«Repàs de Rams», a la Fira del Llibre en Valencià

El llibre torna al públic en el marc de la Fira del Llibre del 9 d’octubre

Portades_Repàs de RamsCIM Apolo. Una nova oportunitat per a aconseguir la història dels concerts festers de La Primitiva de Diumenge de Rams. El llibre Repàs de Rams, 80 anys de música festera amb La Primitiva, editat per Més Ciutat, S.A. estarà disponible a la Fira del Llibre en Valencià, la qual es celebrarà a la Avinguda del País valencià, a l’altura del Centre Cultural Mario Silvestre, des del dissabte 8 pel matí fins diumenge 9 a la nit.

Aquest llibre era la recopilació de la sèrie realitzada per Pablo Martínez Blanes Repàs de Rams publicades al blog de la banda entre març de 2019 i gener de 2020, a la qual se li va afegir col.laboracions, articles complementaris i abundant material fotogràfic. Al costat dels annexos de les plantilles de músics i programes de mà que ja van apareixer, s’hi inclou també un resum de les obres i els compositors més interpretats que abarca des de 1940 fins el concert d’enguany.

El llibre va estar patrocinat per l’Ajuntament d’Alcoi, Nirvel Cosmetics, S.L., Consum S. Coop. V., Filà Aragonesos i Rotary Club Alcoy. També hi van col·laborar: Círculo Industrial d’Alcoi, Viuda de Tadeo Juan, S.A., Astemsa, Biopolímeros Maya, S.L., Tu Dirás, S.L., Plásticos Erum, S.L. i Radio Alcoy, S.L. Abans i després de la Fira, es trobarà també a la Llibreria Llorens, al preu simbòlic de 3 €.

Concert ‘A Don Camilo’, oferit per TvA

Des d’ací, volem agrair a TvA la gravació de l’últim concert de La Primitiva dedicat a l’obra de Camilo Pérez Monllor, celebrat el passat 4 de juny al Teatre Calderón. Aquesta gravació inclou els videos al voltant d’aquest músic alcoià que es van projectar al llarg del concert, amb locució d’Óscar Martínez i edició de Mariola Cortés. Aquest concert fou organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi.

‘A Don Camilo’, als mitjans de comunicació locals

TvA i Radio Alcoy informen del concert monogràfic a Camilo Pérez Monllor amb participació de membres de La Primitiva

PDF Programa

PMB. Agraim l’interès dels mitjans de comunicació locals per la difusió que han donat al concert que La Primitiva ofereix el dissabte 4 a les 19 h. al Teatre Calderón en homenatge a  Camilo Pérez Monllor sota l’epígraf A Don Camilo. Ajo Valls dins de l’espai Mosaic de les Comarques de TvA va convidar a Jordi Monllor i Eduard Terol, els quals van comentar les obres a interpretar incloses en el programa.

Pablo_Edu_Radio Alcoy
Pablo Martínez i Eduard Terol als estudis de Radio Alcoy

Per altra banda, Radio Alcoy va comptar amb la presència del mateix Eduard Terol i Pablo Martínez on també va estar el concert com a tema principal de l’entrevista. Aquesta realitzada per Maribel Vicedo s’inclou dins de l’espai cultural Tragaluz del matinal de Hoy por hoy. Oferim enllaç també del programa. El concert presenta alguns atractius com l’audició d’algunes de les seues obres menys difundides com el poema simfònic La cueva de Montesinos o el pasdoble El-Ksar-el-Kebir (no El-Yedid).  Enllaç Venda d’entrades

 

Atapeida setmana pre-festera

Un informe setmanal dels dies previs a la trilogia festera on la banda ha participat

Rams_1
La família musical s’amplia amb nous membres (Foto: TvA)

La família musical s’amplia amb nous membres (Foto: TvA)

PMB. La setmana d’abril prèvia a les Festes de Moros i Cristians ha estat plena d’activitats on La Primitiva ha pres part en elles. El 10 d’abril, Diumenge de Rams, la banda va celebrar el seu tradicional concert fester, on va ser presentada la nova onada de músics amb els quals s’amplia la plantilla de la banda. El concert presentat per Juan Javier Gisbert Cortés, va albergar la benvinguda a la flautista Nerea Ponsoda, que va rebre la flauta de mans de la cap de corda Ana Molina; els clarinetistes José Ángel Zamorano i África Sanjuan van rebre l’instrument de mans del seu professor José Antonio García. Les noves generacions familiars de músics s’han ampliat amb l’entrada de Rubén Crespo, al qual son pare José Enrique Crespo li va lliurar la trompeta; a l’igual que Óscar Martínez i Charo Marín al seu fill Adrián Martínez; mentre que Mauro Paredes, va rebre el mateix instrument de mans de sa mare Esperanza Calabuig. Per acabar, la percussió es va ampliar amb l’entrada d’Hugo Peris que va obtindre les baquetes per son pare Juan Carlos Peris; i Javi Arteaga, per part del seu cosí Iñaki Peris. Al concert es va presentar també el llibre de Pablo Martínez Repàs de Rams: 80 anys de música festera amb La Primitiva, el qual va llegir unes paraules de presentació d’aquest així com una sèrie d’agraïments a tots aquells que han ajudat o col·laborat durant tot el procés. El diari El Nostre va incloure una entrevista a l’autor realitzada per Belén Rivas, amb el titular Repàs de Rams és un llibre perfecte per als amants de la música festera”. Així mateix, el llibre va ser regalat tant a la sortida del concert de Rams com a l’edició del diari del 14 d’abril, sembla que amb bona acceptació.

Unes festes diferents_2
Moment final de l’espectacle ‘Unes festes diferents’ (Foto: Facebook Paco Pascual)

Dimecres 13 d’abril, La Primitiva també va actuar en la representació d’Unes festes diferents al Teatre Salesià. L’espectacle va acollir la presentació del llibre del mateix nom escrit pel contestà Paco Pascual. D’aire marcadament familiar, el Grup de Teatre El Celler va realitzar una divertida funció en què vam poder veure Jaume I i Al-Azraq discutir de futbol, així com les actuacions del rapsoda Paco Femenía i el cantautor Anselmo Martí. La banda, dirigida per Francisco Valor, va interpretar algunes peces del seu repertori com Un moble més o Musical Apolo. A les 19.30 h. hora de l’inici, també es va dedicar un minut de silenci en record de l’escriptor i historiador Adrián Espí Valdés, coneguda la seva mort aquell mateix dia.

En plena setmana de Passió, La Primitiva també va aparèixer en darrer lloc a la multitudinària processó del Sant Enterrament el passat Divendres Sant. Les imatges del Jesús Natzarè, la Mare de Déu de la Soledat, el Crist Agonitzant, la Dolorosa i el Crist Jacent, van anar apareixent al llarg de la processó. Finalment, autoritats municipals encapçalades per l’alcalde Antonio Francés i representants de l’Associació de Sant Jordi van aparèixer en últim lloc juntament amb la banda que va interpretar durant tot el trajecte Mater Mea de Ricardo Dorado.

Gloria_2022
La Glòria al seu pas per Sant Jordi (Foto: Julia Martínez)

De Rams a Pasqua, la Glòria va ser el pregó de les festes més esperades. Sota un sol primaveral i altes temperatures, el primer acte fester va arrancar a les deu del matí a les portes de l’Ajuntament. La Primitiva, sempre amb el bàndol cristià, va interpretar el repertori següent: Musical Apolo, d’Amando Blanquer; El rei capità, de Julio Laporta; Agraïment, de Gregorio Casasempere i Un moble més, de Julio Laporta. La comitiva festera va tindre uns moments de respecte i dol al seu pas per la seu de la Filà Tomasinas, després de la mort dos dies abans del que havia de ser el glorier Salvador Domènech. És per això que es va tocar durant aquests metres el pasdoble Oh, artista, de Domingo Antonios Caldeira. Finalment, la jornada dominical es va completar amb la processó del Trasllat, en què la imatge del Xicotet ja va ser conduïda a Santa Maria per als actes festers. Com no podia ser menys, la banda va interpretar Chordiet, de Gregorio Casasempere Juan. Ara tot a punt i amb la sensació de que la pandèmia ja comença a ser història, en espera de poder celebrar les festes com cal i amb la il.lusió posada en el moment en que Àngel Lluís Ferrando podrà dirigir l’Himne de Festes desprès d’una llarga espera de dos anys. (Fotos: Xavi Terol, Antonio Limiñana, Maria Baldó, Julia Martínez i Fermín Calvo)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

«Repàs de Rams», novetat editorial de La Primitiva

El llibre, totalment gratuït, per als assistents al concert de Rams i juntament amb el periòdic El Nostre del dijous 14 d’abril

LA PRIMITIVA - PORTADACIM Apolo. Per iniciativa de la Junta Directiva de la Corporació Musical La Primitiva, les diferents entregues de la sèrie realitzada per Pablo Martínez Blanes Repàs de Rams publicades al blog de la banda entre març de 2019 i gener de 2020, tindran edició impresa a càrrec de Més Ciutat, S.A. El resultat, el llibre Repàs de Rams, 80 anys de música festera amb La Primitiva, de 128 pàgines, una recopilació a la qual se li han afegit col.laboracions, articles complementaris i abundant material fotogràfic. Al costat dels annexos de les plantilles de músics i programes de mà que ja van apareixer, s’hi inclou també un resum de les obres i els compositors més interpretats que abarca des de 1940 fins el concert d’enguany.

El llibre serà lliurat gratuïtament als assistents al concert de Diumenge de Rams del 10 d’abril al Teatre Calderón, o posteriorment junt amb el diari El Nostre en l’edició avançada per les vacances de Pasqua del dijous 14 d’abril. Des d’ací, la nostra gratitud als patrocinadors que han fet possible aquesta edició: Ajuntament d’Alcoi, Nirvel Cosmetics, S.L., Consum S. Coop. V., Filà Aragonesos i Rotary Club Alcoy. També hi han col·laborat: Círculo Industrial d’Alcoi, Viuda de Tadeo Juan, S.A., Astemsa, Biopolímeros Maya, S.L., Tu Dirás, S.L., Plásticos Erum, S.L. i Radio Alcoy, S.L. Tota una novetat editorial per a la família musical de La Primitiva en un projecte que no va veure la llum el 2020 per la crisi pandèmica.

El Goya torna a obrir les seues portes

El periòdic El Nostre publica un treball de Pablo Martínez sobre aquesta sala de cinema durant varies setmanes

GoyaCIM Apolo. Comunicació Social. L’edició sabatina de El Nostre compta des del dia 7 d’agost amb una nova col·laboració durant un curt període. El diari anirà publicant durante un temps setmanalment en les seves pàgines finals la història del Cinema Goya realitzada pel nostre company Pablo Martínez. Aquest edifici ‘art deco’ va ser inaugurat com a sala de cinema el 1949 clausurant la seua activitat el 1993. Evitant visions nostàlgiques, amb aquest treball és pretèn realitzar una retrospectiva de les modes i tendències cinematogràfiques de la segona meitat del segle XX amb el nexe comú d’aquesta sala emblemàtica alcoiana. Los caballeros del Rey Arturo, Ben-Hur, El Cid, La guerra de les galaxias, El exorcista o la polèmica La portentosa vida del Pare Vicent (amb episodi terrorista inclòs) tindran cabuda en aquest treball fins arribar als últims èxits com Pretty Woman o Terminator 2. Hi ha també un capítol dedicat a la sala com eventual auditori i teatre en el qual les tres bandes van realitzar concerts festers. En el cas de la nostra banda, va gravar el seu primer disc Ecos del Levante Español o va realitzar alguns concerts de Diumenge de Rams en la dècada dels 50 del passat segle.

La Primitiva present a la Revista de Festes

Tres col.laboracions tenen a la banda com a centre del seu treball

Portada de Núria Fuster per a la Revista 2021

CIM Apolo. Comunicació Social. El passat dijous 15 d’abril es presentava al Teatre Calderón la Revista de Festes 2021 amb aforament limitat per les restriccions sanitàries. L’acte va ser presidit per la Tinent d’Alcalde, Lorena Zamorano, el President de l’Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina i la dissenyadora de la portada Núria Fuster. En el transcurs de l’acte, es va homenatjar a alguns dels col·laboradors de la revista durant anys entre els quals es trobava l’ex-director de La Primitiva, Àngel Lluís Ferrando. La música va estar present a la gala amb la ponència de la musicòloga i professora de la Universitat de València, Ana Botella Nicolás, la qual va exposar la gènesi i evolució de la música festera alcoiana.

Entre els articles de la Revista apareixen tres en els que La Primitiva està de forma present: el primer, del nostre company José Benjamín González Gomis, De Uzúl el-Msélmin a L’Entrà dels Moros: hacia una teoría interpretativa (I) amb la marxa de Camilo Pérez Monllor com a motiu de la feina; Historia de la Corporación Musical: Primitiva y CIM Apolo (I). Antecedentes: banda del Batallón de Milicianos Nacionales, a càrrec de l’ex-president d’Apolo, Enrique Rodes Payá. Finalment, es recupera el treball de Pablo Martínez 1940. En el primer Diumenge de Rams que per un error editorial, es va publicar l’any passat sense el material gràfic. Aquest últim dedicat a Rafael Serra Moncho i Rafael Serra Carbonell, pare i fill sempre vinculats a la nostra banda.

Apareix el llibre «Música a la Llum»

Es la translació escrita de la sèrie de conferències celebrades al I Congrés Internacional ‘Música a la Llum’ a València el desembre de 2018

PMB. L’Institut Valencià de Cultura i Bankia, amb la col·laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), han publicat el llibre Música a la llum. Documentació i patrimoni de les bandes de música, un volum amb 32 articles de 40 autors amb els treballs presentats al I Congrés Internacional ‘Música a la Llum’ de 2018. Està coordinat per Remigi Morant (Universitat de València i FSMCV) i Jorge García (IVC), codirectors del Congrés.

El llibre recull una part dels treballs presentats en aquell fòrum, revisats i adaptats al format escrit i en una obra col·lectiva escrita amb textos en castellà, valencià i anglès. Molt aviat contarà amb una edició electrònica promoguda per la Universitat de València (UV) a través del Institut de Creativitat i Innovacions Educatives, ha informat la Generalitat. Està dividit en sis capítols, dels quals el primer, Arxius i història de les societats musicals, ofereix visions panoràmiques de la trajectòria d’algunes societats, amb èmfasi en el patrimoni documental que van generar.

D’entre aquestes societats, apareix La Primitiva amb l’article La «llibreta de repertori» dins de l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, treball col·lectiu d’Àngel Lluís Ferrando, Jaume Jordi Ferrando i Pablo Martínez. La versió escrita d’aquesta conferència parla dels repertoris de la banda datats entre 1866 i 1921 als quals s’inclouen pasdobles, polques o masurques. Totes les peces estan numerades i la majoria d’ells mancats de títol a interpretar no només en concerts sinó en esdeveniments socials com corregudes de bous, serenates o festes patronals.

Pablo Martínez escriu sobre Vicente Moya Valor

Vicente Moya Valor: cordes virtuoses es el títol del nou article publicat a la revista de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina

Vicente Moya Valor (Cocentaina, 1867-Alcoi, 1934) (Foto cedida per Pilar Salom)

CIM Apolo. Comunicació Social. Les festes patronals de la veïna localitat de Cocentaina també han estat suspeses aquest any per la crisi propiciada pel Covid-19. No obstant, ha pogut veure la llum novament la clàssica publicació anual festera com és la revista de Festes de Moros i Cristians presentada el passat dijous 30 de juliol al Pati d’Armes de Palau Comtal.

Entre els seus articles, torna a aparèixer una col·laboració del nostre company Pablo Martínez. Vicente Moya valor: cordes virtuoses és el títol del nou treball dedicat al guitarrista nascut a Cocentaina però més vinculat a la nostra ciutat durant tota la seva vida en l’àmbit laboral, familiar i artístic com va ser la relació amb l’Harmònica Alcoiana. Va ser un alumne avantatjat de Francisco Tárrega i entre la seva producció es compta centenars de transcripcions per a guitarra d’obres de Mendelssohn o Schubert fins d’autors alcoians com Gonzalo Barrachina o José Pareja.

Dossier: «El Salvador», de Camilo Pérez Monllor

Recuperem el treball del nostre company Pablo Martínez sobre la marxa solemne El Salvador, de Camilo Pérez Monllor, publicat l’any passat a la Revista de Festes de Moros i Cristians. El nostre particular homenatge a la processó dels Xiulitets, matinera tradició que enguany tampoc es podrà celebrar per la crisi del Coronavirus                                                                                                                                                   

 

 

Pablo Martínez. La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ oferien en el seu concert fester de Diumenge de Rams de 1997 (1) tot un programa amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert dedicat al músic militar Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947) pel cinquanta aniversari de la seva mort. D’entre les obres escollides, apareixia una desconeguda marxa de processó El Salvador, que romania inèdita en concert fins llavors.

És sabut el quantiós nombre de marxes religioses que va escriure l’autor de Solitario, algunes d’elles populars i d’enorme predicament en el Sud d’Espanya com La Vera Cruz, Mater Dolente i La Divina Pastora però cap de profund calat alcoià com El Salvador, escrita per a la Processó dels Xiulitets d’Alcoi. Apareix signada a quatre anys de la seva mort, al març de 1943, quan es troba a Madrid com a responsable de la Secció de Música del Museu Naval de la capital espanyola. (2) En la seva portada, versa el següent aclariment: “Marcha escrita expresamente para la procesión del Encuentro que se celebra en las primeras horas del Domingo de Resurrección en la ciudad de Alcoy (Alicante) y dedicada al amante de las tradiciones de la terreta, el amigo Rigoberto Pastor. Madrid, 28 de marzo de 1943. Cordialmente, C.P. Monllor”. (3)

La singularitat d’aquesta marxa és que a la plantilla d’instrumentació apareixen els ‘pájaros’ com un element més de la percussió per a ser interpretat pels coneguts ‘botijonets’ imitant el cant dels ocells, essencials en aquesta matinera processó. Malgrat aquest simpàtic afegit extra-musical, el caràcter solemne de l’obra no va acabar de quallar amb el desenfadat i festiu aire de la processó (4) que la va relegar ràpidament a l’oblit fins a la seva recuperació en el concert de 1997 abans esmentat i que en el passat 2018 va complir 75 anys.

Rigoberto Pastor Botella, dedicatari de la marxa

L’amic al que fa referència don Camilo a la portada és Rigoberto Pastor Botella (Alcoi, 1890-1966) que, en aquell 1943, era el President del Cercle Catòlic d’Obrers, entitat que sempre organitza aquesta processó alcoiana. Sent també soci del C.I.M. Apolo i fester dels Abencerrajes, entenem que aquesta marxa no va ser un encàrrec sinó una prova d’amistat. Nascut el 30 de desembre de 1890, va ser un conegut agent comercial vinculat a industrials del sector tèxtil. Va estar afiliat a la Unión Patriótica durant la dictadura de Primo de Rivera (de 1923 a 1930), sent posteriorment a la Guerra Civil empresonat per la repressió republicana durant un any (d’agost del 36 al 37) a la Prisión Habilitada o presó del Partido Judicial d’Alcoi (5), situat a la Plaça de Ramón i Cajal (avui la Sala Àgora). Un cop alliberat i acabada la guerra, va ser administrador del Frente de Juventudes i delegat local de l’organització falangista Ex-Cautivos. Fora de l’àmbit ideològic i centrat en la seva àrea professional, va ser també president del Col·legi Oficial d’Agents Comercials. Va morir l’11 de febrer de 1966 a causa d’un atac cardíac. (6)

Del Cercle Catòlic d’Obrers (7) que hem fet referència va ser el seu president en dues ocasions: de 1940 a 1947 i durant el 1949, celebrant aquesta entitat les seves Noces d’Or en l’any de la composició de la marxa (8). No obstant això, cal parlar de refundació ja que tot i que fundat el 1872 pel pare Pablo Pastells, sacerdot jesuïta, sent el primer d’aquestes característiques a Espanya, adopta posteriorment la doctrina social de l’Església a partir de l’encíclica Rerum Novarum del papa León XIII (9), de la mateixa manera que la resta de cercles catòlics espanyols. Per això, el 1893, el pare Antonio Vicent, sacerdot jesuïta, va reorganitzar el Cercle Catòlic d’Obrers alcoià.

Per commemorar el cinquantenari d’aquesta refundació,  es va decidir preparar una sèrie d’esdeveniments com una ornamentació adequada a la façana de l’edifici, organitzar unes conferències al Teatre Calderón a càrrec del pare Joaquín Azpiazu (10), sacerdot jesuïta i una funció d’església com a funeral pels socis difunts. A més el reboster Rafael Bosch Carbonell va oferir donar una xocolatada als socis invàlids (11). Els actes es van desenvolupar de la següent manera:

Processó dels Xiulitets (Foto: Juani Ruz)

El 23 de maig a les 10 h. del matí, Missa solemne a Santa Maria en acció de gràcies i en sufragi dels socis difunts. La part musical la va fer la Capella Santa Cecília (12) que va interpretar la 2a Pontifical de Perosi i el Te Deum d’Úbeda. Aquest mateix dia a les 12, el pare Azpiazu al Calderón va donar la conferència La cuestión social y su solución conforme a las normas de la Iglesia. Al dia següent, el 24 a les 18 h. es va fer la xocolatada per als invàlids que a més van rebre un donatiu en metàl·lic. A les 20 h. la xerrada del jesuita va tractar de Los precios justos y el estraperlo a la luz de la doctrina social católica. En el tercer i últim dia de celebracions, a les 20 h. el pare Azpiazu va donar l’última conferència amb el títol La doctrina del padre Vicent, fundador del Círculo Católico de Obreros, como síntesis de la verdadera doctrina social de la Iglesia. Pel que fa a l’ornamentació, es va encarregar a José Cortés Miralles i Ismael Peidro Esteve constituït per un rètol lluminós per a la façana amb la frase “Bodas de Oro del Círculo Católico de Obreros 1893 – 1943”

En aquest constret context històric es situa la creació de El Salvador, única composició realitzada per aquest Santo Encuentro fins a l’arribada de Desperta’t Alcoi, de Gregorio Casasempere Gisbert (13), en aquesta ocasió un encàrrec al seu autor del Cercle Catòlic d’Obrers amb motiu del seu 125 aniversari el 1998. Aquesta marxa on es fonen les nostres melodies populars com l’Himne de Festes o el Ball de Velles, es converteix en la ‘despertà’ obligatòria per a aquest acte des d’aquell any fins als nostres dies: bombo de canya, bombo de cartó, la Música Vella pel carrer Major.

**

(1) El concert ofert el 23 de març va ser un monogràfic al músic en el qual apareixien obres habituals en repertori com Pare i fill, Alma española o El K’sar el Yedid juntament amb altres menys interpretades com Deportivo Alcoyano, Flechas navales i la insòlita aparició de La Alhambra de son pare Camilo Pérez Laporta, suposem es programaria per estar revisada per l’homenatjat en 1941.

(2) VALOR CALATAYUD, Ernesto: Compositores alcoyanos en el libro Historia de la Música Militar en España III. Camilo Pérez Monllor (Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, 2011).

(3) Guió original conservat a l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Agraïment al seu arxiver Antonio Adamuz.

(4) Recomanem la lectura del treball d’Adrián Espí Valdés La Prossessó dels Chiulitets. Desde el siglo XVII hasta la actualidad (CAPA, 1989), el qual realitza un traçat històric d’aquesta processó que sembla ser té els seus orígens sobre 1634.

(5) BENEITO, Àngel; MORENO, Francisco;  SANTONJA, Josep Lluís. Tiempo de sombras. La represión en Alcoi (Ajuntament d’Alcoi, 2017, pag. 54)

(6) La seua referència biogràfica es pot veure en les pàg. 1 i 4 de l’edició de Ciudad del 15/02/1966 amb motiu de la seua mort.

(7) Els cercles catòlics d’obrers espanyols es van crear per intentar harmonitzar els interessos entre patrons i obrers i millorar les seves condicions. (RUÍZ RODRIGO, Cándido: Cuestiones histórico-educativas. España. Siglos XVIII-XX, Universitat de Valencia, 1991).

(8) Agraïment etern al professor Alfonso Jordá Carbonell, arxiver de l’entitat, per facilitar-me totes les dades referents a les celebracions de l’aniversari. Sense ell, la realització d’aquest article no hauria estat possible.

(9) De las cosas nuevas va ser la primera encíclica social de l’Església catòlica promulgada pel Papa León XIII el 1891 on alertava de la ‘descristianització’ de les masses treballadors, precisant els principis de la justícia social en l’economia i la indústria. A més discutia sobre les relacions entre el govern, les empreses, els treballadors i l’Església, proposant una organització socioeconòmica que més tard es cridaria distributisme. (wikipedia.org)

(10) Joaquín Azpiazu Zulaica (San Sebastián, 1887-Valladolid, 1953) va ser un eclesiàstic especialitzat en temes socials. Es pot consultar la seva biografia en http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/eu/azpiazu-zulaica-joaquin/ar-17366/

(11) El Cercle complia també la funció de Socorros Mutuos.

(12) Fundada el 1905 per Jorge Mira Carbonell, va exercir el càrrec de director fins a la seva mort el 1921 sent substituit pel pianista José Salvador Llácer fins a la seva mort el 1959. Seguirien al podi Adolfo Espí Botí i José Silvestre Sanz. Algunes de les veus més recordades d’aquesta agrupació van ser els germans Vicente i Emilio Bou, Francisco Crespo o Jorge Cantó (VALOR CALATAYUD, Ernesto: Recordando a dos entidades musicales alcoyanas. Ciudad, 19/11/1998)

(13) Les dues marxes El Salvador i Desperta’t Alcoi es troben enregistrades en el CD Diumenge de Rams (Radio Alcoy, 1998) en la discografia de la Corporació Musical Primitiva.

 

 

 

A %d blogueros les gusta esto: