“Una aventura musical”, diumenge 17 de març a les 18.30 h. al Teatre Calderón

Notes al programa

PDF Programa

Àngel Lluís Ferrando. Els viatges de Gulliver (1726) de Jonathan Swift és la font d’inspiració de la composició musical de Bert Appermont la qual, tot i no ser una representació literal de la història original, presenta els elements més representatius de quatre de les àrees fictícies que es nomenen dins la novel·la. El primer viatge és a Lilliput, el país dels petits personatges emprenedors (representats ací pel tema alegre i lúdic que inicia la suite), el segon viatge és a la terra dels gegants (Brobdingnag). Personatges gegants qui, amb les seues passes enormes, cada vegada més accelerades, vertebren el discurs musical. El tercer viatge, més curt, és a Laputa, l’illa que flota a l’aire habitada per personatges de caps inclinats, on l’ambient de fantasia i somni eteri apareix clarament a la música i, finalment, acaba amb la visita a la terra dels Houyhnhnms, poblat per cavalls parlants d’una intel·ligència superior.

Portada del còmic de Tintin “El templo del sol”

El personatge de Tintin és el centre d’aquesta suite del musical homònim del també belga Dirk Brossé. La música ha estat originalment composta per a l’espectacle Tintin – The Prisoners of the Sun (traduït al nostre país com El Temple del Sol, catorzè àlbum de Les aventures de Tintín i Milú creat per Hergé el 1949) i reflecteix bona part dels personatges i les situacions del còmic. L’arranjament de Johan de Meij conté una encertada selecció del musical, en què diversos estils i gèneres es troben i es barregen entre si.

La mitologia ha estat font d’inspiració per a l’art en general i la literatura en particular. D’ El Olimpo de los Dioses d’Óscar Navarro, suite en deu moviments, on en cada un d’ells queden representats musicalment un o diversos dels dotze déus de l’Olimp, n’hem triat per a aquesta aventura tres moments: Apol·lo (Déu de la música, bellesa i perfecció), Hefest (Déu del foc i la forja), Ares i Atenea (Déus de la guerra).

Óscar Navarro (Novelda, 1981)

En paraules del mateix compositor, del primer ens diu: «Apol·lo, encarregat de posar música a l’Olimp, ens presenta un senzill tema presentat per la trompa solista i posteriorment interpretat per un grup de músics, un per cada un dels instruments de la banda. Aquest tema serveix de benvinguda als déus que tornen a l’Olimp. Música de cambra de caràcter triomfal i solemne». D’Hefest, l’autor ens comenta que «aquest moviment queda batejat com “L’himne del ferrer”. El Déu Hefest és venerat per un grup de ferrers que tracten el foc i la forja, cantant un incessant himne, una i altra vegada, al so de les seues encluses. A poc a poc els ferrers, escultors i altres artesans, s’uneixen al càntic fins a l’explosió final, on el foc i l’èxtasi ens porten fins el final del moviment». Ares i Atenea ens descriu l’avanç dels dos Déus «en una quadriga tirada per quatre sementals immortals amb brides d’or que respiren foc. Coberts amb els seus cascos, escuts i llances, avancen des de la llunyania cap a la guerra i la destrucció, on acaben embolicats en una orgia de sang i de foc».

Tom Sawyer i Huckleberry Finn segons Norman Taurog en la versió cinematogràfica de 1938

Durant la seva infància The Adventures of Tom Sawyer (1876) de l’escriptor nord-americà Mark Twain va ser el llibre favorit del compositor Franco Cesarini. Amb els seus records de la màgia, l’alegria, la por i la llibertat, Cesarini intenta portar les figures del llibre a la vida musical en la seua composició. Cadascun dels primers quatre moviments descriu una figura de la història. Tom Sawyer es representa en el primer moviment, on s’utilitza el característic ritme de Cakewalk (el ball típic estatunidenc que es va desenvolupar a les plantacions de cotó de Florida, estretament lligat amb el Ragtime). El segon moviment representa a Huckleberry Finn, el company ideal de Tom, amic de la llibertat absoluta i sense lligams de cap mena. Li agrada viure lliure i no tenir lligams de cap mena. El tercer moviment, més lent, expressiu i amb una dosi de melancolia, està dedicat a Becky Thatcher, la xiqueta de bona família que acaba d’arribar al poble. Espavilada i coqueta, té tantes ganes com Tom d’iniciar-se en l’etapa dels enamoraments. A continuació, trobem Injun Joe, el més dolent de la trama: indi inexpressiu, busca venjar-se de tots aquells que l’han tractat malament durant la seva vida. Rancorós, no accepta la seva condició social i es rebel·la mitjançant la violència i el crim. La seua temptativa d’atrapar Tom, ens condueix directament a un Final feliç, on podem escoltar tots els temes anteriors barrejats.

1. Tom Sawyer – 2. Huckleberry Finn – 3. Becky Thatcher – 4. L’indi Joe – 5. Final feliç

Entrevista Àngel Lluís Ferrando a Radio Alcoy