i música alcoiana a l’intercalar una sèrie de vídeos explicatius editats per Mariola Cortés amb locució d’Óscar Martínez, fet que va contribuir a conèixer una mica millor la figura d’aquest músic alcoià vinculat a la nostra societat.

No enumerarem novament el programa, però volíem destacar i agrair l’assistència del públic que va aplaudir totes les obres, en especial, la senyorial El Ksar-el-Kebir, amb col·laboració del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta; o la magnificència del poema simfònic La Cueva de Montesinos, tota una joia recuperada. El concert es va tancar amb la nova audició d’A Don Camilo, obra d’Eduard Terol i Botella, que va assistir al teatre. Entre el públic, agrair la presència dels musicòlegs Àngel Lluís Ferrando i el valencià Frederic Oriola, responsable del canal de Youtube En clau de vents i molt interessat en la música dels Laporta i Monllor. (Moltes gràcies a Joan Peña pel seu material fotogràfic)

ENLLAÇ GALERIA FOTOGRÀFICA ‘A DON CAMILO’

 

Concert ‘A Don Camilo’, oferit per TvA

Des d’ací, volem agrair a TvA la gravació de l’últim concert de La Primitiva dedicat a l’obra de Camilo Pérez Monllor, celebrat el passat 4 de juny al Teatre Calderón. Aquesta gravació inclou els videos al voltant d’aquest músic alcoià que es van projectar al llarg del concert, amb locució d’Óscar Martínez i edició de Mariola Cortés. Aquest concert fou organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi.

‘A Don Camilo’, als mitjans de comunicació locals

TvA i Radio Alcoy informen del concert monogràfic a Camilo Pérez Monllor amb participació de membres de La Primitiva

PDF Programa

PMB. Agraim l’interès dels mitjans de comunicació locals per la difusió que han donat al concert que La Primitiva ofereix el dissabte 4 a les 19 h. al Teatre Calderón en homenatge a  Camilo Pérez Monllor sota l’epígraf A Don Camilo. Ajo Valls dins de l’espai Mosaic de les Comarques de TvA va convidar a Jordi Monllor i Eduard Terol, els quals van comentar les obres a interpretar incloses en el programa.

Pablo_Edu_Radio Alcoy
Pablo Martínez i Eduard Terol als estudis de Radio Alcoy

Per altra banda, Radio Alcoy va comptar amb la presència del mateix Eduard Terol i Pablo Martínez on també va estar el concert com a tema principal de l’entrevista. Aquesta realitzada per Maribel Vicedo s’inclou dins de l’espai cultural Tragaluz del matinal de Hoy por hoy. Oferim enllaç també del programa. El concert presenta alguns atractius com l’audició d’algunes de les seues obres menys difundides com el poema simfònic La cueva de Montesinos o el pasdoble El-Ksar-el-Kebir (no El-Yedid).  Enllaç Venda d’entrades

 

Notes al programa ‘A Don Camilo’

Les obres que composen el concert monogràfic a la figura i obra de Camilo Pérez Monllor, en el 75é aniversari de la seua mort (Teatre Calderón, dissabte 4 de juny, 19.00 h.)

Cartell_A Don CamiloPDF Programa

PMB. Amb motiu del 75é aniversari de la mort de Camilo Pérez Monllor, La Primitiva ha volgut retre homenatge a la seua figura oferint aquest concert A Don Camilo, on algunes de les seues composicions més interpretades com Moros i Cristians o L’Entrà dels Reis aniran alternat-se amb altres obres menys programades. Més enllà d’Uzúl el-msélmin, la banda ofereix un mosaic de la seua versatilitat amb un llegat que ens deixa, al menys al nostre arxiu, al voltant d’unes vuitanta obres, on a banda de la seua producció per al món de la Festa, apareix tot un repertori dels diferents gèneres que va abordar: des de la música per a balls de saló fins els poemes simfònics que tant van proliferar a finals del segle XIX.

1928
Camilo Pérez Monllor fue director de La Primitiva entre 1928 y 1933

La major part del programa correspon a la seua etapa com a Músic Director de la banda del Primer Regiment de Infanteria de Marina de guarnició a San Fernando (Cádiz) des de 1899 fins 1919. La data del títol de la marxa militar amb la que s’inicia el concert, 24 de septiembre de 1810, correspon al dia en que es van constituir les Corts de Cádiz a l’illa gaditana. Originalment és escrita per a piano per a la commemoració del centenari d’aquest esdeveniment polític. Cinc anys abans, en 1905, dedica a son pare, el també músic Camilo Pérez Laporta, el poema simfònic La Cueva de Montesinos, basat en els capítols 22, 23 i 24 de la segona part del Quijote pel III Centenari de la seua publicació. Després, El Ksar-el-Kebir, pasdoble de 1911, es tracta d’una recopilació de cants moruns i espanyols, per «A S.M. el Rey Don Alfonso XIII«, al qual li uneix una forta amistat amb la inclusió de dolçaines evocant les marxes mores dels tabors, unitats marroquines al servei de l’exèrcit espanyol en els anys del protectorat.

