Així va ser el passat concert Vents d’Apolo que les seccions de La Primitiva van realitzar al Calderón. Moltes gràcies a Zaira Arjona, clarinetista de la Unió Musical Contestana per la seua col.laboració i les seues paraules i també a Joan Peña i Pau Martínez pel material fotogràfic per a il.lustrar aquesta crònica. Malgrat la proposta arriscada i compromesa per part dels membres de la banda, hi ha que lamentar l’alarmant baixa assistència del públic, possiblement per l’agenda atapeïda de concerts en el mateix cap de setmana o els primers dies de l’estiu més propicis per al bany. No obstant, el resultat va ser notable sent el primer concert que el nou titular dirigeix a la banda en aquest emblemàtic teatre alcoià
El pase de diapositivas requiere JavaScript.
Zaira Arjona Jover (Cocentaina, 2002)
El passat 20 de juny vam poder gaudir del concert de la Corporació Musical Primitiva anomenat Vents d’Apolo, sota direcció del nou titular Francisco Valor Llorens. Malauradament amb aquesta pandèmia deguda a la Covid-19, el Teatre Calderó va reduir l’aforament per tal de complir amb tots els protocols, però amb certesa vos dic que el resultat del concert va ser molt bò.
El que més hi ha que lamentar va ser el poc públic que hi va haver en aquest concert, degut a la organització, ja que al mateix temps hi havia altre concert de l’Harmònica Alcoiana a l’Àgora, però de segur que el públic que hi havia va gaudir molt.
Aquest concert es va dividir en tres seccions fent un recorregut per les diferents famílies d’instruments: al començament del concert, vam poder gaudir del grupet format per una flauta, un oboè, un clarinet, un fagot, una trompa i un bombardí interpretant la Pavanne de Gabriel Fauré, amb el que van transmetre l’elegància de l’obra.
A continuació va entrar la secció de Vent-Fusta amb el repertori: Street Tango d’Astor Piazzolla, Overture for Winds de Philip Sparke i Eternal Vibrations de Saül Gómez Soler. Un magnífic repertori per a emocionar lligat a un sentiment diferent en cada una de les peces; personalment dic que Eternal Vibrations va fer que m’emocionara molt al recordar el comiat de Saül Gómez com a titular de la meua banda, la Unió Musical Contestana.
Arribat a l’equador del concert, van donar pas a la Percussió amb l’obra Overture for percussion ensemble de John Beck. Amb aquesta peça es va poder observar el treball que van fer per a interpretar-la, ja que ho requereix per la complexitat de cada instrument.
Per finalitzar van entrar la última secció, Vent-Metall i Percussió amb el repertori: Fanfare for the Common Man d’Aaron Copland; Mabalcán! de Jordi Monllor Oltra, aquesta amb direcció convidada del seu autor; Gioia de Saül Gómez Soler i Azenet 1238 de Ramon Garcia i Soler. Personalment puc dir que ho van interpretar molt bé i van transmetre molta força en cada una de les peces.
Per acabar vull dir que cada volta s’observa més i més que la cultura és segura i que amb els protocols podem estar segurs. Ens fa falta eixir de casa amb seguretat i anar a escoltar concerts com el que va fer aquesta banda, ja que ve molt bé gaudir un ratet de la música. Amb açò vull dir que hi ha que apostar per la Cultura i per la Música.
Francisco Valor. El programa que presenta la Corporació Musical Primitiva en aquesta ocasió és un recorregut per les diferents seccions de l’orquestra de vents, en concret les seccions de Vent Metall i Vent Fusta acompanyades totes dos de la secció de percussió.
La Secció de Vent Fusta i Percussió ens interpretaran la Pavane en Fa sostés menor, op. 50. És una composició per a orquestra i cor opcional del compositor francès Gabriel Fauré, escrita en 1887. De ritme pausat, aquesta obra evoca la pavana, dansa del segle XVI que es ballava a la cort espanyola. La peça es caracteritza per l’elegància de la melodia i l’harmonia pròpies d’aquest compositor. La peça va ser composta per a una modesta formació orquestral que consta de corda i flautes, oboès, clarinets, fagots i trompes a dos. Seguidament ens oferiran Street Tango, el virtuós del bandoneó i compositor argentí Astor Piazzolla. Va afegir una nova dimensió al tango tradicional amb l’ús d’elements de jazz, harmonies ampliades i dissonàncies. La seua composició distintiva Street Tango s’adapta molt bé a la banda amb la seua varietat de textures, tempos i caràcter gairebé improvisador. Una obra vibrant i atractiva per a tots els públics.
Overture for Winds del compositor Phillip Sparke va ser un encàrrec de The Berkshire Young Musicians Trust (Anglaterra), per a que servira de prova d’accés per a la secció de vents de fusta de la seva banda de concerts. Actualment és una de les obres més interpretades per a aquesta formació. Del compositor d’Ontinyent Saül Gómez Soler escoltarem Eternal Vibrations, dedicada a la Jove Banda de la FSMCV 2018. Homenatge de l’autor a tots els músics que van formar part d’aquell any inoblidable ple de treball i vivències, que ell va poder viure en primera persona com a director.
Aplegats a l’equador del concert, els percussionistes de La Vella interpretaran l’obra Overture for percussion ensemble del compositor americà John Beck. John H. Beck va ser membre de la banda dels Estats Units de la Marina durant quatre anys abans d’incorporar-se a l’Orquestra Filharmònica de Rochester com a percussionista principal el 1959 i ser timbaler principal en 1962. Llicenciat a l’Eastman School of Music, actualment dirigeix el Departament de Percussió i és director de l’Eastman Percussion Ensemble.
Els músics convidats van estrenar «Mabalcán!» (Foto: Vicente Pastor)
Seguidament la secció de Vent Metall i Percussió ens interpretaran Fanfare for the Common Man. Aquesta Fanfàrria per a l’home corrent o Fanfàrria per a l’home común és una composició per a metalls i percussió d’Aaron Copland. Va ser escrita per encàrrec del director d’orquestra Eugene Goossens, que va voler iniciar els concerts de l’Orquestra Simfònica de Cincinnati amb fanfàrries escrites per diferents autors en homenatge als combatents aliats en la Segona Guerra Mundial, llavors en curs. L’obra es va estrenar el 1942 i aviat es va convertir en una de les obres musicals més populars del seu autor. Mabalcán!, obra del jove compositor de la nostra entitat Jordi Monllor Oltra, és una suite nupcial en tres moviments: una fanfàrria sobre la Marxa Granadera per quan entra el nuvi, un Ave Maria per a la novia i una marxa nupcial per a eixir que combina tots els elements. Dedicada a Sergio Ortega i Maria Baldó fou estrenada el dia del seu casament pels músics de la Corporació.
Gioia, obra de Saül Gómez va ser un encàrrec del fantàstic trompista i amic del autor Quico Rico, el qual va regalar aquesta curta peça a les seues germanes. El discurs musical es va construint a partir d’un petit motiu que apareix al llarg de la peça per tal de crear grans línies líriques i explotar la sonoritat i l’elegància del conjunt de vent metall.
Per posar punt i final al concert s’interpretarà Azenet 1238 del mestre d’Atzeneta d’Albaida Ramon Garcia i Soler. Va ser escrita l’any 1992, i formalment respon a una forma sonata. Fou una de les seues primeres incursions en la música instrumental, no debades ocupa el tercer lloc en la seua dilatada producció. El títol fa referència al nom de la població del compositor tal com apareix al Llibre del Repartiment i l’any remet a la fundació del Regne de València. Fou estrenada el setembre del mateix any a mode de fanfàrria-obertura en l’entrada d’Atzeneta. En la peça es poden observar clares reminiscències d’Aaron Copland, de Leonard Bernstein i, sobretot, del compositor per a cinema John Williams. L’obra perfecta per a arredonir aquest programa que esperem que gaudisquen.
Entrades: www.ticketalcoi.com Taquilla: de dimecres a divendres d’11.30 a 13.30 i de 18 a 20 hores o dissabtes d’11.30 a 13.30 hores. Per protocol Covid-19 no es vendran entrades abans del concert.
Tercer i últim video de presentació d’algunes de les obres a interpretar en el concert Vents d’Apolo el proper diumenge 20 de juny a las 12 h. al Teatre Calderón. Saül Gómez apareix per partida doble en el programa d’aquest concert amb Eternal Vibrations a càrrec de la fusta i Gioia pel metall i percussió. El compositor ens convida al concert i explica les seues obres
Entrades: www.ticketalcoi.com Taquilla: de dimecres a divendres d’11.30 a 13.30 i de 18 a 20 hores o dissabtes d’11.30 a 13.30 hores. Per protocol Covid-19 no es vendran entrades abans del concert.
Segon video de presentació d’algunes de les obres a interpretar en el concert Vents d’Apolo el proper diumenge 20 de juny a las 12 h. al Teatre Calderón. En aquesta ocasió, el company Jordi Monllor Oltra ens introdueix en la seua obra Mabalcán! que serà estrenada pels metalls i la percussió de la banda
Entrades: www.ticketalcoi.com Taquilla: de dimecres a divendres d’11.30 a 13.30 i de 18 a 20 hores o dissabtes d’11.30 a 13.30 hores. Per protocol Covid-19 no es vendran entrades abans del concert.
Agraïm la col·laboració del compositor Ramón Garcia i Soler el qual ens obsequia amb aquest curt vídeo de presentació de la seva obra Adzenet 1238. Composta el 1992, serà l’última de les obres que interpretaran les seccions de Metall i Percussió en el concert Vents d’Apolo a celebrar el 20 de juny a les 12 h. al Teatre Calderón.
Entrades: www.ticketalcoi.com Taquilla: de dimecres a divendres d’11.30 a 13.30 i de 18 a 20 hores o dissabtes d’11.30 a 13.30 hores. Per protocol Covid-19 no es vendran entrades abans del concert.
PMB. Programat inicialment per al passat mes de febrer, arriba el nou concert de La Primitiva Vents d’Apolo a celebrar el pròxim diumenge 20 de juny a les 12 h. al Teatre Calderón, sota direcció de Francisco Valor Llorens. Amb aquests temps que estem passant a causa de les restriccions sanitàries en què cal extremar les distàncies interpersonals de seguretat, aquesta proposta de la banda és un recorregut per les diferents seccions de l’orquestra de vents,com les de Vent Metall i Vent Fusta acompanyades ambdues de la secció de Percussió. Dividit en tres parts, inclou obres de clàssics com Copland i Sparke fins a la música dels nostres compositors més propers com Saül Gómez, Ramon Garcia o el nostre company Jordi Monllor, el qual estrena Mabalcán! en arranjament per a metalls. Aquest concert està organitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi.
Entrades: www.ticketalcoi.com Taquilla: de dimecres a divendres d’11.30 a 13.30 i de 18 a 20 hores o dissabtes d’11.30 a 13.30 hores. Per protocol Covid-19 no es vendran entrades abans del concert.
Juan Javier Gisbert Cortés col.labora novament a la nostra pàgina amb una crònica del passat concert de Diumenge de Rams barrejat amb algunes vivències personals lligades a la nostra banda acompanyat tot d’unes il.lustracions a càrrec d’Ignacio Trelis.
Des de molt jove, potser l’últim any en què Jaume Lloret va dirigir la Primitiva (1978), estic assistint als “concerts de repàs” que es celebren el Diumenge de Rams, encara que per a mi sempre serà el “Concert de Rams”. Tenia jo llavors catorze anys, i treballava com a aprenent de la firma comercial Sederies Juan Payá S.L., un d’aquells negocis de tradició i llinatge local.
Aquest és el programa al que fa referència Juan Javier al seu text
No recorde el programa, i desgraciadament en un canvi de domicili va ser víctima del contenidor de fem. El Teatre Circ fou testimoni de l’esmentat concert de música festera. Després vindria Gregorio Casasempere Gisbert i una llarga història que posicionarien a la banda en el zenit a la veterana institució. Quants matins en el popular “galliner del Trabajo”, amb aquella olor entre antic i ranci, amb aquella magnífica acústica que van elogiar Miguel Fleta o Marcos Redondo. Van ser temps en què les entrades eren gratuïtes, fins a completar l’aforament, encara que en els concerts de la Primitiva quasi havien galtades per a aconseguir una butaca en qualsevol racó. Després vindria la meua relació com a membre de la Coral Polifònica Alcoiana i la Primitiva, en aquelles col·laboracions conjuntes que Casasempere va fer possible com a director de les dos institucions.
Amb el pas dels anys, i excepte comptades excepcions, he assistit habitualment als concerts de la Corporació Musical Primitiva de Alcoi a fi de gaudir del seu amplíssim repertori i les joies que conserva en els seus arxius històrics. Este llegat centenari caldria conservar-lo com “una relíquia” i potser algun dia haguera d’engrossir -igual que la resta dels arxius musicals- les pertinences de l’Arxiu Municipal d’Alcoi. Esta còpia de seguretat asseguraria la pervivència dels mateixos, previa digitalització, clar està.
Enguany vaig assistir entusiasmat i expectant. Per fortuna i suport del sacrifici i la constància, el nostre volgut Àngel Lluís Ferrando tornava al podium direccional, abordant un programa molt variat. En primer lloc, diré que els pasdobles em cansen un poc, o millor dit, m’avorreixen en alguns passatges; és una confessió difícil i en veu alta, però què tinc que fer! Sense vergonya de cap tipus; també em passa amb algunes obres de Bach.
En l’obra A trenc d’alba (Egea Insa, 2015) em vaig sentir cómode, i de moment em vaig adonar que Ferrando atacava amb èmfasi la partitura, amb màxima contundència, encara que algun titubeig molt justificat percebem en el seu gest. Bravo pel lluitador! Entre “col i col encisam”, i així va anar transcorrent una primera part, que al meu gust, va ser massa carregada de pasdobles. Destacant El Noticiero Regional (Pérez Monllor, 1928), Paco Jover (García i Soler, 2004) i un clàssic que ens situa en el bon fer del senyor Camilo, poc més que destacar. Parlem de Moros i Cristians (1935).
Al començament de la segona part, un xicotet senyal d’homenatge al tristament desaparegut Jaume Lloret Miralles, amb un contundent aplaudiment que van arreplegar visiblement emocionats la seua vídua, Dorita i el seu fill, l’actor Juansa Lloret. En faristol, i fora de programa Baix i Contrabaix, un pasdoble dedicat al seu oncle, que va ser titular d’ambdós instruments en esta agrupació durant mes de cinquanta anys, i que va inculcar al xicotet Jaume en estos combats de la música.
Seguidament i una vegada superat un altre pasdoble, va començar l’espectacle. Aleluya sonava amb força, contundent, amb una apassionada lectura musical que ens va commoure i va fer aflorar alguna llàgrima pels ulls. La música havia penetrat en el nostre interior, convertint els sentiments en un torrent de sensacions. És el moment màgic que cada persona sent arribat el moment, i que no sempre ens atrapa. A mi em va conquerir amb aquesta versió d’Aleluya. Ja en franca carrera van ressonar títols brillants, d’elegant factura compositiva: Als Llaneros Dianers (Mullor Grau, 1983), Els Acacauats (Pareja Casanova, 1919), que va comptar amb l’assistència del seu nebot besnét, l’actor de doblatge Gabriel Pareja, a qui vam poder saludar. La banda va estar purnejant, pròxima i repleta de bon gust. El director dominava la situació, els músics estaven entregats, el públic començava a sentir unes magnífiques sensacions.
La cinematogràfica banda sonora per al “film” que representarà la Filà Verds i el seu capità Jorge Vaquer, el pròxim dia de les entrades, arriba a l’escenari de la mà del jove Saül Gómez Soler, que firmava Kapytan, un monument sonor molt a l’estil hollywoodense que va impactar en el públic per la riquesa tímbrica que ressonava en els passatges alts, amb rotunditat i bellesa. Una música d’ensomni per a un projecte acariciat amb il·lusió.
Però senyors meus, una cosa és la música de pel·lícula i una altra molt diferent les marxes mores de clar sabor oriental. Any d’Alféres (Blanquer Ponsoda, 1967), és per a mi, la composició per excel·lència, la reina d’elles, la conquista d’una forma d’entendre este tipus de partitura que va superar als grans compositors com Pérez Monllor, Blanes Colomer o Casasempere Juan, fites de la “festa alcoiana”. No puc remediar-ho, i cal dir-ho en veu alta. Sóc un devot d’Amando Blanquer Ponsoda, sense oblidar Rafael Mullor Grau i José María Valls Satorres, grans amics i enormes platers de la música.
Quan tot pareixia acabar entre forts aplaudiments i braus, la tradició va seguir en peu, i els compassos de L’entrà dels Moros van inundar la sala, provocant el deliri dels assistents. Un colofó per a deixar-nos a tots, metalls en alt, “al peu dels cavalls”. Senyors, “la festa 2018, ha començat”.
(Foto: Manuel Ortega)
La conjunció dels músics, el públic i el seu director s’havia produït, una simbiosi fantàstica que ens va atrapar a tots. Potser algun però, algun instrument “fent algun moret”, algun trompeta “solista”, però qué importa. A mi em va saber a glòria i estic segur que a tots els assistents també. Per tal motiu, “SOC DE LA VELLA”, sense oblidar i aplaudir sempre fins i a rabiar a les altres institucions musicals de la ciutat: “La Nova”, “La Unió” i “El Serpis”. Bravo per este magnífic quartet de bandes que ens delecten amb els seus sons, els seus concerts i el seu esforç.
Barón Scarpia
Nota: Estes simpàtiques il·lustracions fetes “a fosques i mentres escoltava el concert” per Ignacio Trelis, han estat “segrestades” per a donar vida a este treball sense pretensions. Convertint-se en una confessió “entre bambolines”.
Pablo Martínez. Just després d’un mes del concert Sons de Hollywood ofert per La Primitiva, el Teatre Calderón va tornar a ser escenari d’un nou concert de la banda, encara que aquesta vegada es tractava de l’emblemàtic concert de Diumenge de Rams que aquest any complia ja 79 edicions amb el que van finalitzar els Concerts d’Exaltació Festera que han oferit les quatre bandes. Amb un aforament mitjanament complet, i que afortunadament va anar omplint-se conforme avançaven els minuts, la banda va començar a fer acte de presència a l’escenari.
Un cop més, el concert va ser presentat per Mar Fernández, la qual va començar donant la benvinguda a totes les autoritats polítiques i festeres, d’entre les quals es va fer especial menció a la Capitania de les ‘filaes’ Navarros i Verds i l’Esquadra de Negres de l’Alferes de la Filà Magenta, ja que la banda els acompanyarà en les Entrades d’aquest any. També hi va haver paraules d’agraïment a representants festers d’Albaida, Ontinyent, Muro, Cocentaina i Mutxamel.
Seguidament, Mar va demanar un minut de silenci en homenatge i record a tres membres històrics de La Primitiva que, malauradament, ens han deixat aquest any com són Jaime Lloret Miralles, Gilberto Colomina Pascual i Santiago Gil Mora. Tristeses i alegries, de la mort a la vida … D’aquest moment afligit passem a un altre diametralment oposat com és la incorporació dels nous músics a la banda: primer, va ser la percussionista Andrea Hernández Catalá qui va rebre les baquetes per part de la seua germana, la clarinetista Miriam Hernández. Seguidament, va ser el torn d’Izan Pastor Mira, nou trombonista que va rebre l’instrument per part de son pare, Vicente Pastor.
Finalitzatdes aquestes presentacions, va donar inici el concert amb l’aparició a l’escenari del nostre director Àngel Lluís Ferrando. Tal com s’indicava en els programes, el concert es va iniciar amb el pasdoble ‘dianer’ A trenc d’alba, de Josep Vicent Egea Insa, elegant i senyorial, amb un trio molt ‘british’ que ens recorda a Edward Elgar, sens dubte una de les sorpreses del matí. Va continuar amb Any 1944, de Ramón García i Soler, un particular pas moro que no deixa indiferent a ningú; la marxa cristiana Elionor, de Miguel Àngel Sarrió Nadal, amb la qual acompanyarem als Navarros a les pròximes entrades, sent el seu autor molt aplaudit a l’haver assistit al nostre concert. Peret continua «tot arrapat perque juga en les xiques, el descarat», tal com ens recorda Evaristo Pérez Monllor a El Noticiero Regional, aquesta delícia que es programa de tant en tant. García Soler torna a aparèixer amb Paco Jover, espectacular marxa cristiana ‘de carrer’ on treu el cap l’Himne de Festes en un dels seus passatges. La primera part va finalitzar amb Moros i cristianos, de Camilo Pérez Monllor, sempre amb la participació del Grup de Dolçainers i Tabaleters la Cordeta.
A la segona part, Mar va presentar una obra fora de programa, el pasdoble Baix i contrabaix que es va interpretar en homenatge a Jaime Lloret i en la qual vam comptar amb l’assistència de la seva vídua Adoración Alós acompanyada d’un dels seus fills. Després d’aquest emotiu moment que va ser molt aplaudit, es va donar pas a les obres programades amb una altra de les sorpreses del matí, el sensible i delicat pasdoble Imatges, de Pedro J. Francès, autor prematurament mort. El primer Blanquer del matí sonaria amb Aleluya!, que compleix uns esplèndids seixanta anys i continua igual de sorprenent que el primer dia. Va seguir el concert amb un altre potent pasdoble Als Llaneros Dianers de Rafael Mullor Grau, per a continuació tornar amb un altre clàssic del repertori de la ‘casa’, Els Acacauats, de José Pareja Casanova. Després li va tocar el torn a Kapytan, marxa mora de Saül Gómez per a ser interpretada aquest any a l’Entrada del Capità Moro dels Verds. Fortament aplaudida pel públic, constitueix una banda sonora espectacular amb ressons de la música de James Horner que, sens dubte, serà exitosa al carrer. El concert va finalitzar amb una altra obra que poc es pot afegir més sobre ella, Any d’Alferes, d’Amando Blanquer.
Finalitzat el programa del concert, el públic aplaudia sense parar perquè arribés allò tan inevitable com és la interpretació de Uzúl el-msélmin (L’Entrà dels Moros) de Camilo Pérez Monllor, emotiva i amb força com mai, juntament amb els dolçainers de La Cordeta, per posar punt final a l’Himne de Festes de Barrachina, que a la tarda del 21 d’abril ens dirigirà a tots els músics el veterà Benedicto Ripoll Martínez. Sens dubte, degut al retorn a la direcció de la banda en solitari, un concert especial i significatiu per al nostre director Àngel Lluís Ferrando que va conduir amb absolut aplom i serenitat. (Moltes gràcies a Manuel Ortega pel seu reportatge fotogràfic)
La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ continuen fidels a la seva cita anual amb la Festa, celebrant el concert de Diumenge de Rams que compleix 79 edicions i clausurant així el cicle de concerts d’Exaltació de la Música Festera, tornant a ser dirigit novament per Àngel Lluís Ferrando. La data és el 25 de març a les 11.45 h. al Teatre Calderón i davant la coincidència en últim diumenge de març, esperarem una hora menys perquè s’iniciï l’esperat esdeveniment.
Pablo Martínez. Atípica és la selecció musical d’aquest any, però no per això menys estimulant. En l’edició d’aquest any, la música realitzada a les nostres comarques té un especial protagonisme. De Cocentaina i per iniciar el concert, s’interpreta el pasdoble ‘dianer’ A trenc d’alba (2015), un retorn del compositor Josep Vicent Egea Insa (n. 1961) al gènere de la música festera, allunyat d’ella mentre continua desenvolupant la seva vida professional musical a Pamplona com a director titular de la Banda Municipal de Navarra i com a professor i director de la Banda i Orquestra Simfònica del Conservatori Superior de Navarra. El pasdoble està dedicat a Pòlit Borràs Martínez, ‘publicador’ per la Filà Almogàvers en les festes contestanes de 2016 i actualment president de la Junta de Festes de Cocentaina.
D’Albaida, ens arriben dues obres de Ramon Garcia i Soler (n. 1971): la primera, múltiplement interpretada Paco Jover (2004), vibrant marxa cristiana amb un títol referit a Francisco Jover Pérez, capità de les Tomasines el 1977; la segona, de recent composició Any 1944 (2017), detallista pas-moro per a recordar l’any de fundació de la Filà Abencerrajes de Mutxamel.
D’Aielo de Malferit, tenim Elionor (2008), marxa cristiana de Miguel Àngel Sarrió Nadal (n. 1964), la qual dedica a la seva filla Elvira Sarrió Sanz i que serà interpretada per La Primitiva en la pròxima Entrada Cristiana acompanyant a la favorita del capità José Vicente Jornet per la Filà Navarros. D’Ontinyent, apareix una marxa mora de l’imparable Saül Gómez Soler (n. 1982), Kapytan, escrita per al Capità Moro Jordi Vaquer per la Filà Verds al que acompanyarà la banda en l’Entrada Mora. Aquesta marxa forma part de la Suite Al’Ariba, tota una banda sonora composta per l’autor de Abenserraig per al seguici del capità i que va ser estrenada en concert el 10 de març passat per l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla.
Finalment, el recorregut comarcal finalitza a Beneixama amb el pasdoble Imatges (2005), de Pedro Joaquín Francés (1951-2013), amb una evocadora melodia composta per als pares polítics de l’autor, Mariano Parra i Juana Molina.
Dels músics de les nostres comarques passem als clàssics alcoians, dels que el concert també ofereix una bona mostra, de sobres coneguts pel públic. Dels germans Pérez Monllor, torna El Noticiero Regional(1928), d’Evaristo Pérez Monllor (1880-1930), pasdoble potpurrí dedicat al diari local de finals dels anys 20 del segle passat; i Moros i Cristians (1935), de Camilo Pérez Monllor (1877-1947). Composta dos anys després de finalitzar el seu pas per la direcció de La Primitiva i fixar la seva residència a Barcelona per imperatius militars, aquesta ‘marxa de festa’ de tints fins i tot ‘sarsuelers’, està dedicada a Francisco Blanes‘Quico l’alt’, empresari de la maquinària industrial i membre de la Filà Abencerrajes.
José Pareja Casanova
Per a aquest concert, es recupera la figura de José Pareja Casanova (1896-1920), truncada la seva curta vida per la tuberculosi, amb el seu pasdoble més emblemàtic Els Acacauats, nom d’un montepío de la filà Abencerrajes i escrit per al seu cosí Indalecio Carbonell Pastor, “uno dels acacauats més acacauats” i datat el 17 de març de 1919. (1). Més recent en el temps, Als Llaneros Dianers (1983), pasdoble dianer de Rafael Mullor Grau (n. 1962), Segon Premi del Festival de Música Festera d’Alcoi i dedicat, obviament, a la Filà Llana d’Alcoi, la qual sol arrancar amb ell en la Primera Diana alcoiana. Amando Blanquer no podia faltar a la cita festera amb dues de les seves obres més conegudes: Any d’alferes i Aleluya de la qual afegim aquest curt suplement a manera de celebració del seu 60 aniversari.
Aleluya: 60 anys de la primera marxa cristiana
“Plantearse la composición de la marcha cristiana no era tarea difícil, se trataba de acertar o no y eso era otra cosa.” (2), així de simple i diàfan es mostra el mestre Amando Blanquer a l’hora de plantejar-se un nou gènere específic per a la música festera com és la marxa cristiana en un escenari compositiu mediocre per a la nostra Festa, encàrrec que va rebre per part del secretari de l’Associació de Sant Jordi, Luis Matarredona i de la Filà Vascos en 1958.
Escuadra Especial dels Vascos en 1958 (Foto cedida per Kiko Templario de Muro)
Eminentment coral i litúrgica, presenta unes sonoritats que, prèviament, havia ja assajat en el trio del seu pasdoble Julio Pastor (3). Aleluya la va compondre a Llíria al març d’aquell any, coneixent la seva estrena fora de programa per part de la nostra banda al Teatre Calderón el 20 d’abril, en un concert especial dedicat, paradoxalment, a la marxa mora. L’autor de L’Ambaixador buscava un to «heráldico y solemne», de manera que amb aquest caràcter, La Primitiva va ser l’encarregada d’interpretar-la en l’Entrada Cristiana uniformada amb vestits moros i escortada per una guàrdia de cristians, acompanyant l’Esquadra de negres de l’esmentada Filà.
Tota manifestació artística és susceptible de crítica legítima i més quan s’aporta alguna novetat estètica i estilísitica, com és en aquest cas, la creació d’un nou gènere musical. En l’actualitat, reconeguda com una obra mestra, Aleluya no va ser aliena a aquest fenomen, però en el cas que ens ocupa produeix certa perplexitat que des de la mateixa Revista de Festes de l’any següent, el cronista Salvador Domenech, comente de la marxa que “la obra no nos acaba de convencer por encontrar en ella demasiadas cadencias morunas”.
Portada original de «Aleluya» de Blanquer
El mestre Blanquer li respondria en l’edició del Ciudad del 8 d’abril de 1959 (pàg. 6), “no sé lo que quiere expresar con tal definición, si bien supongo se referirá a algunos giros melódicos o quizá al insistente ritmo en determinados momentos de la obra. Sea cual fuere su intención al escribir la crónica, debo manifestar que la composición en cuestión es de naturaleza bien distinta a las llamadas marchas moras”.
El fet de no haver connectat amb la major part del públic i/o festers, va fer que ho intentés de nou quatre anys més tard amb la brillantíssima Salmo, dedicada al professor i historiador Adrián Espí Valdés, la qual també va tindre un discret èxit. El sentit coral i religiós que aportava Blanquer a la marxa cristiana va anar mutant cap als anys 60 i 70 per part d’altres autors de l’època com José María Ferrero, José Pérez Vilaplana i, més endavant, per José María Valls en un sentit més bel·licós i guerrer (4).
Trenta anys més tard, Blanquer reprendria el gènere en aquest sentit en 1995 amb Tino Herrera, vinculada als Cides, després d’haver transcendit la marxa mora amb obres com L’Ambaixador, Any d’alferes o El Somni. 60 anys ja d’aquest succés musical fester i situada al lloc que li correspon, La Primitiva la torna a interpretar novament en la seva edició 79 del concert de Diumenge de Rams.
(1) VALOR CALATAYUD, Ernesto: «Alcoy y sus músicos: José Pareja Casanova», Revista de Fiestas 1963.
(3) FERRANDO, Àngel Lluís: «Un antecedent en la creació de la primera marxa cristiana: el pasdoble-marxa Julio Pastor (1954), d’Amando Blanquer», Revista de Fiestas 2002.
La Societat Musical Nova d’Alcoi culmina el seu any de celebracions amb un concert especial amb set estrenes
La Nova va estrenar obres de Jordi Monllor, Eduard Terol i Àngel Lluís Ferrando
PMB. En la tarda del 24 de febrer, la Societat Musical Nova d’Alcoi va tancar el seu any d’activitats al voltant del 175é aniversari de la seva fundació amb la celebració d’un concert especial sota la denominació Coda Final del 175é Aniversari, que va tindre la figura omnipresent de José Carbonell García. D’aquest autor i sota la batuta de Joan Doménech Calaforra, el concert es va obrir amb el poema simfònic Leyenda i es va tancar amb l’emblemàtic pasdoble Suspiros del Serpis.
No obstant això, l’atractiu del concert el va constituir l’anomenada Suite del 175é Aniversari composta de set obres estrenades per la banda per a aquesta ocasió de Rafael Mullor Grau, José María Valls Satorres, José Rafael Pascual-Vilaplana, Ramon Garcia i Soler, Jordi Monllor Oltra, Àngel Lluís Ferrando Morales i Eduard Terol i Botella. Totes elles van tenir com a motiu d’inspiració el citat pasdoble de Carbonell i l’Himne a Sant Jordi de José Espí Ulrich. Per part dels autors de la ‘nostra casa’, es va estrenar el scherzo per a banda Jocs nous i vells, de Jordi Monllor; 130 x 175, d’Àngel Lluís Ferrando, basada en la segona estrofa de l’Himne d’Espí; i finalment, Per a la Nova CLXXV d’Eduard Terol i Botella. Totes aquestes obres es podran recuperar amb l’aparició d’un triple CD de pròxima aparició.
PMB. Programat inicialment per al passat mes de febrer, arriba el nou concert de La Primitiva Vents d’Apolo a celebrar el pròxim diumenge 20 de juny a les 12 h
Música Primitiva Apolo d'Alcoi / Notícies 