‘Musical Apolo’ per primera vegada a Bilbao

La Banda Municipal de Bilbao celebra un concert dedicat al pasdoble el divendres 20 d’agost

Bilbao_PasodoblePMB. La Banda Municipal de Bilbao dirigida pel mestre José Rafael Pascual Vilaplana està oferint durant el mes d’agost una sèrie de tardeos musicales ‘arratsalde musikalak’. El concert del divendres 20 d’agost estarà dedicat al món del pasdoble a celebrar al Quiosco del Arenal a les 19 h. La primera peça del concert és Musical Apolo d’Amando Blanquer que sonarà per primera vegada a la capital basca. Seguidamente, s’oferirà Eduardo Borrás, de Francisco Esteve; Pasodoble a Paco Alcalde, de Joaquín Rodrigo; La Primitiva, de Jeff Penders; Cien años de suspiros, de Joaquín Quinto Serna; A trenc d’alba de J. Vicent Egea; Camino de rosas i Agüero de José Franco Ribate. Més informació: https://www.bilbaomusika.eus/castellano/bmagenda.asp?idioma=ES&strCodPadre=BD

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

La CMP d’Alcoi al XIV Concert de Música Festera d’Elx

Diumenge 15 de novembre a les 12 h. a l’Hort Baix del Palmerar d’Elx.

PDF Programa

DVF. El pròxim diumenge 15 de novembre la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi estarà a la ciutat d’Elx per a formar part del XIV Concert de Música Festera de la mateixa ciutat. El concert es celebrarà a l’Hort Baix del palmerar d’Elx i serà a les 12.00 h.

Es tracta del primer acte de Francisco Valor com a director titular de La Vella on el programa serà exclusivament de música festera. La Primitiva interpretarà marxes mores com Kapytan, de Saül Gómez; Martí Ximanà, del propi Valor Llorens; pasdobles com Musical Apolo d’Amando Blanquer, Un Moble Més de Julio Laporta Hellín o Al Cel de Francisco Valor; i marxes cristianes com són Creu d’Arsuf, de José Rafael Pascual Vilaplana; Pas als Maseros, de José María Valls Satorres i Tino Herrera d’Amando Blanquer.

A més, l’acte organitzat per l’Associació Festera d’Elx i l’Ajuntament de la mateixa ciutat comptarà amb un moment solidari, ja que es farà entrega durant la pausa d’una important recaptació a la presidenta de l’Associació de Familiars de Persones amb Alzheimer de la cuitat d’Elx.

D’igual manera, el concert durà a terme totes les mesures de seguretat necessàries orientades a evitar contagis tant a l’escenari com a les butaques. Per això serà necessari reservar cadira de forma gratuïta per tal d’assistir al concert al següent enllaç: https://conciertodemusicafesteraelx.es/.

Octubre en Fiestas: Crònica Música de Tardor

Crònica del concert ofert per La Primitiva amb repertori fester i tres directors convidats

Salutacions finals del concert amb Montesinos Parra, Terol i Botella i Valor Llorens al front (Foto: Pau Martínez)

Pablo Martínez. El dissabte 10 al matí es celebrava a l’Auditori Amando Blanquer un nou concert de La Primitiva de caràcter marcadament especial, inclós en la programació Música de Tardor, organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, al qual hem d’agrair la seua sensibilitat en recolzar a les agrupacions musicals en aquest any tan difícil.

Un horari inusual per a un esdeveniment d’aquestes característiques que es va saldar amb una bona afluència de públic per l’atractiu de l’aposta i en part també per l’esplèndid sol de tardor que va cobrir tot el matí, una mica insospitat després de veure les prediccions meteorològiques.

Un bon amic em va comentar que “… el concert m’ha emocionat molt. Fèia temps que no sentia música festera al carrer”. Raó no li faltava en un mes en què hauríem estat d’entraetes, olleta i plisplayets per la Glorieta i Sant Nicolau i de moment caldrà conformar-se amb música en Youtube, reunions amb distàncies de seguretat, mascaretes, etc. fins que aquesta pandèmia, ja no sabem si interessada o accidental, finalitze.

Flautes i clarinets en un moment del concert (Foto: Laura Martínez)

En efecte, la música festera va sonar al carrer amb moltes ganes i força tenint les batutes de tres directors convidats: Eduard Terol i Botella, Francisco Valor Llorens i Enrique Montesinos Parra, els quals van escollir un pasdoble, una marxa cristiana i una marxa mora de la seva elecció. Abans de tot, agrair la professionalitat, accessibilitat i disciplina que han demostrat els tres per la feina feta amb la banda en aquest llarg mes de setembre d’assajos i esforç col·lectiu que ha valgut la pena en vistes de millorar la sonoritat de la banda amb un bon resultat final.

Quan en aquell llunyà 2007, Àngel Lluís Ferrando entrava com a director a la banda citava en la seva memòria d’activitats la premissa: T + I + R (Tradició, Innovació i Relació), la qual podríem traslladar a cada un dels directors convidats com a conseqüència de la feina i repertori escollit.

Eduard Terol i Botella representa la Tradició. Les peces més antigues del programa van ser dirigides per ell: Pare i fill i Any d’alferes, dues obres habituals en el repertori de La Primitiva que van aportar solera, noblesa i història en aquest concert juntament amb una altra brillant obra de José Rafael Pascual Vilaplana Creu d’Arsuf, aquesta última en primera audició per la banda. Tot un plaer retrobar-se amb el mestre clarinetista després d’estar al podi de La Primitiva el 2017 en substitució temporal de Ferrando amb un gest en el que mai podrem donar les suficients paraules d’agraïment.

Moment de la intervenció d’Enrique Montesinos (Foto: Laura Martínez)

La Relació podria enquadrar-se en Francisco Valor Llorens. Una de les seves qualitats és oferir al públic el que li agrada escoltar tant com a director com a compositor, per això els seus continus triomfs en el món musical fester. La seva elecció va seguir el mateix camí: Als Llaneros Dianers, la més clàssica de la seva part, juntament amb Tino Herrera, popular marxa cristiana però no dels millors treballs del mestre Blanquer i, finalment, Kapytan, de Saül Gómez, l’obra de factura més recent, marxa brutalment exitosa però més idònia com a obra simfònica per a la imatge que per a desfilar pels carrers de qualsevol ciutat llevantina. El Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ ens van acompanyar en aquesta marxa i van estar presents durant tot el concert.

Tal com va comentar Mar Fernández en la presentació del concert, a Enrique Montesinos Parra li ve de molt xiquet el seu amor per La Primitiva quan comprava els CD’s de la banda amb bicicleta. La Innovació és el perfil d’aquest tercer director tot i que encara que les seves obres escollides ja tenen més d’una vintena d’anys, les tres van representar una ruptura formal amb el que estableix la música festera, sent el més important que encara romanen en l’imaginari musical fester i són continuament interpretades: Novecento, pasdoble simfònic de gran bellesa de Canet Todolí; Piccadilly Circus, d’Egea Insa i Músic i Llanero de Rafael Mullor, aquesta última també en primera audició per la banda. Un repertori estimulant i arriscat aquesta tercera part, la qual va finalitzar amb llargs aplaudiments amb presència i salutació final dels tres directors en un concert amb una durada final d’una hora llarga d’audició pràcticament ininterrompuda.

Companyonia, treball i passió per la música es van donar cita en el matí d’un dissabte en ple pont d’octubre, mes en què celebrarem el Mig Any com el Covid mana. (Moltes gràcies pel material fotogràfic a Pau i Laura Martínez)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Concert de Música Festera: cicle Música de Tardor

Dissabte 10 d’octubre a les 12 h. a l’Auditori Amando Blanquer de la Zona Nord

PDF Programa

NOTES AL PROGRAMA

PMB. El dissabte 10 d’octubre, la Corporació Musical Primitiva ofereix un concert a les 12 h. a l’Auditori Amando Blanquer de la Zona Nord. Amb caràcter especial, es tracta del segon i últim dels concerts que la societat ofereix dins del cicle Música de Tardor, recolzat per l’Ajuntament d’Alcoi. Especial per tindre al podi les batutes convidades i expertes de tres directors: Eduard Terol i Botella, Francisco Valor Llorens i Enrique Montesinos Parra.

Un programa exclusiu de música festera per a celebrar aquest atípic Mig Any fester, amb l’esperança que acabi el més aviat possible la situació sanitària greu que es travessa globalment. Compositors clàssics com Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor fins a les properes aportacions de Saül Gómez i Soler i José Rafael Pascual Vilaplana passant per referents com Amando Blanquer Ponsoda i Rafael Mullor Grau, del qual la banda ofereix en primera audició Músic i Llanero.

El Centre Artístic Cultural ‘Verge de la Pau’ d’Agost, guanyadora del II Certamen d’Alcoi

La Primitiva va actuar com a banda convidada per a tancar l’esdeveniment

La Primitiva dirigida per Àngel Lluís Ferrando tancava este segon certamen

PMB. El passat dissabte 29 de setembre es celebrava a Alcoi el II Certamen d’Interpretació de Música Festera que organitza l’Associació de Sant Jordi i l’Ajuntament d’Alcoi. Tenint com a escenari el Teatre Calderón les bandes presentades a concurs van ser el Centre Artístic Cultural Verge de la Pau d’Agost, l’Agrupació Musical de Manuel i l’Agrupació Musical La Nova de Banyeres. El jurat d’aquesta segona edició va ser donat a conèixer uns minuts abans de la celebració dels concerts i va ser compost de Ramon Garcia i Soler, José Vicente Asensi i Joan Doménech Calaforra.

La bandera rebia el corbatí d’aquest certamen per part del president Juan José Olcina (Foto: Pau Martínez)

La nostra banda va ser la corporació convidada per a aquest esdeveniment interpretant un curt concert mentre el jurat deliberava compost dels pasdobles Krouger i A la guerra de Camilo Pérez Laporta; Moros i Cristians, marxa de festa de Camilo Pérez Monllor, i La despedida de Abu-Abdalá, poema simfònic de Gonzalo Blanes. D’altra banda, la banda escollia per a la cercavila prèvia Solitario de Camilo Pérez Monllor, un pasdoble que no sonava pel carrer de Sant Nicolau des de 1909. La Primitiva anava encapçalada per la bandera portada per Pablo Martínez, Abanderat 2018 en homenatge a Agustinet i el director Àngel Lluís Ferrando.

L’obra obligada d’aquest certamen era la marxa cristiana Piccadilly Circus, de Josep Vicent Egea Insa, sent finalment guanyadora amb el Premi Sant Jordi la banda d’Agost dirigida per José Vicente Algado Climent amb les obres escollides per a l’ocasió: el pasdoble de presentació La Xica, de Saül Gómez i la marxa mora Cordón 95 d’Egea Insa.

El Centre Artístic Cultural Verge de la Pau d’Agost rebia el Premi Sant Jordi

Aquest premi està dotat de 4.000 €; en segon lloc, la banda de Manuel amb 2.500 € i, finalment, la de Banyeres, amb 1.500 €. Les altres obres que van ser interpretades en aquella vesprada van ser: La Plana de Muro, de Francisco Esteve Pastor i Alfawara de Saül Gómez Soler (Manuel); i Novella, de Vicente Juan Sanoguera Rubio i Al-Mudayna, de Ramón Garcia (Banyeres).

 

PICCADILLY CIRCUS (1991), marxa cristiana de Josep Vicent Egea Insa

Corporació Musical Primitiva d’Alcoi**Director: Àngel Lluís Ferrando Morales.**Audioart -2010

                                                                        

La Primitiva, convidada al II Certamen d’Interpretació de Música Festera d’Alcoi

Aquesta segona edició es celebra el dissabte 29 de setembre amb cercavila prèvia

PMB. El proper dissabte 29 de setembre a les 19 h. al Teatre Calderón, es celebra el II Certamen d’Interpretació de Música Festera d’Alcoi després de la victòria de l’any passat de l’Ateneu Musical de Cocentaina.

Aquest any, les bandes que competeixen pels premis dotats amb 4.000, 2.500 i 1.500 € són el Centre Artístic Cultural Verge de la Pau d’Agost,  l’Agrupació Musical de Manuel i, per últim, l’Agrupació Musical La Nova de Banyeres de Mariola, sent aquest any la peça obligada, la marxa cristiana Piccadilly Circus, de Josep Vicent Egea Insa. Mentre el jurat delibera, ofereix un petit concert la nostra banda dirigida per Àngel Lluís Ferrando, interpretant els pasdobles Krouger i A la guerra, de Camilo Pérez Laporta, la marxa ‘de festa’ Moros i Cristians, de Camilo Pérez Monllor, i el poema simfònic de Gonzalo Blanes La despedida de Abu-Abdalà.

“Jo sóc de La Vella”, per Juan Javier Gisbert Cortés

Juan Javier Gisbert Cortés (Foto: Elías Seguí)

Juan Javier Gisbert Cortés col.labora novament a la nostra pàgina amb una crònica del passat concert de Diumenge de Rams barrejat amb algunes vivències personals lligades a la nostra banda acompanyat tot d’unes il.lustracions a càrrec d’Ignacio Trelis.

Des de molt jove, potser l’últim any en què Jaume Lloret va dirigir la Primitiva (1978), estic assistint als “concerts de repàs” que es celebren el Diumenge de Rams, encara que per a mi sempre serà el “Concert de Rams”. Tenia jo llavors catorze anys, i treballava com a aprenent de la firma comercial Sederies Juan Payá S.L., un d’aquells negocis de tradició i llinatge local.

Aquest és el programa al que fa referència Juan Javier al seu text

No recorde el programa, i desgraciadament en un canvi de domicili va ser víctima del contenidor de fem. El Teatre Circ fou testimoni de l’esmentat concert de música festera. Després vindria Gregorio Casasempere Gisbert i una llarga història que posicionarien a la banda en el zenit a la veterana institució. Quants matins en el popular “galliner del Trabajo”, amb aquella olor entre antic i ranci, amb aquella magnífica acústica que van elogiar Miguel Fleta o Marcos Redondo. Van ser temps en què les entrades eren gratuïtes, fins a completar l’aforament, encara que en els concerts de la Primitiva quasi havien galtades per a aconseguir una butaca en qualsevol racó. Després vindria la meua relació com a membre de la Coral Polifònica Alcoiana i la Primitiva, en aquelles col·laboracions conjuntes que Casasempere va fer possible com a director de les dos institucions.

Amb el pas dels anys, i excepte comptades excepcions, he assistit habitualment als concerts de la Corporació Musical Primitiva de Alcoi a fi de gaudir del seu amplíssim repertori i les joies que conserva en els seus arxius històrics. Este llegat centenari caldria conservar-lo com “una relíquia” i potser algun dia haguera d’engrossir -igual que la resta dels arxius musicals- les pertinences de l’Arxiu Municipal d’Alcoi. Esta còpia de seguretat asseguraria la pervivència dels mateixos, previa digitalització, clar està.

Enguany vaig assistir entusiasmat i expectant. Per fortuna i suport del sacrifici i la constància, el nostre volgut Àngel Lluís Ferrando tornava al podium direccional, abordant un programa molt variat. En primer lloc, diré que els pasdobles em cansen un poc, o millor dit, m’avorreixen en alguns passatges; és una confessió difícil i en veu alta, però què tinc que fer! Sense vergonya de cap tipus;  també em passa amb algunes obres de Bach.

En l’obra A trenc d’alba (Egea Insa, 2015) em vaig sentir cómode, i de moment em vaig adonar  que Ferrando atacava amb èmfasi la partitura, amb màxima contundència, encara que algun titubeig molt justificat percebem en el seu gest. Bravo pel lluitador! Entre “col i col encisam”, i així va anar transcorrent una primera part, que al meu gust, va ser massa carregada de pasdobles. Destacant El Noticiero Regional (Pérez Monllor, 1928), Paco Jover (García i Soler, 2004) i un clàssic que ens situa en el bon fer del senyor Camilo, poc més que destacar. Parlem de Moros i Cristians (1935).

Al començament de la segona part, un xicotet senyal d’homenatge al tristament desaparegut Jaume Lloret Miralles, amb un contundent aplaudiment que van arreplegar visiblement emocionats la seua vídua, Dorita i el seu fill, l’actor Juansa Lloret. En faristol, i fora de programa Baix i Contrabaix, un pasdoble dedicat al seu oncle, que va ser titular d’ambdós instruments en esta agrupació durant mes de cinquanta anys, i que va inculcar al xicotet Jaume en estos combats de la música.

Seguidament i una vegada superat un altre pasdoble, va començar l’espectacle. Aleluya sonava amb força, contundent, amb una apassionada lectura musical que ens va commoure i va fer aflorar alguna llàgrima pels ulls. La música havia penetrat en el nostre interior, convertint els sentiments en un torrent de sensacions. És el moment màgic que cada persona sent arribat el moment, i que no sempre ens atrapa. A mi em va conquerir amb aquesta versió d’Aleluya. Ja en franca carrera van ressonar títols brillants, d’elegant factura compositiva: Als Llaneros Dianers (Mullor Grau, 1983), Els Acacauats (Pareja Casanova, 1919), que va comptar amb l’assistència del seu nebot besnét, l’actor de doblatge Gabriel Pareja, a qui vam poder saludar. La banda va estar purnejant, pròxima i repleta de bon gust. El director dominava la situació, els músics estaven entregats, el públic començava a sentir unes magnífiques sensacions.

La cinematogràfica banda sonora per al  “film” que representarà la Filà Verds i el seu capità Jorge Vaquer, el pròxim dia de les entrades, arriba a l’escenari de la mà del jove Saül Gómez Soler, que firmava Kapytan, un monument sonor molt a l’estil hollywoodense que va impactar en el públic per la riquesa tímbrica que ressonava en els passatges alts, amb rotunditat i bellesa. Una música d’ensomni per a un projecte acariciat amb il·lusió.

Però senyors meus, una cosa és la música de pel·lícula i una altra molt diferent les marxes mores de clar sabor oriental. Any d’Alféres (Blanquer Ponsoda, 1967), és per a mi, la composició per excel·lència, la reina d’elles, la conquista d’una forma d’entendre este tipus de partitura que va superar als grans compositors com Pérez Monllor, Blanes Colomer o Casasempere Juan, fites de la “festa alcoiana”. No puc remediar-ho, i cal dir-ho en veu alta. Sóc un devot d’Amando Blanquer Ponsoda, sense oblidar Rafael Mullor Grau i José María Valls Satorres, grans amics i enormes platers de la música.

Quan tot pareixia acabar entre forts aplaudiments i braus, la tradició va seguir en peu, i els compassos de L’entrà dels Moros van inundar la sala, provocant el deliri dels assistents. Un colofó per a deixar-nos a tots, metalls en alt, “al peu dels cavalls”. Senyors, “la festa 2018, ha començat”.

(Foto: Manuel Ortega)

La conjunció dels músics, el públic i el seu director s’havia produït, una simbiosi fantàstica que ens va atrapar a tots. Potser algun però, algun instrument “fent algun moret”, algun trompeta “solista”, però qué importa. A mi em va saber a glòria i estic segur que a tots els assistents també. Per tal motiu, “SOC DE LA VELLA”, sense oblidar i aplaudir sempre fins i a rabiar a les altres institucions musicals de la ciutat: “La Nova”, “La Unió” i “El Serpis”. Bravo per este magnífic quartet de bandes que ens delecten amb els seus sons, els seus concerts i el seu esforç.

Barón Scarpia

Nota: Estes simpàtiques il·lustracions fetes “a fosques i mentres escoltava el concert”  per Ignacio Trelis, han estat “segrestades” per a donar vida a este treball sense pretensions. Convertint-se en una confessió “entre bambolines”.

 

El color de la Festa: Crònica LXXIX Concert de Diumenge de Rams 2018

Pablo Martínez. Just després d’un mes del concert Sons de Hollywood ofert per La Primitiva, el Teatre Calderón va tornar a ser escenari d’un nou concert de la banda, encara que aquesta vegada es tractava de l’emblemàtic concert de Diumenge de Rams que aquest any complia ja 79 edicions amb el que van finalitzar els Concerts d’Exaltació Festera que han oferit les quatre bandes. Amb un aforament mitjanament complet, i que afortunadament va anar omplint-se conforme avançaven els minuts, la banda va començar a fer acte de presència a l’escenari.

Un cop més, el concert va ser presentat per Mar Fernández, la qual va començar donant la benvinguda a totes les autoritats polítiques i festeres, d’entre les quals es va fer especial menció a la Capitania de les ‘filaes’ Navarros i Verds i l’Esquadra de Negres de l’Alferes de la Filà Magenta, ja que la banda els acompanyarà en les Entrades d’aquest any. També hi va haver paraules d’agraïment a representants festers d’Albaida, Ontinyent, Muro, Cocentaina i Mutxamel.
Seguidament, Mar va demanar un minut de silenci en homenatge i record a tres membres històrics de La Primitiva que, malauradament, ens han deixat aquest any com són Jaime Lloret Miralles, Gilberto Colomina Pascual i Santiago Gil Mora. Tristeses i alegries, de la mort a la vida … D’aquest moment afligit passem a un altre diametralment oposat com és la incorporació dels nous músics a la banda: primer, va ser la percussionista Andrea Hernández Catalá qui va rebre les baquetes per part de la seua germana, la clarinetista Miriam Hernández. Seguidament, va ser el torn d’Izan Pastor Mira, nou trombonista que va rebre l’instrument per part de son pare, Vicente Pastor.

Finalitzatdes aquestes presentacions, va donar inici el concert amb l’aparició a l’escenari del nostre director Àngel Lluís Ferrando. Tal com s’indicava en els programes, el concert es va iniciar amb el pasdoble ‘dianer’ A trenc d’alba, de Josep Vicent Egea Insa, elegant i senyorial, amb un trio molt ‘british’ que ens recorda a Edward Elgar, sens dubte una de les sorpreses del matí. Va continuar amb Any 1944, de Ramón García i Soler, un particular pas moro que no deixa indiferent a ningú; la marxa cristiana Elionor, de Miguel Àngel Sarrió Nadal, amb la qual acompanyarem als Navarros a les pròximes entrades, sent el seu autor molt aplaudit a l’haver assistit al nostre concert. Peret continua “tot arrapat perque juga en les xiques, el descarat”, tal com ens recorda Evaristo Pérez Monllor a El Noticiero Regional, aquesta delícia que es programa de tant en tant. García Soler torna a aparèixer amb Paco Jover, espectacular marxa cristiana ‘de carrer’ on treu el cap l’Himne de Festes en un dels seus passatges. La primera part va finalitzar amb Moros i cristianos, de Camilo Pérez Monllor, sempre amb la participació del Grup de Dolçainers i Tabaleters la Cordeta.

A la segona part, Mar va presentar una obra fora de programa, el pasdoble Baix i contrabaix que es va interpretar en homenatge a Jaime Lloret i en la qual vam comptar amb l’assistència de la seva vídua Adoración Alós acompanyada d’un dels seus fills. Després d’aquest emotiu moment que va ser molt aplaudit, es va donar pas a les obres programades amb una altra de les sorpreses del matí, el sensible i delicat pasdoble Imatges, de Pedro J. Francès, autor prematurament mort. El primer Blanquer del matí sonaria amb Aleluya!, que compleix uns esplèndids seixanta anys i continua igual de sorprenent que el primer dia. Va seguir el concert amb un altre potent pasdoble Als Llaneros Dianers de Rafael Mullor Grau, per a continuació tornar amb un altre clàssic del repertori de la ‘casa’, Els Acacauats, de José Pareja Casanova. Després li va tocar el torn a Kapytan, marxa mora de Saül Gómez per a ser interpretada aquest any a l’Entrada del Capità Moro dels Verds. Fortament aplaudida pel públic, constitueix una banda sonora espectacular amb ressons de la música de James Horner que, sens dubte, serà exitosa al carrer. El concert va finalitzar amb una altra obra que poc es pot afegir més sobre ella, Any d’Alferes, d’Amando Blanquer.

Finalitzat el programa del concert, el públic aplaudia sense parar perquè arribés allò tan inevitable com és la interpretació de Uzúl el-msélmin (L’Entrà dels Moros) de Camilo Pérez Monllor, emotiva i amb força com mai, juntament amb els dolçainers de La Cordeta, per posar punt final a l’Himne de Festes de Barrachina, que a la tarda del 21 d’abril ens dirigirà a tots els músics el veterà Benedicto Ripoll Martínez. Sens dubte, degut al retorn a la direcció de la banda en solitari, un concert especial i significatiu per al nostre director Àngel Lluís Ferrando que va conduir amb absolut aplom i serenitat. (Moltes gràcies a Manuel Ortega pel seu reportatge fotogràfic)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

LXXIX Concert de Diumenge de Rams: Notes al programa

La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ continuen fidels a la seva cita anual amb la Festa, celebrant el concert de Diumenge de Rams que compleix 79 edicions i clausurant així el cicle de concerts d’Exaltació de la Música Festera, tornant a ser dirigit novament per Àngel Lluís Ferrando. La data és el 25 de març a les 11.45 h. al Teatre Calderón i davant la coincidència en últim diumenge de març, esperarem una hora menys perquè s’iniciï l’esperat esdeveniment.

Programa PDF

Pablo Martínez. Atípica és la selecció musical d’aquest any, però no per això menys estimulant. En l’edició d’aquest any, la música realitzada a les nostres comarques té un especial protagonisme. De Cocentaina i per iniciar el concert, s’interpreta el pasdoble ‘dianer’ A trenc d’alba (2015), un retorn del compositor Josep Vicent Egea Insa (n. 1961) al gènere de la música festera, allunyat d’ella mentre continua desenvolupant la seva vida professional musical a Pamplona com a director titular de la Banda Municipal de Navarra i com a professor i director de la Banda i Orquestra Simfònica del Conservatori Superior de Navarra. El pasdoble està dedicat a Pòlit Borràs Martínez, ‘publicador’ per la Filà Almogàvers en les festes contestanes de 2016 i actualment president de la Junta de Festes de Cocentaina.
D’Albaida, ens arriben dues obres de Ramon Garcia i Soler (n. 1971): la primera, múltiplement interpretada Paco Jover (2004), vibrant marxa cristiana amb un títol referit a Francisco Jover Pérez, capità de les Tomasines el 1977; la segona, de recent composició Any 1944 (2017), detallista pas-moro per a recordar l’any de fundació de la Filà Abencerrajes de Mutxamel.

D’Aielo de Malferit, tenim Elionor (2008), marxa cristiana de Miguel Àngel Sarrió Nadal (n. 1964), la qual dedica a la seva filla Elvira Sarrió Sanz i que serà interpretada per La Primitiva en la pròxima Entrada Cristiana acompanyant a la favorita del capità José Vicente Jornet per la Filà Navarros.  D’Ontinyent, apareix una marxa mora de l’imparable Saül Gómez Soler (n. 1982), Kapytan, escrita per al Capità Moro Jordi Vaquer per la Filà Verds al que acompanyarà la banda en l’Entrada Mora. Aquesta marxa forma part de la Suite Al’Ariba, tota una banda sonora composta per l’autor de Abenserraig per al seguici del capità i que va ser estrenada en concert el 10 de març passat per l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla.
Finalment, el recorregut comarcal finalitza a Beneixama amb el pasdoble Imatges (2005), de Pedro Joaquín Francés (1951-2013), amb una evocadora melodia composta per als pares polítics de l’autor, Mariano Parra i Juana Molina.
Dels músics de les nostres comarques passem als clàssics alcoians, dels que el concert també ofereix una bona mostra, de sobres coneguts pel públic. Dels germans Pérez Monllor, torna El Noticiero Regional (1928), d’Evaristo Pérez Monllor (1880-1930), pasdoble potpurrí dedicat al diari local de finals dels anys 20 del segle passat; i Moros i Cristians (1935), de Camilo Pérez Monllor (1877-1947). Composta dos anys després de finalitzar el seu pas per la direcció de La Primitiva i fixar la seva residència a Barcelona per imperatius militars, aquesta ‘marxa de festa’ de tints fins i tot ‘sarsuelers’, està dedicada a Francisco Blanes ‘Quico l’alt’, empresari de la maquinària industrial i membre de la Filà Abencerrajes.

 

José Pareja Casanova

Per a aquest concert, es recupera la figura de José Pareja Casanova (1896-1920), truncada la seva curta vida per la tuberculosi amb el seu pasdoble més emblemàtic Els Acacauats, nom d’un montepío de la filà Abencerrajes i escrit per al seu cosí Indalecio Carbonell Pastor, “uno dels acacauats més acacauats”  i datat el 17 de març de 1919. (1). Més recent en el temps, Als Llaneros Dianers (1983), pasdoble dianer de Rafael Mullor Grau (n. 1962), Segon Premi del Festival de Música Festera d’Alcoi i dedicat, obviament, a la Filà Llana d’Alcoi, la qual sol arrancar amb ell en la Primera Diana alcoiana. Amando Blanquer no podia faltar a la cita festera amb dues de les seves obres més conegudes: Any d’alferes i Aleluya de la qual afegim aquest curt suplement a manera de celebració del seu 60 aniversari.

 Aleluya: 60 anys de la primera marxa cristiana

“Plantearse la composición de la marcha cristiana no era tarea difícil, se trataba de acertar o no y eso era otra cosa.” (2), així de simple i diàfan es mostra el mestre Amando Blanquer a l’hora de plantejar-se un nou gènere específic per a la música festera com és la marxa cristiana en un escenari compositiu mediocre per a la nostra Festa, encàrrec que va rebre per part del secretari de l’Associació de Sant Jordi, Luis Matarredona i de la Filà Vascos en 1958.

Escuadra Especial dels Vascos en 1958 (Foto cedida per Kiko Templario de Muro)

Eminentment coral i litúrgica, presenta unes sonoritats que, prèviament, havia ja assajat en el trio del seu pasdoble Julio Pastor (3). Aleluya la va compondre a Llíria al març d’aquell any, coneixent la seva estrena fora de programa per part de la nostra banda al Teatre Calderón  el 20 d’abril, en un concert especial dedicat, paradoxalment, a la marxa mora. L’autor de L’Ambaixador buscava un to “heráldico y solemne”, de manera que amb aquest caràcter, La Primitiva va ser l’encarregada d’interpretar-la en l’Entrada Cristiana uniformada amb vestits moros i escortada per una guàrdia de cristians, acompanyant l’Esquadra de negres de l’esmentada Filà.

Tota manifestació artística és susceptible de crítica legítima i més quan s’aporta alguna novetat estètica i estilísitica, com és en aquest cas, la creació d’un nou gènere musical. En l’actualitat, reconeguda com una obra mestra, Aleluya no va ser aliena a aquest fenomen, però en el cas que ens ocupa produeix certa perplexitat que des de la mateixa Revista de Festes de l’any següent, el cronista Salvador Domenech, comente de la marxa que “la obra no nos acaba de convencer por encontrar en ella demasiadas cadencias morunas”.

Portada original de “Aleluya” de Blanquer

El mestre Blanquer li respondria en l’edició del Ciudad del 8 d’abril de 1959 (pàg. 6), “no sé lo que quiere expresar con tal definición, si bien supongo se referirá a algunos giros melódicos o quizá al insistente ritmo en determinados momentos de la obra. Sea cual fuere su intención al escribir la crónica, debo manifestar que la composición en cuestión es de naturaleza bien distinta a las llamadas marchas moras”.

El fet de no haver connectat amb la major part del públic i/o festers, va fer que ho intentés de nou quatre anys més tard amb la brillantíssima Salmo, dedicada al professor i historiador Adrián Espí Valdés, la qual també va tindre un discret èxit. El sentit coral i religiós que aportava Blanquer a la marxa cristiana va anar mutant cap als anys 60 i 70 per part d’altres autors de l’època com José María Ferrero, José Pérez Vilaplana i, més endavant, per José María Valls en un sentit més bel·licós i guerrer (4).
Trenta anys més tard, Blanquer reprendria el gènere en aquest sentit en 1995 amb Tino Herrera, vinculada als Cides, després d’haver transcendit la marxa mora amb obres com L’Ambaixador, Any d’alferes o El Somni. 60 anys ja d’aquest succés musical fester i situada al lloc que li correspon, La Primitiva la torna a interpretar novament en la seva edició 79 del concert de Diumenge de Rams.

(1) VALOR CALATAYUD, Ernesto: “Alcoy y sus músicos: José Pareja Casanova”, Revista de Fiestas 1963.

(2) https://cimapolo.wordpress.com/2014/07/25/amando-blanquer-reflexiona-sobre-la-marcha-cristiana/

(3) FERRANDO, Àngel Lluís: “Un antecedent en la creació de la primera marxa cristiana: el pasdoble-marxa Julio Pastor (1954), d’Amando Blanquer”, Revista de Fiestas 2002.

(4) http: // http://www.musicafestera.com/sites/default/files/aleluya_50_anyos.pdf