Portada La Cueva de MontesinosEn aquell temps, a l’igual que la resta de músics espanyols, els nostres compositors també van estar seduits per les músiques centreeuropees populars per a l’oci de la burgesia com les polkes o les masurques. En aquest context modernista, apareix el vals lent Nuit sans lune, sense datar però que per referències a la premsa, sabem que el 1912 ja existia. Folklorista nat, recull el cançoner popular en algunes de les seues composicions com Nanos y chagans o La festa del carrer. Exemple d’aquesta tendència és L’Entrà dels Reis, obra gravada a l’ADN del Nadal alcoià, on barreja temes propis amb la nadaleta Los pastores que supieron i Serra de Mariola.

Ja destinat a Cartagena, el 1923, composa per a la Capitania dels Abencerrajes d’aquell any Els tres Capitans (Alazdrach). En l’any anterior, any d’alferecia, la Filà va decidir que els seus membres costegessin el pressupost del càrrec amb la condició de que aquests deurien ser desenvolupats pels festers més veterans de la Filà. Per això, tres membres van ser Capitans en la trilogia d’aquell 1923, José Sanz Herrero en l’Entrada, Simeón Pastor Seguí en la Processó General i Rafael Pascual Aznar el Dia dels Trons. La versió que interpreta La Primitiva en aquest concert ha estat revisada per José María Valls Satorres.

Les dues obres restants són la marxa de festa Moros i Cristians continuament programada, i la marxa solemne El Salvador, escrita per a la processó dels Xiulitets el 1943 per al seu amic, el llavors President del Cercle Catòlic d’Obrers, Rigoberto Pastor Botella. La plantilla instrumental inclou en la percussió els ‘pájaros’ per a evocar els botijonets de la emblemàtica processó alcoiana.

El concert conclou amb el poema simfònic A Don Camilo, d’Eduard Terol i Botella, el qual apel.la a la universalitat de la música de Pérez Monllor. Composta per al centenari d’Uzúl el-msélmin el 2014, aporta una visió moderna on els motius d’aquesta marxa adquireixen ressons wagnerians en una obra fascinant.   Enllaç Venda d’entrades

 

‘A Don Camilo’, nova proposta de La Primitiva

La corporació ofereix un concert monogràfic a la figura i obra de Camilo Pérez Monllor, en el 75é aniversari de la seua mort

Cartell_A Don CamiloPDF Programa

PMB.  Organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, la Corporació Musical Primitiva tributa un concert a la figura de Camilo Pérez Monllor (1877-1947) amb motiu del 75é aniversari de la seua mort. La versatilitat del músic militar alcoià es farà manifesta amb aquest esdeveniment que tindrà una particular posada en escena.

Més enllà d’Uzúl el-m’sélmin, el programa consta d’un nombre d’obres del mestre, algunes d’elles no incloses en els programes dels últims anys com la recuperació de la marxa mora Els tres capitans, amb versió revisada per José María Valls. Aquesta selecció tindrà com a epíleg la nova audició del poema simfònic d’Eduard Terol i Botella, A Don Camilo que dóna nom al concert. Aquest es celebra el proper dissabte 4 de juny (19.00 h.) al Teatre Calderón, sota direcció de Francisco Valor Llorens. Tot un luxe d’indiscutible interès per als seguidors de la música alcoiana. Enllaç Venda d’entrades

 

‘Una amistat reial’ amb motiu del 75é aniversari de la mort de Camilo Pérez Monllor

Recuperem l’article de Pablo Martínez publicat a La Nostra Festa, edició 2022 del periòdic El Nostre al voltant del pasdoble El Ksar-el-Kebir, de Camilo Pérez Monllor

Alfonso XIII
Alfonso XIII mira a les kàbiles desfilar amb banderins i músiques -Revista Nuevo Mundo, 12.01.1911. Foto cedida per Pep Camallonga

 

 “El Soberano revista las tropas, entre el entusiasmo delirante de la muchedumbre. Conoce al Maestro de otras ocasiones. Y al llegar frente a la Banda militar, Alfonso XIII, todo afabilidad y simpatía, saluda al Músico Mayor:

  • Hola, mi buen don Camilo; mi fiel amigo; la mano, querido Director.

El Monarca, con su borbónica sonrisa, tiende su diestra a don Camilo Pérez Monllor, que iluminado y azorado estrecha la mano real fuertemente, rendidamente, amorosamente.

Terminado el acto oficial, el Maestro llega a su casa, emocionado, orgulloso y tras referir el suceso clama a su mujer:

  • Guarda ese guante, como guardar puedas cuanto más ames. Con él he estrechado la mano de mi Rey.”

La visió quasi viscontiniana del mestre Pérez Monllor que ofereix aquest fragment correspon al text que l’escriptor Rafael Coloma Payá li va dedicar en el concert-homenatge que la Corporació Musical Primitiva va tributar a l’autor de Baix la figuera. Es va celebrar el 23 de febrer de 1947 al Teatro Circo amb motiu de la seva mort recent el 4 de gener, un mes enrere. En paraules de l’escriptor, per a don Camilo aquesta salutació reial va ser “uno de los más gratos y felices momentos de su vida”.

Camilo Pérez Monllor, moro
Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947)

El fet va succeir amb màxima probabilitat el març de 1915[1] en una de les visites oficials que el monarca va realitzar a Andalusia amb parades a la província de Cadis. Dues d’elles, a San Fernando i Jerez de la Frontera, mentre el músic alcoià es trobava al capdavant de la banda de música del I Regiment d’Infanteria de Marina del Terç Sud a San Fernando (Cadis).

Una de les proves més evidents d’aquesta amistat seria la composició del pasdoble El Ksar-el-Kebir el novembre de 1911. El títol fa referència a la ciutat marroquina d’Alcazarquivir que es podria traduir com a ‘gran fortalesa’. Aquell any, Pérez Monllor era músic major de segona i va viatjar fins Larache per a residir al campament Sidi-Aissa ben el Kasem situat a l’esmentada Alcazarquivir a uns 30 quilòmetres.[2] En aquest lloc va compondre el pasdoble basat en la recopilació de cants moruns i espanyols, el qual va dedicar «A S.M. el Rey Don Alfonso XIII«, amb la inclusió de dolçaines evocant les marxes mores dels tabors[3], en un procès d’absorció d’aquelles músiques que aflorarien en la posterior i tant volguda Uzúl el-m`sélmin-L’entrà dels moros. Evidentment, no s’ha de confondre amb El Ksar el Yedid, basat en melodies granadines i molt més conegut i interpretat, sobretot, en les festes d’Alcoi i comarca.

La peça es va poder escoltar per primera vegada (almenys a Alcoi) en el concert de Diumenge de Rams de La Primitiva el 2015, sent director titular Àngel Lluís Ferrando. Aquesta primera audició va ser possible gràcies a les investigacions i gestions de José María Valls Satorres, el qual va localitzar la partitura original a la biblioteca del Palau Reial a Madrid, on apareix en una cuidada enquadernació amb cobertes vermelles i títol i dedicatòria en or.[4]

Al 75è aniversari de la mort d’aquest insigne músic alcoià, hem volgut ressaltar la rellevància de la seva figura amb aquest moment anecdòtic i consegüent poc conegut pasdoble. En aquest any tan especial, esperem i desitgem siga una bona ocasió per parlar del seu perfil i obra, la qual tan sols coneixem en la seua vessant més festera.

Pablo Martínez Blanes

 

[1] Es pot veure notícia en La Época (16/03/1915)

[2] L’historial militar de Camilo Pérez Monllor es troba fotocopiat al llegat d’Ernesto Valor en procès de catalogació que conserva el CIM Apolo.

[3] Unitat de tropa regular marroquina al servei de l’exèrcit espanyol durant el protectorat, composta per diverses companyies. (RAE)

[4] Sobre aquest fet i acompanyat d’una completa biografia, es por consultar l’article que el mateix José María Valls va dedicar a Camilo Pérez Monllor al blog de la Corporació Musical Primitiva https://primitivadealcoy.com/2015/02/27/jose-maria-valls-satorres-deconstruint-uzul-el-mselmin-vii/

Dossier: «La música en la Cabalgata Real de Alcoy»

Trabajo de Juan Javier Gisbert Cortés publicado en el Extra de Navidad 2021-22 de El Nostre incluyendo una ampliación sobre nuestra banda. Nuevamente agradecer su generosidad por compartir su trabajo en nuestra página

Juan Javier Gisbert Cortés

Durante una larga conversación con el compositor José María Valls Satorres, surgió la pregunta sobre la música que se interpretaba en el pasado durante el acto de la Cabalgata de SS.MM. los Reyes de Oriente en Alcoy, sin que hubiera una respuesta contundente; la falta de información escrita y, sobre todo, el tiempo transcurrido ha ido disipando esta parte importante del aplaudido desfile. Casi resultaba obligatorio indagar en el tema.

En 2015, el compositor Ángel Lluís Ferrando Morales publicaba un pequeño librillo con el título de La Música de Nadal a Alcoi, (1) descubriendo en sus páginas los entresijos de este periodo que tanta fuerza y popularidad tiene en la ciudad, donde, además, se celebra la trilogía regia. Todo está disperso, sin un hilo conductor, ya que los directores de las bandas no encontraban la música adecuada a la celebración; por ello utilizaban los pasodobles de repertorio, basta leer la prensa local para confirmar este dato: “la música tocará piezas escogidas”.(2) Y después, poco o nada; tan solo algunas referencias a la participación de la Música Nova y Novísima; la utilización de trompas bélicas; la alternancia anual de las bandas en el acto; la presencia de alguna marcha procesional en los años cincuenta (A la memoria de Francisco Aznar); la interpretación de marchas moras en los sesenta (Chimo); y poco más. Destaquemos pues la interesante cita del desfile de 1907, aparecida en las páginas del periódico Ciudad: (3) “…para recibirlos en las afueras (de la ciudad), una comisión precedida de los heraldos de Alcoy y una banda de música, todos a caballo y con vistosos trajes de época”.

L'entrà dels Reis-portada (CPM)

La primera incursión de los compositores alcoyanos en este campo, tuvo lugar con el estreno de L’Entrà dels Reis (1913), celebrado con auténtico entusiasmo, y recibiendo Camilo Pérez Monllor muchas felicitaciones por tan acertada pieza musical. Casi de inmediato fue incorporada al desfile de “Les Pastoretes”, convirtiéndose en el caballo de batalla de la Corporación Musical Primitiva de Alcoy. Con el devenir de los años, y gracias a su popularidad, fue declarado himno oficial de la Cabalgata en 1974,(4) pasando años después, en 1985, a formar parte del cortejo real de manera ininterrumpida; sabemos que en las décadas anteriores también fue interpretada en alguna ocasión en la fría noche del cinco de enero. Esta popular obra de don Camilo ha traspasado modas y fronteras, convirtiéndose en el “leit motiv” del periodo navideño en nuestra ciudad.

¿Por qué este nulo interés de los compositores alcoyanos en el grandísimo acto de la Epifanía? Quizás por falta de potencia escénica, de lujo y organización (conseguidos, sin embargo, en épocas recientes gracias al esfuerzo colectivo e institucional), y, sobre todo, porque la fiesta de Moros y Cristianos devoró históricamente al resto de acontecimientos locales. Estos años de sequía, con falta de inspiración por parte de los compositores locales, fueron suplidos con ritmos poco adecuados con la celebración.

Vicent Agulló Pérez, músico de la Unión Musical, nos recordaba, que a inicios de los años sesenta, una ambulancia de la Cruz Roja o del Ejército, llevaba una estrella iluminada en el techo del vehículo, y dentro de ella, o detrás, estaba oculto un altavoz donde se podía escuchar El Sitio de Zaragoza, partitura de Cristobal Oudrid. Esta pieza, con seguridad, también sería interpretada por la banda del Regimiento Vizcaya antes del año 1961,(5) en que desapareció definitivamente de la ciudad, quedando las Cornetas y tambores que siempre estuvieron fieles a la cita.

Musics 60
Años 60, acompañamiento de los Reyes Magos, junto a sus compañeros de la Música Nova d’Acoi (Archivo familia Almería-Pintado)

Ante este tipo de preguntas, hemos requerido la colaboración de Ernest Llorens Climent (6), quien se ha volcado en ayudarnos en la confección del presente, desvelando, con su apoyo, una parte del misterio. En los tiempos de D. Antonio Mompeán, las regias figuras desfilaban al ritmo de Bonus Christianus (1972), de José María Ferrero Pastor, una obra brillante e intimista que respira un fuerte componente solemne y religioso; pieza que difundió Mompeán, como buen amigo del compositor, desde el pódium de la Unión Musical (de Educación y Descanso) de Alcoy,. Este director, también realizaría un arreglo de la marcha triunfal de Aida (Verdi), sirviendo estos pentagramas para el majestuoso acompañamiento.

Posteriormente, y bajo la dirección de José Miguel del Valle Galvañ (1991-2004), se interpretaba una versión bandística de la Marcha Radetzky, pieza obligada en este día, que vióse desplazada con la aparición del pasodoble Passen bones festes (1993), de Benedicto Ripoll Martínez. El autor de este confirmaba que la obra fue escrita sin pretensiones, para servir como pasacalle informal durante la felicitación navideña por las calles de Ibi, siendo estrenado por la Unión Musical Ibense, su banda. Unos días después, en Enero del siguiente año (1994), la Unión Musical de Alcoy acompañó al Rey asignado con los sones de estas melodías populares, convirtiéndose en un aplaudido éxito, debido, sobre todo, a la frescura de su ritmo.

También Gregorio Casasempere Gisbert, recordaba que, en su periodo infantil, escuchaba la interpretación de alguna marcha mora, aunque sin concretar ningún título. Esta versión refuerza la expresada anteriormente por Ernest Llorens Climent y otros veteranos músicos, además de constatarse en el periódico Ciudad, siempre un gran aliado en las investigaciones: “La banda de música Unión Musical que aireaba el hondo y jubiloso estruendo de la trompetería y los atables de una magnífica marcha mora (‘Chimo’)”.(7)

La Banda Sonora del Nadal alcoià_portada

La Corporación Musical Primitiva, en los años en los que participaba activamente durante el día de la Cabalgata, seguía haciéndolo con su archifamosa “Entrà dels Reis”, deleitando al público local y foráneo. Una pieza que siempre ha sido tarareada durante el trayecto debido a su pegadiza melodía. Aunque uno de los veteranos de la institución (Juan Seguí Seguí) apuntaba que, en tiempos de D. Fernando de Mora, alternaban esta con la marcha procesional A la memoria de mi amigo Francisco Aznar,(8) que imprimía solemnidad al desfile y servía para descansar a los músicos; con el andar de los años se incorporaron a estos menesteres Musical Apolo y El Petit Adolfín, de Blanquer Ponsoda, quien contaba con el director de la Primitiva como su mejor aliado.

Repasar y disfrutar el imprescindible libro firmado por José Luis Santonja Cardona, resulta de obligado cumplimiento, ya que en sus páginas descubrimos una nueva cita sonora: la presencia de la Banda de Tambores y Cornetas del Regimiento y de la Cruz Roja que intervienen en 1967.(9) A esta aparición habitual y documentada, habría que sumar la incorporación en los años cincuenta y de forma oficial de las bandas locales,(10) destacando la presencia de la Música Nueva y Unión Musical.(11)

Indudablemente, y para cerrar la ronda, teníamos que consultar a los veteranos de la Música Nova d’Alcoi. José Muriel Bravo y Valls Satorres confirmaban la utilización de los pasodobles de repertorio, al igual que la interpretación de alguna marcha mora. Antonio Llinares Llinares aportaba el título con el que desfilaban en los años setenta: Éxodo. Una fotografía publicada en el libro de reciente aparición Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión, (12) nos desvela también que los músicos en los años sesenta iban atuendados con traje especial, o bien utilizando el oficial de las fiestas de Moros y Cristianos.

Y con estas noticias de la época en que la Cabalgata estaba organizada por Falange y el Frente de Juventudes, llegamos a una etapa cargada de nuevos bríos e ideas, gracias a la aparición de la Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos (1969), encargada de reorganizar e impulsar esta deteriorada festividad. En 1974, y sensibles a la falta de partituras escritas “ad-hoc” para la fiesta que tutelaban, convocaron el primer concurso de pasodobles, siendo premiada la obra Los Reyes Magos de José Gómez Villa, partitura que en la actualidad permanece extraviada, y estrenada en el acto de “Les Pastoretes”, (13) aunque es muy posible que también sonara en la cabalgata. La pérdida de todos estos archivos institucionales es muy lamentable; esperemos que algún día afloren almacenados en un desván o nave industrial, pasando a enriquecer el patrimonio local.

Durante el periodo coordinado por esta entidad, sabemos (1977) que los soberanos disfrutaron con el acompañamiento de gaitas, tambores y trompetas,(14) las “majorettes” de Alicante iniciando el cortejo (1978), la Agrupación de Cornetas de Batoy (1980), o la participación de la Tuna de la Escuela de Peritos de nuestra ciudad; al igual que ocurrió en 1980, donde participaron las “Trompetas y tambores de Chiva, Ruzafa y el Vizcaya 21 de Alcoy”,(15) o, al año siguiente, que se contó con la presencia de bandas procedentes de otras poblaciones, como Bolbaite y Beniatjar (16); también en 1983 se contrataron tres bandas de la Canal de Navarrés (Sociedad Fomento Musical de Navarrés), según deja impreso el rotativo Ciudad. Aunque, tristemente, seguimos sin conocer las obras musicales interpretadas.

Los tiempos iban cambiando y se rompía esta inercia de aridez creativa al surgir una nueva partitura creada por Francisco Carchano Valor, quien firmó Barrabàs, un título muy sugerente y basado en el célebre villancico Barrabàs si vols venir. El autor acertó de pleno con este pasodoble fechado en 1979, y estrenado el cinco de enero del año siguiente,(17) convirtiéndose en un clásico, que perduraría durante algún tiempo. La Unión Musical, su antigua banda, fue la encargada de difundir el mismo durante los años 1980-1984.

En este año, los organizadores, con el Ayuntamiento de Alcoy a la cabeza, recaban la colaboración del joven Gregorio Casasempere Gisbert para que imaginara una “mise-en-scène” musical que diera fuerza e impacto al desfile. La cabeza de este hombre, siempre creadora, imaginó un impactante efecto auditivo “en el que participaron un número importante de gente joven, utilizando mucha percusión y diferentes elementos acústicos específicos (tubos de revestimiento de cableado eléctrico, que al ser volteados producían una vibración concreta y la incorporación de reclamos de pajaritos…”.(18) La prensa, nuestro Ciudad decía: “También llamó la atención el montaje de percusión que protagonizó Gregorio Casasempere, que como en toda innovación contó con detractores y con admiradores, si bien cabe reseñar que los niños, para quien está pensado el desfile, quedaron sorprendidos y maravillados por este cortejo tenebroso, sonoro e irreal que anunciaba la presencia de los tres Reyes Magos… Sorprendió con su montaje de percusión, en una estética negral del orientalismo y con un sonido arritmico pero impresionante, especialmente para los pequeños que seguían el desfile que se veían confundidos ante la magnitud de todos aquellos sonidos, acompañados por las trompetas rítmicas…”.(19)

La celebración del primer centenario de la Cabalgata de los Reyes Magos de Alcoy (1985), fue el punto de partida para que algunos creadores musicales pensaran en buscar la inspiración, y aportar nuevas melodías a la efemérides de los Señores Orientales. El contestano Enrique Torró Insa se fijó en el tema, y, por ello, comienza a ordenar sus melodías en el papel pautado, naciendo la marcha triunfal Cabalgata dels Reis (en Alcoy), estrenada en concierto, el 23 de diciembre de 1984, por la Música Nova d’Alcoi, momento que pudimos presenciar en directo. Aquella obra no gozó del respaldo del público, y cayó prontamente en el olvido, aunque contó con el estreno en el desfile regio de 1985, volviendo a las calles al año siguiente.

Portada JMValls

Con el terreno convertido en erial, el maestro José María Valls Satorres traza el punto de inflexión: la posibilidad de lucimiento y de acercarse de nuevo al paisanaje desde Madrid; este impulso le lleva a escribir la Fanfarria Nadalenca dels Reis Mags (1984), obra escrita y pensada para el primer centenario de la efemérides, y que dedica a la Unión Musical de Alcoy. La agrupación, dirigida estos años por Vicente Ivorra Pujalte (1985) difunde en el momento cumbre de la Epifanía la nueva creación del aclamado Valls Satorres. El autor, sin embargo, no quedó satisfecho con los resultados obtenidos.

Veinticinco años después de su estreno, revisaría las armonías, líneas melódicas y demás elementos de la partitura, pasando a llamarla Els Reis Mags (2010), y obteniendo, con ello, un mejor resultado y el calor del público. La revista editada por el Ayuntamiento decía: “La Unión Musical, concretamente, interpretó muy bien, y eso que no tuvo apenas tiempo de ensayarla, puesto que fue terminada una semana antes”. Durante varios años pudo escucharse de forma alterna con el pasodoble Aixà i forcat, también de su factura, un título basado en temas populares de la comarca, según apuntaba Ernesto Llorens.

Pero el inquieto José María, sigue imaginando, y aporta a la festividad un nuevo título: Cavalcada dels Reis Mags a Alcoi (1986), ahora con ritmos de fanfarria/marcha, sones que calan en el ideario popular. La Música Nova d’Alcoi es la entidad a la cual fue dedicada, su banda, que la estrenó de inmediato. De esta obra, hizo una versión para orquesta sinfónica a petición de la Asociación de Amigos de la Música de Alcoy, que fue estrenada bajo la dirección de Alfonso Saura Llácer, (20) el 2 de enero de 2010, por la Orquesta Filharmónica de Botosani (Rumanía) en el Teatro Calderón de nuestra ciudad. Esta obra tendría que esperar para poder ser escuchada por las calles de Alcoy hasta el 5 de Enero de 2016, pasando a formar parte del fondo musical de la Agrupación Musical Serpis de Alcoy, encargada de difundirla durante el aplaudido desfile. Otro acierto de nuestro querido José María.

Y con la llegada del 125 aniversario de la Cabalgata, en 2010, el compositor alcoyano no duda en expresarse de nuevo musicalmente a través de su marcha/pasodoble Alcoi, cinc de gener, cuyo estreno tuvo lugar el 19 de diciembre de 2009, con la participación de las tres agrupaciones musicales alcoyanas. Valls no escatimaba elogios y en la dedicatoria afirmaba: «A la Societat Musical Nova d’Alcoi en el cent vint-i-cinc aniversari de la Cavalcada dels Reis Mags a Alcoi i als alcoians i alcoianes de tots temps que han fet gran aquesta festa». Días después, la Nova obtenía grandes aplausos con la interpretación de la misma por todo el recorrido, sobre todo gracias a la energía de sus compases y la vivacidad de la melodía.

Una nueva aportación a la “Festa dels Reis” salta a la palestra de la mano del joven compositor Alfonso Yepez Santamaría “Chipi”, un valor emergente de la música que va consiguiendo progresivamente elogios en su carrera. A su mano debemos la creación de Nit Màgica (2015), una marcha muy festiva y pegadiza pensada para la cabalgata y que forma parte del buen hacer de la Unión Musical de nuestra ciudad, a quien está dedicada la composición.

Casi a punto de cerrar esta breve aportación sobre “la festivitat alcoiana dels Reis”, podemos anunciar que Valls Satorres está preparando una nueva composición para la próxima celebración centenaria de la trilogía navideña: hablamos del Bando Real (1923-2023). Esperemos que la semilla sembrada “per un emprenyador” cobre vida e ilustre con su inspiración y buen hacer este importante acto.

Juan Javier Gisbert Cortés

Nota: Al cierre del presente trabajo y de la mano de “El Noticiero Regional” fechado el 3 de Enero de 1929, pudimos descubrir que “Durante el recorrido de la Cabalgata de los Reyes Magos, la brillante banda de música “La Primitiva”, interpretará el antiguo pasodoble “L’Entrà dels Reis”, que su actual director don Camilo Pérez Monllor dedicó el año 1915 a la Sociedad “El Panerot”. Al llegar dicha cabalgata a la Plaza de la Constitución la mencionada banda ejecutará el pasodoble “El Noticiero Regional””. Un dato que corrobora la pluralidad de las obras interpretadas durante la historia del centenario desfile.

Citas:

1.- Ferrando Morales, Àngel Lluis: La música del Nadal a Alcoi. CAEHA. Alcoi, 2015

2.-Santonja Cardona, José Luis: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Pag. 19. Ayuntamiento de Alcoy, 2010.

3.-Ciudad. 9-Enero-1979 (Bivia)

4.-Santonja Cardona, José Luis: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Pag. 56. Ayuntamiento de Alcoy, 2010.

5.-Canalejas, Ricardo y Josep Lluis Santonja: Historias del Cuartel. P.p.108-115. Alcoy, 2021

6.-Llorens Climent, Ernesto: La Unió Musical d’Alcoi i la Cavalcada. Ciudad de Alcoy, 5-Enero-2006.

7.-Ciudad. Alcoy, 9-Enero-1970 (Bivia)

8.-Pablo Martínez, miembro de la Corporación Musical Primitiva de Alcoy e incansable investigador, nos decía: “En 2019, localizamos el guión original de esta pieza, el cual se conserva en los archivos de la banda “El Deliri de Gorga”. La obra está instrumentada por Julio Laporta Hellín y originalmente se titulaba “Marcha Regular” (1919), aunque se conoció durante décadas por “A la memoria de mi amigo Francisco Aznar”. La Primitiva, al no conservar los papeles pautados originales, hizo una reconstrucción a partir de los materiales dispersos existentes, apoyándose para ello, en los sueltos conservados en el archivo de Rafael Serra (padre). Los músicos Vicente Juan Sanoguera Rubio y Jaume Jordi Ferrando Morales hicieron posible la interpretación de la obra. La misma figuró en los atriles durante un concierto celebrado en la Torre de les Maçanes (2019), en un evento organizado por la FSMCV. La gentileza de los gorgueros hizo posible que la Vella tuviese el guion digitalizado”

9.-Santonja Cardona, José Luis: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Pag. 46. Ayuntamiento de Alcoy, 2010.

10.-Santonja Cardona, José Luis: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Pag. 50. Ayuntamiento de Alcoy, 2010.

11.-Ciudad. Alcoy, 10-Enero-1967 (Bivia)

12.-Gisbert Cortés, Juan Javier: Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión. P.p. 87-88 Ajuntament d’Alcoi. Alcoy, 2021

13.-Santonja Cardona, José Luis: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Pag. 56. Ayuntamiento de Alcoy, 2010.

14.-Coloma Payá, Rafael: Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Página 129. Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos. Alcoy, 1985.

15.-Ciudad. Alcoy, 8-Enero-1980 (Bivia)

16.-Ciudad. Alcoy, 6-Enero-1981 (Bivia)

17.-Coloma Payá, Rafael: Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Página 136. Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos. Alcoy, 1985.

18.-Conversación con Gregorio Casasempere Gisbert (21-Noviembre-2021)

19.-Ciudad. Alcoy, …-Enero-1984 (Bivia)

20.-Gisbert Cortés, Juan Javier: Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión. Página 88. Ajuntament d’Alcoi. Alcoy, 2021

Nuestro agradecimiento a:

Vicent Agulló Pérez, José Luis Almería Pintado, Emilio Bou Pastor, Gregorio Casasempere Gisbert, Ángel L. Ferrando Morales, Antonio Llinares Llinares ,Ernest Llorens Climent, Moisés Olcina Berenguer, José Muriel Bravo, Vicente Sanoguera Rubio, Juan Seguí Seguí, Rafael Serra Moncho y José María Valls Satorres.

Els colors vius d’un mestre: Trilogia d’un homenatge

El compositor José María Valls Satorres ha estat homenatjat pel poble d’Alcoi en els primers dies de novembre

Jose_Maria_Valls_concert_homenatge
José María Valls en els moments finals del concert (Foto: Marisa Sempere)

Pablo Martínez. Tal com s’anunciava, durant la primera setmana de novembre s’ha celebrat la sèrie d’homenatges al voltant del músic compositor José María Valls Satorres. Dijous 4 a l’IVAM-CADA Alcoi es va presentar el llibre sobre la seva vida i obra José María Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión, escrit per Juan Javier Gisbert Cortés en un acte encapsalat pel director de l’Arxiu Municipal, Josep Lluís Santonja i presentat de manera brillantíssima pel periodista Ramón Climent Vaello. Els seus comentaris sobre el contingut del llibre es van seguir amb molt d’interès amanit amb unes petites pinzellades d’humor que no van tindre desperdici. La presentació es va completar amb les intervencions musicals d’Enrique J. Peidro Baldó al piano i Teresa Amaya cantant i posteriorment al violí, mentre que Juan Luis Guitart va estrenar a l’oboè una peça dedicada a la néta de l’autor, Valeria.

Almeria_Valls_Amaya
José L. Almería, José María Valls i Paco Amaya a l’església de Sant Jordi (Foto: Facebook Filà Vascos)

L’església de Sant Jordi, en plenes celebracions del centenari de la seua construcció, va acollir el segon dels homenatges amb dos concerts d’orgue a càrrec de Francisco Amaya acompanyat de José L. Almería en la percussió, amb un programa en què es van incloure adaptacions a l’orgue de la marxa solemne 23 d’abril i les fanfàrries de les ambaixades Fortuna favorable i Alcoi ma pàtria. Aquest segon acte va comptar amb l’organització de l’Associació de Sant Jordi.

Finalment, l’Orquestra Simfònica d’Alcoi al Teatre Calderón, va ser la protagonista del tercer dels actes com a tribut al compositor de Farolero. Tenint a Juan Javier Gisbert com a mestre de cerimònies i sota la batuta de Gregorio Casasempere Gisbert, es va interpretar tot un programa monogràfic dedicat a la música simfònica de l’homenatjat, molt llunyana de la seva música festera més popular. Els que van assistir a un concert similar el febrer del 2016, no els va suposar cap sorpresa tota aquesta alternativa producció compositiva; no obstant això, el virtuosisme de tots els solistes va ser palès en totes les peces del programa: Juan Luis Guitart al corn en la sobèrbia La nit a la finestra; Pepe González Gomis a la flauta en Un desván de nostalgias; José Antonio Linares, clarinetista a Faula de la lluna i el vent, constituint finalment tota una sorpresa el jovenet bombardí José Luis Sellés amb Los colores vivos, una de les estrenes del matí més aplaudides.

Juan_Javier_Gisbert
Moments d’agraïment de Juan Javier Gisbert, autèntic ‘culpable’ de tot aquest homenatge, durant la presentació del llibre. L’acte va estar presentat també por Josep Lluís Santonja (Foto: COPE Alcoi)

Les altres dues estrenes van ser el vals El eco del viento per a flauta (Pepe González), oboè (Juan Luis Guitart) i cordes; i la dansa guerrera Al sol y al viento per a metalls. Amb molta garra, aquests també van ser presents en Barxell, obra de tres moviments.  Entre les dues parts, el seu amic, el pintor Ignacio Trelis li va regalar el retrat que ha servit de portada per al llibre, finalitzant el concert amb una gran ovació i interpretant fora de programa Serra de Mariola dirigit per l’homenatjat. A l’igual que en la presentació del llibre, les paraules de l’alcalde Antonio Francés van posar punt i final al concert.

Coincidint amb la capitalitat cultural valenciana de la ciutat juntament amb Bocairent, l’Ajuntament d’Alcoi ha recolzat i s’ha afegit a aquesta trilogia d’homenatges que ha tingut els seus majors valedors i còmplices als esmentats Juan Javier Gisbert, Ignacio Trelis i, sobretot, a la dona del músic, Marisa Ezquerro, vital a la trajectòria artística. Des de la Corporació Musical Primitiva, volem felicitar sincerament a José María Valls, baluard de la música alcoiana, i com no, a totes les persones implicades en l’organització d’aquest homenatge.

Solistes
D’esquerra a dreta: José Antonio Linares, Juan Luis Guitart, José María Valls, Gregorio Casasempere, José Luis Sellés, Pepe González i Juan Javier Gisbert (Foto cedida per Juan Javier Gisbert)

Va passar… el 21 d’abril de 1882

L’Asociació de Sant Jordi recupera la Cavalcada Històrica dels 40 Cavallers de Jaume I amb participació de les bandes alcoianes

Cavallers_1895
Els quaranta Cavallers de Jaume I en 1895 (Foto: Revista Festes 1971)

PMB. El proper diumenge 31 d’octubre es recupera en el marc d’un atípic però esperançador Mig Any un acte fester que va tindre el seu moment d’esplendor a la dècada dels 80 del segle XIX. Es tracta de la Cavalcada dels Quaranta Cavallers del Rei Jaume I, la qual arrancarà des del Camí fins al final de l’Avinguda del País Valencià per tal d’evitar aglomeracions de públic. La desfilada commemora l’arribada a Alcoi des de Xàtiva dels quaranta guerrers a cavall sota ordres de Jaume I per defensar la vila alcoiana dels atacs del cabdill àrab Al-Azraq a la primavera de 1276.

Aquesta Cavalcada es va celebrar per primera vegada el 21 d’abril de 1882 organitzada per un grup d’amics, socis del Casino Alcoyano, la qual degut a l’exit públic es va celebrar en anys successius fins a desaparèixer i ser recuperada el 1924 pel pintor Fernando Cabrera, assessor artístic de l’Associació. Esta reivindació va ser només per a un any perdent-se el seu rastre fins avui. Al menys en aquell 1924, la desfilada es va organitzar de la següent manera: heralds, trompeters, catorze almogàvers, banda de música, senyera, vuit representants de l’antiga noblesa alcoiana, representació del senyor Raimundo de San Juan, justícia, governador i Mossèn Torregrosa, banda de trompeters, quaranta genets armats amb piques, banda de música i dotze alcoians.

A la part musical, crida l’atenció l’entrada d’aquests Cavallers en la seva primera edició de 1882, els quals anaven acompanyats d’una banda de 142 places composta per músics de les tres corporacions: Primitiva, Nova i Novísima interpretant un pasdoble La señera del Rey Don Jaime, el qual està desaparegut ni es pot precisar el seu autor. En aquests anys, les aportacions alcoianes a la música festera estaven naixent de la mà de Juan Cantó o de Camilo Pérez Laporta, per la qual cosa no es pot descartar que el pasdoble siga d’algun autor valencià.

Aquesta Cavalcada es suma a la corrent revisionista d’alguns actes festers desapareguts que ha emprès aquests darrers anys l’Associació de Sant Jordi com va ser el de La Cucafera que es va celebrar en el marc de la Setmana Modernista alcoiana de 2019.

———-

Es pot consultar més dades sobre aquesta cavalcada a la Revista de Festes de Moros i Cristians de 1971 en l’article d’Adrián Espí Valdés La cabalgata histórica de los 40 caballeros del conquistador (pp. 55-56-57)

La part musical ha esta consultada al llibre de José María Valls, La Nova, historia de una banda de música alcoyana (pp. 196-197)

La setmana de José María Valls Satorres

Un llibre sobre la seua vida i obra i un concert monogràfic són els actes programats en homenatge al músic alcoià

Llibre_Valls
Portada d’Ignacio Trelis per al nou llibre escrit per Juan Javier Gisbert Cortés

PMB. El músic José María Valls Satorres serà doblement homenatjat en la primera setmana de novembre per part de l’Ajuntament d’Alcoi. Primerament, serà presentat un llibre dedicat a la seva vida i obra escrit per Juan Javier Gisbert Cortés Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión amb portada d’Ignacio Trelis, del qual s’han editat 500 exemplars. L’acte es celebrarà el dijous 4 de novembre a les 19.45 h. a l’IVAM-CADA Alcoi presentat per Ramón Climent Vaello. També col·laboren els músics Enrique J. Peidro, Teresa Amaya i Juan Luis Guitart; el director de l’Arxiu Municipal, Josep Lluís Santonja i l’alcalde d’Alcoi, Antonio Francés.

D’altra banda, el diumenge 7 a les 11.30 h. el Teatre Calderón acull un concert a càrrec de l’Orquestra Simfònica d’Alcoi amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert amb tota la seva música no adscrita al món fester. Hi participen com a solistes José Benjamín González a la flauta, Juan Luis Guitart a l’oboè i el corn, José Antonio Linares al clarinet i José Luis Sellés al bombardí. Un concert que ens recorda al celebrat el gener de 2016 però que inclou tres estrenes: la dansa guerrera Al sol y al viento, el vals en mode dòric per a flauta, oboè i cordes El eco del viento i la rapsòdia per bombardí i corda Los colores vivos. L’entrada per als dos actes és gratuïta amb invitació que caldrà aconseguir en www.ticketalcoi.com. Enhorabona des de la Primitiva al mestre Valls, l’home que ens va dedicar una marxa mora tan espectacular com és La Casa de las Chirimías.

A %d blogueros les gusta esto: