«La Sultana y El Soldado» es presenta al Círculo Industrial

La continuació de Del Globo al Avión de Ricardo Canalejas i Josep Lluís Santonja vorà la llum el 30 de novembre

Portada del nou llibre de Canalejas i Santonja

PMB. El nou treball conjunt de Ricardo Canalejas i Josep Lluís Santonja La Sultana y el Soldado, continuació de Del Globo al Avión,  vorà la llum el 30 de novembre a les 20 h. al Círculo Industrial en un acte presentat pel periodista Floreal Moltó. Aquest llibre retrospectiu del voltant de 250 pàgines, continua repassant les petites històries del que va ser el comerç tradicional d’Alcoi, en aquesta ocasió des de 1939 a la fi de la Guerra Civil fins als temps de la Transició, il·lustrat amb unes 600 fotografies. L’acte de presentació compta també amb la projecció de dos documentals dels anys 50 en 16 mm. digitalitzats per la Filmoteca Valenciana. Els beneficis d’aquesta nova publicació amb patrocini de l’Ajuntament d’Alcoi i Mutua Seguros Levante, aniran destinats a la Fundación Hogar Infantil i AIN i a la Asociación TEA Asperger d’Alcoi i comarca.

«Del Globo al Avión» aterra a les llibreries

El nou llibre de Ricardo Canalejas i Josep Lluís Santonja es presenta l’1 de desembre al Círculo Industrial

Portada del llibre "Del Globo al Avión" de Canalejas i Santonja
Portada del llibre «Del Globo al Avión» de Canalejas i Santonja

PMB. L’esperat treball conjunt de Ricardo Canalejas i Josep Lluís Santonja Del Globo al Avión vorà la llum el proper 1 de desembre a les 20.30 h. al Círculo Industrial en un acte presentat pel periodista Dani Moltó. Aquest llibre retrospectiu del voltant de 240 pàgines, és un repàs del que ha estat el xicotet comerç d’Alcoi desde principis del segle XIX amb dades històriques i un voltant de 300 fotografies d’establiments i de les principals vies comercials.

Canalejas ja té una llarga experiència amb llibres de similar temàtica com Recuerdos en bandeja o Horas extraordinarias mentre que Santonja és el director de l’Arxiu Municipal, sent el seu últim treball el Llibre de la Peita. Els beneficis d’aquesta nova publicació amb patrocini de l’Ajuntament d’Alcoi i Mutua Seguros Levante,  aniran destinats a la Fundación Hogar Infantil i AIN.

Ovidi Simfònic (II): «Teresa», por Ricardo Canalejas

El profesor y escritor Ricardo Canalejas Romá, autor de «Alcoyanos de fábula» y «Recuerdos en bandeja» nos introduce a la figura de Teresa Mora, motivo de inspiración de la canción más famosa de Ovidi Montllor, «Homenatge a Teresa»

 TERESA

Ricardo Canalejas Romá
Ricardo Canalejas Romá

 Desde la calle Algezares donde nació en 1900, Teresa bajaba caminando cada día junto al rio hasta llegar a la fábrica donde trabajaba en la sección de urdidos; «Hijos de Salvador García», popularmente conocida como Escaló. Fue la cuarta de cinco hermanos; tres mayores, José, Joaquín e Isidro, y una hermana más pequeña, Milagros. Sus padres, José y Teresa fallecieron relativamente jóvenes, en los años cuarenta cuando ya vivían en la calle San Roque, entonces de sus hermanos tan solo quedaban Joaquín y Milagros que fallecieron en una residencia de ancianos.

 Desde entonces Teresa vivía en la calle durante el día y caminaba sin cesar. Subsistía de la caridad de las personas en una época de gran precariedad, pero ella sabia sensibilizar a la gente con su humildad y respeto, y valoraba todo aquello que le daban. De trato amable aunque sincera y totalmente desinhibida, sacaba vestidos y complementos en desuso a los que ella les daba sentido porque los integraba en su mundo del que quería hacer partícipe a todo aquel que la escuchaba. Decían que estaba loca pero ella tan solo vivía en el mundo que quiso tener; de amores inventados, pasiones de novela. Teresa fue el personaje de su propia obra.

Teresa Mora Ferrándiz "Tereseta la Loca" (1900-1952) *Foto cedida per Ricardo Canalejas*
Teresa Mora Ferrándiz «Tereseta la Loca» (1900-1952) *Foto cedida per Ricardo Canalejas*

 Teresa dormía sola en lugares donde podía cobijarse; edificios antiguos deshabitados y cuevas. No compartía la noche con nadie, tal vez esperando aquel amor que un día le dijo que volvería.

 Y un día se encontró con otro soñador, alguien que la comprendió, y de la emoción de aquel encuentro salió una canción dulce, emotiva, llena de cariño. El soñador podía haber sido aquel soldado al que ella estuvo esperando. Se llamaba Ovidi y la amó para la eternidad. Teresa dejó de caminar el 14 de abril de 1952 en una cabaña de cazadores de una masía de Cocentaina.

 Figura en el cementerio de Alcoy como “Teresa sin apellidos” con el apéndice “No paga”.

 Se llamaba Teresa Mora Ferrándiz, y conste que nos ha pagado a todos de sobra porque consiguió la inspiración suficiente del artista Ovidi Montllor para regalarnos una de las canciones más bellas y románticas del cantautor alcoyano.

 RICARDO CANALEJAS

Ovidi Montllor (Alcoi, 1942-Barcelona, 1995) Foto: Xavi Terol
Ovidi Montllor (Alcoi, 1942-Barcelona, 1995) Foto: Xavi Terol

LA CANÇÓ

La cançó més emblemàtica d’Ovidi Montllor, «Homenatge a Teresa« apareix en el seu treball discogràfic «A Alcoi» editat el 1974 pel segell Edigsa, en el qual també apareixen altres cançons que s’interpreten en el «Ovidi Simfònic« com «Una nit a l’òpera «,» Va com va» i «Tot explotapel cap o per la pota«.

«HOMENATGE A TERESA» (1974)

Com un record d’infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.

Potser fou l’últim fet
amb algú que estimés

Portada de "A Alcoi" (1974) dissenyada per Antoni Miró
Portada de «A Alcoi» (1974) dissenyada per Antoni Miró

abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.

Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d’anatomia.

Ella ens va dir d’on veníem.
I que els reis de l’Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l’amor
com la cosa més bonica
i preciosa.
Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D’això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.

Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.

Com un record d’infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.