La Primitiva va participar en un acte nadalenc de caire antifeixista en els primers mesos de la guerra
Un ‘Dia del Niño’ de similars característiques a Catalunya (Cartells del Pavelló de la República, Universitat de Catalunya www.mdc.csuc.cat
Pablo Martínez. L’actual crisi sanitària provocada per la pandèmia del Covid-19 ha generat tot un seguit de canvis en els nostres hàbits socials i culturals coneguts com a ‘nova normalitat’. Les distàncies de seguretat, les mascaretes i l’obligatorietat d’evitar aglomeracions en recintes urbans formen part ja de la nostra vida quotidiana fins que aparegui algun fàrmac que pugui curar aquest nou virus i alleujar el col·lapse sanitari en les diferents àrees de salut del territori nacional. Per anar conscienciant la societat, es diu des dels alts estaments polítics que «enguany no tindrem un Nadal normal», degut a les possibles restriccions en les reunions familiars nadalenques. A l’espera que es decideixi com es van a organitzar els diferents actes festius característics de l’ara anomenat ‘Nadal alcoià’, recordem altre Nadal diferent.
Corre l’any 1937. El país es troba embrancat en una guerra fratricida des de feia cinc mesos. Fins als bombardejos de setembre de 1938, aquesta guerra no tendria una incidència plena a Alcoi. No obstant això, el clima estava enrarit mentre la ciutat es trobava encara en zona republicana. Es succeïen els assassinats puntuals a falangistes i gent afí al règim militar sublevat, mentre propietats privades i les empreses s’anaven confiscant i col·lectivitzant. La nostra ciutat es va convertir a nivell nacional en un exemple paradigmàtic d’aquest fenomen, convertint-se en una ‘petita Rússia’. [1]
Noticia de l’esdeveniment per a ser difosa a Radio Alcoy (Arxiu Municipal Alcoi, ref. 005220)
Durant els anys de la República, es va seguir respectant la festivitat dels Reis Mags que va ser organitzada en un principi per la Filà Gusmans i després pels Miqueros amb la col·laboració de Radio Alcoy. A partir de 1934, són els Marrakesch els organitzadors de l’esdeveniment obrint una subscripció popular per sufragar les despeses d’organització. Després de l’esclat de la Guerra Civil i ja l’any 1937“el Consejo Económico Político y Social ha acordado declarar días laborables los días 25 y 26 y se decide suprimir la celebración de las fiestas que indiquen viejas costumbres, dadas las circunstancias por las que atraviesa España”[2], de manera que suprimeix la celebració dels actes nadalencs i es decideix organitzar el ‘Dia del Niño” a celebrar el 3 de gener al Teatro Circo.
El Socorro Rojo Internacional i la Filà Ligeros s’encarreguen d’organitzar aquest acte per als xiquets refugiats a la nostra ciutat. La Primitiva va ser la banda encarregada d’amenitzar l’acte “ejecutando himnos revolucionarios del momento que fueron coreados por todos los niños. Éstos ocupaban todas las butacas de la planta baja del teatro”[3]. Del repartiment dels joguets distingits per a xics i xiques, es van encarregar joves i “bellas antifascistas del Socorro Rojo Internacional”. Gràcies als repertoris[4] que conserva la banda, podem citar alguns dels títols que segurament es van interpretar aquell dia: l’Himno Popular Antifascista de Roberto Moya; Los hijos del pueblo; La Internacional o La joven guardia[5]. Ara per ara, no podem assegurar si es tractava de la banda en la seva totalitat o d’un grup reduït.
El director titular, Luis Vicente Claver Solano[6], encara es trobava a Alcoi mentre dirigia simultàniament la banda del Regiment d’Infanteria Biscaia 12. A l’igual que el també militar José Carbonell García, titular de la Música Nova de llavors, el músic extremeny era sensible a la causa republicana com demostra la donació de 37 pessetes al Socorro Rojo Internacional per a l’adquisició de material sanitari, quantitat percebuda per la banda del Regiment al realitzar un passacarrer solidari[7]. L’edició del ‘Día del Niño’ de l’any següent ja no va tenir la mateixa repercussió a causa del cansament que s’anava estenent a la població i les diverses campanyes d’ajudes que s’anaven demanant al llarg de l’any[8]. A l’acabar la guerra amb la dictadura franquista al poder, es van anar reinstaurant els diversos actes nadalencs amb els consecutius canvis d’itineraris i horaris al llarg dels anys, fins arribar tal com els coneixem avui dia.
Probablement, serà un Nadal diferent provocat per una greu crisi sanitària però no tan dolent com els d’aquells anys a conseqüència d’una altra crisi de convivència i desraó.
——
[1] Per a conéixer amb major profunditat aquest fenomen, recomanen la lectura de La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española. Pervivencias temporales y desmemoria en el presente alcoyano (Ed. Neopàtria, 2020), d’Àngel Mora Castillo.
[2] Periòdic Humanidad de finals de desembre, ressenyat per Rafael Coloma en el seu llibre Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Gráficas Díaz, 1985, pág. 68)
[3] La crónica d’aquest esdeveniment es pot consultar a l’edició del 5 de gener del diari Humanidad.
[4] Agrair novament el testimoni escrit del clarinetista Rafael Serra Carbonell, pare de Rafael Serra Moncho que conserva els repertoris d’aquells anys.
[5] Aquest Himne de la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya serviria de base per a la banda sonora de Roque Baños de la pel.lícula Las trece rosas (2007) d’Emilio Martínez Lázaro.
[6] Més información sobre el músic militar a la Revista de Festes de Moros i Cristians 2018: Luis Vicente Claver Solano, un director de La Primitiva (Pablo MARTÍNEZ BLANES, pág. 170)
Amando Blanquer va ser l’autor dels interludis musicals inspirats en música hebrea
«Pasión de Jesús» al Teatro Circo en 1966 (Foto extreta de «Alcoi, 1881-1980»)
Pablo Martínez. La famosa Companyia de Teatre Estable «La Cazuela» va posar en escena Pasión de Jesús del poeta Joan Valls a la Setmana Santa de 1966 que en aquell any va caure la segona setmana d’abril. El Dijous, Divendres i Dissabte Sant (7, 8 i 9 d’abril), es va omplir l’aforament del desaparegut Teatro Circo per presenciar «el acontecimiento teatral del año». (1)
Definida com un poema sacre en dos actes i nou quadres en què s’alternen vers i prosa es recullen els últims dies de la vida de Jesús des de la seva entrada a Jerusalem fins a la seva mort a la crucifixió. El poeta alcoià s’inspira més en la Historia de Cristo de Giovanni Papini (2) que en els textos evangèlics, aconseguint amb això una certa originalitat ja que apareix també un personatge de la nostra època que comenta l’acció amb continguts religiosos i polítics.
Cartellera (Foto del llibre «Joan Valls, vida y obra de un poeta»)
El muntatge va ser dirigit per Roberto Sansilvestre amb escenografia d’Antonio Torregrosa. En els seus principals papers, apareixen Juan Sanjuan com Jesús; Jaume Bordera com Judes, i Luis Llorens com Sant Joan Evangelista, fins ajuntar un total de 46 actors. En diferents moments de l’obra, apareixen uns interludis musicals compostos pel mateix Amando Blanquer. L’autor de Iridiscencias Sinfónicas es va basar en temes i cançons populars hebrees que van ser interpretats per l’Orquestra Simfònica Alcoiana i la Coral Polifònica Alcoiana dirigides ambdues per Gregorio Casasempere Juan.
Les tres funcions van tenir plens diaris i es van repetir les representacions a l’any següent al Teatre Salesià amb altres actors que no tenien l’experiència ni la solvència dels de La Cazuela. El fracàs d’aquest segon muntatge juntament amb el to fosc i fúnebre de l’obra va fer que caigués ràpidament en l’oblit. Amb motiu d’aquesta efemèride, seria un bon motiu per rescatar-la a través de noves representacions o d’alguna lectura dramàtica.
—-
(1) http://www.devuelvemelavoz.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=14263.mp3 . En aquesta pàgina de la Universitat d’Alacant, dedicada a recuperar material sonor i radiofònic dels anys de la dictadura i la transició democràtica, apareix un fragment de la representació, propietat de l’arxiu sonor de Ràdio Alcoi.
(2) L’escriptor italià Giovanni Papini (Florència, 1881-1956) fou inicialment ateu i escèptic, posteriorment va passar a ser un fervorós catòlic. La seua Historia de Cristo (1921) no és una biografia sinó una reflexió a partir dels fets o successos que envolten el rumb de Jesús de Natzaret, permetent donar noves idees sobre les bases en què es fonamenta el cristianisme.
**********************************************
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
PARRA VERDÚ, Pedro Juan: «La Cazuela, Compañía de Teatro Estable en la sociedad alcoyana (1950/1968)» (pags. 156 i 157) (Gráficas Ciudad, 1995)
MIRÓ GARCÍA, Adrián: «Joan Valls, vida y obra de un poeta» (pags. 131 i 132) (Caja de Ahorros del Mediterráneo, 1989)
Pablo Martínez. Cuando se cumplieron 70 años el pasado mes de junio del concierto en que La Primitiva celebraba el centenario de su fundación realizado el 10 de junio de 1945 con quince años de retraso, recordamos cómo se desarrolló aquel día gracias a la crónica aparecida en el periódico Alcoy (1) al día siguiente. Ante todo, mi agradecimiento a Rafael Serra por haberme facilitado el periódico, los programas y la foto que aparece en el dossier.
AYER DOMINGO, LA LAUREADA BANDA DE MÚSICA LA PRIMITIVA, CONMEMORÓ EL CENTENARIO DE SU FUNDACIÓN.
Grandes conciertos musicales en el Teatro Circo y en la Glorieta.- La bandera de la Corporación fue coronada por el Alcalde
Concert Centenari Banda (10/06/1945)
Ayer domingo, celebróse con toda brillantez la gloriosa fecha del centenario de la fundación de la laureada banda de música La Primitiva, conmemorando además los premios obtenidos por esta vieja corporación musical en los certámenes de Alicante y Valencia, los años 1889 y 1893, respectivamente.
Los festejos consistieron en una Misa rezada, que celebróse en la Parroquia de Santa María, a las nueve horas, que vióse muy concurrida, interpretándose piadosas composiciones por la orquesta de La Primitiva y finalizando con un solemne Tedeum, por los cantores de la capilla.
A las once y media, en el Teatro Circo, celebró la banda, un magno concierto musical. El teatro estaba abarrotado de público y presentaba aspecto de gran solemnidad. Sobre las barandas de los palcos se colocaron los retratos de los insignes directores de La Primitiva y al fondo del escenario, presidiendo la figura de D. Francisco Cantó, fundador de la Corporación Musical, lienzo pintado por el notable artista alcoyano, José Mataix Monllor, que ha sido regalado a la banda.
Bajo la dirección del Maestro D. Fernando de Mora Carbonell dio comienzo el concierto, ejecutándose Ronda mora de Antonio Pérez, El capitán de Rafael Pascual, Mahomet de Juan Cantó, Abencerrajes de Julio Laporta Doménech, y Barcelona de Julio Laporta Hellín, en la primera parte. Tras un descanso, subieron al escenario las autoridades de la ciudad, ante cuya presencia, procedióse a la celebración del homenaje a La Primitiva. Miguel Bou, músico de la Corporación declamó muy sentimentalmente, una composición poética suya, dedicada a la bandera de La Primitiva, que figuraba junto a los dos músicos supervivientes de la banda, que conocieron la gloria de ser premiada en Alicante y Valencia. El notable periodista, compañero nuestro en la prensa, D. Luis Vicens Albors, leyó magnificamente, la bella y elevada poesía dedicada a La Primitiva, original de D. Guillermo Berenguer, Director del Instituto Nacional de Enseñanza Media de esta ciudad, que el público ovacionó largamente. La comparsa Abencerrajes, representada por su jefe D. Indalecio Carbonell, otorgó un lazo a la bandera y finalmente, el alcalde D. Miguel Matarredona Terol pronunció unas palabras de aliento a la Corporación, recordándoles los sacrificios de los músicos y directores fundadores, y procedió acto seguido a colocar sobre la bandera, una corona de laurel, magnífica obra de artesanía metálica llevada a cabo por D. Ismael Gisbert. El público aplaudió largamente este momento solemne y continuó la segunda parte del concierto, interpretándose la obertura de Cleopatra de Mancinelli y la de Rienzi de Wagner, obras ambas obligadas en los certámenes de Alicante y Valencia, respectivamente, que también fueron ovacionadas.
En la tercera parte ejecutóse El nuevo castillo de José Seva, Apolo de Camilo Pérez Monllor, Krouger de Camilo Pérez Laporta, que fue la obra que más gustó del concierto, por lo magistralmente compuesta por su autor, y el Himno a Alcoy de José Jordá, que fue escuchado de pie por todo el público. Finalizó el concierto con el Himno Nacional, escuchado brazo en alto, sucediéndose a la terminación grandes aplausos.
La Primitiva dirigióse tocando hasta la sociedad Apolo, siendo la banda a su paso por las calles, objeto de cariñosas ovaciones. En la entidad social se descubiró un pergamino que dicho centro artístico ofrenda a la Corporación.
En el Cuartel del Frente de Juventudes, a las dos y media de la tarde, celebróse un banquete, que presidieron las Autoridades militares, civiles, eclesiásticas y falangistas. Fueron más de doscientos los comensales que asistieron y hubo brindis alusivos a la fecha del centenario.
Miguel Matarredona Terol, alcalde de Alcoy (1944-1947) y presidente de Apolo (1943-1947) (Foto: Archivo Municipal Alcoy)
Por la noche, a las once en los jardines del parque Primo de Rivera, celebró la banda un concierto popular, dedicado a todos los compositores alcoyanos. Se interpretó Anselmo Aracil de José Espí, Alicante (polonesa) de Camilo Pérez Laporta, Ecos levantinos de Gonzalo Barrachina, A La Meca de Gonzalo Blanes, Tristezas y alegrías de Evaristo Pérez Monllor, Andante y polonesa de Juan Cantó y Un moble més de Julio Laporta, obteniendo grandes aplausos por parte del público que llenaba totalmente los accesos al templete.
(1) El periódico Alcoy tuvo tan sólo 43 números de existencia desde el 28 de abril de 1945 hasta el 22 de abril de 1946. Estaba editado por el Excmo. Ayuntamiento y la delegación local de la vicesecretaría de la eduación popular. Tenía una periodicidad semanal. (150 anys de premsa a Alcoi, 1987, José M. Santacreu Soler i CAEHA)
Vestíbul del teatre on s’aprecia, als laterals, les entrades a la cafeteria de la Societat «El Trabajo»
Tal com anunciava a la primera part, aquesta segona està dedicada a les actuacions que la Primitiva va realitzar al Teatro Circo. Quaranta anys on es van succeir celebracions d’aniversaris i centenaris, relleus de directors, estrenes d’obres convertides ja en clàssics i altres fets que van tenir com a escenari aquest, tristament, desaparegut teatre alcoià
Concert Diumenge de Rams 15-Abril-1984 (Foto cedida per Rafael Serra)
Pablo Martínez
Un total de51concerts va realitzar labanda en aquestescenarientre1945i1985.Tot i quetots són d’una qualitatconsiderable,farem unaselecciód’ells, per ordrecronològic, destacantper algunmotiu especial. Resaltar també que, en esta part, el teatre es converteix en una mera referència, ja que la banda va fer en estos quaranta anys concerts en altres punts, aleshores este dossier constitueix també un tros de la nostra història, tan apassionant i poc difosa.
1.- CONCERT CENTENARI BANDA (10/06/1945)
Concert Centenari Banda (10/06/1945)
Una sèried’acteses realitzenen dos caps desetmanaconsecutiusd’aquellmesde juny de1945,on es celebra, 115 anys després,el Centenaride la fundacióde la bandaielsguardonsque va obtenir enel Certamende Bandesd’Alacantde 1899ideValència en1893. En el matídel concert, el 10 de juny, hi ha unamissaa les 9h. a l’església deSantaMariaacompanyadaper unquintetde corda. Seguidament, ales11.15arrencael concert, dirigit per Fernando de Mora Carbonell,amb tresparts: a la primera, «Ronda Mora« d’Antonio Pérez; «El capitán»de RafaelPascual Pascual, «Mahomet»de JuanCantó; «Abencerrajes»de JulioLaportai«MiBarcelona»de JulioLaporta. A lasegona,lesobresobligades delscertàmensabansesmentats d’AlacantiValència: Oberturade «Cleopatra»deMancinelliil’Oberturade «Rienzi»de Wagner, respectivament.Hi ha en aquestapartunaofrenad’unacorbataartísticaper part delsAbencerrajesila imposiciód’una coronade llorera la banderade la bandaper l’alcalded’Alcoi. A latercerapart, «El nuevo castillo«de JoséSeva; «Apolo»de CamiloPérezMonllor; «Krouger»de CamiloPérezLaporta; i el «Himno a Alcoy« de José Jorda. Despréshi haun dinaren elssalons deApolo, onla Societatregalaun pergamíhonorífic.
Descobriment de la placa commemorativa del 175 aniversari en 2005
Aquestmateixdia ales23h. se celebra un altreconcerten duespartsa la Glorietaamb músicade compositorsalcoians: «Anselmo Aracil« de José Espí; «Alacant» de CamiloPérezLaporta; els números3 i4 de «Ecos levantinos«de GonzaloBarrachina, «A laMeca«de GonzaloBlanes; i enla segona: «Tristezas y alegrías«d’EvaristoPérezMonllor; «Capricho español»de CamiloPérezMonllor;«Andante ipolonesa«de JuanCantó i«Unmoblemés»de JulioLaporta.
A la setmanasegüent, el 17 de juny, se celebrauna Missaen memòria delsdifuntsde la Corporació,idesprésesrealitza unacercavilades de l’Avingudadel GeneralMola(actualment ElCamí) finsApolo, ones descobreixuna placacommemorativa del Centenari dela Corporació al nº 6 del carrer Sant Nicolaui que va ser rectificada i canviadaen2005, ambmotiu del175aniversari, ja que enl’originalconstavaque l’any dela fundació va seren1820.
A les 11.15 h. s’interpreta sota la batuta de Fernando de Mora Carbonell un concert-homenatge a la figura de Ruperto Chapí amb motiu del centenari del seu naixement.
PRIMERA PART:
-L’obertura de «El tambor de Granaderos»; la gran fantasía «La Patria Chica» i selecció de la sarsuela «La bruja».
SEGONA PART:
-Fantasía morisca «La corte de Granada» amb quatre parts: «Introducción y marcha al torneo, Meditación, Serenata y Final» ; i el preludi de «La Revoltosa».
3.-PRESENTACIÓ DEL JOVE DIRECTOR AMANDO BLANQUER PONSODA (04-03-1956)
La 2ª part va ser enterament dirigida per Amando Blanquer
Talcoms’aprecia en elprogramade màde l’esquerra, totala segonapart va serdirigida peljove Amando Blanquer en la seua presentació a Alcoi que va ser premiat per la Diputació de Valencia en 1955, el qual va conduir el preludi de «La Revoltosa» de Chapí, l’intermedi de «Goyescas» de Granados, «Asturias» d’Albéniz i el quart temps de la «Sinfonía del Nuevo Mundo» de Dvorak.
En la primera part, dirigida per Fernando de Mora, apareix entre l’obertura de «La flauta encantada» de Mozart i els quatre moviments de les «Escenas caucasianas»(En las montañas, En la aldea, En la mezquita i El cortejo del Sardar) d’Ivanov, la coneguda marxa fúnebre «Alcoy llora» d’Amando Blanquer dedicada a les víctimes de l’accident de l’autobús de la línia Alcoi-Valencia, esdevingut a 1954.
4.-JAIME LLORET MIRALLES, NOU DIRECTOR DE LA PRIMITIVA (07-04-1974)
El nou director rep la batuta de mans de Fernando de Mora
El concert és molt emotiu i històric per als annals de la centenària Corporació. En ells’operaun canvi en ladirecció de la banda: Fernandode Mora, elmestrede diversesgeneracionsde músics, dóna pas aun alumneseu queva ser:JaimeLloret. Entre tots doses creuauna emocionada abraçada, comrecolzamentper a unatascade continuïtata la banda. TambéJaimeLloret, comalcoiàifester,repde mans del«primer tro» dels Gusmans, la seua filà, una artísticabatuta.
Dividit en tres parts: la primera dirigida pel debutant s’interpreta en primera audició per la banda: «Los alazanes» de Francisco Rubio i «Monóvar» de Miguel Villar; després, ja apareixen els pasdobles «Peña Fontilles» de Gregorio Casasempere i «Remigiet» de Julio Laporta i, per últim, «Nostalgia mora» de Gonzalo Blanes.
Jaime Lloret Miralles, nou director entre 1974 i 1978
La segona part, dirigida per Gregorio Casasempere Juan, la «Suite alicantina» de Ricardo Dorado i «Las golondrinas» de José María Usandizaga, que són les obres obligada i de lliure elecció del V Concurs de Provincial de Bandes de Música de 1974 organitzat per la Diputacio i que la banda aconseguia el 2º Premi «ex-aequo» amb la banda de Granja de Rocamora; i, per últim, «La Cashba» de Rafael Casasempere.
La darrera part, ja dirigida pel director ixent de la banda, consta de quatre pasodobles: «La plana de Muro» de Francisco Esteve; «El K’Sar el Yedid» de Camilo Pérez Monllor; «Turista» de Evaristo Pérez Monllor i «Chapí» de Camilo Pérez Laporta i la marxa mora «Tarde de abril» d’Amando Blanquer.
5.- HOMENATGE AL MESTRE FERNANDO DE MORA CARBONELL (17-11-1974)
Els alumnes de música de l’Escola de Belles Arts regalen al mestre Mora una gran fotografía
Dos sónlesnotescaracterístiquesde l’homenatge: una, que se sumenal mateixtotselsdirectorsdelescorporacionsmusicals delaciutat; il’altra, que el concertestà compostper obresd’autorsalcoians. A laprimerapart, JoséAlmeria (Nova del Iris) dirigeix »MiBarcelona»de JulioLaporta; Vicente Jordá (Armónica Alcoiana), «Suspiros del Serpis« de José Carbonell; AntonioMompeán (Unió Musical) ,«Abencerrajesicegríes«deGonzalo Blanes; iconclouaquesta partamb la «Danzacaracterística« de la «Suite Levantina«de GonzaloBarrachina, dirigida perGregorioCasasempereJuan, director de la Coral Polifònica i la Orquestra Simfònica Alcoianes.
Texte de l’escriptor Jordi Valor i Serra dedicat a l’homenatjat publicat al programa de mà del concert
La segona part dirigida pel director titular Jaime Lloret s’interpreta «Tristezas y alegrías» d’Evaristo Pérez Monllor; «Serenata española» de José Espí i «Andante y polonesa» de Juan Cantó.
AmandoBlanquer, com a deixebleseu,isent llavorsdirector del Conservatoride València, se sumaa l’homenatgeala tercera partdirigint les seues obres «Musical Apolo» i la versió per a banda del «Ball de Velles» de «Tres Dances Valencianes»; per últim, l’homenatjat dirigeix recordant als seus mestres Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor «Fontinens» i «Uzul El M’Selmein»., finalitzant el concert el concert amb «L’Himne de Festes» junt amb la Coral Polifònica Alcoiana.
Elsactesprotocol.larisde la celebracióconsisteixenen el lliuramentd’unainsígniad’oribrillantsperpart del presidentdel CentreInstructiuMusicalApolo, EduardoGuillemMiró;d’una granfotografiaper partdelsalumnes dela seccióde músicade l’Escola Municipalde BellesArts;d’unpergamíper part del vicepresident de l’Associació de Sant Jordi. Se sumen també Adrián Espí Valdés, en nom de la Diputació d’Alacant qui li lliura una obra musical i el poeta Joan Valls li dedica uns sonets molt aplaudits.
6.-CENTENARI DE LA FUNDACIÓ DE LA SOCIETAT «APOLO» (1875-1975) (01-02-1976)
01-02-1976: Concert del centenari d’Apolo
Este concert dirigit per Jaime Lloret consta de dues parts:
-La primera part: «Musical Apolo» d’Amando Blanquer; la suite «L’Arlessienne» de Bizet i en primera audició per la banda «Pavana para una Infanta difunta» de Ravel.
-La segona part: una versió del mestre Mora de la «Romanza en fa» de Beethoven feta per al Grup de Vent que va competir al Concurs Musical de Joves Intèrprets d’Autors Clàssics convocat pel desaparegut Monte de Piedad de la Caja de Ahorros d’Alcoi, compost del requinto Jaime Gil Gironés; dels clarinets, José A. Monllor Alcántara, Juan Carlos Pastor Gironés, Federico Silvestre Cortés, Rubén Aparici Pastor i José Miguel Bou Pastor; del saxo alt, Eugenio Domínguez Mora; del saxo tenor, José A. Pozo González; i del bombardí Juan José Jordá Micó; a continuació la suite «Peer Gynt» de Grieg i el poema sinfònic «Finlandia» de Sibelius.
7.-PRESENTACIÓ DEL NOU DIRECTOR DE LA PRIMITIVA, GREGORIO CASASEMPERE GISBERT (28-01-1979)
Debut de Gregorio Casasempere Gisbert com a director de la banda
Amb tan sols20anysd’edat, entracom a directorde laPrimitiva, GregorioCasasempereGisbert, sent presentatcom el directormésjoveque mai hagipassatper la direccióde la banda, fillde GregorioCasasempereJuanidescendentd’unafamíliail.lustrede músicsalcoians.
Amb dues parts, la primera consta de «Pompa y circunstancia» d’Elgar; la suite «Les Erynnies» de Massenet amb tres moviments: «Danza griega», «La troyana» i «Saturnales» i «Las golondrinas» de José María Usandizaga.
La segona part apareix: «Suite levantina» de Gonzalo Barrachina amb els quatre moviments: «En la romería», «Cuento de niños», «En la trilla» i «Danza característica» ; i, per últim, «L’Ambaixador» d’Amando Blanquer.
El Centre Instructitu Musical Apolo regala a Jaime Lloret una placa commemorativa pels seus quatre anys al capdavant de la banda durant aquest concert.
8.-CONCERT 150 ANYS DE LA PRIMITIVA (1830-1980) (03-02-1980)
Juan Manuel Gómez de Edeta (Llíria, 1943)
Dirigitexcepcionalmentper GregorioCasasempereJuaniamblacol · laboració deltrompista José Manuel Gómez de Edeta, el qual java col.laborarel 1959en l’homenatge quese li va dedicara Fernandode Moraal TeatreCalderónjaque en aquells diesja erasolista dela Primitivade Llíriasent directorAmandoBlanquer.
El programa consta de «La Gran Pascua Rusa» de Rimsky-Korsakov; «Sigurd Jorsalfar» de Grieg; «Himno a Alcoy» de José Jordá i una obra composada «ex-profeso» per a aquest concert «En lo alto» de Tomás Aragüés amb dos moviments per a trompa dels Alps i banda «Cortejo» i «Danza y canción».
Per ser una propostainsòlitatranscriclesnotesde l’autorsobre l’obra:
«EN LO ALTO» es una obra para trompa de los Alpes y banda, a modo de Fantasía en dos partes, con una evocaión directa de la música de las montañas, tan ligada a la Trompa de los Alpes, instrumento por excelencia de las cumbres. Este instrumento, de origen suizo, se incorpora en esta obra a la música española, conservando su carácter peculiar inigualable, unido al majestuso mundo de las alturas.
El primer movimiento «CORTEJO», es una presentación solemne del instrumento solista, que canta una melodía a modo de «coral», acompañado de ritmos, casi todos a contratiempo, del resto de los instrumentos a base de acordes derivados de los armónicos de la nota FA, que son los únicos que permite obtener el instrumento solista.
El segundo movimiento «DANZA Y CANCIÓN» está construído sobre tres elementos rítmico-melódicos, unidos a nuestra música popular. El primero es un ritmo en 5/8 que evoca un «zortzico», en el que la Trompa de los Alpes se presenta dialogando con un grupo de instrumentos de metal, particularmente afines al instrumento solista. Viene después una melodía amplia, especialmente serena y dentro de las características esenciales de la Trompa Alpina, para ceder paso poco después a la melodía popular alcoyana «DE QUIN COLORET LA VOLS», expuesta en su mayor parte por los instrumentos de viento y recogida sólo al final por la Trompa de los Alpes, a modo de conclusión que enlaza con una breve coda con el ritmo inicial del «zortzico», con el que concluye la obra.
Gómez de Edeta va introduïr la trompa alpina a Espanya
El ritmo del «zortzico» y el tema popular de Alcoy, nacidos los dos al amparo de dos regiones tan esencialmente ligadas a las montañas hispánicas, dan carácter y adecuado marco a esta obra concebida bajo la inagotable inspiración poético-musical de las «cumbres».
«EN LO ALTO» está dedicada a Juan Manuel Gómez de Edeta, gran solista del maravilloso mundo que es la Trompa, y primer artista que ha llevado la Trompa de los Alpes a las salas de concierto de España y Estados Unidos.»
9.- CONCERT HOMENATGE A GREGORIO CASASEMPERE JUAN (09-03-1980)
Gregorio Casasempere Juan, homenatjat a 1980
Tal com va declarar l’alcalde d’Alcoi d’aleshores, Josep Sanus «es el pueblo de Alcoy quien homenajea a Gregorio Casasempere»al qual valoracom a representantdurantmoltsanysde la sensibilitatmusicalde la ciutatipartde la històriade la músicaalcoiana. Aleshores, ell declarava: «Sólo he hecho lo que me gusta, vivir de la mano de la música». Com a anècdota, compta que es va encarregar de la direcció de l’Orquestra «porque me quedé solo; mi hermano Rafael se fue, ¿qué tengo que hacer?. Soy director de circunstancias.».
Totes les entitats musicals van estar presents: l’Armònica Alcoiana dirigida per Vicente Jordá interpreta «Zambra gitana» de Gonzalo Barrachina i «Gitanerías» de Gonzalo Blanes; «Andante y polonesa» de Juan Cantó per l’Unió Musical amb Vicente Ivorra; la Nova actúa amb «Ball de velles», «En la romería» i «Cuento de niños» de Gonzalo Barrachina dirigida per José Almería i La Vella conduïda pel seu fill «La Trilla» i «Danza característica» del mateix autor que conforma la totalitat de la «Suite levantina».
La segona part es copada per l’Orquestra Simfònica i la Coral Polifònica Alcoianes amb dues obres de José Jordá, «Misa de Gloria» i «Himno a Alcoy» dirigida pel mateix homenatjat.
10.-COMMEMORACIÓ DEL I CENTENARI DE LA MÚSICA FESTERA ALCOIANA.
ESTRENA DE L’ÚLTIM DELS CLÀSSICS: «MARXA DEL CENTENARI» D’AMANDO BLANQUER (04-04-1982)
Gregorio Casasempere en un moment catàrtic del concert
BlanquerPonsodatorna acobrirlesexpectativesambl’estrenade la seva marxa«Marxa del Centenari»commemorantel ICentenaride la MúsicaFesteraAlcoiana i, que també dedica a Camilo Pérez Monllor com a «símbol de la millor música festera alcoiana» com diu en la partitura original.
Este concert és un viatge per la marxa mora amb quatre parts: la darrera va ser l’estrena abans esmentat i l’únic pasdoble del concert «El capità i els cavallers 1980» del mateix autor. També d’ell apareix en la tercera part: «Any d’alferis» i «Tarde de abril», juntament en dos obres de Rafael Casasempere «Mayahuba» i «Al-Azraq».
A la segona part, «Els tres capitans» de Camilo Pérez Monllor, «El mexuar» d’Evaristo Pérez Monllor i «Abencerrajes y cegríes» de Gonzalo Blanes. Per últim, a la primera part: «Benixerrajx» i «Abd-el-aziz» de Camilo Pérez Laporta; «A la Meca» de Gonzalo Blanes, i «Uzul el M’Selmein» de Camilo Pérez Monllor.
11.- COMMEMORACIÓ DEL I CENTENARI DE LA CAVALCADA DELS REIS MACS D’ALCOI (1885-1985) (23-12-1984)
Placa ubicada a la seu de L’Unió Alcoiana en la Plaça d’Espanya dedicada a la Penya «El Panerot», que van crear l’acte de la Cavalcada a 1885 i la van organitzar fins 1913
Nova reunió de les entitats musicals per a commemorar el I Centenari de la Cavalcada dels Reis Macs. A la primera part, la Coral Polifònica Alcoiana dirigida per José Antonio Silvestre Sanz canta les nadaletes: «Adeste Fideles», «Joia en el món», «El abeto«, «El pequeño tamborilero», «Ding, dang, dong» i «Noche de paz»; i la Unió Musical conduïda per Vicente Ivorra toca el pasdoble «Barrabás» de Francisco Carchano i la «Suite levantina» de Gonzalo Barrachina.
A la segona part, la Nova interpreta una peça composta per a l’ocasió pel seu director titular Enrique Torró Insa, «Cabalgata dels reis en Alcoy» i el preludi de «La torre del oro» de Giménez; per últim, La Primitiva actúa amb les «Tres dances valencianes» (Dança característica, Ball de velles i Jota) i «L’Entrà dels Reis» de Camilo Pérez Monllor.
12.- TRANSCRIPCIÓ PER A BANDA DE GREGORIO CASASEMPERE SOBRE UNA OBRA DE GUSTAV MAHLER (17-02-1985)
Gregorio Casasempere a 1985
En una entrevista publicada un día abans del concert a «Ciudad» , «Lo que me dice el amor» es el títol del VI Moviment de la III Sinfonía de Gustav Mahler en la qualell afirmaqueés «la meua primeratranscripcióseriosa perquèla majordificultatésadaptar unapartituraper al gransoorquestralal reduïtconjuntd’instrumentsd’unabanda. Ha estat unexerciciinteressanticreatiu, peròtambécomel deured’unescolaraplicati, en definitiva,d’un joveque araté26anys, ique des de petit, nopotconcebrela vida sensela música. Sihetriat aquestmovimentés perquèm’hasemblatmésassequibleper a lespossibilitatsde la banda.Aquesthaestat unplantejamentimportant, però per descomptatho hefetper purplaer,peròel que estàclarqueno l’hauriatranscritsino tinguésdesprés lapossibilitatdetocar-la,d’executar-laambelsinstrumentsde què disposala banda».
Este moviment completa la primera part del concert amb una transcripció per a banda de Francisco Carchano de la «Serenata Nocturna en Sol Major K.525» de Mozart; i la segona part consta de la «Segunda Suite en fa para banda» de Gustav Holst; i «Hoja de álbum» i «Tres dances valencianes» d’Amando Blanquer.
13.- DIUMENGE DE RAMS A L’ANY INTERNACIONAL DE LA MÚSICA (31-03-1985)
PRIMERA APARICIÓ DEL NOSTRE DIRECTOR ÁNGEL LLUÍS FERRANDO
Programa de mà del Diumenge de Rams de 1985
Mentre era estudiant al Conservatori, el nostre director en l’actualitat Ángel Lluís Ferrando fa la seua primera aparició a la banda convidat pel director Gregorio Casasempere tocant els esquellots en la marxa mora de Enrique Llácer «Regolí», «Ana-Bel». En la temporada següent ja entra en plantilla a la banda com a percussionista. Esta marxa apareix en la darrera part del concert juntament en les obres de Camilo Pérez Monllor, «Lo Rat Penat», de Evaristo Pérez Monllor «De Jerez al puerto» i «Tristezas y alegrías»; de Rafael Casasempere, «La Cashba», «Cheu Sinfònic» i «Pelayo»; i, per últim «Muntanyessos dianers» de Vicente Juan Sanoguera.
La segona part enterament dedicada a Amando Blanquer Ponsoda s’interpreta «Marcha Homenaje», «Marxa del Centenari», «Musical Apolo», «Aleluya» i «Tarde de abril».; i en la primera part, apareix «La primera de abono» de Camilo Pérez Laporta; «Puerto» i «Valencia-Alcoy» de Julio Laporta i «Fontilles», «Alma española» i «El Cadi Ben Il-Sou» de Camilo Pérez Monllor.
14.-DARRER CONCERT DE LA PRIMITIVA «LA NOSTRA MÚSICA» (22-12-1985).
L’ADÉU DEFINITIU AL TEATRO CIRCO
Amb este programa tanca definitivament l’emblemàtic Teatro Circo d’Alcoi>
El destí o l’atzarvol queLa Primitivasiguila banda queclausuridefinitivamentel teatre, aleshores unfred22 desembre d’1985aquestfetes concretaambun concertde músicasimfònicade caireabsolutamentalcoiàque porta l’epígrafde «LaNostraMúsica».
Sota la dirección de Gregorio Casasempere, arrenca el concert amb la transcripció per a banda de l’obra composada originalment per a orgue «Salmodia Solemne Opus 5» de José Espí Ulrich; i la «Leyenda Opus 207» de José Carbonell García amb els moviments «Poema descriptivo», «Una tarde», «Crepúsculo vespertino», «A medianoche» i «Amanecer».
La segona part, amb una altra transcripció del director, la monumental obra simfònica basada en dances alcoianes «El fandango de Barxell» de Gonzalo Blanes; i, per últim, «Himno a Alcoy» de José Jordá, amb la col.laboració de la Coral Polifònica Alcoiana.
Unfermalld’orel d’aquestconcert queposapuntifinala vuitantaanysd’històriaculturala la nostra ciutat, i talcomesveualaprimerapart, un teatreque no va tenirla sortde conèixeruna rehabilitacióque hauria estatde desitjar. El teatredel col.legidelsSalesiansilesposteriorsreformesdel TeatreCalderónaniriencobrinttotselsactesculturals quefossinsucceinta Alcoi.
************** Notes de l’autor:
Totes les dades estan extretes de l’arxiu de la Corporación Musical Primitiva i del periòdic «Ciudad de Alcoy» de l’hemeroteca de la Biblioteca Municipal Central d’Alcoi. M’han ajudat a preparar este dossier «gent de la casa» com Antonio Adamuz, Rafael Serra i el nostre director Ángel Lluís Ferrando m’ha solucionat diversos dubtes que he tingut.
Malgrat els retocs digitals, demane disculpes per la mala qualitat d’algunes fotografíes que apareixen al dossier però he considerat que es tractaven de fets històrics per a la banda i era imprescindible la seua aparició.
Enaquestaprimera part, parlaremsobre el conceptede teatre–circ, dels seus orígensiposteriorsreformes,de la seva importànciacom a marcescènicde la majorpart de l’activitatcultural ques’exhibiaa la nostra ciutati en l’últimcapítolsobre elsproblemesicontratempsque hi va haverper a unarehabilitació quemai es va arribara realitzar. La segonapart, en breu, tindrà com a protagonistaa LaPrimitiva, laqual va arribar acelebrarmésde migcentenarde concerts, algunsd’importànciahistòrica.
Vista original del teatre a 1903
Pablo Martínez. Desprésdel privilegique va suposar que La Primitiva hagueraestat actuantal TeatreChapíde Villenael passat 24de Maig,em va venira la memòria quea Alcoivam tenir unteatre desimilarscaracterístiquesque va deixar defuncionar fagairebétrentaanys. Repassarmésde vuitantaanysdes d’aquíno permetser tanexhaustiucomun voldria, peròunespetitespinzelladesde tots els esdevenimentsculturals que es van podergaudir, prestant especial atenció als que va realizar La Primitiva, en aquestrecinteserviràper ferrecordar alsveteransi, sobretot, descobrir iconèixer alsmésjovesde la banda el tan gran patrimoni cultural que vam tindre a la nostra ciutat.
SOBRE EL CONCEPTE
Després de la reforma de 1944
Sent el seuorigen França, el concepte de Teatre–Circ apareixa la fi delsegleXIX, trencantamb l’estil queimperavades d’Itàlia. Aquest estild’arquitecturafrancèsintentavaaconseguir una majorinteractivitatentre l’espectadori l’artista, apareixentla formacircular iapartantel tallrectangularde l’estilitalià quejugavaentre altres factorsamb la perspectivaprofundade l’escenari.
Ambl’aparició de lesavantguardesen la dècadadels20, la sorra i l’espaicircularpredominariasobre l’arquitecturateatral. A Espanyavan arribar aconstruir-se sobreseixantateatre–circs des de principisde segle, iconcretamenta la Comunitat Valencianavan arribar a existirseta València, ila resta estrobavena Alcoi, la Vila Joiosa, Requena, Xàtiva, Dénia, Villena(antic Chapí) idos a Alacant.
SOBRE EL RECINTE
El teatrees trobavaal carrerGonzaloBarrachina, n º 6en el lloc queara ocupala plaçade VicentAndrésEstellésila finca onestroba el ClubTaurinoi la SocietatEl Trabajo.
Així publicava la noticia de l’inauguració del teatre el «Heraldo de Alcoy» el día 22 d’octubre de 1903
Va serinauguratel 22 d’Octubrede 1903 ambuna capacitatper1.032espectadorsiera propietatde la Societatde SocorsMutusoSocietatBenefico-SocialEl Trabajo. La sessió inaugural, tal com apareix en l’edició del «Heraldo de Alcoy» del mateix día va constar de la sarsuela «El puñao de rosas», de Chapí, el drama «Carceleras» i el sainet valencià «Les viudes de la placeta». El 1944, aquesta Societatva llogar elteatrea RafaelIvorraReigde l’empresaIvorraque va encarregara l’arquitecteJosé Cortésuna reforma peradaptar-lo alsnous tempsampliant la sevacapacitat a1.247persones.
En Nadals de 1985, va baixar definitivament el teló, després de estar més de any i mig sense projeccions cinematogràfiques. Precisament, va ser La Primitiva la que va posar punt i final a l’història del teatre un 22 de desembre de 1985, amb un concert dirigit per Gregorio Casasempere Gisbert baix l’epígraf «La Nostra Música». Tan sols tres díes abans, s’havía efectuat un concert de Nadaletes pels xiquets del Jardí d’Infància «Nanets».
Aspecte del teatre en plena representació d’un sainet a principis dels 80
TEATRE
El 1965, celebrant el X aniversari de La Cazuela i després de la representació de «La Metamorfosis» de Kafka, el director Moisés Hidalgo agraeix al públic el seu suport
En l’àmbit local, ésmoltconegudala repercussiónacionalque van tenir elsmuntatgesde la CompañíaEstableLaCazuelafundada el 1955i de la qualvan sorgirfigurescom MarioSilvestre, AmparoMúrcia, SalomóSanjuánoMiguel Martí, entre d’altresi en laqual va debutarOvidi Montllor, destacant versionscomles de «Lametamorfosis»de Kafka, ambla qualvan celebrar el seudesèaniversari; «El zoo de cristal» de Tennesse Williams; «Mirando hacia atrás con ira»d’Osborne; «Seis personajes en busca de autor»de Pirandello; «El cementerio de automóviles» d’ Arrabali el musical «JesucristoSuperstar».
Amb altratemàticacompletamentdiferentimoltlocalista, estroben elssainetsfesters(comèdies costumistesde cairepuramentalcoiàambel rerefonsde la festade moros icristianssemprepresent)d’autors comArmandoSantacreu, ErnestoValoroJoan Vallssentrepresentadespel grupescènicde l’Associacióde Sant Jordiambtítolscom «Noucadiresi una androna», «Pensat i fet», «Emveignegrepereixirdenegre»o «Mésdurque l’Alcoiàoun penaltybenFicat».
En 1984 Lola Herrera va sortir decebuda d’Alcoi, de veure com la seva representació es va saldar amb un fracàs en taquilla en un teatre en estat ruïnós amb camerinos en penombra amb la visita inesperada d’alguna rata
Per altra banda, a la nostraciutatvan venirmultitudde revistesmusicals deColsadai companyes d’actors i característics com Margot Cottens, Quique Camoiras, Andrés Mejuto, Antonio Ferrándiz, Lolita Sevilla, María Dolores Pradera (com a actriu), Tina Gascó, Lili Murati o Ana Mariscal.
Jaen l’època deltardofranquismeide la transició, aquestesrevistes i comèdies anavenpujantde to, limitant amb l’època del «destape» al cinema, que incloïenvedettesicòmicsambtítolscom «Tevas a ponermorao»o «Bellezas al desnudo».
En l’última etapa del teatre, van continuar venint la Compañía Nacional de Teatro María Guerrero a 1968; María Luisa Merlo y Carlos Larrañaga amb «El baile» d’Edgar Neville; Lola Herrera amb «Cinco horas con Mario» de Miguel Delibes a 1984; Pedro Osinaga amb «Sé infiel y no mires con quién», María JoséGoyanes, Pastor Serrador, Luis Barbero, JuanitoNavarro, María LuisaMerlo, RafaelaAparicioo elspolèmics Els Joglars que van vindre en varies ocasions: una d’elles per celebrar el 20º aniversari de La Cazuela amb «Alias Serrallonga» en 1975 i posteriorment amb «Laetius» u «Olympic Man».
El pase de diapositivas requiere JavaScript.
CINEMA
Comença aprojectarcinemaen1915amb pel · lículesd’episodis: «La llavemaestra», «Fantomas», ….sent laprimera pel · lículamudaquees va projectar «Ellava a la guerra»(1929) d’HenryKing. Va ser la primera sala a serhabilitadatècnicamentper projectarpel.lículessonores en1931, coincidintamb la IIRepública,propiciantun desenvolupamentimportantdel nouespectaclede moda quefaria que a Alcoi arribésa comptarambuna desenade localsalaprimerameitat delsegleXX.La pel · lículadels EUA «Paddy, lo mejor a falta de un chico»seria una delespioneresambdiàlegsen espanyol quees va estrenaren aquesta sala, desprésseguirienmoltes.
Primer llargmetratge mut exhibit al teatre: «Ella va a la guerra» (1929)«Paddy, lo mejor a falta de un chico», una de les primeres pel.lícules sonores projectades al teatre
Posteriorment, la SocietatEl Trabajova llogar elteatrea l’empresaEspectáculosIvarcaperquègestionésla seva explotaciócom a salacinematogràficajuntamentamb el Calderón, elMonterrey, el Principal i el cinema d’estiu El Jardíngràcies a la quales va poderveurea Alcoi (normalment en règim de programa doble)pel.lículescom «Laquimera del oro»de Chaplin, «El signodela cruz»i «PoliciaMontada del Canadá»de DeMille, «Al servicio de las damas»de La Cava, «El leon de Esparta»de Maté, «El hombre tranquilo» de John Ford, «20.000 leguas de viaje submarino» de Fleischer iposteriorment «El baile de los vampiros» dePolanskio «Ensayo de un crimen»de Buñuel. Des de mitjansdels 70icoincidintambel declividel teatre, aquest va passar aconvertir-se enuna sala d’reestrenes ambprogramesdobleen quès’alternavencontinuacionsd’estrenadel Calderóncom «La espíaque me amó»o «La mujer del tenientefrancés» ambcomèdiesespanyoles(«Los que tocan el piano»o «VotaaGundisalvo»), cinemad’artsmarcials(«Mano de hacha»), èxitsde TerenceHill iBudSpencer(«Dos misioneros»de lesque recordogranscues), «spaghetti–westerns» («Por la senda másdura», «Django») ireposicionsde cinemaclàssicambtítolscom «Unanoche en la ópera», «QuoVadis», «Un hombrepara la eternidad», «La vuelta al mundo en ochenta días», «El mundo está loco, loco, loco, loco»o «Juana de Arco».
L’últim programa doble que es va projectar va ser al maig de 1983: «La montaña del dios caníbal» i «La patrulla de los inmorales» d’Aldrich, encara que després del parèntesi d’un any, l’adéu definitiu va vindre amb «Correoespecial» i «Sal gorda» de Trueba l’1 de maig de 1984. Fins desembre de 1985 no es tancaría el teatre.
El pase de diapositivas requiere JavaScript.
MÚSICA
L’Armónica Alcoyana a 1957 al teatre
Sarsuela, dansa, flamenco, música festera, música clàssica i el primer concert de jazz en directe a Alcoi van tenir presència a l’escenari del teatre.
Gran èxit va tenir el Grupo de Percusión de Madrid fundat el 1976 per José Luis Temes i que va actuar el 1979 a Alcoi. Amb un color totalment distint es desenvolupaba el Carrusel Mágico del Varieté vint anys enrere amb Lolita Sevilla i a mitjans dels 60 el Festival Juvenil de Arte Flamenco «Los Joselitos del Cante».
Les agrupacions musicals alcoianes també van tindre protagonisme amb la Coral Polifónica Alcoyana, Armónica Alcoyana y la Orquesta Sinfónica Alcoyana fundada a 1953 per Rafael Casasempere i que va tindre com a director a Gregorio Casasempere Juan durant més de vint anys.
La Asociación de Amigos de la Música de Alcoy va ser fundada el 1983 i el seu primer concert al teatre va ser el 21 de febrer de 1984 amb l’Orquestra de Cambra de la Filharmònica de Varsòvia. Fins al tancament del teatre, es van succeir les actuacions de l’Ensemble de Grenoble (17/01/85), l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Praga (15/10/85) i sarsuela amb la Companyia Lírica de Antonio Amengual (en diverses ocasions : juny 1984 i gener i juny de 1985).
«La Dogaresa» y «Marina» por la Compañía Lírica Antonio Amengual
En demanarla col · laboraciódel seu presidentAlfonsoMiguelJordáMoreyperaquest dossier, ensrevela undesoladorretrat delsúltimsdiesdel teatre: «El motiuprincipalde les poques actuacionseral’eminent ruïnadel teatre, elfretque éspassavasi erahiverniel problema enla càrregai descàrregadelsmaterials, decoratsperalasarsuelai un muntó de problemes més,tambiénel mal estatdelscamerinsd’artistes«. El 20 de novembrede 1980,va tenirlloc elprimerconcertde jazza Alcoiambl’actuació delgruppolonèsSwingWorkshopila cantantMariannaWroblewska, que si béva omplir elteatresobretotde públicjove, no va acabarde convèncermusicalmentalsassistentsallàcongregats.
La sarsuelasemprehaestatpresent en elteatreambla tascade l’AgrupacióLírica«El Trabajo» que encarasegueix el seucamídesprés del recent èxit de Agua, azucarillos y aguardiente.
Escenari muntat per al primer concert de jazz el 20 de novembre de 1980: Swing Workshop (Foto: Paco Grau)
L’embriód’aquestaagrupació va serl’AgrupacióTeatral «San Roque»on, entre lesdècades dels70i80, actorstan conegutsiestimatspel públicalcoiàcomRositaVicedo, FranciscoBaldó, MarioValls, ÁngelPérez, CheloValls, PacoAznarimoltsmésvan posar enmarxamuntatgesde sarsuelescom La delmanojode rosas, LuisaFernanda, El cantar delarrierooLa Verbena dela Palomaambdireccióescènicade CamiloCandelaidirecció musicalde JaumeLloret o de GregorioCasasempere, normalment.
«La del manojo de rosas» (1980)
«La Verbena de la Paloma» (1981)
Cartel «Luisa Fernanda» (1983)
«Luisa Fernanda» (1983)
Cartel «El cantar del arriero» (1982)
«El cantar del arriero» (1982)
PROCÉSD’UNTEATREQUEMAIVA TORNAR
(Foto: Paco Grau)
Un copclausuratamb l’últimconcertque va ser deLa Primitiva, el teatre no teniapràcticamentd’escenaria principisde 1986ja que l’empresaIvarcava començar adesmantellar elstelers,telóde boca, embarriladosialtreselementsd’atrezzo, ijaes començava aelaborar l’avantprojectede rehabilitacióper partdel Ministeriode ObrasPúblicas, el quales retardavaconstantmentper tenirunscostoselevats.
A la fi de1987, l’Ajuntament, sent alcalde José Sanus, va oferirala SocietatEl Trabajola simbòlicaquantitatde deu milionsde pessetes(uns60.000euros) perla cessiódel teatre, ja que erarequisitindispensableconvertir-lo enTeatre Municipalper poderreformar. La Societatva accedirambla condicióde la restauració delteatrei de l’edificide la Societat queperllavorsenglobavaa la OrquestaSinfónica, La CazuelaiAmigos dela Música. En aquells dies, tambées va anunciarque l’arquitecteJavierFeducciserial’encarregatde la rehabilitació, englobatdinsdel pla delMOPUambun pressupostd’uns 180milions de pessetes (uns 966.000 euros). La primerafasede la remodelacióes va iniciaral març de1988ambl’enderrocamentdeleszonesmésdeteriorades, concretamentambles de l’edificiannex, que pertanyiena la CompanyiaHidroelèctrica.
(Foto: Paco Grau)
Enposteriorsfases, van aparèixer a la llummotiusdecorats ambferroforjatsuggerintuna ornamentaciófloral queencaixavenamb l’estilmodernistade principis delXX, i que van sercoberts deguixpintat, possiblement enla reformade 1944.
Elteatre va serpropietat de l’Ajuntamentper deumilions de pessetesambla signaturad’escripturade vendael 20 de desembrede 1989 perpartde JaumeBordera, vicepresident delTrabajoiJosepPérez iTomàs, primertinentd’alcalde, amblaquales podrienagilitzarelstràmitsamb el Ministeriper iniciar larestauracióperpartdeFeducci.
(Foto: Xavi Terol)
Al març de1990, s’anuncia quelesobresde rehabilitaciótindran uncostde 300 milionsde pessetes(sobre1.600.000euros) sufragatspel MOPU. Tambédes de la GeneralitatValencianas’anunciaque aportarà50 milionsde pessetes(uns270.000euros) dinsdel projecte«Música92» que consisteixa dotarde la infraestructuranecessàriaperpotenciar l’ofertamusicalen diferentspoblacions de laComunitatValenciana. Pocsmesosdesprés, elpressupostde l’obra es començaa disparar(de 180 a 470 milions de les antigues pessetes) per l’estatruïnósdel teatrei a la incorporacióde zonesde l’entorn delprojecte.
Al desembre de1991tan sols quedal’estructuratan feblaqueéspràcticamentnoaprofitableambun sostre defustaisuroies parlade demolirpercomplet. Definitivament, a finals de 1992,s’abandonala ideade la rehabilitaciójaquedesprés de l’estudidel subsòl, es valoravaqueel cost delsfonamentsper a l’auditoriseriade 400 milionsde pessetes, apart del costde la construcció delteatre quejahemdit que erade 300 milions.
A partir d’aquí, el Teatre Circojaés històriaformantpartde la memòriacol.lectivadelsalcoians.
************** Bibliografía consultada: «Cent anys d’il.lusions» de Josep Lluís Peiró. «Alcoyanos de fábula» de Ricardo Canalejas Romá. Periòdics «Heraldo de Alcoy» i «Ciudad de Alcoy» de l’hemeroteca de la Biblioteca Municipal Central d’Alcoi. A la xarxa: http://www.prospectosdecine.com de Paco Moncho. http://www.revistalafactoria.eu // Artículo «El Teatro-circo en España: apuntes» de Genís Matabosch i Eiximenis. Agrair també la ajuda prestada pel fotògraf Paco Grau al poder publicar les seues fotos i el material i les paraules aportades per Alfonso Miguel Jordá Morey, president de la Asociación de Amigos de la Música de Alcoy.
***************