Etiqueta: Tania Bou

Pablo Martínez. En la vesprada del diumenge passat 25, La Primitiva va celebrar el seu tradicional concert temàtic anual organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi. Enguany va estar dedicat a les bandes sonores de pel·lícules oscaritzades al llarg de la Història sota l’epígraf Sons de Hollywood. El Teatre Calderón, que en la seva època gloriosa de sala cinematogràfica va estrenar títols com Cleopatra, El Padrino, Tiburón o Taxi Driver, va albergar aquest concert carregat de sorpreses amb un aforament pràcticament complet.

Tal com s’anunciava, el concert comptava amb la direcció de dos mestres, Àngel Lluís Ferrando i Eduard Terol i Botella, suposant el retorn a l’escena musical del primer i el comiat del segon, director de la banda durant el període de baixa mèdica de Ferrando. La sala es va enfosquir per poder veure amb més claredat el muntatge de les seqüències de les pel·lícules mentre les músiques s’anaven interpretant. Aquesta edició de videos va ser obra d’Ana Genís, ex-membre de la banda, que va realitzar un excel·lent treball ja que en la majoria dels casos, estaven perfectament sincronitzats música i cinema sobre l’escenari.
Terol va ser el primer a sortir per arrancar el concert amb el potpurrí En marcha al cine. Amb la fanfàrria de la 20th Century Fox, obra d’Alfred Newman, arrancava aquesta obra amb una variopinta selecció musical de marxes que va incloure passatges de Patton, de Goldsmith; Elegidos para la gloria, de Conti; i de dues pel·lícules amb les que ens divertíem molt de joves, Loca academia de policia, de Folk, i El pelotón chiflado, de Bernstein. Una estupenda i ‘marxosa’ forma de començar el concert amb la qual Terol va donar pas a Àngel Lluís Ferrando, sent la seva primera aparició en un escenari amb la banda després d’any i mig. Com el concert portava un estricte ordre cronològic, a ell li va tocar bregar amb les partitures més clàssiques de l’època daurada de Hollywood, com va ser Tara`s theme, de Lo que el viento se llevó, de Steiner; Ben-Hur, de Rózsa, amb la imprescindible seqüència de la cursa de quadrigues; el tema central de Lawrence de Arabia, de Jarre; per finalitzar la primera part amb La pantera rosa, de Mancini, que incloïa imatges del divertídissim i oscaritzat curt The Pink Phink. Una primera part que, a jutjar pels aplaudiments, es va quedar curta.

A la segona part vam passar dels seixanta a la dècada dels vuitanta on va tornar a aparèixer Terol com a director, sent la primera obra a interpretar La misión de Morricone, del qual es va escollir el famós Gabriel’s Oboe, en aquesta ocasió a càrrec de Juanlu Guitart. La també oboista Tania Bou que també es reincorporava a la banda, va posar la seva veu de soprano en una petita col·laboració. De la mateixa pel·lícula, es va interpretar també River. A continuació, la suite de Bailando con lobos, de Barry amb una selecció dels millors moments musicals mentre Kevin Costner caçava búfals en pantalla com The John Dunbar theme, Journey to Fort Sedgewick o la percutant Pawnee attack. Amb  The buffalo hunt, es va poder comprovar el poderio dels trompes.

Dels noranta ja vam passar als primers títols del segle XXI en plena era digital de Gladiator després del ‘cartró-pedra’ de Ben-Hur. Una altra selecció de peces musicals del film de Ridley Scott com la holstiana The battle, Earth o Barbarian horde en arranjaments de John Wasson de la música original de Hans Zimmer. La testosterona va donar pas a la fantasia i la màgia d’El señor de los anillos: El retorno del rey, de Shore amb una altra suite que incloïa A storm is coming, Mines Tirith o Mines Morgul mentre que el jove Fernando Pérez a la trompeta ens va sorprendre i delectar amb un sol de la cançó Into the West d’Annie Lennox i Maria Baldó ens va evocar La Comarca dels Hobbits amb la seua flauta. Amb aquesta pel·lícula, van finalitzar les obres que tenia Terol assignades per aquest concert.

El moment culminant va vindre quan van aparèixer en escena Enrique Esteve, president; Mariola Cortés, secretària de la banda, i Ferrando per agrair a Eduard Terol el seu temps i compromís amb nosaltres en aquests quinze mesos. Mariola va llegir un curt text de gratitud que reproduïm a continuació d’aquesta crònica, per obsequiar-li amb una fotografia emmarcada testimoniant el seu pas per la banda. Un Oscar es quedaria curt per al moment emotiu de la tarda que va arrancar el sentit aplaudiment dels membres de la banda i del públic mentre els dos directors es fonien en una llarga abraçada.

Després d’aquest parèntesi, amb un Ferrando ja oficialment reincorporat com a titular de la banda, va recollir la batuta per dirigir l’última obra del programa Star Wars Saga, de Williams, amb arranjaments de Johan de Meij. Una llarga suite de gairebé quinze minuts de durada que incloïa temes de la primera trilogia galàctica (segona argumentalment) tan coneguts i mítics com Yoda ‘s theme, The Imperial March o Leia’ s theme, acompanyats d’imatges de la trilogia més recent. Concert important pels motius extra-musicals que hem esmentat, amb aquesta obra va finalitzar el nostre Sons de Hollywood, insòlitament sense bis. Pensant en Scarlett O’Hara quan al final de Lo que el viento se llevó deia allò de “Mañana será otro día», comença una nova i il.lusionada etapa per a la banda per a preparar de seguida el Concert de Diumenge de Rams. (Gràcies a Diego Valor una vegada més pel seu reportatge fotogràfic)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

SONS DE GRATITUD A EDUARD TEROL

Avui es un dia molt especial per a la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Un dia que tots sempre recordarem per haver fet un concert sota la batuta de dos directors: Eduard Terol i Botella i Ángel Lluis Ferrando Morales. Primer ens agradaria manifestar la immensa alegria per part de tota la banda per la recuperació d’Ángel Lluis. Ens alegra tornar-te a tindre a casa. Després, agrair-li a Eduard el gran esforç i dedicació per la banda de manera totalment desinteressada. Són per a tu les següents paraules.

Estimat Eduard,

Fa una mica més d’un any que vam acudir a tu buscant suport, buscant una persona que poguera ajudar a la nostra banda sabent totes les dificultats del moment. La teua resposta va ser immediata i sincera, decidint ajudar-nos de forma desinteressada aportant tota la teua experiència i saber estar al capdavant d’una banda.

Durant tot aquest temps que hem compartit, hem conegut a un Eduard que molts dels membres de la banda no coneixíem. Un Eduard alegre, treballador, constant, didàctic, generós, i molt més. Les hores compartides han resultat molt enriquidores i el temps en el qual has estat al faristol de director ha ajudat al fet que la banda cresca en qualitat, sumant els teus anys d’experiència als quasi 200 anys d’història de la nostra entitat.

Hem trobat un amic disposat a ajudar a la seua banda, la teua banda, la mateixa que t’ha vist créixer com a músic i com a persona i que des del dia d’avui tant et deu. Per això és necessari agrair tot el suport que ens has oferit.

Moltes gràcies per ser com eres. Moltes gràcies per la teua dedicació absoluta, pel teu lliurament sense mesures i per ser membre d’aquesta gran família: la Corporació Musical Primitiva.

Avui volem donar-te un xicotet detall, un detall que mai podrà descriure l’agraïts que estem de que ens hages dirigit.

Sabem que aquest dia no significa un punt i final en la nostra relació tant musical com personal. I recorda per sempre que aquesta ha segut, és i serà ta casa.

Gràcies de tot cor.