Mor el mestre Enrique Abad Baldó

El funeral es celebra dilluns 30 de maig a les 10 h. al Tanatori d’Alcoi al carrer Sant Vicent

Enrique Abad Baldó (Alcoi, 1919-2022)

PMB. Hem conegut i volem compartir la notícia de la pèrdua del que va ser flautista i mestre de solfeig Enrique Abad Baldó que ens va deixar el dissabte passat 28 de maig, a l’edat de 103 anys. El 2019, amb motiu del seu centenari, un ampli grup de La Primitiva va anar al seu domicili particular per a retre-li homenatge. Un moment entranyable on encara es va poder comprovar el seu vitalisme, bon humor i una forta emoció quan va rebre una placa commemorativa per part de la Junta Directiva “Enrique Abad Baldó, 100 anys de vida, 100 anys de música”. Aquesta visita va ser repetida a l’any següent per músics veterans que van estar vinculats amb la banda durant molts anys. Unànimement recordat amb afecte pels seus alumnes degut les seves virtuts pedagògiques i paciència en els temps anteriors a la creació de les Escoles de Música, en què els músics alternaven les seves hores de treball amb la seva vocació docent.

Des d’aquestes línies, tant des del Centre Instructiu Musical Apolo com de la Corporació Musical Primitiva volem expressar el nostre més profund condol per aquesta dolenta notícia, així com transmetre als seus familiars i amics, mostres i paraules de suport, afecte i de record per aquest músic que ens ha deixat. Descanse en pau.

PERFIL D’ENRIQUE ABAD BALDÓ

Enrique Abad en els anys 70 (Foto cedida per Rafael Serra)

Neix a Alcoi un 20 de gener de 1919, ingressant en la Corporació Musical Primitiva el 1933 mentre era director Camilo Pérez Monllor com a instrumentista de flauta i flautí i en ocasions puntuals com dolçainer. Dedicat professionalment a la litografia, en la nostra banda va ser també professor de solfeig, sent substituït per Eduardo Terol Nadal al decidir abandonar la corporació a principis dels anys 80, quan la societat encara tenia la seu a la Plaça d’Espanya. En el pla local, va ser també un dels co-fundadors de l’Orquestra Simfònica Alcoiana en 1953 juntament amb Rafael Casasempere Juan i Enrique Vilaplana Satorre.

El mestre Enrique Abad Baldó compleix 101 anys

Veterans i ex-membres de la banda van anar a felicitar al flautista centenari

La comitiva que va visitar al ‘senyo Enrique’

PMB. Dilluns passat 27 de gener, una comitiva d’ex-músics i veterans de La Primitiva tornava a visitar el flautista Enrique Abad Baldó amb motiu del seu 101 aniversari. Com no podia ser d’una altra manera, van ser rebuts pels seus familiars i la tarda es va desenvolupar en un clima d’amistat i camaraderia, recordant bons moments i tenint a la banda com a centre de les converses. En aquesta ocasió, el longeu músic va rebre emmarcada la fotografia oficial que La Primitiva es va realitzar en 1959 al concert especial amb motiu de les Noces d’Or com a músic de Fernando de Mora Carbonell.

Enrique Abad amb el regal d’aniversari

Els companys que van assistir en aquesta ocasió en l’ordre de la foto són: d’esquerra a dreta: Juan Pérez Cerdà, percussió; Antonio Priego Climent, clarinet; Jaime Navarro Sielva, fliscorn; Sergio Molina Martínez, trompeta; Armando Climent Pascual, trompeta i Rafael Serra Moncho, trombó. Davant: Rafael Pérez Ferrer, trompeta; Juan Seguí Seguí, percussió; Enrique Abad Baldó, flauta i Francisco Carchano Moltó, tuba.

PERFIL D’ENRIQUE ABAD BALDÓ

Enrique Abad en els anys 70 (Foto cedida per Rafael Serra)

Neix a Alcoi un 20 de gener de 1919, ingressant en la Corporació Musical Primitiva el 1933 mentre era director Camilo Pérez Monllor com a instrumentista de flauta i flautí i en ocasions puntuals com dolçainer. Dedicat professionalment a la litografia, en la nostra banda va ser també professor de solfeig, sent substituït per Eduardo Terol Nadal al decidir abandonar la corporació a principis dels anys 80, quan la societat encara tenia la seu a la Plaça d’Espanya. En el pla local, va ser també un dels co-fundadors de l’Orquestra Simfònica Alcoiana en 1953 juntament amb Rafael Casasempere Juan i Enrique Vilaplana Satorre.

 

El mestre Enrique Abad Baldó, un músic centenari

Membres de la banda van anar a felicitar al mestre flautista pel seu 100 aniversari

D’esquerra a dreta: José Ramón Company, Vicente Pastor, Paco Giménez, Manolo Verdú, Roberto Ortiz, Sergio Molina, Àngel Lluís Ferrando i Sergio Ortega. Davant: Rafael Serra, Enrique Abad, Eduard Terol i Pablo Martínez
Enrique Abad Baldó (Alcoi, 1919)

PMB. Un ampli grup de La Primitiva va anar al domicili particular d’Enrique Abad Baldó, flautista de la nostra banda durant cinquanta anys i professor de solfeig de diverses generacions de músics, el qual compleix cent anys el diumenge 20 de gener. Rebuts pels seus fills, els visitants entre els quals es trobaven companys i alumnes músics van compartir anècdotes i records sobre alguns membres de la banda i del director Fernando de Mora Carbonell, al qual encara li professa una gran admiració. Uns moments entranyables en què es va poder comprovar el seu vital centenari, bon humor i una forta emoció en rebre una placa commemorativa per part de la Junta Directiva “Enrique Abad Baldó, 100 anys de vida, 100 anys de música”. Unànimement recordat amb afecte pels seus alumnes degut les seves virtuts pedagògiques i paciència en els temps anteriors a la creació de les Escoles de Música, en què els músics alternaven les seves hores de treball amb la seva vocació docent.

PERFIL D’ENRIQUE ABAD BALDÓ

Enrique Abad en els anys 70 (Foto cedida per Rafael Serra)

Neix a Alcoi un 20 de gener de 1919, ingressant en la Corporació Musical Primitiva el 1933 mentre era director Camilo Pérez Monllor com a instrumentista de flauta i flautí i en ocasions puntuals com dolçainer. Dedicat professionalment a la litografia, en la nostra banda va ser també professor de solfeig, sent substituït per Eduardo Terol Nadal al decidir abandonar la corporació a principis dels anys 80, quan la societat encara tenia la seu a la Plaça d’Espanya. En el pla local, va ser també un dels co-fundadors de l’Orquestra Simfònica Alcoiana en 1953 juntament amb Rafael Casasempere Juan i Enrique Vilaplana Satorre.

 

«Alcoi, les fotos de la Guerra 1936-1939»: exposició i conferències a Alacant

Àngel Beneyto i Josep Lluís Santonja són dos dels conferenciants al voltant de la Guerra Civil a Alcoi

Fotografia de Michele Francone que presenta la exposició. És el lliurament de la bandera que han brodat les joves al 86 Batalló de la 22 brigada Mixta de l'Exèrcit Popular
Fotografia de Michele Francone que presenta l’exposició. És el lliurament de la bandera que han brodat les joves al 86 Batalló de la 22 brigada Mixta de l’Exèrcit Popular en juny de 1937 (Fototeca Municipal d’Alcoi)

PMB. La Seu Universitària Ciutat d’Alacant (Universitat d’Alacant) acull del 26 de maig al 10 de juny  una sèrie de conferències al voltant de l’exposició Alcoi, les fotos de la guerra (1936-1939), la qual pot visitar-se a la sala Juana Francés de dita Seu universitària. El llibre que dóna peu a l’exposició, editat l’any passat i que va ser un èxit de vendes, és una selecció del llegat fotogràfic de Michele Francone, cedit pels seus fills Vittorio i Giancarlo Francone, i per altra banda, del material fotogràfic realitzat pel personal metge de l’Hospital Suec-Noruec.

Totes les xerrades seran en la sala d’actes de la Seu, a les 20:15 h. de les quals trobem la que realizarà Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal amb el títol Les fotos d’un soldat: Michele Francone, un italià en la guerra d’Espanya el divendres 3 de juny. Recordem que Francone en la seua estància a Alcoi, va ser amic personal d’alguns membres de La Primitiva com el director d’aleshores Fernando de Mora Carbonell i els músics Rafael Serra Carbonell i Rafael Botella. L’altra xerrada impartida per Àngel Beneyto Testimonis de la guerra: Escandinaus per Espanya. serà el dimarts 7 de juny.

La familia de Rafael Serra Carbonell realiza una donación de partituras al archivo musical de La Primitiva

De entre los materiales se encuentra la «Misa en La» de Juan Cantó o «La fundición de acero» de Mosólov

Final de la "Misa en La" de Juan Cantó con la firma de Rafael Serra
Final de la «Misa en La» de Juan Cantó con la firma de Rafael Serra
Rafael Serra, padre e hijo, en la Diana de 1968
Rafael Serra, padre e hijo, en la Diana de 1968

PMB. La familia de Rafael Serra Carbonell, clarinetista y copista de La Primitiva, realizó una donación importante de materiales musicales manuscritos e impresos al archivo musical de La Primitiva. De entre el material donado se encuentran los guiones manuscritos completos de Misa en La a cuatro voces y orquesta de Juan Cantó Francés, en un guión restaurado de 1982; La fundición de acero de Aleksandr Mosólov, un clasico de la música onomatopéyica rusa, consistente en la imitación de sonidos de máquinas en funcionamiento; y Rituals i dances d’Algemesí, de Amando Blanquer, que fue un encargo del propio autor para la Sociedad Artístico Musical de Picassent. También aparecen copias dispersas de partichelas de pasodobles de sobra conocidos como El abanico de Javaloyes; Perfumes de azahar de Fernando Tormo o El Noticiero Regional de Evaristo Pérez que el mismo Serra realizaba por encargo de la entonces «xaranga» de La Primitiva Juniors.

De entre el material impreso aparecen completas la marcha mora Campamento árabe de Bernabé Sanchis y algunas de las obras premiadas en los Concursos de Música Festera que organiza l’Associació de Sant Jordi. Como ejemplo,  de 1975 Als Cristians de José María Valls Satorres y Ja baixa l’àguila de Francisco Esteve Pastor; de 1978, Roger de Lauria de José María Valls Satorres y Apostol Poeta R. Duyós de José María Ferrero, que pertenecían a la citada «xaranga». De diferente temática aparece el solo de clarinete de la zarzuela El molinero de Subiza de Cristóbal Oudrid  y diferentes métodos de estudio de solfeo y clarinete, entre los cuales figura uno de Antonio Romero y Andía, estos últimos se los regaló su amigo y compañero de cuerda José Camilleri.

 RETRATO DE RAFAEL SERRA CARBONELL

Rafael Serra Carbonell (1917-2013) en 1936
Rafael Serra Carbonell (1917-2013) en 1936

Nació en Alcoy el 12 de Octubre de 1917. Su primer profesor de solfeo fue Copérnico Pérez Romá, el cual era vecino suyo y lo presentó a Apolo, siendo su profesor de solfeo y clarinete Fernando de Mora Carbonell. Ingresó en la banda un 20 de Abril de 1935, Sábado de Gloria, siendo director Emilio Gutiérrez Felis, y trabajó como dependiente y auxiliar administrativo mientras companigaba sus estudios musicales y sus actividades con la banda siendo los directores sucesivos con los que estuvo Vicente Claver Solano, Fernando de Mora Carbonell, Camilo Pérez Monllor en el Concierto homenaje en 1940,  Gregorio Casasempere Juan, Jaime Lloret Miralles y Gregorio Casasempere Gisbert.

Fue instrumentista de Clarinete y en el Servicio Militar de Requinto en la Banda de Música Militar de Olot y con alguna sustitución en dicha Banda como percusionista de Bombo o Platos.

Tras la Guerra Civil, se incorporó a la industria textil dedicando sus responsabilidades en varias décadas como encargado de fábrica. Estas ocupaciones profesionales tan rigurosas en la época, le impidieron poder tocar en formaciones de Orquesta. Asignatura que según él, se le quedó pendiente.

Copista de partituras y materiales para Banda, Orquesta y Coros durante las décadas de los años sesenta, setenta, ochenta y parte de los noventa, atendiendo trabajos particulares así como también encargos de La Primitiva, Nova d’Alcoi, Unió Musical d’Alcoi, Orquesta Sinfónica Alcoyana, Coral Polifónica Alcoyana y distintos compositores como Amando Blanquer, Javier Darias, Carmen Verdú, Francisco Carchano y Vicente J. Sanoguera, entre otros, así como algún trabajo puntual para l’Associació de Sant Jordi de Alcoy.

Rafael Serra en el Día del Alardo de 1968
Rafael Serra en el Día del Alardo de 1968

Causó baja voluntaria en la banda en abril de 1989, pero en su trayectoria de músico de 54 años, compartió atril con muchos compañeros. En la década de los años cuarenta, tocaba junto al ex solista de la Banda del Regimiento José Camilleri Yuste en la Primitiva en un atril de primer clarinete. Una gran oportunidad que le permitió aprender del señor Camilleri muchas técnicas y buena interpretación.

Fue compañero de cuerda de los clarinetistas actuales de la Banda, Roberto Ortiz Barrachina, Antonio Priego Ciment, Vicente J. Sanoguera Rubio, Elías Vidal Escrivá y Jorge Vidal Escrivá, compartiendo atril con algunos de ellos y guardando un buen recuerdo de estos compañeros, hasta sus últimos días.

Como familiares en la Banda perteneció su tío Juan Carbonell Carbonell, instrumentista de corno inglés por muy poco tiempo en la década de los treinta, dejando como descendiente a su hijo Rafael Serra Moncho a quien inculcó y transmitió con su ejemplo de padre los verdaderos tesoros de la Música y muy en particular los de La Vella que llevó siempre en su corazón.

Aparte de instrumentista, era un gran melómano, siendo otras de sus aficiones preferidas, la literatura, el teatro, la fotografía, la pelota valenciana y el fútbol. Era un gran enamorado de su Alcoy, sus Fiestas de Moros y Cristianos y sus tradiciones, falleciendo un 24 de julio de 2013.

RAFAEL SERRA MONCHO

Alcoi rep la visita de Giancarlo Francone

El fill de Michele Francone ha mantés la bona relació amb La Primitiva

PMB. El dilluns 15 torna a la nostra ciutat Giancarlo Francone, en plena promoció del llibre Italianos en la batalla de Levante-Operazione Levante (13-25 julio 1938) co-escrit pels investigadors Blas Vicente Marco, Carlos Mallench Sanz, Ángel Salvador Pastor, i els germans Giancarlo i Vittorio Francone, fills de Michele Francone. Visitarà el Centre Cultural Mario Silvestre on es troba l’exposició sobre el llibre recientment aparegut Alcoi: les fotos de la Guerra 1936-1939 d’Àngel Beneito i Josep Lluís Santonja.

D'esquerra a dreta: Josep Lluís santonja, director del'Arxiu, Sergi Sempere, María Baldó i Rafael Serra. Asseguts: Gianfranco Francone i Rafael Serra Carbonell a l'agost de 2012
D’esquerra a dreta: Josep Lluís Santonja, director del’Arxiu, Sergi Llinares, María Baldó i Rafael Serra. Asseguts: Giancarlo Francone i Rafael Serra Carbonell a l’agost de 2012

Giancarlo Francone ha mantés la bona relació amb La Primitiva, gracies a les amistats que son pare Michele Francone, músic i fotògraf militar, va recollir durant la Guerra Civil mentre va estar a Alcoi, entre elles la de Rafael Serra Carbonell, pare de Rafael Serra Moncho, amb el qual van intercanviar records i fotografies preses per Francone, després d’haver visitat les instal·lacions d’Apolo i La Primitiva a l’agost de 2012.

Juntament amb Rafael Serra, el militar italià també va tindre amistat i correspondència amb el director Fernando de Mora Carbonell o Rafael Botella. El primer li compta en les cartes, les desfilades que tenia que realitzar la banda en Alcoi i Alacant per commemorar la victòria del bàndol nacional o per honrar la memòria del fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera, o altres aspectes més quotidians com les dificultats que tenia per tornar a la normalitat la pastisseria «El Campanar» que ell mateix regentava, després de la guerra fratricida. Per la seua part, Botella li deia en les cartes: «…su nombre y el de los amigos se recuerda en nuestra tertulia musical y algunas veces decimos «¡Si estuviera aquí Francone…!»». Aquestes anècdotes són un clar exemple de la bona sintonia que hi va haver entre els italians que van donar suport als nacionals i els habitants alcoians un cop va finalitzar la guerra civil a 1939.

PERFIL DE MICHELE FRANCONE

Michel Francone (Bosconero, 1913-Tortona, 1945)
Michele Francone (Bosconero, 1913-Tortona, 1945)

Neix a Bosconero (Torí) en 1913. Després de realitzar els estudis primaris i bàsics, comença a treballar en una foneria i una fàbrica de molls per a automòbils al servei de la FIAT. Les seves dues passions: la primera és la música, sent un enamorat del banjo, la guitarra o l’acordió i, entre els de vent, la trompeta i el saxofon. La segona, és la fotografia, comprant-se una càmera fotogràfica amb el seu primer sou, i retratant família, amics i esdeveniments.

Es presenta com a voluntari a Vercelli, al I Regiment del Cos d’Enginyers sapadors en 1932, ascendint a sergent dos anys després, i realitzant una campanya a l’Àfrica. Per millorar la seva posició econòmica, part per a Cadis a la Guerra Civil espanyola com a instructor del III Regiment. Un cop al nostre país, és agregat a la Divisió Littorio, Batalló d’Enginyers, 3a Companyia de Telegrafistas Vittorio (CTV), fotografiant tota l’Espanya devastada per la guerra: Alcoi, Haro, Vinaròs, Teruel, Logronyo, etc. A part d’aquestes imatges crues, era un fidel retratista costumista de les tropes en els seus moments més privats o quotidians com les fotografies del general Rómulo Lastrucci descansant o soldats presenciant partits de futbol o en revetlles.

Quan finalitza la guerra, torna a Itàlia on és nomenat alferes en 1940 després del seu ingrés a l’acadèmia militar de Mòdena. En aquesta època, també es casa amb Ada Cardis amb la qual dos fills Giancarlo i Vittorio Francone. En 1941, marxa amb el IV Exèrcit a l’Alta Savoia a realitzar operacions militars, fins i tot estant pròxima la capitulació d’Itàlia el 1943. Torna al seu país quan els aliats ja estan expulsant als invasors de França i la situació d’Itàlia ja està molt compromesa. En 1944, és destinat com a instructor de reclutes de l’exèrcit de la República Social Italiana a la caserna de Tortona, on es va donar el fatal desenllaç de la seva mort el 6 març de 1945 després d’un inexplicable accident per l’esclat d’un canó que li va provocar greus lesions a la cama esquerra i que, malgrat l’amputació, no va poder superar.

*****Les dades estan extretes de l’article «Un piamontés a la guerra d’Espanya» de Giancarlo i Vittorio Francone i que apareix en el llibre «Alcoi, les fotos de la guerra 1936-1939» d’Àngel Beneito i Josep Lluís Santonja.

In memoriam Rafael Serra Carbonell

Imatge

 †

Rafael Serra Carbonell

Soci de mèrit del CIM Apolo

Nascut al 1917, ha faltat a Alcoi dimecres 24 de juliol de 2013. A més de ser un dels millors copistes de partitures, Rafael va ser clarinetista de la Corporació Musical Primitiva del 1935 al 1989, i va ser condecorat soci de mèrit al 1985.  Des de la Corporació Musical Primitiva volem fer arribar les nostres condolències a la familia.

A %d blogueros les gusta esto: