Pandèmies i alegries: Crònica LXXX Concert de Diumenge de Rams

La Primitiva va celebrar aquesta singular edició amb l’arribada de dotze nous membres i el primer concert ante el public alcoià amb Francisco Valor Llorens com a director titular

Moment general del concert (Foto: Rosa Moltó)

Pablo Martínez. Es sol dir que “sense música, no hi ha festa”, una tòpica afirmació però que, sens dubte, és ben certa; en canvi, per la nostra banda, hauríem d’afegir que “sense públic, no hi ha música”. Poques seran les paraules d’agraïment tant per al públic alcoià que va assistir aquest diumenge 30 a l’atípica edició del concert fester de Rams com a l’alacantí que va acudir a l’ADDA diumenge 2. Amb els seus aplaudiments entusiastes, hem palpat i sentit el buit que ens deixa el no poder celebrar les nostres festes i una altra sèrie d’activitats culturals i socials per culpa de la situació pandèmica que portem patint fa més d’un any.

Si es computa el 2021 com un any més, hem arribat a la 80º edició. Una edició totalment atípica celebrada gairebé dos mesos després de la data original i en un altre lloc a l’aire lliure, com és l’Amfiteatre ‘Amando Blanquer’ en un matí calorós. Com a novetat, enguany es va retransmetre el concert per primera vegada en directe a través del compte d’Instagram de La Primitiva i encara que en el 2021 haja canviat en la forma, no ha estat així en el fons.

Francisco_Valor
Francisco Valor dirigeix el seu primer concert de La Vella a Alcoi (Foto: Joan Peña)

Presentat en aquesta ocasió per Duna Valor, va donar pas als nous integrants de la banda amb una llista que ha estat llarga i afortunada, fruit de no haver-se pogut celebrar Rams l’any passat: flautes (Laia Gramaje, Elena Pérez i Celia Peña); clarinets (Esther Cháfer, Berta Ferrer, Paula Alemany i Maria Roldán); trompetes (Vicente Nadal i Marc Mira); percussió (Eduard Terol, Marc Cardona i María Gálvez) per finalitzar amb el retorn de Vicente Pastor com a ‘nova’ tuba de la banda. Tots van rebre el seu instrument de mans de companys de corda, amics o familiars. Seguidament, hi va haver un minut de silenci a la memòria de Sergio Molina, el recordat ‘Anxoveta’. Des d’aquesta humil crònica, volem afegir en el record els noms que no es van citar de José Pastor Camarasa i José Bonet Bataller, vinculats a la nostra societat i morts amb un dia de diferència el setembre de l’any passat.

Nous i veterans ja sobre l’escenari juntament amb els membres del grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ va donar inici el concert. El nostre nou director, Francisco Valor Llorens, ens confessava en l’assaig original que es sentia molt nerviós a l’ésser el seu primer concert davant el públic alcoià. Els nervis i els dubtes es van dissipar aviat davant les primeres reaccions d’uns espectadors àvids i expectants de música festera en aquesta singular edició dels concerts d’Exaltació de la mateixa. Tristezas y alegrías de D. Evaristo va ser la primera a sonar amb l’aforament limitat totalment complet ja, però la sorpresa va ser quan el públic aplaudia durant el fort de la següent obra Penya Cadell de Francisco Esteve Pastor. Ja podia el nostre director estar més tranquil …

Si exceptuem el concert del dia 2, la marxa del compositor murer s’interpretava en primera audició per part de La Primitiva, a l’igual que la més recent Tormenta pirata, de Ramón García i Soler. Els sons de Hollywood del clàssic cinema d’aventures arribaven amb la col·laboració de Xus Gandia a la gaita. La primera part va finalitzar amb un homenatge als anteriors directors de La Primitiva, Àngel Lluís Ferrando, el qual va assistir al concert, amb El guerrer, una de les seves primeres marxes per a la Festa (també ‘quasi’ per primera vegada per La Vella) i Desperta’t Alcoi de Gregorio Casasempere, aquesta segona també interrompuda pels aplaudiments del públic.

Per protocol sanitari, no hi va haver un descans i Duna va presentar les obres de la segona part. Es va iniciar amb el pasdoble dianer Chano de Julio Laporta, seguida de Crusllan, marxa cristiana de José Rafael Pascual per a finalitzar amb els dos clàssics Tarde de abril d’Amando Blanquer i El Barranc del Sinc de Rafael Mullor. Tal com manen les tradicions, el concert va finalitzar amb L’Entrà dels Moros amb metall en peu i l’Himne de Festes, en espera de poder interpretar-lo prompte a la Plaça d’Espanya.

Afortunadament, ja es comença a veure signes de que la crisi sanitària comence a relaxar-se gràcies als programes de vacunació, un altre cantar més desafinat és la crisi econòmica conseqüent. En els propers mesos de l’estiu, La Primitiva continuarà enguany apostant per la cultura segura amb dos concerts a la vista dels quals anirem informant molt prompte.  (Moltes gràcies a Rosa Moltó Valls i Joan Peña pel seu material fotogràfic).

GALERIA FOTOGRÀFICA

Cloenda dels Concerts d’Exaltació de la Música Festera

La Primitiva tancarà el cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera el proper diumenge 30 de maig

PDF Concerts Exaltació Música Festera

Valor_general
Francisco Valor Llorens en un moment del concert del passat mes d’octubre

PMB. La Primitiva posa punt i final al Cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera. Aquest any, la pandèmia ha condicionat aquesta edició que s’ha vist obligada a realitzar-se en el mes de maig i a l’amfiteatre ‘Amando Blanquer de la Zona Nord. El concert serà a les 11 hores de diumenge 30 de maig amb entrada lliure i aforament limitat a les restriccions sanitàries. Dirigit per Francisco Valor Llorens, el programa consta d’un variat repertori en el qual s’inclouen peces clàssiques com Chano de Julio Laporta i Tristezas y alegrías de Pérez Monllor fins a les noves músiques de Garcia i Soler, Tormenta pirata o Crusllan, de Pascual Vilaplana.

Notes al programa, per Francisco Valor Llorens

El programa que presenta la Corporació Musical Primitiva aquest any 2021 segueix els plantejaments que han acompanyat aquest concert als darrers anys: retrobar, ampliar i innovar sense perdre de vista d’on venim.

Evaristo Pérez Monllor2
Evaristo Pérez Monllor (Alcoi, 1880-1930)

Amb Tristezas y Alegrías d’Evaristo Perez Monllor, obrim aquest concert que celebrem en un any trist per la falta de nostra festa i el record de totes les persones que ens han deixat però amb la alegría i l’esperança de poder disfrutar de les nostres tradicions el pròxim any.
Penya Cadell del compositor murer Francisco Esteve Pastor serà la marxa encarregada de fer-nos viatjar a terres àrabs amb la seua estructura i harmonia fresca i innovadora per a la seua època que encara hui en dia sorprén i captiva a parts iguals.
Tormenta Pirata del mestre de Adzeneta Ramon Garcia, és l’obra més contemporània que trobem en aquesta primera part, amb sonoritats i rítmiques que beuen de la música del cinema de pirates del Hollywood de principis del segle XX, el compositor ens transporta musicalment a aquell misteriós món d’aventures, vaixells i corsaris. L’obra està dedicada a Lourdes Esplugues Segrelles, Capitana Cristiana de la Filà Pirates d’Albaida l’any 2014.
La marxa mora El Guerrer es pot ser una de les obres més evocadores del nostre company i ex-director Àngel Lluís Ferrando. Dedicada a l’alferes de la filà Benimerins d’Alcoi, és una composició musical encarregada per la filà i el mateix alferes, Paco Berenguer Sanchis, l’any 1998. L’obra està dedicada, per aquesta mateixa raó, tant a la filà Benimerins com al seu alferes. Es tracta de la música que va acompanyar al càrrec i els seus cavallers a les festes d’aquell any –essencialment a l’entrada mora– i per tant de la seua aportació musical central. No obstant, la instrumentació que presenta aquesta edició és diferent a la que va sonar per primera vegada el 22 d’abril de 1998. En aquella ocasió, amb la seua formació original, l’obra va estar interpretada per un nodrit conjunt d’instruments de metall (trompetes, trompes, trombons, bombardins i tubes) al que acompanyaven flautins, dolçaines i una notable plantilla d’instruments de percussió, incloent els poc habituals tambors ètnics (djembés), la marimba o els tubs de metall de so brillant i penetrant. La versió per a banda de El guerrer es va realitzar pocs mesos després de la seua estrena i va estar enregistrada al CD Musica inèdita de l’Alacantí (1999), un projecte comú de deu bandes de la comarca alacantina.

Ramón García i Soler
Ramón García i Soler (Albaida, 1971)

Desperta’t Alcoi-Els Xiulitets, del nostre exdirector Gregorio Casasempere Gisbert, posarà la nota de nostàlgia a aquesta primera part. No podia faltar en aquesta programació una de les obres més emblemàtiques i reconegudes de la nostra banda, de segur que ens traslladarem al Diumenge de Glòria de bon matí quan comencen a sonar els seus acords i quan escoltem la seua famosa lletra “Bombo de canya, bombo de cartró, la Música Vella…”
El pasdoble Chano de Julio Laporta obrirà la segona part d’aquest emotiu concert. Francisco Valor, el nostre director, s’ha criat des de bé menut tocant a la Filà Chano amb la seua banda i ha sigut un desig personal l’incloure aquest famós pasdoble que fa ja dos anys que no sona pels carrers d’Alcoi interpretat per la seua banda, la Unió Musical Contestana. Siga aquest un homenatge a totes les filàes i als amants d’un dels actes festers per excel·lència, la Diana.
Seguidament amb la marxa cristiana de Jose Rafael Pascual Crusllan posarem una nota optimista i ben colorida a la nostra proposta musical. Dedicada a Fernando Jover i Ávila, “El Peruano”, Capità Cristià de Cocentaina 2003 de la Filà Creuats, aquesta marxa fusiona de manera magistral la música popular peruana amb la nostra música festera.

Per finalitzar Tarde de abril del mestre Amando Blanquer i El Barranc del Sinc de Rafael Mullor, posaran la guinda a aquesta proposta musical que en el segon any de pandèmia no pretén més que mantenir la flama de la festa més encesa que mai i omplir els nostres cors de músics, festers i públic en general d’esperança, confiant en el fet que més prompte que tard tornarem a gaudir com cal de la “Nostra Festa”.

Suspiros de Festa

Les quatre bandes van estar presents al llarg del centre de la ciutat per a inaugurar el nou mural del MAF

MAF2
Moment de l’actuació de La Primitiva (Foto: Mila Ivorra)

PMB. En la tarda del dissabte 15 de maig, les quatre bandes es retrobaven amb el públic alcoià als carrers del centre per tal d’interpretar dues de les peces més representatives de la Nostra Festa: Un moble més, de Julio Laporta i Suspiros del Serpis, de José Carbonell García. La música va estar distribuïda en quatre punts: la Societat Música Nova a la Placeta del Fossar, la Unió Musical al Casal de Sant Jordi i l’Agrupació Musical Serpis a la Plaça Ferrándiz i Carbonell. A La Primitiva li va tocar la remodelada plaça de Ramón i Cajal juntament amb membres del grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta en aquesta ocasió, sota la batuta del subdirector Jordi Monllor Oltra.

Cap a les vuit en punt es van interpretar les dues obres gairebé simultàniament per les quatre corporacions. Els protocols sanitaris obliguen a aquestes distàncies a fi d’evitar aglomeracions de gent. El motiu d’aquesta reunió va ser el descobriment del nou mural ornamental de la façana lateral del Museu Alcoià de la Festa realitzat per Mónica Jover. Aquest està inspirat en els treballs dels dissenyadors alcoians, Rafael Guarinos i Luis Solbes, del qual es va complir el centenari del seu naixement l’any passat. Amb la interpretació del Himne de Festes a càrrec de la Unió Musical, es va finalitzar aquest acte fester. (Fotos: Mila Ivorra, Radio Alcoy i P. Martínez)

La Primitiva torna als escenaris

La banda ofereix concert fester a l’ADDA d’Alacant el 2 de maig

PDF Programa

CIM Apolo. La Primitiva va paralitzar la seva activitat el passat mes de desembre a conseqüència de l’agreujament de la situació sanitària originada pel Covid-19. Afortunadament, la relaxació de les restriccions autonòmiques i el progressiu descens de la incidència propicia l’aparició de nous actes culturals, sent per això que ja podem dir que la banda torna als escenaris. Serà el diumenge 2 de maig a les 12 h. a l’ADDA d’Alacant.

Dins el VIII cicle dedicat a les bandes de la província, s’ofereix un concert de música festera amb direcció de Francisco Valor Llorens. L’entrada és lliure mitjançant invitació i s’haurà de demanar reserva al correu protocolo.adda@diputacionalicante.es amb un màxim de quatre entrades per persona. El programa ofereix un variat repertori per a evocar aquestes festes que per segon any no s’han pogut celebrar com cal.

Programa:

PRIMERA PART
Musical Apolo (1956, pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda)
Penya Cadell (1975, marxa mora, Francisco Esteve Pastor)
Tristezas y alegrías (1917, pasdoble, Evaristo Pérez Monllor)
Tormenta pirata (2014, Marxa cristiana, Ramón Garcia i Soler)
Tarde de abril (1957, marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda)

SEGONA PART
Desperta’t Alcoi (1998, pasoble, marxa, Gregorio Casasempere Gisbert)
El guerrer (1998, marxa mora, Àngel Lluís Ferrando Morales)
Un moble més (1928, pas moro, Julio Laporta Hellín)
El Barranc del Sinc (1985, marxa cristiana, Rafael Mullor Grau)
Kapytan (2018, marxa mora, Saül Gomez Soler)

Apareix “Teclas de Fiesta” en CD

Disponible a la seu de la filà Verds, és uno més dels actes culturals que va organitzar l’Alferesia de la filà el 2017

Moment del concert que va estar enregistrat per Radio Alcoy (Foto: Gonzalo Belenguer)

PMB. Tots els divendres a la seu de la filà Verds, està disponible el CD Teclas de fiesta, gravació en directe del concert que la pianista Silvia Gómez Maestro va realitzar al Círculo Industrial el passat 25 de febrer de 2017. Es tractava d’un programa compost de versions pianístiques de clàssics de la música festera com Mahomet, de Juan Cantó o L’Entrà de la Kabila Ben Kurda, de Camilo Pérez Monllor. També figurava A Don Camilo, poema simfònic d’Eduard Terol i Botella que va ser estrenat per la nostra banda amb motiu del centenari de L’Entrà dels Moros el 2014. El CD està produït per Radio Alcoy i ha estat llançat dins dels actes de la alferesia de la filà mora en aquell any.

 

Especial: Ecos de una primera grabación

Hoy, 16 de junio, se cumplen 60 años de Ecos del Levante Español a cargo de la Corporació Musical Primitiva

Pablo Martínez. El fundador de Radio Alcoy, Jesús Raduán Pascual, decide arrendar en 1951 la emisora a una empresa de publicidad denominada Comercial Lao durante un período de diez años. Uno de los agentes publicitarios de ésta, Rafael Olcina Llín asume la gerencia de la emisora en un intento de modernizar las formas y contenidos de la programación. (Beneito 2006: p. 119-120) A mitad de esta década, se empiezan a emitir radionovelas de enorme éxito como Lucha en el alma o La venus del cuadro, seriales éstos producidos por los estudios Fonópolis de Madrid que se grababan en cinta magnetofónica y enviados por correo a la emisora. (Beneito 2006: p. 131) Todo este proceso se realizaba antes de la incorporación de Radio Alcoy en la SER en febrero de 1962 (Beneito 2006: p.202)

Corre el año 1954. Como complemento musical en la parrilla de programación de Radio Alcoy, la emisora decide grabar una selección de obras musicales de ambiente festero con la banda del Regimiento Vizcaya 21. Pasodobles y marchas moras se iban interpretando bajo la batuta del entonces director Rafael Giner Estruch, algunos tan conocidos como Suspiros del Serpis de Carbonell García o El moro del Sinc, del mismo director. Esta grabación estuvo guardada en los archivos sonoros de la emisora hasta que vio la luz en forma de CD con el nombre de Sintonía de abril, con motivo de la Alferecía de la Filà Ligeros encarnada por Vicente Cortés Ferrer en 2006[1].

Con todos estos antecedentes, se empieza a gestar la idea de una grabación de música festera con fines comerciales debido a la necesidad imperativa de perpetuar un patrimonio musical festero puramente alcoyano que sólo se podía escuchar en el escenario de un teatro o en los desfiles festeros abrileños. La delicada situación económica que atraviesa l’Associació de Sant Jordi obliga al, entonces, presidente Francisco Boronat Picó[2] a iniciar conversaciones con Rafael Olcina, director de Radio Alcoy, tal como hemos mencionado antes, el cual en representación de los Estudios Fonópolis, S.L. decide asumir el coste de esta empresa, atraído totalmente por este proyecto.

Rafael Olcina Llin, director de Radio Alcoy (Foto Libro: “EAJ-12 Radio Alcoy”, de Àngel Beneito)

A inicios de 1960, entra en escena la Corporación Musical Primitiva, con la que se quiere contar para la grabación. Visto con buenos ojos, se llega a un acuerdo y se formaliza un contrato entre banda y estudio de grabación. Contrato de nueve cláusulas en el que se estipulan una serie de condiciones entre las que se destaca que “La Primitiva realizará la ejecución de las partituras…. en favor de Fonópolis, S.L.”. Por su parte, los estudios efectuarán en la SGAE la correspondiente declaración de las partituras a grabar y abonarán a la banda la cantidad de 8.000 pesetas (48 de los actuales euros) por la jornada de grabación y el 5% del valor precio venta al público.

Los títulos que se escogen, por el orden que aparecen en el contrato, son Tarde de abril, de Amando Blanquer; A la Meca, de Gonzalo Blanes; L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor; Un moble més, de Julio Laporta; Suspiros del Serpis, de José Carbonell; Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Anselmo Aracil, de José Espí; El turista, de Evaristo Pérez Monllor y el Himno de Fiestas, de Gonzalo Barrachina, en compañía de la Coral Polifónica Alcoyana, dirigida entonces por Juan Bautista Carbonell.

Como estudio y fecha de grabación, se escogen el Cinema Goya por sus buenas referencias acústicas[3] y el 16 de junio de 1960, festividad de Corpus Christi. Desde Madrid, se desplaza el equipo técnico liderado por su director Luis Sánchez Caballero y el asesor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, compositor e hijo del autor de la zarzuela Luisa Fernanda, Federico Moreno Torroba. Por parte de la banda, se cuenta con la asistencia de Rafael Casasempere Juan, autor de La Casbha, el cual estuvo al tanto de que los músicos (una plantilla de cuarenta y no toda la banda en su totalidad[4]) estuvieran en óptimas condiciones de afinación y expresividad.

PLANTILLA DE LA BANDA EN LA JORNADA DE GRABACIÓN (16-junio-1960)

Flautas y flautines: Miguel Peidro Gomar, Juan Camilleri Cambra y Enrique Abad Baldó. Oboe: Copérnico Pérez Romá. Corno Inglés: Ernesto Díez Vidal. Requintos: Juan Rubio Gil y dos contratados. Clarinetes: Luis Mataix Laporta, José Colomer Perpetua, Santiago Gil Mora. Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell, Salvador Barnés Marco, Roberto Ortiz Barrachina y Lupecino Peidro Miralles. Saxofones: Emilio Llácer Silvestre, Jesús Oriola Soler, Antulio Climent Aracil, Ángel García Pérez y Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscornos: Jaime Navarro Sielva y Francisco Blanquer Ponsoda. Trompetas: José Climent Aracil, José Vos Francés y Francisco Ripoll González. Trompas: Armando Reig Pérez y José Creus Coll. Trombones: Alfredo Richart Martínez, Gilberto Albero Segura y Gilberto Colomina Pascual. Bombardino: Santiago Cantó Jordá. Bajos y contrabajos: Jaime Lloret Galiana, Manuel García y Eduardo Sempere Miralles. Percusión: Francisco Laporta Doménech, José Pastor Camarasa, Juan Seguí Seguí y Gregorio Casasempere Juan.

Rafael Casasempere y los técnicos en un momento de la grabación

Ernesto Valor Calatayud realiza un reportaje de esta grabación que aparece en el Ciudad en su edición del 5 de julio de 1960. En ella señala la jornada de grabación en siete horas, un tiempo que se grabó en cinta magnetofónica para su posterior conversión en disco gramofónico de 33 r.p.m. A continuación, realiza entrevistas a Rafael Olcina y Federico Moreno, hijo. El primero se muestra muy satisfecho de la empresa emprendida y del resultado que se va obteniendo “satisfecho de haber obtenido un mensaje musical en pro de los alcoyanos ausentes de nuestro pueblo”. A continuación, tiene palabras de elogio para los músicos “nos toca agradecer la férrea voluntad puesta de manifiesto de cuantos la componen para el logro de una buena impresión”. Por otra parte, el asesor técnico habla de sus proyectos musicales en el mundo de la revista y la zarzuela, el cual también opina sobre la música alcoyana y La Primitiva: “desconocía por completo la música de esta tierra –la marcha mora de la zarzuela ‘Moros y cristianos’ de Serrano es lo que conoce todo el mundo-; pero en verdad me ha parecido muy interesante y digna de elogio. La banda, sin ser de profesionales, ha puesto una atención y cuidado que me honro en señalar”.

El resultado, el primer LP Ecos del Levante Español, con flamante portada del diseñador Luis Solbes Payá y notas explicativas en la contraportada del escritor y poeta Joan Valls Jordà. Con una tirada inicial de 1.500 copias[5], se puede escuchar por primera vez en las ondas de Radio Alcoy, el 30 de julio de ese mismo año a las 22.40 h. el cual tiene un éxito total, agotándose a las pocas semanas.

A partir de aquí, la música festera alcoyana y de la comarca inicia una revolución discográfica que continúa manteniéndose hasta nuestros días con el compromiso y la necesidad de inmortalizar y perpetuar un patrimonio sonoro genuino. (Los interesados en adquirir alguno de los CD de La Primitiva pueden escribir al correo cmp.alcoy@gmail.com)

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

BENEITO, Àngel: EAJ-12 Radio Alcoy: 75 años de historia (1931-2006) (Editorial Marfil, 2006).

VALOR CALATAYUD, Ernesto: ‘Trailer’ de la grabación en discos de música festera (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

Correspondencia CIM Apolo

MATARREDONA FERRÁNDIZ, Luis: Memoria 1960 (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)

**

[1] Remasterizado por el técnico Gonzalo Berenguer, se incluyen, entre otros, pasodobles como Añorando mi tierra o la marcha mora Benisili de Rafael Giner; Un moble més, de Julio Laporta; Certamen musical de Ricardo Dorado y Aljama de José Carbonell. Más información: https://issuu.com/mafalcoi/docs/ligeros_alferez_2006

[2] Fue también presidente del Centro Instructivo Musical Apolo entre 1940 y 1942 y nombrado honoríficamente presidente de honor de La Primitiva. También fue alcalde de Alcoy entre 1947 y 1952.

[3] Esta sala de cine inaugurada en 1949 no estaba habilitada como teatro pero, parece ser que por sus excelente acústica, llegó a albergar conciertos y recitales aun sin disponer de escenario.

[4] La relación de músicos aparece junto al contrato que conserva el archivo del C.I.M. Apolo.

[5] En 1997, el Centro Instructivo Musical Apolo, presidido por Indalecio Carbonell Pastor,  realiza una remasterización digital realizada por Tabalet Estudios.

La Festa per La Vella: Crònica 2019

Un atípic Dia dels Músics marca l’inici d’unes Festes en el que la banda participava en una sola Entrada

Moment de la Glòria per Sant Nicolauet (Foto cedida per El Nostre)

Pablo Martínez. Després que la processó del Trasllat es convertís en un insospitat pregó fester en ser el primer dels actes ‘santjordians’ per capritx del calendari de la Setmana Santa, i sobretot les pluges, li va arribar el torn, ara sí, al pregó de la Festa, la Glòria. L’atapeït calendari i la convocatòria d’eleccions generals per a la jornada dominical va obligar a celebrar-la en la tarda del dissabte 27 d’abril junt amb la Glòria Infantil. Amb l’itinerari d’aquesta última, a les 17.30 h. es congregaven festers i músics al Partidor. La Primitiva va acompanyar al bàndol cristià adult amb Krouger i A la guerra, dues obres de Camilo Pérez Laporta atenent un desig personal del sergent cristià, Javier Lerma. El clima primaveral i assolellat va contribuir al fet que l’acte fos multitudinari.

Les ‘Xiques’ d’Apolo amb la tarta pels 25 anys d’Ana Molina i Yolanda Calabuig com a músics de La Vella (Foto cedida per Ana Molina)

La vessant més religiosa de la Festa va arribar amb la celebració del Triduum a Sant Jordi, en què la Música de Capella de La Primitiva va ser l’encarregada aquest any de la part musical dirigida per Àngel Lluís Ferrando juntament amb la Coral Polifònica Alcoiana i el grup Cantores de Alcoy. Tal com assenyalava el nostre company Jaume Jordi Ferrando, enguany es complien cent anys del Novenari a Sant Jordi de Julio Laporta Hellín.

Després d’un parell de nits d’entraetes amb l’Esquadra especial dels Cordoneros, arribaria el dia gran que en aquesta ocasió, es celebraria el dia 3 de maig, el Dia dels Músics. Com ja és costum, homes i dones es van reunir a l’Apolo per gaudir posteriorment dels seus respectius dinars de germanor. En aquesta ocasió, les ‘Xiques d’Apolo’ van celebrar el seu XXVIX Dinar tenint a Sergio Ortega de ‘mascota’ i sent els Ous d’Or, Plata i Bronze: Iñaki Peris, José Enrique Crespo i Vicente Pascual, respectivament. A l’hora dels postres, Ana Molina i Yolanda Calabuig celebraven els seus 25 anys com a músics de La Vella amb una gran tarta.

Àngel Lluís i Jaume Jordi Ferrando, director i abanderat (Foto: Tania Bou)

Cap a les sis de la tarda, ens vam reunir una altra vegada en el local d’assajos amb una directora d’excepció: Trinidad Sanchís Picó, designada directora de l’Himne aquest any en el qual va poder realitzar un curt assaig amb nosaltres. A continuació, l’homenatge a Agustinet va tindre una altra vegada els seus minuts emotius en passar un servidor la bandera a Jaume Jordi Ferrando, percussionista i recercador musical, el qual va tindre unes paraules d’agraïment a la Junta Directiva i als altres membres de la banda. Amb tots aquests esdeveniments a Apolo, ningú s’adonava de la tempesta que es va desencadenar aquella tarda a la nostra ciutat i que va obligar a suspendre la desfilada de la Festa del Pasdoble.

El govern local i fester va convocar els músics alcoians al vestíbul de l’Ajuntament uns minuts abans de les nou de la nit per decidir si es cantava l’Himne a la plaça o dins del consistori. Un cop allà tots reunits, moments de confusió i fins i tot nerviosisme es barrejaven amb altres de rialles i bromes. Amb una pluja que anava a menys, la pianista alcoiana acompanyada de la seva neboda uniformada de La Vella va poder dirigir l’Himne a la plaça encara que tan sols per una vegada. Afortunadament l’aigua no tornaria a aparèixer durant les celebracions de la Trilogia.

La vella pel Cantó Pinyó (Foto: Dulce Santonja)

En el Dia de les Entrades, La Primitiva va només aparèixer en l’Entrada Mora. Un any més, Uzúl el-msélmin va ser la marxa triada per l’Esquadra especial de la Filà Cordoneros que va celebrar el seu any d’alferesia. La banda elegantment uniformada amb gel·labes vermelles i ‘bonet’ va posar punt i final a l’Entrada Mora 2019, acompanyada del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta i un grup de percussió de ‘panderos’ inevitables per a aquesta marxa.

Els actes de la banda van continuar en el dia del patró acompanyant la imatge de Sant Jordi i autoritats en la Processó General als sons d’Alcoy llora d’Amando Blanquer. Finalment, des d’aquí donar l’enhorabona i ànims al nostre company Óscar Martínez que des de l’any que ve es posarà en la pell de l’Ambaixador Moro a l’haver rebut ja el testimoni de Juan Javier Gisbert Cortés, un històric ambaixador que ens va posar els pèls de punta en la seva última actuació i en el ‘traspàs de poders’ a Óscar. Punt i final per a unes festes atípiques pels capricis meteorològics en els dies previs, però esperançadores per als propers anys que vindran coberts de compromisos festers. (Infinites gràcies a Tania Bou, Vicente Pastor, Pepi Pascual, Dulce Santonja, Ana Molina i el diari El Nostre per les seues aportacions fotogràfiques)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

La ‘Vella’ conquista el Calderón

Recuperamos el artículo de Juan Javier Gisbert Cortés publicado en la edición de El Nostre del sábado 27 de abril sobre el concierto de Diumenge de Rams. Gracias una vez más por compartir su texto con nosotros y a Paula Esteve por su reportaje fotográfico

Juan Javier Gisbert Cortés

“Los compases se truncan con la pulcra frecuencia

del largo aprendizaje, voluntad y tesón.

Desafina un acorde, falta empastar un tiempo,

se descuida un becuadro y se omite un bemol.

Poco a poco se engarza la feliz melodía.

El conjunto obedece con animoso afán.

Hay que unir concordancias y depurar pasajes

para salir airosos al qué dirán…(1)

Panderos, dulzainas, percusión, metales, madera, viento… todos a punto y preparados para convertir la gran sala del Teatro Calderón en el momento deseado, cuando el éxtasis musical y festero nos embarga a todos los asistentes, haciéndonos vibrar de una manera difícil de explicar al crear con sus sonidos el climax necesario en nuestros sentimientos. Sí, es el momento ansiado, el mágico punto final donde Ángel Luis Ferrando Morales levantó la batuta para atacar con ímpetu y elegancia el archiconocido Uzul el m’selmein (L’Entrà dels Moros). Cuánta belleza en tan poco tiempo, qué magisterio de sonidos fueron creados por Don Camilo allá por 1914, los cuales han sobrepasado el centenario y siguen embelesando a varias generaciones de alcoyanos.

Plano general del concierto (Foto: Paula Esteve)

La Corporación Musical Primitiva de Alcoy, un año mas ofreció su tradicional concierto de “repaso”, aquél que vio su nacimiento en 1940, cuando todavía la tristeza invadía la ciudad después de un periodo atroz y bárbaro. No fue una sorpresa, ya que siempre cautiva nuestro oído y nos arrebata. En programa algunas perlas de la música escrita ex profeso para los desfiles: Moros y Cristianos, El Rey Capità o Dehu de Veta, sin olvidar el celebérrimo Un moble més que cerró con entusiasmo -entre bravos-, la primera parte del matinal.

También hubo rarezas y curiosidades que nos dejaron pegados al asiento, tal es el caso de Argel, una estampa mauritana de 1945, escrita con la firmeza e inspiración de Gonzalo Blanes Colomer, el “médico músico o músico médico” en palabras de Ernesto Valor Calatayud. Fue de una sutilidad expresiva impactante, sus melodías surcaron la sala, escribiendo un momento casi cinematográfico que gustó mucho a todos, siendo rubricada la interpretación con una calurosa ovación. Y qué decir de Les Noces de llibertat del siempre querido Amando Blanquer, otra “rara avis” de su producción bandística.

Y estrenos de calado compositivo que fueron recibidos de forma diferente entre los asistentes; mientras La Primera Diana de Vicente Juan Sanoguera Rubio fue acogida cariñosamente por un abarrotado Calderón, la obra Marisa Sempere fue recibida con cierta frialdad. Eduardo Terol Botella es un compositor muy de vanguardia, pero indudablemente crea melodías complejas y escrituras nada fáciles al oído. A la salida, de forma personal, le dijimos al autor: “Necesito escucharlo mas veces”. Quede ahí nuestro apunte. Esperemos que ambas pasen a formar parte del patrimonio sonoro que se escucha durante los desfiles abrileños.

Presentación de los nuevos miembros de la banda (Foto: Paula Esteve)

He guardado para el final, la brillante interpretación de Sahprut el Metge, una orgía sonora nacida de la locura creadora de Francisco Amaya Martínez. Paco, organista, músico, profesor, director, pintor en sus ratos de ocio y “factotum” musical, nos sumergió con esta pieza en las tres culturas medievales españolas. Sin roturas, con un magisterio brillante consiguió un resultado brutal que produjo espasmos sinceros en nuestros corazones. Gracias maestro Amaya. Una de esas partituras de referencia.

Y todo esto, no sería posible sin el trabajo realizado por la plantilla de “la Vella”, de la querida “Primi”, una banda que después de periodos difíciles y complejos ha remontado el vuelo en los últimos años de vida, convirtiéndose en un garante del buen hacer artístico. Eso sí, hay que cuidar ciertos individualismos para evitar las coletillas y los excesos en los calderones; sobre todo, hay que ajustarse a los criterios direccionales. Todo no fue perfecto, ni mucho menos, pero el resultado quedó patente en la prolongadísima ovación que obtuvieron tras el brillante concierto matinal. Un melómano cualificado me dijo al oído, “esta es la Vella, la gran”, y que conste, que él es defensor a ultranza de la Música Nova d’Alcoi.

Y como cierre, escucho de nuevo los metales en alto, de pie, atacando con ímpetu el “forte” de L’Entrà dels Moros provocando esa vibración espontánea entre público y músicos. Barrachina nos acogió -para finalizar- con su “Llaor, Llaor” arrancándonos del corazón el himno colectivo.

Cita:

1-Valls Jordá, Joan: “Tres tiempos musicales a la Primitiva” (1954). Archivo Municipal de Alcoy. Fondo Patrimonial del poeta. “Carpeta Paperets solts”.

Juan Javier Gisbert Cortés

 

 

El ‘Wali-Wali’ de Julio Laporta acompleix cent anys

Col.laboració de Jaume Jordi Ferrando pel centenari del Novenario a San Jorge. Seguidament oferim programa de les obres del Triduum a Sant Jordi a celebrar el 30 d’abril, 1 i 2 de maig a les 20 h.

Jaume Jordi Ferrando. El mestre Julio Laporta Hellín signava a Alcoi el 31 de març de 1919 el seu Novenario a San Jorge, uns goigs al sant patró primer dels alcoians, i que interpreta La Primitiva en els oficis religiosos previs a la Festa.

Els goigs són composicions poètiques de caràcter religiós i popular, normalment cantats, de llarga tradició en l’àmbit català i valencià. Tradició compartida amb el teatre religiós -els misteris- que arranca en la baixa edat mitjana.

“”Los gozos son poemas piadosos normalmente musicalizados dedicados a advocaciones marianas o a santos, muy frecuentes en el ámbito catalán y valenciano; en la mayoría de los casos adquieren los rasgos del romance y el carácter narrativo de éste.”” (1)

Dels goigs a Sant Jordi relacionats amb Alcoi (2), s’hi conserven uns impresos per Martí al 1846. I d’aquest text beu el mestre Laporta per escriure el seu Novenario. Concretament de les estrofes 1ª, 3ª i 6ª. A partir d’aquest material Laporta conforma la primera cobla a solo amb quatre versos de l’estrofa primera, elimina els dos centrals i substitueix l’inici del vers sisè original «Tal fué el primer blasón» per «Éste fué el primer blasón».  La segona cobla cantada a cor és la combinació dels quatre primers versos de la tercera estrofa original -del imprés en 1846-  i els dos darrers de la sexta estrofa, amb una nova redacció del sisè.

Pel que fa a la tornada, fa servir la que va escriure l’advocat José Vidal Botella i que el mestre Espí va musicar per primer cop al 1890, amb el tercer vers modificat de l’original «con fe te imploro» a «paz y camino». El resultat final és:

Walí, Walí, ¡yo te saludo!

Walí, Walí jinete divino.

Oh! luz de Alcoy, paz y camino.

Jorge santo: ¡sé su escudo!

I

En la ciudad de Berito

mataste aquél dragón

¡éste fue el primer blasón

de Vuestro esfuerzo afamado!

II

Con infinitos tormentos

el tirano os oprimió

y de ellos Dios os libró

de otros tantos tormentos.

¡Caballero del toisón

sois en los cielos armado!

La lletra fa referència a Bérito, l’actual ciutat libanesa de Beirut, on la llegenda situa el lloc on va matar el drac, concretament en la Badia de Sant Jordi, al nord de la ciutat. Altra referència interessant, és el terme Walí, quasi transcripció fonètica de l’àrab i que podria interpretar-se com l’amic de Déu. Mentre que la referència a l’antiga Bérito reflecteix l’antiguitat de la devoció al sant patró dels alcoians; el terme Wali podem relacionar-lo amb la corrent alhambrista del postromanticisme espanyol. Amb aquesta combinació el mestre Laporta sembla voler incorporar les noves estètiques a d’allò més antic o tradicional. I, aquesta combinació va ser la que el va dur a compondre aquesta peça, amb música pròpia però amb estètica molt propera a la d’Espí Ulrich que suposem molt més acceptada fa un segle que els goigs de José Jordá que fins el moment cantava la capella de la Música Primitiva.

De tota manera no són aquests els únics goigs que tenim, també n’hi han de Joan Valls, per exemple i pel que fa als músics alcoians podem citar peces de Francisco Cantó i Camilo Pérez Laporta a més dels esmentats de José Jordá, José Espí i els que ens ocupen de Julio Laporta Hellín, música que ja és centenària.

***

(1) PÉREZ Berná, Juan (2007): La Capilla de Música de la Catedral de Orihuela: las composiciones en romance de Mathias Navarro (ca. 1666-1727), Universidad de Santiago de Compostela.

(2) Vegeu: Gogistes Valencians <http://gogistesvalencians.blogspot.com/2011/01/gozos-que-la-leal-ciudad-de-alcoy-canta.html&gt;

Triduum a Sant Jordi * 30 d’abril, 1 i 2 de maig a les 20 h.

Capella Música Primitiva. Director: Àngel Lluís Ferrando.

Coral Polifónica Alcoyana. Directora: Alexandra Soler Aguilar

Cantores de Alcoy. Director: Alfonso Marco Valor.

ENTRADA

[30 d’abril, 1 i 2 de maig] Jerusalem (H. Parry)

ACLAMACIÓ EVANGELI

[30 d’abril] A trumpet tune (Henry Purcell) [1 de maig] Canzon a 4 (Giovanni Gabrieli) [2 de maig] Rondeau (J.J. Mouret)

OFERTORI

Assajos del Triduum a la seu d’Apolo (Foto: J.J. Ferrando)

[30 d’abril] Ave verum corpus (W.A. Mozart) [1 de maig] Ave Maria (G. Caccini)

[2 de maig] Ave verum corpus (W.A. Mozart)

SANTUS

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Santus de la Missa Prima Pontificalis (Lorenzo Perosi)

AGNUS DEI

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Agnus Dei de la Missa Prima Pontificalis (Lorenzo Perosi)

COMUNIÓ

[30 d’abril] Cantiga de la Suite Galaica (Amando Blanquer) [1 de maig] Coral de la Cantata 147 (J.S.Bach)

[2 de maig] Cantiga de la Suite Galaica (Amando Blanquer)

NOVENARIO A SAN JORGE

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Novenario a San Jorge (Julio Laporta)

DESPEDIDA

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Himno a San Jorge (Enrique Juan Merín, instrumentació d’Amando Blanquer)

La Processó del Trasllat, primer acte fester

Les dues Glòries es celebren el proper dissabte a las 17.30 h. des del Partidor degut a les pluges

Els ‘xiulitets’ a Sant Maure (Foto: Información)

PMB. Es diu que “nunca llueve a gusto de todos” però la dita en aquesta ocasió vé que ni pintada,  ja que la ‘gota freda’ que va patir Alcoi i comarca en els dies centrals de Pasqua va condicionar tots els actes de la Setmana Santa alcoiana on la Processó dels Xiulitets es va haver de suspendre i la Primitiva no va poder participar-hi, mentre que el Santo Encuentro i els ‘xiulitets’ es van haver de conformar amb celebrar-ho a l’interior de l’església de Sant Maure.
D’altra banda, els pregons festers també van haver de canviar de dia. En un inici, la Glòria es va passar al dilluns de Pasqua per celebrar-la juntament amb la Infantil, però estant finalment la pluja present durant la jornada, es va ajornar la doble Glòria per al dissabte 27 a la tarda, tot i que sí van publicar els Gloriers de l’Hospital.

La Primitiva a la Processó del Trasllat (Foto: Ajuntament Alcoi)

Va haver-hi millor sort per al dimarts 23, festivitat de Sant Jordi, en el qual es va realitzar a la tarda la Processó del Trasllat. La banda va acompanyar les autoritats locals als sons de Chordiet de Gregorio Casasempere mentre que la imatge del ‘xicotet’ va poder ser traslladada a l’Església de Santa Maria per a la celebració del Tríduum els propers 30 d’abril, 1 i 2 de maig en el qual aquest any participa la Música de Capella Primitiva. Àngel Lluís Ferrando dirigirà un programa amb obres de Blanquer, Perosi, Mozart, Bach i el Novenario a San Jorge, de Julio Laporta Hellín que enguany compleix el seu primer centenari. Al costat de la Música, actuaran el grup Cantores de Alcoy i la Coral Polifònica Alcoiana, dirigits respectivament per Alfonso Marco i Alexandra Soler.