Va passar… el 3 de gener de 1937: Altre Nadal diferent

La Primitiva va participar en un acte nadalenc de caire antifeixista en els primers mesos de la guerra

Un ‘Dia del Niño’ de similars característiques a Catalunya (Cartells del Pavelló de la República, Universitat de Catalunya www.mdc.csuc.cat

Pablo Martínez. L’actual crisi sanitària provocada per la pandèmia del Covid-19 ha generat tot un seguit de canvis en els nostres hàbits socials i culturals coneguts com a ‘nova normalitat’. Les distàncies de seguretat, les mascaretes i l’obligatorietat d’evitar aglomeracions en recintes urbans formen part ja de la nostra vida quotidiana fins que aparegui algun fàrmac que pugui curar aquest nou virus i alleujar el col·lapse sanitari en les diferents àrees de salut del territori nacional. Per anar conscienciant la societat, es diu des dels alts estaments polítics que «enguany no tindrem un Nadal normal», degut a les possibles restriccions en les reunions familiars nadalenques. A l’espera que es decideixi com es van a  organitzar els diferents actes festius característics de l’ara anomenat ‘Nadal alcoià’, recordem altre Nadal diferent.

Corre l’any 1937. El país es troba embrancat en una guerra fratricida des de feia cinc mesos. Fins als bombardejos de setembre de 1938, aquesta guerra no tendria una incidència plena a Alcoi. No obstant això, el clima estava enrarit mentre la ciutat es trobava encara en zona republicana. Es succeïen els assassinats puntuals a falangistes i gent afí al règim militar sublevat, mentre propietats privades i les empreses s’anaven confiscant i col·lectivitzant. La nostra ciutat es va convertir a nivell nacional en un exemple paradigmàtic d’aquest fenomen, convertint-se en una ‘petita Rússia’. [1]

Noticia de l’esdeveniment per a ser difosa a Radio Alcoy (Arxiu Municipal Alcoi, ref. 005220)

Durant els anys de la República, es va seguir respectant la festivitat dels Reis Mags que va ser organitzada en un principi per la Filà Gusmans i després pels Miqueros amb la col·laboració de Radio Alcoy. A partir de 1934, són els Marrakesch els organitzadors de l’esdeveniment obrint una subscripció popular per sufragar les despeses d’organització. Després de l’esclat de la Guerra Civil i ja l’any 1937 “el Consejo Económico Político y Social ha acordado declarar días laborables los días 25 y 26 y se decide suprimir la celebración de las fiestas que indiquen viejas costumbres, dadas las circunstancias por las que atraviesa España”[2], de manera que suprimeix la celebració dels actes nadalencs i es decideix organitzar el ‘Dia del Niño” a celebrar el 3 de gener al Teatro Circo.

El Socorro Rojo Internacional i la Filà Ligeros s’encarreguen d’organitzar aquest acte per als xiquets refugiats a la nostra ciutat. La Primitiva va ser la banda encarregada d’amenitzar l’acte “ejecutando himnos revolucionarios del momento que fueron coreados por todos los niños. Éstos ocupaban todas las butacas de la planta baja del teatro”[3]. Del repartiment dels joguets distingits per a xics i xiques, es van encarregar joves i “bellas antifascistas del Socorro Rojo Internacional”. Gràcies als repertoris[4] que conserva la banda, podem citar alguns dels títols que segurament es van interpretar aquell dia: l’Himno Popular Antifascista de Roberto Moya; Los hijos del pueblo; La Internacional o La joven guardia[5]. Ara per ara, no podem assegurar si es tractava de la banda en la seva totalitat o d’un grup reduït.

El director titular, Luis Vicente Claver Solano[6], encara es trobava a Alcoi mentre dirigia simultàniament la banda del Regiment d’Infanteria Biscaia 12. A l’igual que el també militar José Carbonell García, titular de la Música Nova de llavors, el músic extremeny era sensible a la causa republicana com demostra la donació de 37 pessetes al Socorro Rojo Internacional per a l’adquisició de material sanitari, quantitat percebuda per la banda del Regiment al realitzar un passacarrer solidari[7]. L’edició del ‘Día del Niño’ de l’any següent ja no va tenir la mateixa repercussió a causa del cansament que s’anava estenent a la població i les diverses campanyes d’ajudes que s’anaven demanant al llarg de l’any[8]. A l’acabar la guerra amb la dictadura franquista al poder, es van anar reinstaurant els diversos actes nadalencs amb els consecutius canvis d’itineraris i horaris al llarg dels anys, fins arribar tal com els coneixem avui dia.

Probablement, serà un Nadal diferent provocat per una greu crisi sanitària però no tan dolent com els d’aquells anys a conseqüència d’una altra crisi de convivència i desraó.

——

[1] Per a conéixer amb major profunditat aquest fenomen, recomanen la lectura de La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española. Pervivencias temporales y desmemoria en el presente alcoyano (Ed. Neopàtria, 2020), d’Àngel Mora Castillo.

[2] Periòdic Humanidad de finals de desembre, ressenyat per Rafael Coloma en el seu llibre Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Gráficas Díaz, 1985, pág. 68)

[3] La crónica d’aquest esdeveniment es pot consultar a l’edició del 5 de gener del diari Humanidad.

[4] Agrair novament el testimoni escrit del clarinetista Rafael Serra Carbonell, pare de Rafael Serra Moncho que conserva els repertoris d’aquells anys.

[5] Aquest Himne de la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya serviria de base per a la banda sonora de Roque Baños de la pel.lícula Las trece rosas (2007)  d’Emilio Martínez Lázaro.

[6] Més información sobre el músic militar a la Revista de Festes de Moros i Cristians 2018: Luis Vicente Claver Solano, un director de La Primitiva (Pablo MARTÍNEZ BLANES, pág. 170)

[7] Arxiu Municipal d’Alcoi (Ref. 005220)

[8] SANTONJA, Josep Lluís: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Ed. Marfil, 2020, pág. 38)

Va passar… la Setmana Santa de 1966 (50 anys de «Pasión de Jesús» de Joan Valls)

Amando Blanquer va ser l’autor dels interludis musicals inspirats en música hebrea

"Pasión de Jesús" al Teatro Circo en 1966 (Foto extreta de "Alcoi, 1881-1980")
«Pasión de Jesús» al Teatro Circo en 1966 (Foto extreta de «Alcoi, 1881-1980»)

Pablo Martínez. La famosa Companyia de Teatre Estable «La Cazuela» va posar en escena Pasión de Jesús del poeta Joan Valls a la Setmana Santa de 1966 que en aquell any va caure la segona setmana d’abril. El Dijous, Divendres i Dissabte Sant (7, 8 i 9 d’abril), es va omplir l’aforament del desaparegut Teatro Circo per presenciar «el acontecimiento teatral del año». (1)

Definida com un poema sacre en dos actes i nou quadres en què s’alternen vers i prosa es recullen els últims dies de la vida de Jesús des de la seva entrada a Jerusalem fins a la seva mort a la crucifixió. El poeta alcoià s’inspira més en la Historia de Cristo de Giovanni Papini (2) que en els textos evangèlics, aconseguint amb això una certa originalitat ja que apareix també un personatge de la nostra època que comenta l’acció amb continguts religiosos i polítics.

Cartellera (Foto: Llibre "Joan Valls, vida y obra de un poeta")
Cartellera (Foto del llibre «Joan Valls, vida y obra de un poeta»)

El muntatge va ser dirigit per Roberto Sansilvestre amb escenografia d’Antonio Torregrosa. En els seus principals papers, apareixen Juan Sanjuan com Jesús; Jaume Bordera com Judes, i Luis Llorens com Sant Joan Evangelista, fins ajuntar un total de 46 actors. En diferents moments de l’obra, apareixen uns interludis musicals compostos pel mateix Amando Blanquer. L’autor de Iridiscencias Sinfónicas es va basar en temes i cançons populars hebrees que van ser interpretats per l’Orquestra Simfònica Alcoiana i la Coral Polifònica Alcoiana dirigides ambdues per Gregorio Casasempere Juan.

Les tres funcions van tenir plens diaris i es van repetir les representacions a l’any següent al Teatre Salesià amb altres actors que no tenien l’experiència ni la solvència dels de La Cazuela. El fracàs d’aquest segon muntatge juntament amb el to fosc i fúnebre de l’obra va fer que caigués ràpidament en l’oblit. Amb motiu d’aquesta efemèride, seria un bon motiu per rescatar-la a través de noves representacions o d’alguna lectura dramàtica.

—-

(1) http://www.devuelvemelavoz.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=14263.mp3 . En aquesta pàgina de la Universitat d’Alacant, dedicada a recuperar material sonor i radiofònic dels anys de la dictadura i la transició democràtica, apareix un fragment de la representació, propietat de l’arxiu sonor de Ràdio Alcoi.

(2) L’escriptor italià Giovanni Papini (Florència, 1881-1956) fou inicialment ateu i escèptic, posteriorment va passar a ser un fervorós catòlic. La seua Historia de Cristo (1921) no és una biografia sinó una reflexió a partir dels fets o successos que envolten el rumb de Jesús de Natzaret, permetent donar noves idees sobre les bases en què es fonamenta el cristianisme.

**********************************************

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

PARRA VERDÚ, Pedro Juan: «La Cazuela, Compañía de Teatro Estable en la sociedad alcoyana (1950/1968)» (pags. 156 i 157) (Gráficas Ciudad, 1995)

MIRÓ GARCÍA, Adrián: «Joan Valls, vida y obra de un poeta» (pags. 131 i 132) (Caja de Ahorros del Mediterráneo, 1989)

 

WEBGRAFIA:

http://www.gatolector.wordpress.com

 

Dossier: La tardía celebración del centenario de La Primitiva en 1945

Portada periódico Alcoy 1945Pablo Martínez. Cuando se cumplieron 70 años el pasado mes de junio del concierto en que La Primitiva celebraba el centenario de su fundación realizado el 10 de junio de 1945 con quince años de retraso, recordamos cómo se desarrolló aquel día gracias a la crónica aparecida en el periódico Alcoy (1) al día siguiente. Ante todo, mi agradecimiento a Rafael Serra por haberme facilitado el periódico, los programas y la foto que aparece en el dossier.

 

AYER DOMINGO, LA LAUREADA BANDA DE MÚSICA LA PRIMITIVA, CONMEMORÓ EL CENTENARIO DE SU FUNDACIÓN.

Grandes conciertos musicales en el Teatro Circo y en la Glorieta.- La bandera de la Corporación fue coronada por el Alcalde

 

Concert Centenari Banda (10/06/1945)
Concert Centenari Banda (10/06/1945)

Ayer domingo, celebróse con toda brillantez la gloriosa fecha del centenario de la fundación de la laureada banda de música La Primitiva, conmemorando además los premios obtenidos por esta vieja corporación musical en los certámenes de Alicante y Valencia, los años 1889 y 1893, respectivamente.

Los festejos consistieron en una Misa rezada, que celebróse en la Parroquia de Santa María, a las nueve horas, que vióse muy concurrida, interpretándose piadosas composiciones por la orquesta de La Primitiva y finalizando con un solemne Tedeum, por los cantores de la capilla.

10-06-1945_1A las once y media, en el Teatro Circo, celebró la banda, un magno concierto musical. El teatro estaba abarrotado de público y presentaba aspecto de gran solemnidad. Sobre las barandas de los palcos se colocaron los retratos de los insignes directores de La Primitiva y al fondo del escenario, presidiendo la figura de D. Francisco Cantó, fundador de la Corporación Musical, lienzo pintado por el notable artista alcoyano, José Mataix Monllor, que ha sido regalado a la banda.

Bajo la dirección del Maestro D. Fernando de Mora Carbonell dio comienzo el concierto, ejecutándose Ronda mora de Antonio Pérez, El capitán de Rafael Pascual, Mahomet de Juan Cantó, Abencerrajes de Julio Laporta Doménech, y Barcelona de Julio Laporta Hellín, en la primera parte. Tras un descanso, subieron al escenario las autoridades de la ciudad, ante cuya presencia, procedióse a la celebración del homenaje a La Primitiva. Miguel Bou, músico de la Corporación declamó muy sentimentalmente, una composición poética suya, dedicada a la bandera de La Primitiva, que figuraba junto a los dos músicos supervivientes de la banda, que conocieron la gloria de ser premiada en Alicante y Valencia. El notable periodista, compañero nuestro en la prensa, D. Luis Vicens Albors, leyó magnificamente, la bella y elevada poesía dedicada a La Primitiva, original de D. Guillermo Berenguer, Director del Instituto Nacional de Enseñanza Media de esta ciudad, que el público ovacionó largamente. La comparsa Abencerrajes, representada por su jefe D. Indalecio Carbonell, otorgó un lazo a la bandera y finalmente, el alcalde D. Miguel Matarredona Terol pronunció unas palabras de aliento a la Corporación, recordándoles los sacrificios de los músicos y directores fundadores, y procedió acto seguido a colocar sobre la bandera, una corona de laurel, magnífica obra de artesanía metálica llevada a cabo por D. Ismael Gisbert. El público aplaudió largamente este momento solemne y continuó la segunda parte del concierto, interpretándose la obertura de Cleopatra de Mancinelli y la de Rienzi de Wagner, obras ambas obligadas en los certámenes de Alicante y Valencia, respectivamente, que también fueron ovacionadas.

En la tercera parte ejecutóse El nuevo castillo de José Seva, Apolo de Camilo Pérez Monllor, Krouger de Camilo Pérez Laporta, que fue la obra que más gustó del concierto, por lo magistralmente compuesta por su autor, y el Himno a Alcoy de José Jordá, que fue escuchado de pie por todo el público. Finalizó el concierto con el Himno Nacional, escuchado brazo en alto, sucediéndose a la terminación grandes aplausos.

La Primitiva dirigióse tocando hasta la sociedad Apolo, siendo la banda a su paso por las calles, objeto de cariñosas ovaciones. En la entidad social se descubiró un pergamino que dicho centro artístico ofrenda a la Corporación.

En el Cuartel del Frente de Juventudes, a las dos y media de la tarde, celebróse un banquete, que presidieron las Autoridades militares, civiles, eclesiásticas y falangistas. Fueron más de doscientos los comensales que asistieron y hubo brindis alusivos a la fecha del centenario.

1945_Miguel Matarredona Terol, alcalde
Miguel Matarredona Terol, alcalde de Alcoy (1944-1947) y presidente de Apolo (1943-1947) (Foto: Archivo Municipal Alcoy)

Por la noche, a las once en los jardines del parque Primo de Rivera, celebró la banda un concierto popular, dedicado a todos los compositores alcoyanos. Se interpretó Anselmo Aracil de José Espí, Alicante (polonesa) de Camilo Pérez Laporta, Ecos levantinos de Gonzalo Barrachina, A La Meca de Gonzalo Blanes, Tristezas y alegrías de Evaristo Pérez Monllor, Andante y polonesa de Juan Cantó y Un moble més de Julio Laporta, obteniendo grandes aplausos por parte del público que llenaba totalmente los accesos al templete.

(1) El periódico Alcoy tuvo tan sólo 43 números de existencia desde el 28 de abril de 1945 hasta el 22 de abril de 1946. Estaba editado por el Excmo. Ayuntamiento y la delegación local de la vicesecretaría de la eduación popular.  Tenía una periodicidad semanal. (150 anys de premsa a Alcoi, 1987, José M. Santacreu Soler i CAEHA)

Dossier: El Teatro Circo d’Alcoi (i 2ª part). La Primitiva: Catorze concerts per a banda (1945-1985)

Vestíbul del teatre on s'aprecia, a la dreta, l'entrada a la cafeteria de la Societat "El Trabajo"
Vestíbul del teatre on s’aprecia, als laterals, les entrades a la cafeteria de la Societat «El Trabajo»

Tal com anunciava a la primera part, aquesta segona està dedicada a les actuacions que la Primitiva va realitzar al Teatro Circo. Quaranta anys on es van succeir celebracions d’aniversaris i centenaris, relleus de directors, estrenes d’obres convertides ja en clàssics i altres fets que van tenir com a escenari aquest, tristament, desaparegut teatre alcoià

Concert Diumenge de Rams 15-Abril-1984 (Foto cedida per Rafael Serra)
Concert Diumenge de Rams 15-Abril-1984
(Foto cedida per Rafael Serra)

Pablo Martínez

Un total de 51 concerts va realitzar la banda en aquest escenari entre 1945 i 1985. Tot i que tots són d’una qualitat considerable, farem una selecció d’ells, per ordre cronològic, destacant per algun motiu especial. Resaltar també que, en esta part, el teatre es converteix en una mera referència, ja que la banda va fer en estos quaranta anys concerts en altres punts, aleshores este dossier constitueix també un tros de la nostra història, tan apassionant i poc difosa.

1.-  CONCERT CENTENARI BANDA (10/06/1945)

Concert Centenari Banda (10/06/1945)
Concert Centenari Banda (10/06/1945)

  Una sèrie d’actes es realitzen en dos caps de setmana consecutius d’aquell mes de juny de 1945, on es celebra, 115 anys després, el Centenari de la fundació de la banda i els guardons que va obtenir en el Certamen de Bandes d’Alacant de 1899 i de València en 1893. En el matí del concert, el 10 de junyhi ha una missa a les 9 h. a l’església de Santa Maria acompanyada per un quintet de corda.
Seguidament, a les 11.15 arrenca el concert, dirigit per Fernando de Mora Carbonell, amb tres parts: a la primera, «Ronda Mora« d’Antonio Pérez; «El capitán» de Rafael Pascual Pascual, «Mahomet» de Juan Cantó; «Abencerrajes» de Julio Laporta i «Mi Barcelona» de Julio Laporta. A la segona, les obres obligades dels certàmens abans esmentats d’Alacant i València: Obertura de «Cleopatra» de Mancinelli i l’Obertura de «Rienzi» de Wagner, respectivament. Hi ha en aquesta part una ofrena d’una corbata artística per part dels Abencerrajes i la imposició d’una corona de llorer a la bandera de la banda per l’alcalde d’Alcoi. A la tercera part, «El nuevo castillo« de José Seva; «Apolo» de Camilo Pérez Monllor; «Krouger» de Camilo Pérez Laporta; i el «Himno a Alcoy« de José Jorda. Després hi ha un dinar en els salons de Apolo, on la Societat regala un pergamí honorífic.

Descubriment de la placa commemorativa del 175 aniversari en 2005
Descobriment de la placa commemorativa del 175 aniversari en 2005

 Aquest mateix dia a les 23 h. se celebra un altre concert en dues parts a la Glorieta amb música de compositors alcoians: «Anselmo Aracil« de José Espí; «Alacant» de Camilo Pérez Laporta; els números 3 i 4 de «Ecos levantinos« de Gonzalo Barrachina, «A la Meca« de Gonzalo Blanes; i en la segona: «Tristezas y alegrías« d’Evaristo Pérez Monllor; «Capricho español» de Camilo Pérez Monllor; «Andante i polonesa« de Juan Cantó i «Un moble més» de Julio Laporta.

 A la setmana següent, el 17 de juny, se celebra una Missa en memòria dels difunts de la Corporació, i després es realitza una cercavila des de l’Avinguda del General Mola (actualment El Camí) fins Apolo, on es descobreix una placa commemorativa del Centenari de la Corporació al nº 6 del carrer Sant Nicolau i que va ser rectificada i canviada en 2005, amb motiu del 175 aniversari, ja que en l’original constava que l’any de la fundació va ser en 1820.

2.- CONCERT CENTENARI NAIXEMENT RUPERTO CHAPÍ (01/04/1951)

1951-04-01 A les 11.15 h. s’interpreta sota la batuta de Fernando de Mora Carbonell un concert-homenatge a la figura de Ruperto Chapí amb motiu del centenari del seu naixement.

PRIMERA PART:

-L’obertura de «El tambor de Granaderos»; la gran fantasía «La Patria Chica» i selecció de la sarsuela «La bruja».

SEGONA PART:

-Fantasía morisca «La corte de Granada» amb quatre parts: «Introducción y marcha al torneo, Meditación, Serenata y Final» ; i el preludi de «La Revoltosa».

3.-PRESENTACIÓ DEL JOVE DIRECTOR AMANDO BLANQUER PONSODA (04-03-1956)

La 2ª part va ser enterament dirigida per Amando Blanquer
La 2ª part va ser enterament dirigida per Amando Blanquer

Tal com s’aprecia en el programa de mà de l’esquerra, tota la segona part va ser dirigida pel jove Amando Blanquer en la seua presentació a Alcoi que va ser premiat per la Diputació de Valencia en 1955, el qual va conduir el preludi de «La Revoltosa» de Chapí, l’intermedi de «Goyescas» de Granados, «Asturias» d’Albéniz i el quart temps de la «Sinfonía del Nuevo Mundo» de Dvorak.

En la primera part, dirigida per Fernando de Mora, apareix entre l’obertura de «La flauta encantada» de Mozart i els quatre moviments de les «Escenas caucasianas» (En las montañas, En la aldea, En la mezquita i El cortejo del Sardar) d’Ivanov, la coneguda marxa fúnebre «Alcoy llora» d’Amando Blanquer dedicada a les víctimes de l’accident de l’autobús de la línia Alcoi-Valencia, esdevingut a 1954.

4.-JAIME LLORET MIRALLES, NOU DIRECTOR DE LA PRIMITIVA (07-04-1974)

Jaime Lloret Llinares rep la batuta de mans de Fernando de Mora Carbonell (Foto: Carlos Coloma)
El nou director rep la batuta de mans de Fernando de Mora

El concert és molt emotiu i històric per als annals de la centenària Corporació. En ell s’opera un canvi en la direcció de la banda: Fernando de Mora, el mestre de diverses generacions de músics, dóna pas a un alumne seu que va ser: Jaime Lloret. Entre tots dos es creua una emocionada abraçada, com recolzament per a una tasca de continuïtat a la banda. També Jaime Lloret, com alcoià i fester, rep de mans del «primer tro» dels Gusmans, la seua filà, una artística batuta.
Dividit en tres parts: la primera dirigida pel debutant s’interpreta en primera audició per la banda: «Los alazanes» de Francisco Rubio i «Monóvar» de Miguel Villar; després, ja apareixen els pasdobles «Peña Fontilles» de Gregorio Casasempere i «Remigiet» de Julio Laporta i, per últim, «Nostalgia mora» de Gonzalo Blanes.

Jaime Lloret Linares, nou director entre 1974 i 1978
Jaime Lloret Miralles, nou director entre 1974 i 1978

La segona part, dirigida per Gregorio Casasempere Juan, la «Suite alicantina» de Ricardo Dorado i «Las golondrinas» de José María Usandizaga, que són les obres obligada i de lliure elecció del V Concurs de Provincial de Bandes de Música de 1974 organitzat per la Diputacio i que la banda aconseguia el 2º Premi «ex-aequo» amb la banda de Granja de Rocamora; i, per últim, «La Cashba» de Rafael Casasempere.

La darrera part, ja dirigida pel director ixent de la banda, consta de quatre pasodobles: «La plana de Muro» de Francisco Esteve; «El K’Sar el Yedid» de Camilo Pérez Monllor; «Turista» de Evaristo Pérez Monllor i «Chapí» de Camilo Pérez Laporta i la marxa mora «Tarde de abril» d’Amando Blanquer.

5.- HOMENATGE AL MESTRE FERNANDO DE MORA CARBONELL (17-11-1974)

Ciudad de Alcoy_1974-11-19
Els alumnes de música de l’Escola de Belles Arts regalen al mestre Mora una gran fotografía

Dos són les notes característiques de l’homenatge: una, que se sumen al mateix tots els directors de les corporacions musicals de la ciutat; i l’altra, que el concert està compost per obres d’autors alcoians. A la primera part, José Almeria (Nova del Iris) dirigeix ​​»Mi Barcelona» de Julio Laporta; Vicente Jordá (Armónica Alcoiana), «Suspiros del Serpis« de José Carbonell; Antonio Mompeán (Unió Musical) , «Abencerrajes i cegríes« de Gonzalo Blanes; i conclou aquesta part amb la «Danza característica« de la «Suite Levantina« de Gonzalo Barrachina, dirigida per Gregorio Casasempere Juan, director de la Coral Polifònica i la Orquestra Simfònica Alcoianes.

1974-11-17
Texte de l’escriptor Jordi Valor i Serra dedicat a l’homenatjat publicat al programa de mà del concert

La segona part dirigida pel director titular Jaime Lloret s’interpreta «Tristezas y alegrías» d’Evaristo Pérez Monllor; «Serenata española» de José Espí i «Andante y polonesa» de Juan Cantó.

Amando Blanquer, com a deixeble seu, i sent llavors director del Conservatori de València, se suma a l’homenatge a la tercera part dirigint les seues obres «Musical Apolo» i la versió per a banda del «Ball de Velles» de «Tres Dances Valencianes»; per últim, l’homenatjat dirigeix recordant als seus mestres Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor «Fontinens» i «Uzul El M’Selmein»., finalitzant el concert el concert amb «L’Himne de Festes» junt amb la Coral Polifònica Alcoiana.

Els actes protocol.laris de la celebració consisteixen en el lliurament d’una insígnia d’or i brillants per part del president del Centre Instructiu Musical Apolo, Eduardo Guillem Miró; d’una gran fotografia per part dels alumnes de la secció de música de l’Escola Municipal de Belles Arts; d’un pergamí per part del vicepresident de l’Associació de Sant Jordi. Se sumen també Adrián Espí Valdés, en nom de la Diputació d’Alacant qui li lliura una obra musical i el poeta Joan Valls li dedica uns sonets molt aplaudits.

 

6.-CENTENARI DE LA FUNDACIÓ DE LA SOCIETAT «APOLO» (1875-1975) (01-02-1976)

01-02-1976: Concert del centenari d'Apolo
01-02-1976: Concert del centenari d’Apolo

Este concert dirigit per Jaime Lloret consta de dues parts:

-La primera part: «Musical Apolo» d’Amando Blanquer; la suite «L’Arlessienne» de Bizet i en primera audició per la banda «Pavana para una Infanta difunta» de Ravel.

-La segona part: una versió del mestre Mora de la «Romanza en fa» de Beethoven feta per al Grup de Vent que va competir al Concurs Musical de Joves Intèrprets d’Autors Clàssics convocat pel desaparegut Monte de Piedad de la Caja de Ahorros d’Alcoi, compost del requinto Jaime Gil Gironés; dels clarinets, José A. Monllor Alcántara, Juan Carlos Pastor Gironés, Federico Silvestre Cortés, Rubén Aparici Pastor i José Miguel Bou Pastor; del saxo alt,  Eugenio Domínguez Mora; del saxo tenor, José A. Pozo González; i del bombardí Juan José Jordá Micó; a continuació la suite «Peer Gynt» de Grieg i el poema sinfònic  «Finlandia» de Sibelius.

7.-PRESENTACIÓ DEL NOU DIRECTOR DE LA PRIMITIVA, GREGORIO CASASEMPERE GISBERT (28-01-1979)

Debut de Gregorio Casasempere Gisbert com a director de la banda
Debut de Gregorio Casasempere Gisbert com a director de la banda
 Amb tan sols 20 anys d’edat, entra com a director de la Primitiva, Gregorio Casasempere Gisbert, sent presentat com el director més jove que mai hagi passat per la direcció de la banda, fill de Gregorio Casasempere Juan i descendent d’una família il.lustre de músics alcoians.
 Amb dues parts, la primera consta de «Pompa y circunstancia» d’Elgar; la suite «Les Erynnies» de Massenet amb tres moviments: «Danza griega», «La troyana» i «Saturnales» i «Las golondrinas» de José María Usandizaga.
 La segona part apareix: «Suite levantina» de Gonzalo Barrachina amb els quatre moviments: «En la romería», «Cuento de niños», «En la trilla» i «Danza característica» ; i, per últim,  «L’Ambaixador» d’Amando Blanquer.
 El Centre Instructitu Musical Apolo regala a Jaime Lloret una placa commemorativa pels seus quatre anys al capdavant de la banda durant aquest concert.
8.-CONCERT 150 ANYS DE LA PRIMITIVA (1830-1980) (03-02-1980)
Juan Manuel Gómez de Edeta (Llíria, 1943)
Juan Manuel Gómez de Edeta (Llíria, 1943)

Dirigit excepcionalment per Gregorio Casasempere Juan i amb la col · laboració del trompista José Manuel Gómez de Edeta, el qual ja va col.laborar el 1959 en l’homenatge que se li va dedicar a Fernando de Mora al Teatre Calderón ja que en aquells dies ja era solista de la Primitiva de Llíria sent director Amando Blanquer.

 El programa consta de «La Gran Pascua Rusa» de Rimsky-Korsakov; «Sigurd Jorsalfar» de Grieg; «Himno a Alcoy» de José Jordá i una obra composada «ex-profeso» per a aquest concert «En lo alto» de Tomás Aragüés amb dos moviments per a trompa dels Alps i banda «Cortejo» i «Danza y canción».

 

Per ser una proposta insòlita transcric les notes de l’autor sobre l’obra:

 «EN LO ALTO» es una obra para trompa de los Alpes y banda, a modo de Fantasía en dos partes, con una evocaión directa de la música de las montañas, tan ligada a la Trompa de los Alpes, instrumento por excelencia de las cumbres. Este instrumento, de origen suizo, se incorpora en esta obra a la música española, conservando su carácter peculiar inigualable, unido al majestuso mundo de las alturas.
 El primer movimiento «CORTEJO», es una presentación solemne del instrumento solista, que canta una melodía a modo de «coral», acompañado de ritmos, casi todos a contratiempo, del resto de los instrumentos a base de acordes derivados de los armónicos de la nota FA, que son los únicos que permite obtener el instrumento solista.
 El segundo movimiento «DANZA Y CANCIÓN» está construído sobre tres elementos rítmico-melódicos, unidos a nuestra música popular.  El primero es un ritmo en 5/8 que evoca un «zortzico», en el que la Trompa de los Alpes se presenta dialogando con un grupo de instrumentos de metal, particularmente afines al instrumento solista. Viene después una melodía amplia, especialmente serena  y dentro de las características esenciales de la Trompa Alpina, para ceder paso poco después a la melodía popular alcoyana «DE QUIN COLORET LA VOLS», expuesta en su mayor parte por los instrumentos de viento y recogida sólo al final por la Trompa de los Alpes, a modo de conclusión que enlaza con una breve coda con el ritmo inicial del «zortzico», con el que concluye la obra.
Gómez de Edeta va introduïr la trompa alpina a Espanya
Gómez de Edeta va introduïr la trompa alpina a Espanya

El ritmo del «zortzico» y el tema popular de Alcoy, nacidos los dos al amparo de dos regiones tan esencialmente ligadas a las montañas hispánicas, dan carácter y adecuado marco a esta obra concebida bajo la inagotable inspiración poético-musical de las «cumbres».

 «EN LO ALTO» está dedicada a Juan Manuel Gómez de Edeta, gran solista del maravilloso mundo que es la Trompa, y primer artista que ha llevado la Trompa de los Alpes a las salas de concierto de España y Estados Unidos.»

 9.- CONCERT HOMENATGE A GREGORIO CASASEMPERE JUAN (09-03-1980)

Gregorio Casasempere Juan, homenatjat a 1980
Gregorio Casasempere Juan, homenatjat a 1980

Tal com va declarar l’alcalde d’Alcoi d’aleshores, Josep Sanus «es el pueblo de Alcoy quien homenajea a Gregorio Casasempere» al qual valora com a representant durant molts anys de la sensibilitat musical de la ciutat i part de la història de la música alcoiana. Aleshores, ell declarava: «Sólo he hecho lo que me gusta, vivir de la mano de la música». Com a anècdota, compta que es va encarregar de la direcció de l’Orquestra «porque me quedé solo; mi hermano Rafael se fue, ¿qué tengo que hacer?. Soy director de circunstancias.».

Totes les entitats musicals van estar presents: l’Armònica Alcoiana dirigida per Vicente Jordá interpreta «Zambra gitana» de Gonzalo Barrachina i «Gitanerías» de Gonzalo Blanes; «Andante y polonesa» de Juan Cantó per l’Unió Musical amb Vicente Ivorra; la Nova actúa amb «Ball de velles», «En la romería» i «Cuento de niños» de Gonzalo Barrachina dirigida per José Almería i La Vella conduïda pel seu fill «La Trilla» i «Danza característica» del mateix autor que conforma la totalitat de la «Suite levantina».

La segona part es copada per l’Orquestra Simfònica i la Coral Polifònica Alcoianes amb dues obres de José Jordá, «Misa de Gloria» i «Himno a Alcoy» dirigida pel mateix homenatjat.

10.-COMMEMORACIÓ DEL I CENTENARI DE LA MÚSICA FESTERA ALCOIANA.

ESTRENA DE L’ÚLTIM DELS CLÀSSICS: «MARXA DEL CENTENARI» D’AMANDO BLANQUER (04-04-1982)

Gregorio Casasempere en un moment catàrtic del concert
Gregorio Casasempere en un moment catàrtic del concert

  Blanquer Ponsoda torna a cobrir les expectatives amb l’estrena de la seva marxa «Marxa del Centenari» commemorant el I Centenari de la Música Festera Alcoiana i, que també dedica a Camilo Pérez Monllor com a «símbol de la millor música festera alcoiana» com diu en la partitura original.

 Este concert és un viatge per la marxa mora amb quatre parts: la darrera va ser l’estrena abans esmentat i l’únic pasdoble del concert «El capità i els cavallers 1980» del mateix autor. També d’ell apareix en la tercera part: «Any d’alferis» i «Tarde de abril», juntament en dos obres de Rafael Casasempere «Mayahuba» i «Al-Azraq».

 A la segona part, «Els tres capitans» de Camilo Pérez Monllor, «El mexuar» d’Evaristo Pérez Monllor i «Abencerrajes y cegríes» de Gonzalo Blanes. Per últim, a la primera part: «Benixerrajx» i «Abd-el-aziz» de Camilo Pérez Laporta; «A la Meca» de Gonzalo Blanes, i «Uzul el M’Selmein» de Camilo Pérez Monllor.

 11.- COMMEMORACIÓ DEL I CENTENARI DE LA CAVALCADA DELS REIS MACS D’ALCOI (1885-1985) (23-12-1984)

Placa ubicada a la seu de L'Unió Alcoiana en la Plaça d'espanya dedicada a la Penya "El Panerot", que van crear l'acte de la Cavalcada i la van organitzar fins 1913
Placa ubicada a la seu de L’Unió Alcoiana en la Plaça d’Espanya dedicada a la Penya «El Panerot», que van crear l’acte de la Cavalcada a 1885 i la van organitzar fins 1913

Nova reunió de les entitats musicals per a commemorar el I Centenari de la Cavalcada dels Reis Macs. A la primera part, la Coral Polifònica Alcoiana dirigida per José Antonio Silvestre Sanz canta les nadaletes: «Adeste Fideles», «Joia en el món», «El abeto«, «El pequeño tamborilero», «Ding, dang, dong» i «Noche de paz»; i la Unió Musical conduïda per Vicente Ivorra toca el pasdoble «Barrabás» de Francisco Carchano i la «Suite levantina» de Gonzalo Barrachina.

 A la segona part, la Nova interpreta una peça composta per a l’ocasió pel seu director titular Enrique Torró Insa, «Cabalgata dels reis en Alcoy» i el preludi de «La torre del oro» de Giménez; per últim, La Primitiva actúa amb les «Tres dances valencianes» (Dança característica, Ball de velles i Jota) i «L’Entrà dels Reis» de Camilo Pérez Monllor.

 

 12.-  TRANSCRIPCIÓ PER A BANDA DE GREGORIO CASASEMPERE SOBRE UNA OBRA DE GUSTAV MAHLER (17-02-1985)

Gregorio Casasempere a 1985
Gregorio Casasempere a 1985

En una entrevista publicada un día abans del concert a «Ciudad» , «Lo que me dice el amor» es el títol del VI Moviment de la III Sinfonía de Gustav Mahler en la qual ell afirma que és «la meua primera transcripció seriosa perquè la major dificultat és adaptar una partitura per al gran so orquestral al reduït conjunt d’instruments d’una banda. Ha estat un exercici interessant i creatiu, però també com el deure d’un escolar aplicat i, en definitiva, d’un jove que ara 26 anys, i que des de petit, no pot concebre la vida sense la música. Si he triat aquest moviment és perquè m’ha semblat més assequible per a les possibilitats de la banda. Aquest ha estat un plantejament important, però per descomptat ho he fet per pur plaer, però el que està clar que no l’hauria transcrit si no tingués després la possibilitat de tocar-la, d’executar-la amb els instruments de què disposa la banda».

Este moviment completa la primera part del concert amb una transcripció per a banda de Francisco Carchano de la «Serenata Nocturna en Sol Major K.525» de Mozart; i la segona part consta de la «Segunda Suite en fa para banda» de Gustav Holst; i «Hoja de álbum» i «Tres dances valencianes» d’Amando Blanquer.

13.- DIUMENGE DE RAMS A L’ANY INTERNACIONAL DE LA MÚSICA (31-03-1985)

PRIMERA APARICIÓ DEL NOSTRE DIRECTOR ÁNGEL LLUÍS FERRANDO

Programa de mà del Diumenge de Rams de 1985
Programa de mà del Diumenge de Rams de 1985

Mentre era estudiant al Conservatori, el nostre director en l’actualitat Ángel Lluís Ferrando fa la seua primera aparició a la banda convidat pel director Gregorio Casasempere tocant els esquellots en la marxa mora de Enrique Llácer «Regolí», «Ana-Bel». En la temporada següent ja entra en plantilla a la banda com a percussionista. Esta marxa apareix en la darrera part del concert juntament en les obres de Camilo Pérez Monllor, «Lo Rat Penat», de Evaristo Pérez Monllor «De Jerez al puerto» i «Tristezas y alegrías»; de Rafael Casasempere, «La Cashba», «Cheu Sinfònic» i «Pelayo»; i, per últim «Muntanyessos dianers» de Vicente Juan Sanoguera.

 La segona part enterament dedicada a Amando Blanquer Ponsoda s’interpreta «Marcha Homenaje», «Marxa del Centenari», «Musical Apolo», «Aleluya» i «Tarde de abril».; i en la primera part, apareix «La primera de abono» de Camilo Pérez Laporta; «Puerto» i «Valencia-Alcoy» de Julio Laporta i «Fontilles», «Alma española» i «El Cadi Ben Il-Sou» de Camilo Pérez Monllor.

14.-DARRER CONCERT DE LA PRIMITIVA «LA NOSTRA MÚSICA»  (22-12-1985).

L’ADÉU DEFINITIU AL TEATRO CIRCO

Amb este programa tanca definitivament l'emblemàtic Teatro Circo d'Alcoi
Amb este programa tanca definitivament l’emblemàtic Teatro Circo d’Alcoi>

El destí o l’atzar vol que La Primitiva sigui la banda que clausuri definitivament el teatre, aleshores un fred 22 desembre d’1985 aquest fet es concreta amb un concert de música simfònica de caire absolutament alcoià que porta l’epígraf de «La Nostra Música».

Sota la dirección de Gregorio Casasempere, arrenca el concert amb la transcripció per a banda de l’obra composada originalment per a orgue «Salmodia Solemne Opus 5» de José Espí Ulrich; i la «Leyenda Opus 207» de José Carbonell García amb els moviments «Poema descriptivo», «Una tarde», «Crepúsculo vespertino», «A medianoche» i «Amanecer».

 La segona part, amb una altra transcripció del director, la monumental obra simfònica basada en dances alcoianes «El fandango de Barxell» de Gonzalo Blanes; i, per últim, «Himno a Alcoy» de José Jordá, amb la col.laboració de la Coral Polifònica Alcoiana.

  Un fermall d’or el d’aquest concert que posa punt i final a vuitanta anys d’història cultural a la nostra ciutat, i tal com es veu a la primera part, un teatre que no va tenir la sort de conèixer una rehabilitació que hauria estat de desitjar. El teatre del col.legi dels Salesians i les posteriors reformes del Teatre Calderón anirien cobrint tots els actes culturals que fossin succeint a Alcoi.

**************
Notes de l’autor:

 Totes les dades estan extretes de l’arxiu de la Corporación Musical Primitiva i del periòdic «Ciudad de Alcoy» de l’hemeroteca de la Biblioteca Municipal Central d’Alcoi.
M’han ajudat a preparar este dossier «gent de la casa» com Antonio Adamuz, Rafael Serra i el nostre director Ángel Lluís Ferrando m’ha solucionat diversos dubtes que he tingut.

Malgrat els retocs digitals, demane disculpes per la mala qualitat d’algunes fotografíes que apareixen al dossier però he considerat que es tractaven de fets històrics per a la banda i era imprescindible la seua aparició.

***************

 

Dossier: El Teatro Circo d’Alcoi (1903-1985) (1ª part)

Façana del teatre en plena ruïna
Façana del teatre en plena ruïna

En aquesta primera part, parlarem sobre el concepte de teatrecirc, dels seus orígens i posteriors reformes, de la seva importància com a marc escènic de la major part de l’activitat cultural que s’exhibia a la nostra ciutat i en l’últim capítol sobre els problemes i contratemps que hi va haver per a una rehabilitació que mai es va arribar a realitzar.
La segona part, en breu, tindrà com a protagonista a La Primitiva, la qual va arribar a celebrar més de mig centenar de concerts, alguns d’importància històrica.

 

Vista original del teatro en 1903
Vista original del teatre a 1903

Pablo Martínez. Després del privilegi que va suposar que La Primitiva haguera estat actuant al Teatre Chapí de Villena el passat 24 de Maig, em va venir a la memòria que a Alcoi vam tenir un teatre de similars característiques que va deixar de funcionar fa gairebé trenta anys. Repassar més de vuitanta anys des d’aquí no permet ser tan exhaustiu com un voldria, però unes petites pinzellades de tots els esdeveniments culturals que es van poder gaudir, prestant especial atenció als que va realizar La Primitiva, en aquest recinte servirà per fer recordar als veterans i, sobretot, descobrir i conèixer als més joves de la banda el tan gran patrimoni cultural que vam tindre a la nostra ciutat.

SOBRE EL CONCEPTE

Després de la reforma de 1944
Després de la reforma de 1944

Sent el seu origen França, el concepte de TeatreCirc apareix a la fi del segle XIX, trencant amb l’estil que imperava des d’Itàlia. Aquest estil d’arquitectura francès intentava aconseguir una major interactivitat entre l’espectador i l’artista, apareixent la forma circular i apartant el tall rectangular de l’estil italià que jugava entre altres factors amb la perspectiva profunda de l’escenari.

Amb l’aparició de les avantguardes en la dècada dels 20, la sorra i l’espai circular predominaria sobre l’arquitectura teatral. A Espanya van arribar a construir-se sobre seixanta teatrecircs des de principis de segle, i concretament a la Comunitat Valenciana van arribar a existir set a València, i la resta es trobaven a Alcoi, la Vila Joiosa, Requena, Xàtiva, Dénia, Villena (antic Chapí) i dos a Alacant.

SOBRE EL RECINTE

El teatre es trobava al carrer Gonzalo Barrachina, n º 6 en el lloc que ara ocupa la plaça de Vicent Andrés Estellés i la finca on es troba el Club Taurino i la Societat El Trabajo.

Així publicava la noticia de l'inauguració del teatre el "Heraldo de Alcoy" el día 22 d'octubre de 1903
Així publicava la noticia de l’inauguració del teatre el «Heraldo de Alcoy» el día 22 d’octubre de 1903

Va ser inaugurat el 22 d’Octubre de 1903 amb una capacitat per 1.032 espectadors i era propietat de la Societat de Socors Mutus o Societat Benefico-Social El Trabajo. La sessió inaugural, tal com apareix en l’edició del «Heraldo de Alcoy» del mateix día va constar de la sarsuela «El puñao de rosas», de Chapí,  el drama «Carceleras» i el sainet valencià «Les viudes de la placeta». El 1944, aquesta Societat va llogar el teatre a Rafael Ivorra Reig de l’empresa Ivorra que va encarregar a l’arquitecte José Cortés una reforma per adaptar-lo als nous temps ampliant la seva capacitat a 1.247 persones.

En Nadals de 1985, va baixar definitivament el teló, després de estar més de any i mig sense projeccions cinematogràfiques. Precisament, va ser La Primitiva la que va posar punt i final a l’història del teatre un 22 de desembre de 1985, amb un concert dirigit per Gregorio Casasempere Gisbert baix l’epígraf «La Nostra Música». Tan sols tres díes abans, s’havía efectuat un concert de Nadaletes pels xiquets del Jardí d’Infància «Nanets».

 

 

IiNTERIOR
Aspecte del teatre en plena representació d’un sainet a principis dels 80

TEATRE

El 1965, celebrant l'X aniversari de La Cazuela i després de la representació de "La Metamorfosis" de Kafka, el director Moisés Hidalgo agraeix al públic el seu suport
El 1965, celebrant el X aniversari de La Cazuela i després de la representació de «La Metamorfosis» de Kafka, el director Moisés Hidalgo agraeix al públic el seu suport

En l’àmbit local, és molt coneguda la repercussió nacional que van tenir els muntatges de la Compañía Estable La Cazuela fundada el 1955 i de la qual van sorgir figures com Mario Silvestre, Amparo Múrcia, Salomó Sanjuán o Miguel Martí, entre d’altres i en la qual va debutar Ovidi Montllor, destacant versions com les de «La metamorfosis» de Kafka, amb la qual van celebrar el seu desè aniversari; «El zoo de cristal» de Tennesse Williams; «Mirando hacia atrás con ira» d’Osborne; «Seis personajes en busca de autor» de Pirandello; «El cementerio de automóviles» d’ Arrabal i el musical «Jesucristo Superstar».

Amb altra temàtica completament diferent i molt localista, es troben els sainets festers (comèdies costumistes de caire purament alcoià amb el rerefons de la festa de moros i cristians sempre present) d’autors com Armando Santacreu, Ernesto Valor o Joan Valls sent representades pel grup escènic de l’Associació de Sant Jordi amb títols com «Nou cadires i una androna», «Pensat i fe, «Em veig negre per eixir de negre» o «Més dur que l’Alcoià o un penalty ben Ficat».

En 1984 Lola Herrera va sortir decebuda d'Alcoi, de veure com la seva representació es va saldar amb un fracàs en taquilla i de veure un teatre en estat ruïnós amb camerinos en penombra amb la visita inesperada d'alguna rata
En 1984 Lola Herrera va sortir decebuda d’Alcoi, de veure com la seva representació es va saldar amb un fracàs en taquilla en un teatre en estat ruïnós amb camerinos en penombra amb la visita inesperada d’alguna rata

Per altra banda, a la nostra ciutat van venir multitud de revistes musicals de Colsada i companyes d’actors i característics com Margot Cottens, Quique Camoiras, Andrés Mejuto, Antonio Ferrándiz, Lolita Sevilla, María Dolores Pradera (com a actriu), Tina Gascó, Lili Murati o Ana Mariscal.

 

Ja en l’època del tardofranquisme i de la transició, aquestes revistes i comèdies anaven pujant de to, limitant amb l’època del «destape» al cinema,  que incloïen vedettes i còmics amb títols com «Te vas a poner morao» o «Bellezas al desnudo».

 En l’última etapa del teatre, van continuar venint la Compañía Nacional de Teatro María Guerrero a 1968; María Luisa Merlo y Carlos Larrañaga amb «El baile» d’Edgar Neville; Lola Herrera amb «Cinco horas con Mario» de Miguel Delibes a 1984; Pedro Osinaga amb «Sé infiel y no mires con quién», María José Goyanes, Pastor Serrador, Luis Barbero, Juanito Navarro, María Luisa Merlo, Rafaela Aparicio o els polèmics Els Joglars que van vindre en varies ocasions: una d’elles per celebrar el 20º aniversari de La Cazuela amb «Alias Serrallonga» en 1975 i posteriorment amb «Laetius» u «Olympic Man».

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

CINEMA

Comença a projectar cinema en 1915 amb pel · lícules d’episodis: «La llave maestra», «Fantomas», …. sent la primera pel · lícula muda que es va projectar «Ella va a la guerra» (1929) d’Henry King. Va ser la primera sala a ser habilitada tècnicament per projectar pel.lícules sonores en 1931, coincidint amb la II República, propiciant un desenvolupament important del nou espectacle de moda que faria que a Alcoi arribés a comptar amb una desena de locals a la primera meitat del segle XX. La pel · lícula dels EUA «Paddy, lo mejor a falta de un chico» seria una de les pioneres amb diàlegs en ​​espanyol que es va estrenar en aquesta sala, després seguirien moltes.

Primer llargmetratge mut exhibit al teatre: "Ella va a la guerra" (1929)
Primer llargmetratge mut exhibit al teatre: «Ella va a la guerra» (1929)
"Paddy, lo mejor a falta de un chico", una de les primeres pel.lícules sonores projectades al teatre
«Paddy, lo mejor a falta de un chico», una de les primeres pel.lícules sonores projectades al teatre

Posteriorment, la Societat El Trabajo va llogar el teatre a l’empresa Espectáculos Ivarca perquè gestionés la seva explotació com a sala cinematogràfica juntament amb el Calderón, el Monterrey, el Principal i el cinema d’estiu El Jardín gràcies a la qual es va poder veure a Alcoi (normalment en règim de programa doble) pel.lícules com «La quimera del oro» de Chaplin, «El signo de la cruz» i «Policia Montada del Canadá» de De Mille, «Al servicio de las damas» de La Cava, «El leon de Esparta» de Maté, «El hombre tranquilo» de John Ford, «20.000 leguas de viaje submarino» de Fleischer i posteriorment «El baile de los vampiros» de Polanski o «Ensayo de un crimen» de Buñuel.
Des de mitjans dels 70 i coincidint amb el declivi del teatre, aquest va passar a convertir-se en una sala d’reestrenes amb programes doble en què s’alternaven continuacions d’estrena del Calderón com «La espía que me amó» o «La mujer del teniente francés» amb comèdies espanyoles («Los que tocan el piano» o «Vota a Gundisalvo»), cinema d’arts marcials Mano de hacha»), èxits de Terence Hill i Bud Spencer Dos misioneros» de les que recordo grans cues), «spaghettiwesterns» Por la senda más dura», «Django») i reposicions de cinema clàssic amb títols com «Una noche en la ópera», «Quo Vadis», «Un hombre para la eternidad», «La vuelta al mundo en ochenta días», «El mundo está loco, loco, loco, loco» o «Juana de Arco».

 L’últim programa doble que es va projectar va ser al maig de 1983: «La montaña del dios caníbal» i «La patrulla de los inmorales» d’Aldrich, encara que després del parèntesi d’un any, l’adéu definitiu va vindre amb «Correo especial» i «Sal gorda» de Trueba l’1 de maig de 1984. Fins desembre de 1985 no es tancaría el teatre.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

MÚSICA

L'Armónica Alcoyana a 1957 al teatre
L’Armónica Alcoyana a 1957 al teatre

Sarsuela, dansa, flamenco, música festera, música clàssica i el primer concert de jazz en directe a Alcoi van tenir presència a l’escenari del teatre.

 Gran èxit va tenir el Grupo de Percusión de Madrid fundat el 1976 per José Luis Temes i que va actuar el 1979 a Alcoi. Amb un color totalment distint es desenvolupaba el Carrusel Mágico del Varieté vint anys enrere amb Lolita Sevilla i a mitjans dels 60 el Festival Juvenil de Arte Flamenco «Los Joselitos del Cante».

 VarsoviaLes agrupacions musicals alcoianes també van tindre protagonisme amb la Coral Polifónica Alcoyana, Armónica Alcoyana y la Orquesta Sinfónica Alcoyana fundada a 1953  per Rafael Casasempere i que va tindre com a director a Gregorio Casasempere Juan durant més de vint anys.

 La Asociación de Amigos de la Música de Alcoy va ser fundada el 1983 i el seu primer concert al teatre va ser el 21 de febrer de 1984 amb l’Orquestra de Cambra de la Filharmònica de Varsòvia. Fins al tancament del teatre, es van succeir les actuacions de l’Ensemble de Grenoble (17/01/85), l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Praga (15/10/85) i sarsuela amb la Companyia Lírica de Antonio Amengual (en diverses ocasions : juny 1984 i gener i juny de 1985).

 

"La Dogaresa" y "Marina" por la Compañía Lírica Amengual
«La Dogaresa» y «Marina» por la Compañía Lírica Antonio Amengual

 

En demanar la col · laboració del seu president Alfonso Miguel Jordá Morey per aquest dossier, ens revela un desolador retrat dels últims dies del teatre: «El motiu principal de les poques actuacions era l’eminent ruïna del teatre, el fret que és passava si era hivern i el problema en la càrrega i descàrrega dels materials, decorats per a la sarsuela i un muntó de problemes més, también el mal estat dels camerins d’artistes «.
El 20 de novembre de 1980, va tenir lloc el primer concert de jazz a Alcoi amb l’actuació del grup polonès Swing Workshop i la cantant Marianna Wroblewska, que si bé va omplir el teatre sobretot de públic jove, no va acabar de convèncer musicalment als assistents allà congregats.

La sarsuela sempre ha estat present en el teatre amb la tasca de l’Agrupació Lírica «El Trabajo» que encara segueix el seu camí després del recent èxit de Agua, azucarillos y aguardiente.

 

Jazz
Escenari muntat per al primer concert de jazz el 20 de novembre de 1980: Swing Workshop (Foto: Paco Grau)

L’embrió d’aquesta agrupació va ser l’Agrupació Teatral «San Roque» on, entre les dècades dels 70 i 80, actors tan coneguts i estimats pel públic alcoià com Rosita Vicedo, Francisco Baldó, Mario Valls, Ángel Pérez, Chelo Valls, Paco Aznar i molts més van posar en marxa muntatges de sarsueles com La del manojo de rosas, Luisa Fernanda, El cantar del arriero o La Verbena de la Paloma amb direcció escènica de Camilo Candela i direcció musical de Jaume Lloret o de Gregorio Casasempere, normalment.

PROCÉS D’UN TEATRE QUE MAI VA TORNAR

(Foto: Paco Grau)
(Foto: Paco Grau)

Un cop clausurat amb l’últim concert que va ser de La Primitiva, el teatre no tenia pràcticament d’escenari a principis de 1986 ja que l’empresa Ivarca va començar a desmantellar els telers, teló de boca, embarrilados i altres elements d’atrezzo, i ja es començava a elaborar l’avantprojecte de rehabilitació per part del Ministerio de Obras Públicas, el qual es retardava constantment per tenir uns costos elevats.

A la fi de 1987, l’Ajuntament, sent alcalde José Sanus,  va oferir a la Societat El Trabajo la simbòlica quantitat de deu milions de pessetes (uns 60.000 euros) per la cessió del teatre, ja que era requisit indispensable convertir-lo en Teatre Municipal per poder reformar. La Societat va accedir amb la condició de la restauració del teatre i de l’edifici de la Societat que per llavors englobava a la Orquesta Sinfónica, La Cazuela i Amigos de la Música. En aquells dies, també es va anunciar que l’arquitecte Javier Feducci seria l’encarregat de la rehabilitació, englobat dins del pla del MOPU amb un pressupost d’uns 180 milions de pessetes (uns 966.000 euros). La primera fase de la remodelació es va iniciar al març de 1988 amb l’enderrocament de les zones més deteriorades, concretament amb les de l’edifici annex, que pertanyien a la Companyia Hidroelèctrica.

(Foto: Paco Grau)
(Foto: Paco Grau)

En posteriors fases, van aparèixer a la llum motius decorats amb ferro forjat suggerint una ornamentació floral que encaixaven amb l’estil modernista de principis del XX, i que van ser coberts de guix pintat, possiblement en la reforma de 1944.

El teatre va ser propietat de l’Ajuntament per deu milions de pessetes amb la signatura d’escriptura de venda el 20 de desembre de 1989 per part de Jaume Bordera, vicepresident del Trabajo i Josep Pérez i Tomàs, primer tinent d’alcalde, amb la qual es podrien agilitzar els tràmits amb el Ministeri per iniciar la restauració per part de Feducci.

Paco Grau4
(Foto: Xavi Terol)

Al març de 1990, s’anuncia que les obres de rehabilitació tindran un cost de 300 milions de pessetes (sobre 1.600.000 euros) sufragats pel MOPU. També des de la Generalitat Valenciana s’anuncia que aportarà 50 milions de pessetes (uns 270.000 euros) dins del projecte «Música 92» que consisteix a dotar de la infraestructura necessària per potenciar l’oferta musical en diferents poblacions de la Comunitat Valenciana. Pocs mesos després, el pressupost de l’obra es comença a disparar (de 180 a 470 milions de les antigues pessetes) per l’estat ruïnós del teatre i a la incorporació de zones de l’entorn del projecte.

Al desembre de 1991 tan sols queda l’estructura tan febla que és pràcticament no aprofitable amb un sostre de fusta i suro i es parla de demolir per complet. Definitivament, a finals de 1992, s’abandona la idea de la rehabilitació ja que després de l’estudi del subsòl, es valorava que el cost dels fonaments per a l’auditori seria de 400 milions de pessetes, apart del cost de la construcció del teatre que ja hem dit que era de 300 milions.

A partir d’aquí, el Teatre Circo ja és història formant part de la memòria col.lectiva dels alcoians.

**************
Bibliografía consultada:
«Cent anys d’il.lusions» de Josep Lluís Peiró.
«Alcoyanos de fábula» de Ricardo Canalejas Romá.
Periòdics «Heraldo de Alcoy» i «Ciudad de Alcoy» de l’hemeroteca de la Biblioteca Municipal Central d’Alcoi.
A la xarxa:
http://www.prospectosdecine.com de Paco Moncho.
http://www.revistalafactoria.eu // Artículo «El Teatro-circo en España: apuntes» de Genís Matabosch i Eiximenis.
Agrair també la ajuda prestada pel fotògraf Paco Grau al poder publicar les seues fotos i el material i les paraules aportades per Alfonso Miguel Jordá Morey, president de la Asociación de Amigos de la Música de Alcoy.
***************

 

A %d blogueros les gusta esto: