PMB.Con permiso de su autor, recuperamos este texto de Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal, en el que realiza una biografía del músico José Seva Cabrera, director de nuestra banda entre 1897 y 1902, del cual se cumplió el centenario de su muerte el año pasado. Este colaboración fue emitida por Radio Alcoy el pasado 11 de abril de 2022 en el programa Cròniques alcoianes.
Segons el musicòleg Ernesto Valor, el mestre Seva Cabrera és un dels músics que brillen amb llum pròpia a l’Alcoi de finals del segle XIX. És un músic format com tants altres en les bandes locals, però que aprofita el seu cosmopolitisme per a viatjar a París i aprendre dels compositors francesos.
Amb tot just 25 anys, Seva Cabrera assumeix la subdirecció de la Corporació Musical Primitiva, de la qual arriba a ser director posteriorment durant un breu període, càrrec que deixa per a impulsar l’efímera banda de la Societat El Trabajo.
Era cosí germà del pintor Fernando Cabrera, qui li pinta un xicotet retrat amb la dedicatòria autògrafa A mi querido Pepe. El mestre tenia una acadèmia de música i un establiment de venda i lloguer d’instruments musicals i pianos en l’antic carrer de Sant Llorenç, on venia també mètodes de solfeig i partitures.
Formava part de l’avançat cercle de lliurepensadors que nodrixen el republicanisme alcoià a cavall dels segles XIX i XX, i que acabaran donant pas a partits polítics encara vigents com el Partit Socialista. De fet estava casat amb la germana del fundador de l’Agrupació Socialista d’Alcoi, Teresa Laliga.
Com a membre del Partit Radical, el mestre Seva va entrar com a regidor a l’Ajuntament d’Alcoi en 1911. Per això el mestre Valls Satorres li atribueix a ell la creació de la Festa del Pasdoble, en 1912. Cosa lògica que un músic crearà la festa dels músics per excel·lència.
Seva Cabrera va ser també compositor de peces de música festera com El Judío, L’Alferis o la que dedica al seu cosí germà, el pintor Cabrera, El nuevo castillo en 1895, possiblement perquè aquest any 1895 és, precisament, quan s’inaugura el nou castell de festes segons el disseny del mestre Cabrera.
Finalment, el mestre Seva Cabrera va morir el dijous 30 de març de 1922, als 57 anys, en una propietat que tenia en Els Algars, on s’havia retirat. El seu cos va ser traslladat a Alcoi i respectant els seus ideals, se li va oferir un enterrament civil, cosa fins aleshores poc habitual i que va provocar una intensa campanya de la premsa conservadora local.
La banda i les Pastoretes, protagonistes d’una de les col.laboracions d’enguany
Portada de Beca Jover per a la revista ‘Magia’ de Radio Alcoy
PMB. El passat dimecres 7 de desembre, Radio Alcoy presentava al Mercat del Nadal a la Glorieta la seua publicació Magia, que enguany arriba ja a la sisena edició. Amb portada de Beca Jover, la revista consta de 164 pàgines a tot color amb continguts sobre el Nadal alcoià, resumen de les notícies de l’any i alguns articles sobre curiositats i temes d’interès d’aquestes tradicions alcoianes.
Entre elles, apareix l’article de Pablo MartínezPastoretes: cien millones de ilusiones sobre el paper de La Primitiva en el primer acte nadalenc per excel.lència: les Pastoretes. La revista ja es pot aconseguir a les oficines de Radio Alcoy de 10 a 14 h., establiments col.laboradors, biblioteques municipals, oficina de Turisme, Museu de Bombers o el Museu Alcoià de la Festa.
Mar Fernández col.labora en aquest espectacle organitzat pel Grup Barxell
PMB. El Grup Barxell de Dolçaines i Tabals d’Alcoi ha organitzat un espectacle en què es combina teatre i música amb motiu del 90è aniversari de Ràdio Alcoi. Al costat del grup de dolçainers, participen també membres del Quadre Artístic de l’Associació de Sant Jordi on aparéixen Óscar Martínez i el seu fill Adrián Martínez. Hi haurà també col·laboracions de Gregorio Casasempere al piano i de la soprano Mar Fernández els quals interpreten músiques de la memòria col·lectiva radiofònica local. L’espectacle Ràdio Alcoi, 90 anys de sintonia, compta amb la direcció musical de Juan Carlos Sempere Bomboí i s’ofereix el proper divendres 26 de novembre a les 20 h. al Teatre Salesià. L´entrada és gratuïta amb invitació.
Hoy, 16 de junio, se cumplen 60 años de Ecos del Levante Español a cargo de la Corporació Musical Primitiva
Pablo Martínez. El fundador de Radio Alcoy, Jesús Raduán Pascual, decide arrendar en 1951 la emisora a una empresa de publicidad denominada Comercial Lao durante un período de diez años. Uno de los agentes publicitarios de ésta, Rafael Olcina Llín asume la gerencia de la emisora en un intento de modernizar las formas y contenidos de la programación. (Beneito 2006: p. 119-120) A mitad de esta década, se empiezan a emitir radionovelas de enorme éxito como Lucha en el alma o La venus del cuadro, seriales éstos producidos por los estudios Fonópolis de Madrid que se grababan en cinta magnetofónica y enviados por correo a la emisora. (Beneito 2006: p. 131) Todo este proceso se realizaba antes de la incorporación de Radio Alcoy en la SER en febrero de 1962 (Beneito 2006: p.202)
Corre el año 1954. Como complemento musical en la parrilla de programación de Radio Alcoy, la emisora decide grabar una selección de obras musicales de ambiente festero con la banda del Regimiento Vizcaya 21. Pasodobles y marchas moras se iban interpretando bajo la batuta del entonces director Rafael Giner Estruch, algunos tan conocidos como Suspiros del Serpis de Carbonell García o El moro del Sinc, del mismo director. Esta grabación estuvo guardada en los archivos sonoros de la emisora hasta que vio la luz en forma de CD con el nombre de Sintonía de abril, con motivo de la Alferecía de la Filà Ligeros encarnada por Vicente Cortés Ferrer en 2006[1].
Con todos estos antecedentes, se empieza a gestar la idea de una grabación de música festera con fines comerciales debido a la necesidad imperativa de perpetuar un patrimonio musical festero puramente alcoyano que sólo se podía escuchar en el escenario de un teatro o en los desfiles festeros abrileños. La delicada situación económica que atraviesa l’Associació de Sant Jordi obliga al, entonces, presidente Francisco Boronat Picó[2] a iniciar conversaciones con Rafael Olcina, director de Radio Alcoy, tal como hemos mencionado antes, el cual en representación de los Estudios Fonópolis, S.L. decide asumir el coste de esta empresa, atraído totalmente por este proyecto.
Rafael Olcina Llin, director de Radio Alcoy (Foto Libro: «EAJ-12 Radio Alcoy», de Àngel Beneito)
A inicios de 1960, entra en escena la Corporación Musical Primitiva, con la que se quiere contar para la grabación. Visto con buenos ojos, se llega a un acuerdo y se formaliza un contrato entre banda y estudio de grabación. Contrato de nueve cláusulas en el que se estipulan una serie de condiciones entre las que se destaca que “La Primitiva realizará la ejecución de las partituras…. en favor de Fonópolis, S.L.”. Por su parte, los estudios efectuarán en la SGAE la correspondiente declaración de las partituras a grabar y abonarán a la banda la cantidad de 8.000 pesetas (48 de los actuales euros) por la jornada de grabación y el 5% del valor precio venta al público.
Los títulos que se escogen, por el orden que aparecen en el contrato, son Tarde de abril, de Amando Blanquer; A la Meca, de Gonzalo Blanes; L’entrà dels moros, de Camilo Pérez Monllor; Un moble més, de Julio Laporta; Suspiros del Serpis, de José Carbonell; Krouger, de Camilo Pérez Laporta; Anselmo Aracil, de José Espí; El turista, de Evaristo Pérez Monllor y el Himno de Fiestas, de Gonzalo Barrachina, en compañía de la Coral Polifónica Alcoyana, dirigida entonces por Juan Bautista Carbonell.
Como estudio y fecha de grabación, se escogen el Cinema Goya por sus buenas referencias acústicas[3] y el 16 de junio de 1960, festividad de Corpus Christi. Desde Madrid, se desplaza el equipo técnico liderado por su director Luis Sánchez Caballero y el asesor musical Federico Moreno-Torroba Larregla, compositor e hijo del autor de la zarzuela Luisa Fernanda, Federico Moreno Torroba. Por parte de la banda, se cuenta con la asistencia de Rafael Casasempere Juan, autor de La Casbha, el cual estuvo al tanto de que los músicos (una plantilla de cuarenta y no toda la banda en su totalidad[4]) estuvieran en óptimas condiciones de afinación y expresividad.
PLANTILLA DE LA BANDA EN LA JORNADA DE GRABACIÓN (16-junio-1960)
Flautas y flautines: Miguel Peidro Gomar, Juan Camilleri Cambra y Enrique Abad Baldó. Oboe: Copérnico Pérez Romá. Corno Inglés: Ernesto Díez Vidal. Requintos: Juan Rubio Gil y dos contratados. Clarinetes: Luis Mataix Laporta, José Colomer Perpetua, Santiago Gil Mora. Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell, Salvador Barnés Marco, Roberto Ortiz Barrachina y Lupecino Peidro Miralles. Saxofones: Emilio Llácer Silvestre, Jesús Oriola Soler, Antulio Climent Aracil, Ángel García Pérez y Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscornos: Jaime Navarro Sielva y Francisco Blanquer Ponsoda. Trompetas: José Climent Aracil, José Vos Francés y Francisco Ripoll González. Trompas: Armando Reig Pérez y José Creus Coll. Trombones: Alfredo Richart Martínez, Gilberto Albero Segura y Gilberto Colomina Pascual. Bombardino: Santiago Cantó Jordá. Bajos y contrabajos: Jaime Lloret Galiana, Manuel García y Eduardo Sempere Miralles. Percusión: Francisco Laporta Doménech, José Pastor Camarasa, Juan Seguí Seguí y Gregorio Casasempere Juan.
Rafael Casasempere y los técnicos en un momento de la grabación
Ernesto Valor Calatayud realiza un reportaje de esta grabación que aparece en el Ciudad en su edición del 5 de julio de 1960. En ella señala la jornada de grabación en siete horas, un tiempo que se grabó en cinta magnetofónica para su posterior conversión en disco gramofónico de 33 r.p.m. A continuación, realiza entrevistas a Rafael Olcina y Federico Moreno, hijo. El primero se muestra muy satisfecho de la empresa emprendida y del resultado que se va obteniendo “satisfecho de haber obtenido un mensaje musical en pro de los alcoyanos ausentes de nuestro pueblo”. A continuación, tiene palabras de elogio para los músicos “nos toca agradecer la férrea voluntad puesta de manifiesto de cuantos la componen para el logro de una buena impresión”. Por otra parte, el asesor técnico habla de sus proyectos musicales en el mundo de la revista y la zarzuela, el cual también opina sobre la música alcoyana y La Primitiva: “desconocía por completo la música de esta tierra –la marcha mora de la zarzuela ‘Moros y cristianos’ de Serrano es lo que conoce todo el mundo-; pero en verdad me ha parecido muy interesante y digna de elogio. La banda, sin ser de profesionales, ha puesto una atención y cuidado que me honro en señalar”.
El resultado, el primer LP Ecos del Levante Español, con flamante portada del diseñador Luis Solbes Payá y notas explicativas en la contraportada del escritor y poeta Joan Valls Jordà. Con una tirada inicial de 1.500 copias[5], se puede escuchar por primera vez en las ondas de Radio Alcoy, el 30 de julio de ese mismo año a las 22.40 h. el cual tiene un éxito total, agotándose a las pocas semanas.
A partir de aquí, la música festera alcoyana y de la comarca inicia una revolución discográfica que continúa manteniéndose hasta nuestros días con el compromiso y la necesidad de inmortalizar y perpetuar un patrimonio sonoro genuino. (Los interesados en adquirir alguno de los CD de La Primitiva pueden escribir al correo cmp.alcoy@gmail.com)
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
BENEITO, Àngel: EAJ-12 Radio Alcoy: 75 años de historia (1931-2006) (Editorial Marfil, 2006).
VALOR CALATAYUD, Ernesto: ‘Trailer’ de la grabación en discos de música festera (Revista Fiestas Moros y Cristianos, 1961)
[1] Remasterizado por el técnico Gonzalo Berenguer, se incluyen, entre otros, pasodobles como Añorando mi tierra o la marcha mora Benisili de Rafael Giner; Un moble més, de Julio Laporta; Certamen musical de Ricardo Dorado y Aljama de José Carbonell. Más información: https://issuu.com/mafalcoi/docs/ligeros_alferez_2006
[2] Fue también presidente del Centro Instructivo Musical Apolo entre 1940 y 1942 y nombrado honoríficamente presidente de honor de La Primitiva. También fue alcalde de Alcoy entre 1947 y 1952.
[3] Esta sala de cine inaugurada en 1949 no estaba habilitada como teatro pero, parece ser que por sus excelente acústica, llegó a albergar conciertos y recitales aun sin disponer de escenario.
[4] La relación de músicos aparece junto al contrato que conserva el archivo del C.I.M. Apolo.
[5] En 1997, el Centro Instructivo Musical Apolo, presidido por Indalecio Carbonell Pastor, realiza una remasterización digital realizada por Tabalet Estudios.
PMB. El passat divendres 14, Àngel Lluís Ferrando era entrevistat per Maribel Vicedo al programa cultural de Radio Alcoy Tragaluz. Des del minut 24 de l’enllaç d’audio, el nostre director va explicant en què consisteix el programa del pròxim concert de la Primitiva Mayday a celebrar el diumenge 23 de febrer al Teatre Calderón. El títol és un crit d’alarma per denunciar i conscienciar sobre el preocupant canvi climàtic en un concert en el qual la Coral Veus Blanques d’Alcoi tindrà una col·laboració. (Entrades: www.ticketalcoi.com o en taquilla: de dimecres a divendres d’11.30 a 13.30 i de 18 a 20 hores i dissabtes d’11.30 a 13.30 hores.)
L’entrevista forma part dels continguts del programa Tragaluz de Radio Alcoy
Tania Bou als estudis de Radio Alcoy
PMB. TaniaBou va serentrevistada al programaculturalde RadioAlcoy–CadenaSERTragaluzdedivendres passat17 de gener.En l’entrevista, la sopranoalcoianadesgranala tradició familiarque hi ha hagutper l’òperaila sarsuela, el seu debuten l’òperaL’elisird’amoreel passatmes d’abril aAlacant i altres poblacions de la província, la seva trajectòriaprofessional actualaixícompart delspròximsprojectesque afrontaràen un futurproper.Tot aixòespot escoltarapartirdel minut18del’enllaç queofereixl’emissora.
Un concert benèfic amb l’aforament ple del Calderón va servir de plataforma per a un nou CD amb participació de La Primitiva
Moment de l’actuació del Cor «Recordamos al cantar»(Facebook: Hiroshi Fujii)
PMB. El passat diumenge 23, el guitarrista i dolçainer Hiroshi Fujii celebrava els seus vint-i-cinc anys com a músic a Alcoi amb un concert a benefici de l’Associació de Familiars i Amics de Malalts d’Alzheimer d’Alcoi i comarca. Aquest concert va servir també per al llançament del seu nou CD Fa 25 anys, en el qual s’inclouen la pràctica totalitat de les obres que va interpretar al concert en solitari o amb algunes col·laboracions.
Presentat pel periodista Rubén Cervera, el japonès va iniciar el concert amb algunes peces de Francisco Tárrega: Lágrima, Marieta, Mazurka en Sol i Recuerdos de la Alhambra, aquesta última juntament amb Ignacio Palmer. Seguirien entre altres, la Cavatina de Stanley Myers, memorable per la pel·lícula El cazador de Michael Cimino.
Portada del nou CD d’Hiroshi Fujii «Fa 25 anys»
La segona part es va iniciar amb Platero y yo de Mario Castelnuovo que va tenir com a narrador al nostre company Óscar Martínez i la participació de la soprano Natalia Karklelyte. També hi va haver un moment per a la poesia amb Sentit de la Música, escrit i recitat per Manel Rodríguez-Castelló en homenatge a Hiroshi. La part final del concert va aconseguir els seus moments més emotius amb el Cor del Centre de Dia «Recordamos al cantar» dirigit per Elena Moya que va interpretar diverses nadaletes tan populars com Noche de paz i Campana sobre campana. El CD que es va repartir entre els assistents està produït per Radio Alcoy i gravat en el Círculo Industrial on apareix la Corporació Musical Primitiva interpretant al costat del japonès, Aljama de Ferrer Ferran amb els dos números Batalla del Sucro i Dansà dels Conqueridors.
Recuperem per a la nostra pàgina l’arxiu sonor cedit per Radio Alcoy al que volem agraïr enormement la seua aportació on apareix aquest poema simfònic de Camilo Pérez Laporta, interpretat per la nostra banda amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert un 22 de desembre de 1996 en el desaparegut concert de Nadal. Per a completar l’audició, extractem les pàgines que dedica Àngel Lluís Ferrando a aquesta obra en el seu estudi La música de Nadal a Alcoi (Caeha, 2015) per a la millor comprensió de la peça
LA NOCHEBUENA EN ALCOY (1886), capricho instrumental de Camilo Pérez Laporta
Corporació Musical Primitiva, dirigida per Gregorio Casasempere Gisbert
Live recorded by Gonzalo Belenguer – Radio Alcoy @CIM Apolo 1996
Tocant a la presència de diferents poemes simfònics, relacionats o no amb el Nadal directament, cal fer referència al moment d’expansió d’aquesta forma musical. Introduïda per la revolució romàntica i els seus ideals polítics, es tracta d’una pràctica gairebé forçada per als nostres músics. Molts d’ells, com ara Juan Cantó, José Jordà o el mateix Pérez Laporta, coetanis de Giner en València o de Bretón i Chapí en la capital, es veien en certa manera pressionats per les circumstàncies -concursos, certàmens i encàrrecs- a adoptar aquesta forma específica en alguna de les seues creacions. Es tracta de composicions d’origen extramusical i de caràcter poètic o literari, la finalitat de les quals és produir una determinada sensació i estimular alguns sentiments. L’estructura de la música programàtica, generalment lliure, sovint en un únic moviment, segueix el «programa» de la història que descriu i que el compositor vol transmetre mitjançant la música.
Camilo Pérez Laporta
Centrant-nos ara en l’exemple nadalenc original d’aquest tipus de composició que conservem, cal esmentar que el poema simfònic La Noche-buena en Alcoy, de Camilo Pérez Laporta (1886), tot i tractar-se d’una temàtica clarament nadalenca, es va estrenar el 12 d’agost de 1886 a la Glorieta. L’estrena va ser a càrrec de la Banda Novíssima, coneguda escissió de la Nova des de 1880 fins a 1893 i fortament vinculada amb Camilo Pérez Laporta (1852-1917) pel fet de ser aquest instrumentista i, posteriorment, director titular de l’entitat. Pel que sabem, era la primera vegada que l’autor feia ús d’aquest esquema formal, que en el futur li donaria la possibilitat d’un major reconeixement en el panorama compositiu valencià amb l’atorgament del premi, en 1908, de l’associació emblemàtica de la Renaixença valenciana, Lo Rat Penat, per la seua composició Lo crit del palleter.
Malgrat ser un poema simfònic a l’ús, més o menys evolucionat, l’autor -potser dut per la timidesa o la inseguretat davant d’una fórmula emergent- l’adjectiva com a ‘capricho instrumental’, denominació que no comporta en absolut el concurs d’un element de partida extramusical. La premsa publica el programa detallat de la composició, extret del mateix programa de mà del concert, la qual cosa resulta fonamental per a fer partícip al públic d’allò que vol il.lustrar musicalment. L’argument, doncs, és el següent:
«Esta pieza describe con la posible precisión los variados incidentes que ocurren en nuestra cudad, la noche de la víspera de Pascua de Navidad. En confuso tropel, ora se oye el canto del gallo, ya el ensayo de los ciegos para las fiestas, así como la natural algazara que produce el ruido de guitarras, zambombas y panderetas.
Promuévese una riña tumultuaria en uno de los grupos de guitarras, que acaba con la intervención de los agentes de la autoridad, no sin que antes haya procedido un violento choque entre los contendientes que da por resultado el que se rompan varios de los instrumentos que forman la orquesta.
En silencio ya nuestras calles, suena el alegre toque de las campanas que anuncian la salida de la dicha Misa del Gallo, y entonces aparece confundido el canto llano del Te Deum que anuncia el principio del santo sacrificio, con el pastoril villancico que se canta, propio de tal noche. Un nuevo toque de campanas da al pueblo la señal de que la misa concluye entonando entonces el ‘Ite misa est’, que pone término a la composición que se acaba de describir».
La premsa local anunciava la recuperació d’aquesta obra (Ciudad, 21-12-1996) (Fons: Bivia)
Quant a la música, segueix fil per randa la descripció textual. Després d’una introducció serena, el cant del gall introdueix el nou dia i, passada una breu pausa, la composició presenta una ciutat que desperta i entra en activitat. Les diferents seccions, ben diferenciades, es juxtaposen al llarg de la narració simfònica. Tot seguint un llenguatge molt descriptiu i una instrumentació funcional, la temàtica nadalenca s’apodera de l’escena sonora i les conegudes cançons d’asguilando fan acte de presència. Les danses i els seus acompanyaments tradicionals desemboquen en una baralla sonora, en la qual els instruments de percussió adquireixen un major protagonisme (colps forts de pandereta imitant galtades i el trencament del propi instrument, el ‘pito del sereno’, els redoblaments de bombo, etc.) que esdevindrà calma amb la intervenció de l’autoritat, però on les dues veus en litigi encara s’hi fan en la funció litúrgica i la nadala que millor il.lustra el naixement del Jesús i les ofrenes dels pastors amb allò de Que li durem al fillet de Maria?, tot indicant el concurs de l’orgue i el cor de campanes de fons. El cant gregorià es barreja amb la nadala, que s’interromp sobtadament amb un tema de tall dansaire i que es reprèn novament acabada la dansa amb funcionalitat similar. La secció final aporta novament els dos asguinaldos els quals, entenem que per motius musicals, tanquen la descripció.
L’adaptació instrumental, habitual per les necessitats i disponibilitats de cada banda concreta, presenta en aquest cas la peculiaritat del saxo soprano i la de l’element popular representat per la dolçaina solista. Timbres instrumentals com els del caragol, la citació de l’orgue o els instruments de percussió («zambombas, carracas, triángulo y panderetas») ens aporten novetat i color, però sobretot, el que ens presenta la composició és una imatge fidel, quasi fotogràfica, dels costums i usos de la nostra ciutat: no tan sols les dades, ben interessants per altra banda, que ens permeten fixar determinades melodies, sinò que, a més, la música adopta el paper de crònica social i, més que més, crònica religiosa de l’ofici de matines de la nit de Nadal i la seua complexa articulació i desenvolupament en els tres moments esmentats per Joan Amades en la seua obra Costumari Català (1950).
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
El músic japonès presenta el seu nou treball discogràfic amb participació de La Primitiva dins d’un concert benèfic a les portes del Nadal
PMB. Organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, Hiroshi Fujii realitza un concert de guitarra a benefici de l’Associació de Familiars i Amics de Malalts d’Alzheimer d’Alcoi i Comarca el diumenge 23 de desembre a les 19 h. al Teatre Calderón. Presentat pel nostre company Oscar Martínez, el concert porta com a lema Fa25 anys! en record del temps que porta exercint la seva vida com a músic a la nostra ciutat. Entrades ja a la venda per 10 € en http://www.ticketalcoi.com que inclou el concert i el segon CD gravat i realitzat per Radio Alcoy que porta el mateix nom. La Corporació Musical Primitiva participa en aquest nou treball discogràfic amb l’obra per a dolçaina i banda Aljama de FerrerFerran que va ser gravat el passat 27 de gener al CIM Apolo sota direcció d’Àngel Lluís Ferrando i assessorament tècnic d’Eduard Terol i Botella.
Una vesprada d’enregistrament amb La Primitiva per a un proper CD commemoratiu pel 25 aniversari del músic japonès a Alcoi
Hiroshi Fujii (Kobe, Japón, 1970) amb la dolçaina (Foto: Gonzalo Belenguer)
PMB. A la tarda del dissabte 27 de gener, els salons del CIM Apolo van acollir una nova jornada de gravació per a un futur CD. En aquesta ocasió, La Primitiva sota la direcció del recentment reincorporat Àngel Lluís Ferrando va enregistrar juntament amb la dolçaina solista d’Hiroshi Fujii l’obra per a dolçaina i banda Aljama, de Ferrer Ferran. Els micròfons de Radio Alcoy van ser els testimonis d’aquesta interpretació per a la posteritat que va comptar amb l’assessoria tècnica d’Eduard Terol i Botella.
D’esquerra a dreta: Eduard Terol, Hiroshi Fujii, Àngel Lluís Ferrando i Gonzalo Belenguer
Aquest segon CD d’Hiroshi Fujii després de Reconquista sorgeix amb motiu del 25 aniversari de la vinguda del músic japonès a Alcoi un ja llunyà 31 de octubre de 1992 per a aprendre guitarra amb José Luis González. Dos anys més tard, entraria en la nostra escola per a estudiar dolçaina amb Pòlit Agulló també, d’ahí que li tingui un afecte especial a la nostra societat i hagi demanat la col·laboració de la banda per a la gravació de la mateixa obra que vam tocar conjuntament en l’edició del Concert de Santa Cecília de 2015. Tal com deiem abans, aquest CD realitzat per Radio Alcoy, tot esperant altres col·laboracions pendents de confirmar, té prevista la seva venda per al mes de setembre que s’oferirà en els concerts de caràcter benèfic que té previst realitzar Hiroshi per commemorar aquest 25 aniversari d’agraïment profund a la nostra ciutat. (Gràcies a Gonzalo Belenguer de Radio Alcoy pel seu material fotogràfic)
PMB. Con permiso de su autor, recuperamos este texto de Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal, en el que realiza una biografía del músico José Seva Cabrera, director de nuestra banda entre 1897 y 1902, del cual se cumplió el centenario de su muerte el año pasado. Este colaboración fue emitida por Radio Alcoy el pasado 11 de abril de 2022 en el programa Cròniques alcoianes.
Amb tot just 25 anys, Seva Cabrera assumeix la subdirecció de la Corporació Musical Primitiva, de la qual arriba a ser director posteriorment durant un breu període, càrrec que deixa per a impulsar l’efímera banda de la Societat El Trabajo.
PMB. El Grup Barxell de Dolçaines i Tabals d’Alcoi ha organitzat un espectacle en què es combina teatre i música amb motiu del 90è aniversari de Ràdio Alcoi. Al costat del grup de dolçainers, participen també membres del Quadre Artístic de l’Associació de Sant Jordi on aparéixen Óscar Martínez i el seu fill Adrián Martínez. Hi haurà també col·laboracions de Gregorio Casasempere al piano i de la soprano Mar Fernández els quals interpreten músiques de la memòria col·lectiva radiofònica local. L’espectacle Ràdio Alcoi, 90 anys de sintonia, compta amb la direcció musical de Juan Carlos Sempere Bomboí i s’ofereix el proper divendres 26 de novembre a les 20 h. al Teatre Salesià. L´entrada és gratuïta amb invitació.
Música Primitiva Apolo d'Alcoi / Notícies 