Dossier: «Musica in Vita: Obres musicals dedicades al pintor Fernando Cabrera Cantó (1866-1937)»

Recuperem l’article del nostre company Pablo Martínez Blanes publicat en la revista de Festes d’enguany al voltant de la música dedicada al Pintor Cabrera en el 80 aniversari de la seua mort

 

1917. Rubinstein, el tercer per la dreta entre Cabrera i José Jordà-Fototeca Municipal

 

A Àngel Lluís Ferrando, per animar-me sempre

a veure més enllà de la música alcoiana

 

Tenint en el títol d’aquest article el nom del fonamental pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó no parlarem ni del seu art pictòric, ni de les seves influències, ni de les seves tècniques, ni de la collita de premis que va obtenir al llarg de la seva carrera. Insòlitament, ens endinsarem en la seva figura parlant de música, un art amb el qual té més d’un punt en comú i ens servirà per recordar la seua figura en el 80 aniversari de la seva mort i en el 150 aniversari del seu naixement, succeït l’any passat i celebrat de forma subterrània per alguna entitat cultural i periodística.

L’autor de El santo del abuelo tenia en la música una de les seves grans passions juntament amb la literatura (1). És coneguda la seva frase o acudit recurrent que recorda el seu fill, també pintor, Fernando Cabrera Gisbert (Alcoi, 1897-1984): «mon pare deia que haguera canviat tots els seus premis, distincions i guardons obtinguts al llarg de la seua trajectòria artística, per haver estat un músic mediocre» (2).

Apart del seu lloc de treball, el seu conegut estudi de La Casa del Pavo era un dels centres de reunió on pul.lulava el cercle intel·lectual que es prodigava per Alcoi a la frontera entre els segles XIX i XX, cercle que abastava des d’escriptors, periodistes, empresaris, i òbviament, músics. Referent a això es pot llegir amb deteniment a la portada de El Heraldo de Alcoy del 29 de novembre de 1909, el programa del concert que es va celebrar amb motiu de la inauguració de l’estudi de Cabrera amb la presència del Cheu Simfònic, Jorge Mira Carbonell, el Cuarteto Pareja, Francisco Muntó o el pianista Agustí Payá.

Autoretrat Cabrera

Uns anys més tard, concretament el 7 i 8 de maig de 1917 (3), el prestigiós pianista polonès Arthur Rubinstein celebraria uns concerts al Teatre Calderón gràcies a les gestions de Rafael Casasempere Moltó, sent immortalitzats fotogràficament en l’estudi de Cabrera juntament amb altres músics com José Jordá Valor; el mateix Rafael Casasempere; José Seva Cabrera, que després obriria una botiga de música al carrer Sant Francesc; el pianista del Cercle Catòlic d’Obrers, Agustín-Vicent Payá Pericàs o l’empresari tèxtil Enrique Carbonell, propietari del piano.

Fruit d’aquestes amistats amb alguns dels músics tan insignes com el seu oncle Juan Cantó Francés, Gonzalo Barrachina Sellés o José Jordá Valor sorgirien una sèrie d’obres d’indubtable interès de les quals anem a enumerar i comentar algunes d’elles, a manera de petit inventari de caràcter introductori i sent tan sols una succinta recopilació de dades, de la qual és probable que puguin sorgir més títols en un estudi més profund i detallat.

En l’obra d’un dels seus grans amics, José Jordá Valor (Alcoi, 1839-1918), apareix la melodia per a cant i piano Becqueriana «a mi amigo F. Cabrera» (4) basada en la Rima XXV de Rimas y Leyendas de l’escriptor romàntic sevillà Gustavo Adolfo Bécquer (1836-1870) constituïda per tres estrofes “Cuando en la noche te envuelven las alas de tul del sueño y tus tendidas pestañas semejan arcos de ébano…”. El mateix autor li dedicaria una Misa a tres voces y orquesta “dedicada a mi querido amigo D. Fernando Cabrera”. Les tres veus són dues de tenor i una de baix amb acompanyament d’orgue amb les sis parts corresponents a l’acte litúrgic: Kirie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei.

Mentre es trobava dirigint la banda del I Regiment d’Infanteria de Marina del Terç Sud a San Fernando (Cadis), Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947), compon la cercavila De la Terreta (6) “al laureat artiste D. Fernando Cabrera, gran entusiast (sic) y defensor de la terreta”  datada l’1 de juny de 1914. Com un record d’infantesa, que diria l’Ovidi, es pot qualificar aquest pasdoble popurri compost de cançons infantils (7) que s’inicia amb una fanfàrria i continua amb La viudita se quiere casar: “La viudita se quiere casar – con el conde, conde de Cabra – Triste de mí! – yo no quiero al conde de Cabra(8). Altres fragments que apareixen de vegades de forma fugaç són El verdugo Sancho Panza (9), Don Melitón tenía tres gatos, A Madru señores (10). Una proposta sorprenent de l’autor de L’entrà dels moros (Uzúl el-msélmin) quan moltes vegades s’ha catalogat aquesta obra com un cançoner típic alcoià dins el subgènere folklòric coetani del pasdoble que tindria el seu major exponent amb El Noticiero Regional del seu germà Evaristo Pérez Monllor , en el qual Camilo oferiria també en aquells anys altres títols com Nanos y chagans, La festa pel carrer o la pròpia L’Entrà dels Reis.

El pintor Cabrera, un cop instal·lat a Alcoi en la dècada dels setanta del segle XIX, després dels seus anys d’estudis a Madrid i Roma becat per la Diputació d’Alacant, comença a ser un motor fonamental juntament amb el també pintor Francisco Laporta Valor en l’evolució estètica de la Festa de Moros i Cristians. Dins d’aquestes noves tendències, es fa realitat el seu projecte de renovació del castell de festes a 1894, mentre és professor a l’Escola Industrial. És per això que l’obra que citem a continuació no estigui dedicat a la seva persona, sinó a una de les seves obres, El nuevo castillo, composta a l’abril de 1895 pel seu cosí germà José Seva Cabrera (Alcoi, 1865-1922), pasdoble per a banda amb cornetes i tambors, el qual l’original conserva l’arxiu musical de la Unió Musical d’Alcoi (11). Aquest compositor que va ser director de La Primitiva entre 1897 i 1902, fou retratat per Fernando amb la dedicatòria «A mi querido primo Pepe» (12).

Portada «Cantos íntimos» d’Eduardo Torres Pérez

En un caràcter totalment  distint, aparéixen els Cantos íntimos (13) d’Eduardo Torres Pérez (Albaida, 1872-Sevilla, 1934). És una col.lecció de peces curtes de mitjana dificultat per a orgue sols, composats pel que va ser Mestre de Capella de la Catedral de Sevilla (de 1910 al 1934), i director i cofundador de l’Orquestra Bètica junt  a Manuel de Falla. Obra editada per la editorial Casa Erviti (San Sebastian), encara que algunes d’elles van estar publicades en facsímil a l’antic diari El Liberal de Sevilla. En algunes d’aquestes peces apareix una dedicatòria a l’encapçalament, com el cas de les dedicades al nostre pintor “a Fernando Cabrera, gran artista y amigo cariñoso” i els músics Vicente Ripollés Pérez, Fernando Tormo Ibáñez i José Sancho Marraco. Són obres religioses de caràcter íntim, recollit i extremadament reservat, escrites amb un llenguatge que uneix el nacionalisme espanyol amb clares referències a l’estil de l’escola andalusa, com Albéniz o amb l’Impressionisme francés, com el cas de Massenet, Gounod o Debussy.

Poques referències tenim de l’última obra detallada: En la iglesia, una cantiga a dues veus que li dedica el mestre José Espí Ulrich (Alcoi, 1849-València, 1905). música sacra que la podem situar en l’última dècada del segle XIX i que apareix reflectida en la relació d’obres de l’autor d’Anselmo Aracil que detalla Ernesto Valor Calatayud en el seu referent Diccionario alcoyano de música y músicos.

Esperem aquesta superficial enumeració musical serveixi per a conèixer des d’una òptica peculiar i a contra corrent a un artista de la nostra terreta: ¿Necesita usted modelo?, Loca, Al abismo, El pan nuestro o Mors in vita, són fidels testimonis d’aquesta afirmació. Afortunadament, no va ser un músic mediocre com ell de vegades desitjava, sinó un genial pintor: Musica in vita.

**********************

(1) A aquestes dues passiones li dedica Adrián Espí Valdés el capítol XV del seu Itinerario por la vida y la pintura de Fernando Cabrera y Cantó (Instituto de Estudios Alicantinos, 1969).

(2) La frase la cita Ignacio Trelis, pintor i assessor artístic de l’Associació de Sant Jordi en el seu article A modo de recuerdos, publicat pel periòdic El Nostre en l’edició del dimarts 4 d’octubre del 2016.

(3) Part del programa amb obres de Chopin, Albéniz i Beethoven es pot veure en les edicions del 8 i 9 de maig del 1917 de El Heraldo de Alcoy

(4) La partitura d’aquesta obra es pot veure a les pàgines 174, 175 i 176 del Diccionario Alcoyano de Música y Músicos de Ernesto Valor Calatayud (Llorens Libros, 1988)

(5) Una còpia d’aquesta missa es conserva als arxius de la Corporació Musical Primitiva. Des d’aquí, agrair l’ajuda prestada al seu arxiver Antonio Adamuz i Jaume Jordi Ferrando, company i amic que sempre m’ajuda en tots els dubtes que puc tindre.

(6) L’original també es conserva als arxius de la Corporació Musical Primitiva.

(7) Sobre això, Ernesto Valor cita a la pàgina 90 del Tom III de l’enciclopèdia Nostra Festa: “…y en la cual, Camilet, se tornó niño, ya que de cantos infantiles se nutre esta partitura, tales como La viudita se quiere casar, Este es el manrú, señores, Anda con la vía vía, anda con la vía vía…”

(8) La cançó, basada en un romanç espanyol anònim sobre el matrimoni en secret entre el comte de Cabra (Còrdova) i Doña Mencía de Avalos y Merino, vídua d’inferior condició social. Aquest fet inspiraria una obra de García Lorca en la seva època de joventut, La viudita y el conde Cabra (1918) (http://www.lavozdigital.es/andalucia/cordoba/20141112/sevp-viudita-conde-cabra-20141112.html)

(9) Encara que citada por Valor com Anda con la vía vía, el seu veritable títol El verdugo Sancho Panza ens descobreix un contingut una mica macabre: El verdugo Sancho Panza / ha matado a su mujer / porque no tenía dinero / para irse, para irse al café. / El café era una casa / que tenía una pared. / La pared tenía una vía / por la vía, por la vía pasa el tren.

(10) Madru és la forma en la qual els cubans es refereixen a Madrid, en la qual els nens formen un cor deixant a un en mig en representació de la Mort: A Madrú, señores / vengo de La Habana / a cortar manzanas / para doña Juana. / La mano derecha / y después la izquierda / y después de lado / y después costado / y después la vuelta con su referencia. / Tan-tan tocan a la puerta / Tan-tan, yo no voy a abrir / Tan-tan, que será la muerte / Tan-tan si vendrá por mí. (A pares y nones, Eduardo Torrijos y Gretel García. Ed. Quarzo, 2003).

(11) Des d’aquí, agrair el seu temps al seu arxiver Andrés Arévalo.

(12) De l’artícle Retratos de músicos d’Adrián Espí Valdés publicat pel periòdic Ciudad el 22 de noviembre de 2009.

(13) Encara que l’obra del músic albaidí me la va donar a conèixer José María Valls sent la portada de la mateixa reproduïda per la seva gentilesa, les dades sobre ella me les ha facilitat Juan Carlos Sempere Bomboí, professor al Conservatori Juan Cantó d’Alcoi i al Conservatori Professional d’Albaida, i director de la Societat Artistico Musical «la Vall» de Càrcer, el qual va catalogar i analitzar tota l’obra organística de Torres en el seu Treball Fi de Carrera en l’Especialitat de Composició. Molt agraït també pel seu temps que m’ha dedicat.

 

PABLO MARTÍNEZ BLANES

 

 

Crònica Concert Diumenge de Rams 2017: Aniversaris i emocions

Maria Baldó i Duna Valor

Duna Valor i Maria Baldó, flautistes de La Primitiva, ens expliquen en primera persona el que va ser el concert del Diumenge de Rams en la seva edició LXXVIII celebrat el passat diumenge 9 d’abril amb direcció d’Eduardo Terol i Botella amb un Calderón ple fins a les banderes i que va tenir diversos moments a recordar. Com sempre, agraïm la col.laboració de Diego Valor pel seu reportatge fotogràfic.


Eduard Terol i Botella dirigeix el seu primer Diumenge de Rams (Foto: Diego Valor)

El passat 9 d’Abril, Diumenge de Rams, va despertar solejat, predient que anava a ser un dia especial. Per a qualsevol persona, un “Diumenge de Palma” normal, pels amants de la música festera i pels membres de La Vella, un dia amb nervis perquè tot isca bé, il·lusió perquè al públic li agrade la interpretació de les peces seleccionades aquest any i emoció per tot el que està per arribar.

A cinc minuts de retràs, va començar el concert anual més important de la Primitiva. El teatre ple de gom a gom indicava la passió de l’alcoiania per escoltar els pasdobles, marxes cristianes i mores que any rere any culminen el cicle dels concerts d’exaltació de la Música Festera que enguany compleix 78 anys.

Àngel Lluís Ferrando estrena «Rictus» (Foto: Diego Valor)

Aquest any, el concert estava ple d’il·lusions i efemèrides, les quals la banda estava desitjosa de compartir com, per exemple, les celebracions de les composicions de diverses peces que van sonar.  A nivell més íntim, la banda celebrava el primer concert de festes del nostre benvolgut amic Eduard Terol i Botella, actual director de la Música Vella, així com dos estrenes de dos companys de faristol: El Moteret de Jordi Monllor dedicat a Enrique Esteve, actual president de la Primitiva i l’estrena absoluta de Rictus del nostre director titular i estimat amic Àngel Lluís Ferrando Morales. Cal destacar el retrobament dels nostres companys i amics de La Cordeta amb els quals iniciem una nova etapa plena d’il·lusió.

El concert va començar de la mà de la nostra companya de faristol Mar Fernández, amb els respectius agraïments a les autoritats, a tot el públic en general, i especialment a la capitania dels Almogàvers, a la capitania de la filà Chano i a l’esquadra de negres de l’alferes de la filà Verds, als quals la banda acompanyarà durant les pròximes festes. A més, també vam contar amb la presència de representants de la Comparsa Moros Negres, La Pluma de Guardamar i de la Junta Festera de Mutxamel.

Acabades les presentacions, es va donar la benvinguda al nostre estimat director Eduard Terol i Botella, el qual durant tot el concert va transmetre la seua emoció tant als músics, com al públic en general. La primera part del concert va iniciar amb el pasdoble L’Alferis de José Seva Cabrera. Seguidament, amb Micalet Sou, es va voler fer referència al centenari de la mort de l’estimat Camilo Pérez Laporta.

José Almería rep el quadre commemoratiu pel 175é aniversari de La Nova (Foto: Diego Valor)

A continuació es va interpretar la primera marxa mora, Baix la figuera de Camilo Pérez Monllor i continuant amb les celebracions, va ser el torn de Tristezas y alegrías, obra composta fa 100 anys per Evaristo Perez Monllor, dedicada al seu germà, la qual va rebre una sonada ovació per part del públic al igual que Any d’alferes, que va sonar a continuació, marxa mora d’Amando Blanquer que complia 50 anys de la seua composició.

Per finalitzar la primera part, es va interpretar Un moble més de Julio Laporta Hellín. Es va demanar la presència a l’escenari dels nostres companys de La Cordeta per interpretar aquesta obra que és una icona de la festa alcoiana, marxa especial que ens evoca al dia de la Glòria baixant el carrer Sant Nicolau sota un mar de confeti acompanyant als gloriers cristians.

La segona part del concert va iniciar amb la fanfàrria de José María Valls Satorres, a l’igual que aquesta obra obrirà el dia 22 d’abril l’entrà del bàndol moro de la mà de la Primitiva. Mentre metalls i percussió tocaven a l’escenari ¡Al Azraq viene!, la resta de companys ens vam quedar dins ben atents a la interpretació. Seguidament, vam entrar tots a l’escenari per estrenar El Moteret.

A continuació, va ser el torn de Laia, marxa mora premiada per l’Associació de Sant Jordi amb el premi de composició de música festera «Antonio Pérez Verdú». Abans de l’interpretació, el seu compositor, Víctor Vallés Fornet, va muntar a l’escenari per a arreplegar el premi.

Seguidament, era el moment de la primera marxa cristiana del concert, El Barranc del Sinc. Aquesta obra va ser composta per Rafael Mullor Grau en dedicació a l’Aniversari de les Noces de Plata dels seus pares. A causa de la recent mort del pare d’aquest, la Primitiva va voler fer una dedicació molt especial a Rafael, cedint-li la batuta i interpretant l’obra sota la seua direcció.

Un emocionat Rafael Mullor torna a dirigir la marxa dedicada als seus pares (Foto: Diego Valor)

Amb el torn del pasdoble José Almeria de Francisco Esteve Pastor, la banda va voler homenatjar als amics i companys de la Música Nova d’Alcoi pel seu 175é aniversari. Amb l’obra, dedicada al que fou director de la Nova, José Almeria, i juntament amb l’entrega d’un quadre, la Primitiva va voler desitjar molts anys més de música a la Nova.

Era el torn de la segona marxa cristiana, tal volta, un moment que tots esperàvem de bona gana. Rictus del nostre director, amic i company Àngel Lluís Ferrando. L’obra il·lustra musicalment els orígens guerrers dels almogàvers i ha estat composta per al capità cristià Luis Sanus, amic de l’autor. La seua obra va despertar una gran ovació per part del públic i també un fort aplaudiment dels músics cap al nostre estimat Àngel.

Per a finalitzar el concert, es va interpretar la gran marxa mora Tarde de Abril d’Amando Blanquer, la qual va ser molt lloada pel públic assistent. Seguidament, com no podia ser d’una altra manera, la Corporació Musical Primitiva va interpretar Uzúl el-msélmin, L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor, obra que va despertar més encara si cabia l’entusiasme del públic. Seguidament, i com a colofó final, públic en peu i llums enceses per a interpretar i cantar l’Himne de Festes, que enguany també està d’aniversari, ja que fa 100 anys que va ser compost per Gonzalo Barrachina.

Finalment, des del nostre punt de vista, un concert molt complet, que no podria haver segut millor. Des de l’esforç per part dels músics, l’estimat director Eduard Terol, els acords de Blanquer presents, l’afecte i admiració a l’amic i company Àngel Lluis, i com no, l’alegria de saber que el públic va gaudir de cada peça interpretada, cosa que se’ns va transmetre als que estàvem dalt l’escenari.

Un concert farcit d’aniversaris, estrenes i emocions. Un concert amb el qual, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, dóna pas a un mes ple de colors, rialles, il·lusió i festivitat que esperen de bona gana tots els alcoians.

DUNA VALOR i MARIA BALDÓ

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Dossier: Així serà el LXXVIII Concert Diumenge de Rams 2017

En una gran festa d’aniversari es converteix la LXXVIII Edició del Concert de Diumenge de Rams degut a la coincidència enguany d’algunes efemèrides musicals, les quals La Primitiva vol celebrar clausurant així el Cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera, amb direcció d’Eduard Terol i Botella, el diumenge 9 d’abril a les 11.45 h. Localitats encara disponibles al Centre Cultural fins divendres 7: de 11.30-13.30  h. ; i a la taquilla del Teatre Calderón: dijous 6 de 11.30 a 13.30 h.;  divendres 7 i dissabte 8 de 16 a 20 h. i una hora abans del concert.


ELS CENTENARIS

El primer dels aniversaris que recordem és el centenari de la mort de Camilo Pérez Laporta, succeïda el 5 de febrer de 1917 mentre era director de la nostra banda, del qual es recupera Micalet Sou, signat el març de 1896 quan es troba dirigint la Juventud Musical Villenense. Aquest solemne pasdoble escrit per a La Vella, està dedicat a Miguel Pérez Domínguez, patriarca de la família Sou, posteriorment coneguts fabricants de cafè licor. (1)

“Recibe estas mal pergueñadas notas que son mis ratos de ocio”  són les humils paraules que Evaristo Pérez Monllor li dedica al seu germà Camilo a la portada del pasdoble Tristezas y alegría (2), del qual es compleixen també cent anys de la seva composició. Possiblement, sigui el títol més emblemàtic del pasdoble dins del gènere folklòric inspirat en cants populars amb un aire evocador i, per moments emotiu, on combina magistralment una dançà alcoiana i una muñeira o una trianería amb una jota valenciana. Onze anys més tard, compondria un altre títol de similars característiques El Noticiero Regional, però amb un resultat menys transcendental. Seguidament, felicitem a la Societat Musical Nova d’Alcoi pel seu 175e aniversari amb el pasdoble José Almería del mestre murer Francisco Esteve Pastor en referència al que fos clarinetista i director de la Societat Musical Nova, amb algunes interrupcions temporals, entre 1973 i 1990. (3)

MÚSICA PER ALS ABENCERRAJES

Fernando de Mora es nomenat Abencerraje d’Honor en 1959 (Foto: abencerrajes.com)

En el llegat musical que va fructificar durant més d’un segle en la relació entre La Primitiva i la filà Abencerrajes i que va finalitzar el 2014, no podia faltar l’obra del gran Amando Blanquer del qual compleixen anys dos de les seves obres més representatives per a aquesta filà i fonamentals per a la Festa: Tarde de abril i Any de Alferes (60 i 50 anys respectivament). La primera estrenada un 14 d’abril de 1957 al concert de Diumenge de Rams per la Primitiva va tenir un impactant èxit, la qual cosa va fer que conegués una versió per a orquestra estrenada al Teatre Apolo de València el 19 de gener de 1958 per l’Orquestra Municipal de València dirigida per José Ferriz.(4) La segona és un altre clàssic brillant i vigorós compost en 1967 degut a l’Alferesia que celebrava en aquell any la filà i que va ser personificat per José Sanz Llopis.

Altres dos títols que interpreta la banda i que tenen una relació directa amb aquesta filà és Baix la figuera (1931) de Camilo Pérez Monllor, marxa mora d’aires exòtics escrita mentre va ser director de La Primitiva, i, sobretot, Un moble més (1928) de Julio Laporta Hellín, pas moro que constitueix la seva última composició dedicada al comerciant de mobles Francisco Moltó Aznar ‘El Pansit‘. El seu autor moriria cinc mesos després de ser estrenada a l’Entrà de Moros d’aquell any i peça obligada en aquest acte fins a la recuperació de Uzúl el-msélmin a inicis dels anys 40. (5)

D’ESTRENES I AMISTATS

Àngel Lluís Ferrando explica a La Vella «Rictus» (Foto: P. Martínez)

També hi ha un espai per a les estrenes gràcies als últims treballs de José María Valls Satorres i Àngel Lluís Ferrando que es podran sentir per primera vegada en aquest concert i interpretats per la banda en les pròximes festes de Moros i Cristians. Del primer, la fanfàrria per a metalls i percussió ¡Al Azraq viene!, títol pres d’una exclamació que fa l’Ambaixador Moro en un moment de les Ambaixades, obra amb aquesta dedicatòria «A Fidel Mestre Moltó, Capità Moro 2017 per la Filà Chano i en record de la seua benvolguda Carmina». Una bona amistat uneix a aquest compositor i al capità d’aquest any ja que ja li va dedicar el pasdoble El marxós datat el 1981.

Una altra forta amistat uneix Luis Sanus, capità cristià pels Almogàvers i al benvolgut Ferrando, del qual ve Rictus, una marxa cristiana composta en un moment personal molt dur i que el seu mateix autor ja ens comenta en aquesta mateixa pàgina » Rictus és una barreja entre «rite» (ritus), referint-se a les festes de Moros i Cristians, i «ictus», fent referència -no exempta d’humor i valentia- a l’accident vascular cerebral que vaig patir el juny de 2016 «.

Finalment, s’estrena el pasdoble de Jordi Monllor Oltra El Moteret, dedicat al seu amic i president de la nostra banda, Enrique Esteve Verdú, del qual ens vam fer ja ressò en aquesta pàgina. El seu títol, El Moteret fa al.lusió a l’afició i la passió pel món del motociclisme de la qual fa gala l’homenatjat; mentre que, l’altre motiu principal d’aquesta composició és l’agraiment de l’autor cap al seu amic per la insistència d’estudiar música junts.
Encara que no una estrena pròpiament dita ja que ja ha aparegut en els concerts de l’Agrupació Musical Serpis i la Unió Musical, apareix la marxa mora Laia de Víctor Vallès Fornet, flamant guanyadora de la 52a edició del concurs de composició festera ‘Antonio Pérez Verdú’ que convoca l’Associació de Sant Jordi i que constitueix un arriscat exercici deconstructivista de part de l’obra festera d’Amando Blanquer centrat en alguns dels seus títols com Marxa del Centenari, El Somni i Moments de festa.

CODA I FINAL

Juan Abad Moltó, Alferes 1915 pels Chano (Foto: http://www.filachano.es)

Queden dues maneres diferents d’entendre la música festera molt llunyanes en el temps com són L’Alferis, marxa militar elegant i sòbria de José Seva Cabrera dedicada a Juan Abad Moltó, Alferes en 1915 per la filà Chano i Capità a l’any següent. Aquest compositor poc estudiat representa una figura singular en la història de la música alcoiana sent autor d’un nombre molt reduït d’obres. D’idees republicanes, es va dedicar tant a la política com al comerç d’instruments musicals.

A l’altre extrem del temps, apareix Rafael Mullor Grau, el qual representa un punt d’inflexió en l’evolució de l’estètica de la marxa cristiana amb la composició de L’Ambaixador Cristià en 1982, música influïda per la inclosa en les grans produccions cinematogràfiques nordamericanes d’autors com Miklós Rózsà o Alex North.(6) Estètica que han continuat autors com Ramón García i Soler o Francisco Valor Llorens. De Rafael s’interpreta El Barranc del Sinc a la memòria de son pare, D. Rafael Mullor, recentment mort i composta per l’Aniversari de les seves Noces d’Argent en 1985, unint-se així La Primitiva també a la sèrie d’homenatges de condol que estan realitzant les bandes de tota la província amb el seu autor com a director convidat. Pablo Martínez.

 

  1. FERRANDO MORALES, Àngel Lluís: “El paper de la burgesia industrial alcoiana en l’aparició del nou repertori musical per a la festa de Moros i Cristians” (ver pag. 11) http://www.musicafestera.com/sites/default/files/societat-industrial-valenciana-angel-lluis-ferrando-morales.pdf [Consulta: març 2017]
  2. FERRANDO MORALES, Àngel Lluís: “La música festera des de dins. El cant popular i la tradició dins la música festera”. http://www.angelluisferrando.com/downloads/elcantpopular1999.pdf [Consulta: març 2017]
  3. VALLS SATORRES, José María: “La Nova desde 1842: Historia de una banda de música alcoyana” (Pag. 42) (Such Serra. Editat per la Excma. Diputació Provincial d’Alacant, 2010)
  4. PASCUAL VILAPLANA, José Rafael: “La música para banda de Amando Blanquer” https://cimapolo.wordpress.com/2015/07/19/la-musica-para-banda-de-amando-blanquer-ponsoda-por-jose-rafael-pascual-vilaplana-una-decada-sense-blanquer-i/
  5.  VALLS SATORRES, José María: “Cien años de marcha mora” (Periódico El Nostre, 14/03/2015)
  6.  ORIOLA, Frederic: “En clau de festa. Aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià” (Institut valencià de la Música, 2010)

 

 

 

 

 

RAMS DE MÚSICA, el CD dels concerts de diumenge de Rams, a la venda proper dissabte amb el periódic Ciudad

Música festera per la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi en un compacte enregistrat amb la máxima qualitat i tota l’emoció del directe

Rams de música: compact disc CD música festera de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi dirigida per Àngel Lluís Ferrando, una producció del periódic Ciudad Rams de música, una selecció dels concerts de diumenge de Rams 2008-2012, a la venda amb el periòdic Ciudad el proper dissabte

El proper dissabte 23 de març, vespra de diumenge de Rams, i a un mes vista de la festa de Sant Jordi s’hi posa a la venda el compacte Rams de música, una selecció de pasdobles i marxes enregistrades en directe per la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando, als concerts de diumenge «de Rams» 2008-2012.

Un segle de la millor música per a la festa de moros cristians

Amb peces escrites entre 1899 i 1995 fruit de la inspiració de Amando Blanquer, els germans Evaristo i Camilo Pérez Monllor, José Seva, José Pareja, Julio Laporta, Vicente Costa Nogueras i José V. Egea. Algunes d’elles com el pasdoble Llanero o la marxa àrab Genna Al Ariff també disponibles en la col·lecció de partitures Arrels a Ediciones EGC.

Tota l’emoció del directe arreplegada per Audioart amb fidelitat digital, en el tradicional concert que La Primitiva d’Alcoi ofereix anualment el diumenge de Rams.

Rams de música és una producció del periòdic Ciudad d’Alcoi en el seu 60 aniversari, que s’hi posa a la venda conjuntament amb el diari el proper dissabte. Reserve el seu exemplar en punts de distribució de premsa local. Davant qualsevol dificultat per a adquirir-lo, alternativament pot posar-se en contacte amb la banda al email cmp.alcoy@gmail.com.